La combinació dels pronoms febles en els texts formals és un dels aspectes més complicats d’explicar i d’entendre. Però si tenim en compte tres consells ens podem estalviar moltes errades.

On va l’apòstrof?

Quan ajuntem dos pronoms, hem de col·locar l’apòstrof tan a la dreta com puguem:

• Me’n dónes (i no M’en dones)
• Me n’has donat (i no Me’n has donat)

Però tinguem en compte que no podem partir un pronom pel mig:

• Va atendre’ns (i no Va atendren’s)

“Els hi”, “els ho”, “els el”…?

Col·loquialment, en català central, diem els hi en casos en què no toca. N’hi ha prou d’imaginar-se que en compte de els (3a persona del plural) diem us (2a persona del plural). Per exemple:

• Us regalarem un anell → Els regalarem un anell (i no Els hi regalarem un anell)
• Us ho portarem (allò) → Els ho portarem (i no pas Els hi portarem)
• Us en portarem (de notícies fresques) → Els en portarem (i no Els hi portarem).
• Us hi portarem (al parc) → Els hi portarem

“Li”, “L’hi”, “li’n”, “li ho”…?

En les combinacions del singular podem fer servir el mateix sistema, fent servir el pronom et (2a persona del singular):

• No et donaré res → No li donaré res
• T’ho duré → Li ho duré (i no L’hi duré)
• Te’n puc agafar? → Li’n puc agafar? (i no N’hi puc agafar?)
• T’hi porto? → L’hi porto? (i no Li porto?)

Si el resultat és li’l també podem escriure l’hi:

• Te’l torno → Li’l torno / L’hi torno