27.07.2019 - 21:50
Li diuen l’arca de Noè de l’agricultura mundial. Uns 1.300 quilòmetres cercle polar àrtic endins hi ha un magatzem que preserva congelades llavors agrícoles de tot el món: l’Svalbard Global Seed Vault. És com una mena de còpia de seguretat pensada per protegir la riquesa agrícola de qualsevol catàstrofe imaginable en ple canvi climàtic: plagues, sequera, terratrèmols, guerres. D’ençà del febrer del 2008 recull mostres de llavors de tot el món i les conserva a divuit graus sota zero, dins el permagel, a Spitsbergen, una illa de l’arxipèlag d’Svalbard on viuen més óssos polars que no pas persones. Noruega en va pagar la construcció com si fos un regal a la humanitat i ja se’n va demostrar la utilitat a la guerra de Síria: va permetre de rescatar de bombardaments i saqueigs el patrimoni del banc més important de llavors del país.
Per primera vegada, el govern espanyol és a punt d’enviar-hi 946 sobres amb mostres de llavors de tot l’estat, també dels Països Catalans. Després de dècades d’imperi de l’agricultura industrial i de pèrdua de llavors antigues, la recuperació de les varietats tradicionals pot ser clau per a adaptar els cultius a la crisi climàtica. S’ajusten millor als canvis del medi i necessiten menys aigua i fertilitzants. En la diversitat i la tradició hi ha el futur. Però és també una batalla de poder entre els petits pagesos i la gran indústria agro-alimentària: hi ha en joc la base de l’alimentació mundial. El retorn als orígens és un viatge als confins del sota zero, però també al dia a dia dels pagesos que guarden, any rere any, les millors varietats tradicionals i mantenen viu el patrimoni dels besavis.
La paradoxa del magatzem de llavors més preuat
Al banc de llavors d’Svalbard hi ha més d’un milió de llavors de més de sis mil espècies diferents que provenen d’una setantena de dipositants, entre els quals governs i instituts de recerca de tot el món. Funciona com una segona còpia de seguretat dels bancs de germoplasma: són una rèplica del material genètic que ja guarden els altres, però congelat en un dels llocs més aïllats del planeta, amb les màximes mesures de seguretat. El magatzem és excavat al permagel, dins el vessant d’una muntanya a 130 metres per damunt el nivell del mar. Un sistema de refrigeració manté les llavors a 18 graus sota zero i tot és pensat perquè no es malmetin si l’electricitat falla. Segons que explica a VilaWeb el coordinador del banc, Åsmund Asdal, en cas que no tinguessin gens d’energia, el permagel permetria que les llavors es mantinguessin segures entre tres i quatre graus.
Però l’escalfament global amenaça l’Àrtic. El 2016 va ser l’any més càlid registrat fins aleshores i un dia es va escolar aigua pel túnel d’entrada del banc de llavors d’Svalbard. La tragèdia no va afectar el magatzem, però va ser un avís contundent. No hi ha cap racó del planeta que se salvi de la crisi climàtica i fins i tot la fortalesa inexpugnable de la biodiversitat agrícola mundial, inclosa en l’estratègia de la FAO per a afrontar el canvi climàtic, també era amenaçada per l’escalfament del permagel i l’arribada de pluges fortes on sol nevar. S’havien de fer obres per a millorar l’estructura.
Les millores de l’edifici s’acabaran aquest estiu, segons Asdal. Durant aquests dotze últims mesos s’ha impermeabilitzat el túnel d’entrada i les màquines de refrigeració del sistema, que també condensaven, s’han allunyat de les cambres on dormen les llavors. Asdal assegura que no han calculat per quants anys l’edifici serà protegit del canvi climàtic, però remarca que el govern noruec s’ha compromès a proveir la infrastructura necessària per a preservar la congelació de les llavors.
A Svalbard hi ha majoritàriament llavors agrícoles, però el ministeri noruec d’Agricultura pot aprovar que s’hi dipositin arbres o plantes ornamentals, segons Asdal, si considera que tenen interès. El responsable del banc és el govern noruec, si bé la gestió diària la fa el Centre de Recursos Genètics Nòrdics (NordGen), un institut que treballa per la preservació de material genètic d’animals, plantes i boscs dels països nòrdics. El banc d’Svalbard es va crear arran d’un acord a tres bandes. El tercer soci és Crop Trust, una organització internacional centrada en la preservació de la diversitat en vista de la crisi climàtica. Crup Trust aporta bona part del finançament de les operacions i s’encarrega de l’assessorament tècnic i els costs de l’enviament de les llavors. És una organització dedicada exclusivament a la conservació de la diversitat dels cultius, finançada amb donacions de governs, fundacions, empreses i individus de tot el món, entre els quals hi ha grans empreses com Bayer (Division CropScience, que l’any passat va comprar l’antiga Monsanto) o Unilever. També la fundació de Bill i Melinda Gates i la Rockefeller, a més de governs com el d’Espanya, el Regne Unit, Alemanya, Suïssa, Itàlia, la República Txeca, Suècia, el Canadà, el Japó, Eslovàquia, Corea del Sud, Nova Zelanda, els Països Baixos, Irlanda, l’Índia, Egipte, Etiòpia o Colòmbia.
