Tres vins del País Valencià i a tocar de vinyes velles

El Wine Tasting Journey de la Barcelona Wine Week és un espai dins la fira on el visitant té la possibilitat de tastar una vuitantena de vins seleccionats per un comitè d’experts, que giren entorn l’eix temàtic de cada certamen; enguany, les vinyes velles com a patrimoni històric. El comitè de tast era format pels prescriptors següents: César Cánovas, Clara Antúnez, Ricardo Herrera, Sharon Grundy i Teresa Cedenilla. D’aquesta vuitantena de referències, vam posar el focus sobre aquells vins elaborats al País Valencià i a les Illes. Avui us mostrem dues referències del País Valencià i una que es troba a tocar, amb vins de qualitat, variats i atractius. Per descobrir.

Paquita Mut les Freses de Jesús Pobre 2024
Celler les Freses
Vi elaborat amb raïm 100% moscatell d’Alexandria, de vinyes de setanta anys, al poble de Jesús Poble, a la comarca de la Marina Alta (DO Alacant). Un vi net, que expressa la varietat d’una manera joiosa.

Ens explica Mara Baño, enòloga i copropietària del celler les Freses: “Tota la vinya que tinc la vaig plantar el 2009 i és vinya jove encara. Tanmateix, hi havia una vinya dins la finca que vam comprar que, en aquella època, tenia cinquanta-cinc anys i ara ja en té setanta. La vaig preservar. M’encantava tenir vinya vella a casa, perquè les vinyes velles són les que ens expliquen més coses, ens donen profunditat, igual que les persones majors. I d’aquesta vinya va néixer aquest vi, al qual vam posar Paquita Mut, que és el nom de la meua iaia. Perquè si pensava en alguna persona vella i bonica, la inspiració m’arribava fàcilment. Ella és la que surt a l’etiqueta i és una foto que li van fer el dia que es van casar mon pare i ma mare, que pobreta tot el que tenia ho portava damunt.”

“Una vinya de vint anys i una de setanta no s’alimenten de les mateixes coses. Els sabors són distints. Fent vi de vinya vella és com si portares les Freses a la universitat, perquè és un vi amb moltes més històries per a contar. I estic molt contenta d’aquest vi. Quan vam comprar la finca, era una vinya abandonada de feia trenta anys, la vam salvar fent un treball de podes els primers cinc anys per portar-la al lloc on nosaltres volíem i també per entendre un poc com l’havien podada abans i no perdre els rius de sàvia que ja hi fluïen. I penso que ha estat una de les millors decisions que hem pres a les Freses, conservar aquesta vinya. Són dues hectàrees, no arriba, i enguany hem elaborat nou-centes ampolles. L’any passat en vam fer unes quantes més, perquè no vam patir tant el secà. Però a mi m’agrada treballar produccions xicotetes i cuidades, botella a botella.”

“La varietat és moscatell d’Alexandria, però és un clon molt antic que a la Marina Alta ja no gastem. Jo tinc una parcel·la experimental que vaig començar a conrear, per decidir quines varietats de moscatell havia de plantar. Tenia clar que volia elaborar vins de moscatell, perquè és la varietat més feliç de la Marina Alta. No ho dic jo, ho diu la història. Als segles XVIII i XIX, el port de Dénia era el primer exportador de panses de raïm de moscatell a tot el món. Però a tot el planeta hi ha una vuitantena de varietats distintes de moscatell. A la parcel·la experimental en vaig plantar quaranta-dos, moltes de la Marina Alta. La varietat de moscatell d’aquesta vinya vella és una varietat que anomenem moscatell antic i hi ha gent que en diu moscatell de Torís, que és un poble de la Ribera Alta.”

1771 Casa Los Frailes 2021
Celler Casa Los Frailes
Vi elaborat amb raïm de monestrell de vinyes de vuitanta anys a Fontanars dels Alforins, a la Vall d’Albaida (DO València), un dels tres pobles de la terra dels alforins. Un vi de color robí molt bonic, que marca la tanicitat i la rusticitat. Treballen l’agricultura ecològica i biodinàmica.

