Animals, humans o no, festa i celebració

El 2017 un dels cavalls que participaven a la passada dels Tres Tombs de Torrelles de Llobregat va caure mort. Marta Rojals va publicar un interessant article d’opinió:  Circs sense animals, i festes també. Cal admetre que alguna cosa no s’ha fet bé quan Marta Rojals observa que ‘la comunitat humana que promou l’espectacle sol defensar abans la tradició que l’animal que la pateix.’ Cal admetre que alguna cosa no s’ha fet bé quan l’autora opina que hem convertit la celebració i la festa tradicional en ‘espectacles’ en els quals hi ‘fem servir animals’.

Amb aquest article m’agradaria donar alguns arguments que ajudin a formar una opinió a l’entorn de la celebració dels Tres Tombs i, paradoxalment, començo per dir que no sé si la tradició existeix. Més aviat tendeixo a pensar que ‘és un look i no gaire més’ (Parafrasejo, és clar, el Manuel Delgado de La festa a Catalunya, avui) i que és una construcció ideològica feta també de l’oblit de totes aquelles «impureses» que no han passat pel sedàs de la legitimació. En qualsevol cas, invocar la tradició no ha de servir mai per legitimar determinades pràctiques si són lesives de drets, respecte a la diversitat o desenvolupament sostenible.

És evident que avui la nostra societat genera dinàmiques de canvi pel que fa als drets dels animals no humans: un percentatge elevat de la ciutadania, i aquest percentatge hi inclou la ciutadania vinculada a societats d’antics traginers i Tres Tombs, coincideix a considerar que ‘els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari, els quals han de rebre el tracte que, atenent bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar’. (La cita correspon al Decret legislatiu 2/2008 que refon la llei de protecció dels animals). Aquesta sensibilitat conviu, en aquesta mateixa Catalunya, amb el sacrifici més de 230 milions de caps de bestiar anuals, segons dades de l’Idescat de l’any 2017: 1,4 milions de tones d’aquesta carn es van destinar a consum directe i més de 850.000 tones a consum industrial.

És clar, doncs, que les societats canvien i canvia la nostra relació amb les coses. També ‘els rituals, les festes que perduren, ho fan esqueixats, metamorfosejats, emancipats del marc tradicional que els demana «un» sentit concret. I que ara, en aquest nou camp d’acció de la societat contemporània, tenen «altre» sentit, un sentit que, justament, els proporciona allò que diguem identitat col·lectiva i patrimoni cultural’ (Antoni Ariño i Sergi Gómez: La festa mare. Les festes en una era postcristiana). Hem sabut actualitzar, promoure i explicar «altres» sentits de la celebració dels Tres Tombs? Vegem-ne alguns:

1. Un dels trets amb què la devoció popular va construir l’hagiografia de Sant Antoni fou la benedicció dels animals. I la benedicció formava part d’una de les quatre seqüències fonamentals dels rituals agraris: benedicció d’animals (força motriu de la maquinària agrícola), benedicció de camps, rituals de conjura (mentre maduren les collites) i acció de gràcies (després de la collita). Potser fóra interessant que la festa de Sant Antoni es vinculés més a la protecció dels animals que no a la seva exhibició i espectacle públics (I això no vol dir prohibir les passades dels Tres Tombs). I potser fóra interessant també vincular la festa a l’ecologia i el medi ambient, a posar en valor la terra (abans que el sòl urbanitzable) i a promoure el respecte als cicles agraris (abans que l’explotació agrícola de caràcter industrial)
2. Potser el fet de posar l’èmfasi en les passades dels Tres Tombs focalitza la celebració en un episodi puntual, les passades de carruatges, que per les seves característiques és fàcil que esdevingui objecte d’espectacularització especulativa. Potser caldria treballar per explicar els 364 dies restants de l’any: obrir els estables on els animals han de viure ‘en bones condicions higienicosanitàries, de benestar i de seguretat, d’acord amb les característiques de cada espècie’ (Art 4.1 de la llei esmentada), mostrar carruatges i oficis al voltant del carro, dels animals i del transport.
3. Potser fóra bo recordar i posar en valor que arreu dels Països Catalans la celebració en honor del sant s’expressa de moltes i diverses maneres: cançons i balls, desfilada i benedicció d’animals, actes religiosos, volteig de campanes, plantada d’arbres, fogueres, romeries, representacions de la vida del sant (que poden incloure balls parlats de diables) i escenificacions de tota mena.
4. Potser caldria promoure i incentivar com a models de bones pràctiques les entitats vinculades als Tres Tombs involucrades amb la preservació dels entorns naturals i de races autòctones d’animals, amb la sensibilització i coneixement del territori a través de les seves llegendes i la seva memòria o amb l’estudi i preservació de la diversitat del paisatge i del patrimoni rural.
5. Potser caldria ressaltar tots aquells aspectes de la celebració que tenen a veure amb la sociabilitat que ens ajuda a construir comunitats, amb els sabers relacionats amb l’alimentació, la indústria ecoalimentària o el coneixement dels oficis i activitats agrosilvoramaderes.
6. I potser també ens caldria explicar la diversitat i desvincular-nos de l’homogeneització festiva:  una celebració amb èquids en una àrea metropolitana no és equiparable a una celebració en un entorn rural en la qual, a més, les cavalleries són familiars i de proximitat.

I el futur? El segle XX va veure la substitució del cavall de sang pel cavall de vapor. A Catalunya, les últimes rutes de carreters amb cavalls daten dels anys ’60 del segle XX.  Una filmació de l’any 1961 que pot veure’s al Museu del Traginer d’Igualada mostra com encara es traginaven pells pel barri adober de la vila amb carros i animals. Els últims carreters que es recorden a Torrelles de Llobregat, Vicenç Roca de Can Valent de la Serra i Joan Ollé de Cal Pau Ollé, feren els seus últims viatges el 1963 i 1966. Avui encara tenim entre nosaltres persones d’aquella generació que ho han viscut i que poden transmetre la seva experiència directa. Ara bé, amb la desaparició d’aquesta generació la festa dels Tres Tombs perdrà un component emocional, intangible, sovint poc valorat i que pot marcar l’evolució de la celebració.

Amb què substituirem l’emoció que una àvia transmetia a la seva neta quan li explicava com el carreter portava pells, o pa, o feixos de llenya? S’obren diferents respostes, a vegades antagòniques, per encarar el futur. Aquest 2019 una de les entitats més actives i dinàmiques de l’àmbit dels Tres Tombs, els Tonis de Taradell, s’ha decidit a actuar i ha obert una d’aquestes línies prospectives per adaptar la celebració a les noves demandes del segle XXI. Reconeixent que els drets i la defensa dels animals són una prioritat, l’entitat anuncia que ha iniciat un procés d’assessorament amb associacions de defensa dels animals per redactar i aplicar un protocol que adeqüi les activitats a les necessitats específiques de cada animal i prioritzi la seva salut, benestar i seguretat. Alhora des de l’entitat advoquen per introduir millores en un tracte just: donar als animals la màxima qualitat de vida, una vellesa i mort dignes i donar a conèixer formes menys lesives de tracte, doma i munta, tot i ser conscients que cap doma és natural.

Al seu dia, Marta Rojals va expressar amb franquesa una opinió que obliga a posicionar-nos i encarar obertament el futur de la festa. Enguany els Tonis de Taradell han plantejat amb valentia una iniciativa pionera que pot ser un punt de partida per introduir uns canvis que miren significativament cap al futur de la celebració dels Tres Tombs. Un futur que, al meu entendre, està més a prop de la sensibilitat que de l’espectacularitat.