Quin interès tenen grans empreses i fortunes mundials a invertir en la preservació de la diversitat agrícola? La pregunta és obligada: Podrien accedir al banc d’Svalbard, aprofitar-se de les característiques de varietats de tot del món per millorar llavors, patentar-les i després enriquir-se venent-les? Asdal subratlla que l’arca de Noè de les llavors mundials funciona com la caixa forta d’un banc. ‘La propietat de les llavors és dels dipositants i només els propietaris poden demanar que els retornin les que han dipositat’, declara. Legalment, es firma un contracte entre el dipositant i el ministeri noruec d’Agricultura i Alimentació. ‘Ningú més que els propietaris hi tenen accés, a les llavors’, garanteix.
Tomàquet català a Svalbard
El govern espanyol és immers en els tràmits administratius de la signatura d’aquest contracte, però l’Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria (INIA) ja té preparada una primera remesa de llavors per a enviar. Al gran magatzem mundial ja n’hi havia d’origen estatal, preservades per uns altres bancs de germoplasma del món. Tal com es registren les remeses, és impossible de saber si ja n’hi ha d’originàries dels Països Catalans, però de segur que n’hi haurà quan s’executi aquest primer enviament: mongetes, blat i tomàquet català. Segons Luis Guasch, director del Centre Recursos Fitogenètics espanyol, han preparat 946 sobres amb mostres de 763 accessions (mostres singulars de llavors que representen un cultiu, una línia de cria o una població).
D’entre les espècies que s’enviaran, 257 són cereals (100 de la col·lecció nuclear de blat dur, 64 espècies silvestres i la resta, blat de moro, sègol, civada i sorgo), 339 lleguminoses (148 mongetes, 93 veces, 42 mongetes de careta, 25 tramussos, i llenties, cigrons, entre més) i grapats de llavors hortícoles: 52 de tomàquet, 17 d’albergínia, cebes i borratja. Guasch explica que han estat multiplicant llavors durant dos anys per a dipositar-les a Svalbard. A Alcalá de Henares tenen el banc central de germoplasma de tota una estructura estatal formada per 35 entitats integrades en una xarxa de llavors. Tenen 80.000 accessions de 3.500 espècies a disposició dels agricultors i investigadors. És una còpia de seguretat dels bancs actius de la xarxa. Però són llavors que s’han de mantenir vives i periòdicament han de fer proves de germinació, segons que explica Guasch.
Els anys de reproducció varien en funció de l’espècie. El protocol diu que, si la germinació baixa per sota del 85%, s’han de multiplicar de manera natural en les condicions més semblants a la manera com es van recol·lectar perquè no variïn les freqüències genètiques. Ho fa el mateix centre o bé els agricultors, perquè col·laboren amb associacions que mantenen les llavors vives al camp. Una cosa és la conservació de llavors del banc base (anomenada tècnicament ex situ) i una altra és la conservació in situ, als cultius actius.
Els anys de reproducció varien en funció de l’espècie. El protocol diu que si la germinació baixa per sota del 85%, s’han de multiplicar de manera natural en les condicions més semblants a com es van recol·lectar perquè no variïn les freqüències genètiques. Ho fa el mateix centre o ho fan agricultors, perquè col·laboren amb associacions que mantenen les llavors vives al camp. Una cosa és la conservació de llavors del banc base (anomenada tècnicament ex situ) i una altra és la conservació in situ, als cultius actius.
Guasch explica que han aprofitat les multiplicacions rutinàries que s’havien de fer per guardar llavors per a Svalbard. ‘Amb cada regeneració d’alguna manera modifiques els gens de la població que conserves’, constata, així que han evitat de fer-ne més de les necessàries. En espera que es resolguin els tràmits burocràtics, esperen de poder-les enviar a l’octubre, que és la pròxima data d’obertura del magatzem. Si no, al febrer. Però aquest només serà el primer enviament. Les llavors s’han de multiplicar perquè no es morin i s’hauran d’anar regenerant. Segons Guasch, Svalbard és una caixa negra: no hi fan proves de germinació. Així que controlaran la salut de les llavors enviades a partir de les altres rèpliques que es conserven a Alcalá de Henares en les mateixes condicions de congelació. Preveuen de renovar-les en funció de la manera com evolucionaran. A Svalbard, les llavors s’emmagatzemen en unes bosses d’alumini trifoliat similars a les que es fan servir per a conservar el cafè.
El banc de llavors d’Svalbard va demostrar la seva importància a la guerra de Síria. Gràcies a les llavors que hi havia dipositat, el Centre Internacional per a la Investigació de l’Agricultura en les Zones Seques (ICARDA, en anglès) va poder recuperar les varietats que es van perdre llavors. L’ICARDA té varietats úniques de regions àrides que podrien ajudar en el combat de l’agricultura contra el canvi climàtic perquè són més resistents a la sequera, la calor i les plagues, i més adaptables a la salinitat. La seva col·lecció de llavors conserva la memòria agrícola del Creixent Fèrtil, bressol de l’agricultura fa milers d’anys. Les varietats perdudes es van plantar i multiplicar al Marroc i al Líban i el febrer del 2017 l’ICARDA en va reposar una còpia de seguretat a Svalbard en col·laboració amb l’organització Crop Trust.