Maria José Velázquez, copropietària del celler juntament amb el seu germà, explica: “Aquest vi neix de la vinya de monestrell més vella que tenim a la finca, vuitanta-cinc anys. És una vinya en vas que té un marc de plantació ample, de tres metre entre els ceps. És una zona molt seca i això ajuda que la vinya sobrevisqui.” Continua: “Antigament, a la finca hi havia frares jesuïtes i sembla que al segle XV ja elaboraven vi. La meva família va comprar la finca arran de la desamortització del 1768, i ara ja fa tretze generacions que és de la família. Però ens va costar adonar-nos del valor que tenien les vinyes velles. La moda d’arrencar i plantar cabernet sauvignon també va arribar a casa. La sort és que jo en aquella època vivia a Bèlgica i allí ja em van dir que no arrenquéssim, que preservéssim aquest patrimoni, aquesta singularitat de la varietat. I no la vam arrencar. Tenim 60 hectàrees de monestrell, la més jove de trenta anys.”

Arroba by Gratias 2023
Celler Gratias. Família i vinyes
Vi elaborat amb una vinya de seixanta anys d’una varietat a punt de desaparèixer, la pintaillo, al poble Casas-Ibáñez, a la comarca de Manchuela de la zona d’Albacete, fent frontera, a deu minuts a tocar d’Alborea, el primer poble del País Valencià. Aquest és un vi rústic, mostra la seva tanicitat i astringència, que es concentra sobretot als costats de la boca i, per força, és poc convencional. És l’únic vi de la varietat pintaillo que trobarem al mercat.

Ens atén Ivan Gómez, enginyer agrònom i enòleg, un dels quatre socis del celler (dos matrimonis joves que són família). Ens explica aquest projecte de recuperació varietal: “Vam començar a treballar amb la bobal i la tardana, que són les varietats autòctones més importants de la zona. Però quan ens vam posar a treballar la vinya vella que era del meu avi, vam veure que hi havia una barreja de varietats. En una mateixa parcel·la hi podíem trobar deu o dotze varietats diferents plantades. Quan vam arribar a la zona, la gent arrencava aquestes vinyes velles per plantar altres varietats com la tempranillo. Per evitar perdre tota la riquesa de varietats que ens oferien encara les vinyes velles, vam començar el projecte ‘I tu de qui ets?’, perquè no coneixíem moltes de les varietats que hi havia plantades. Vam obrir una campanya de micromecenatge i vam demanar a la gent que ens ajudés a salvar aquestes vinyes. I ja sabem que una vinya només se salva si se’n pot elaborar un vi. Si en fas un vi, segur que no l’arrenques. De totes les varietats, una de les que era més clara era la pintaillo.”

“De pintaillo en queda ben poca, és una varietat molt local. N’hi ha a Alborea, el meu poble, n’hi ha a Casas Ibáñez, però a Requena ja no n’hi ha. Aleshores, el que fem és marcar les plantes i totes les de pintaillo les veremem juntes per fer aquest vi, l’Arroba. Però si preguntes al meu pare, que és d’Alborea, com es diu aquesta varietat, et dirà que es diu pintailla. En canvi, si ho preguntes al meu veí de Casas Ibáñez, et dirà que es diu pintaillo. No hem aconseguit que es posin d’acord. De manera que al celler marcàvem el vi amb el símbol @. Primer vam fer només 60 ampolles i a les primeres fires on vam anar vam marcar el vi amb la @ com si fos una prova de dipòsit. I a la gent li va agradar aquest símbol i el vam mantenir.”

Quines altres varietats heu treballat, li preguntem. I ens diu: “Treballem una varietat que es diu coloraillo, una varietat grisa, per això al vi li diem Gris.” Un vi molt aromàtic. Han identificat vuit varietats en aquesta vinya vella d’una dotzena plantades.  “La vinya del meu iaio és una vinya de subsistència de mitja hectàrea, sis-centes plantes. Així vam començar, el 2009. Ara ja fa quinze anys. I el 2015 vam muntar el celler on som ara. Ja en fa deu. Avui produïm unes 50.000 ampolles, tot i que a causa de la sequera l’any passat només vam embotellar-ne 35.000.