Els horts del ‘segon origen’
La conservació i la selecció de les llavors és tan antiga com els cultius. Abans els homes i les dones no juguessin a ser déus amb l’agricultura i practiquessin la mutagènesi o els transgènics, ja agafaven les llavors de la natura i les transformaven. ‘S’agafava un enciam salvatge i s’anava seleccionant. L’home agafava els gens que s’adaptaven millor a les seves necessitats, i l’adaptació d’aquests gens ha originat les plantes domèstiques, produïdes per l’home d’una manera artesanal seleccionant les llavors de les plantes que resistien millor o que tenien més bon gust’, relata Jordi Puig, pagès, doctor en Ciències Ambientals i ànima de l’explotació hortícola l’Espigall. Puig s’ha especialitzat en les varietats locals i en la creació de bancs de germoplasma, com ara el del Vallès Oriental, i facilita i intercanvia llavors amb agricultors sense cost perquè creu que són patrimoni de tots. És autor del llibre L’hort del segon origen i defensa que l’agricultura ecològica i la preservació de les varietats locals són la millor manera d’afrontar el canvi climàtic.
‘En un context amb escassetat de recursos com el dels nostres besavis, les llavors de varietats locals s’adaptaven bé, aguantaven els estressos de nutrients i d’aigua millor que algunes varietats dissenyades per a fer quilos i quilos i que necessiten molta aigua i nutrients’, argumenta. Les varietats s’hauran d’adaptar a l’escalfament global. ‘A cada increment d’un grau de temperatura, hi ha un desplaçament latitudinal i altitudinal de les comunitats vegetals. Un tomàquet que es fa bé a València, potser d’aquí a vint anys es farà molt bé a Barcelona’, exemplifica Puig. El ritme és brutal: el desplaçament és de 20 quilòmetres en sentit latitud nord cada any. Si el canvi climàtic accelera, el desplaçament també. En alguns indrets on es feien cultius de secà, alerta, s’haurà d’optar pel rec de suport a vinyes, oliveres, ametllers o avellaners. ‘L’increment de la temperatura i el fet que deixarà de ploure tant farà que la vapo-transpiració sigui molt més alta’, preveu.
Les llavors antigues ja van ser seleccionades per a adaptar-se amb una màxima eficiència de recursos, però van perdre la partida contra la intensificació de l’agricultura, l’estandardització de la producció agrícola i l’hegemonia de les llavors comercials, amb la introducció del petroli i els fertilitzants. Moltes varietats es van perdre. Ara poden ser una solució de futur. L’agricultura ecològica torna als orígens, es deslliura de les tècniques més contaminants, els fertilitzants i els combustibles fòssils, i fa servir llavors locals més ben adaptades al medi i amb un genotip molt més ric que no pas les comercials. Així ho defensa Josep Roselló, membre fundador de l’associació Llavors d’Ací i tècnic de l’Estació Experimental Agrària de Carcaixent (Ribera Alta), dependent de la conselleria d’Agricultura. Es dedica a fomentar l’ús de les varietats tradicionals al camp. Roselló creu que la creació dels bancs de germoplasma ha estat un èxit perquè ha evitat la desaparició de varietats que no podien competir amb l’alta productivitat dels sistemes de cultiu estandarditzats pel mercat de l’agricultura intensiva. Però avisa que no han resolt la desaparició de la diversitat. ‘Al camp continuen desapareixent les varietats. Són conservades en neveres, però cada cop es fan servir menys’, alerta.
‘La llavor que es guarda en una nevera atura l’evolució durant anys perquè no es contrasta cada any amb els aspectes canviants del medi. Si es conserva en el camp, evoluciona’, assenyala Roselló. Ha estat així de temps immemorials. ‘El llaurador és l’agent de selecció: cada any guarda la millor llavor per a l’any següent. Això fa que la llavor es mantingui activa mentre que les llavors dels bancs de germoplasma resten congelades’. Tot plegat, també és una qüestió de poder. ‘Hi ha els drets que tenen els agricultors d’utilitzar les seves llavors, i la conservació evita que les multinacionals s’imposin i t’obliguin a pagar un bé comú que és de tots’, diu Roselló, que avisa que l’agricultura industrial no es preocupa per les llavors tradicionals i que, si més no, les farà servir com a font de caràcters per a empeltar-les amb les altres varietats. Unes llavors que després patentaran i comercialitzaran.
L’agricultura comercial continua guanyant la partida mundial, però el canvi climàtic obre una oportunitat per a les pràctiques tradicionals i ecològiques. Ara, tota la responsabilitat no recau en els agricultors. ‘Necessitem que els consumidors també siguin crítics a l’hora d’alimentar-se i cerquin un aliment que provingui de models sostenibles, perquè a més són els que cuiden el seu ambient, els recursos naturals, la seua cultura…’, diu Roselló.
Mentrestant, al permagel d’Svalbard hi dormen un milió de llavors, per si de cas.
