Tres raons per a forçar PP i PSOE a repetir les eleccions

A la manera com ho diu Joan Benet :
“Si els partits independentistes és planten, recuperaran el meu vot.”
Jo crec que ho acotaré. “Si Junts es planta, recuperarà el meu vot”
Els altres dos partits, CUP i ERC haurien de canviar moltes cares, a part de plantar-se, per tonar a tenir una credibilitat que oferir-me.

Per cert, si jo fos assessor de Junts, els proposaria que apostessin definitivament i incondicional per l’ecologia. Crec que no hi ha contradicció insalvable entre ser econòmicament liberal, políticament progressista, i socialment ecologista.

Per què no l’etiqueta -però que sigui de veritat i coherentment- “partit ecoliberal”?

Junts té a les seves mans rectificar la seva estratègia fallida (regalar la Diputació al psc, pactar amb el bloc del 155 en batllies …), assolir la credibilitat de la Confrontació amb ñ i posicionar-se en el lideratge del Procés Democràtic per la Independència de Catalunya, comptant a les seves files amb l’únic polític que fins ara pot exhibir una legitimació en la defensa de l’1O: el MH President Puigdemont.
Tot i això, caldrà que a les properes i imminents eleccions al Parlament i a la Generalitat de Catalunya hi participin forces polítiques noves per fer contrapès a l’actual status quo.
Seguim¡ Vencerem¡¡

No crec que sigui tant fàcil. El PSOE no vol parlar del dret a l’Autodeterminació, però encara que volgués no podria fer res. El seu deep state ho impediria d’una manera o una altra. Potser podrien oferir amnistia , ho acceptariem ? Potser anem a una repetició electoral si Junts aguanta . Quanta gent estarà disposada a votar Junts en aquesta repetició ? abstencionistes, ex votants d’ERC ? quants vots pragmàtics perdrà ? Un càlcul molt difícil de fer. Quantes vegades pot Junts bloquejar una investidura espanyola ? s’admenten apostes, però jo crec que només una vegada. Dos com a molt . I després què ?

Junts es juga la credibilitat… que li queda.
Si cedeix, l’independentisme ja no tindrà, definitivament, cap partit fiable a qui votar. I caldrà mirar cap a formacions noves.

Al revés que ERC, que no ha reconegut l’ensulsiada i no ha expressat la més mínima intenció de qüestionar-se la seva “estratègia” (?), Míriam Nogueras va dir que ells “sí que havien entès el missatge dels electors”.
Però no n’hi ha prou amb dir-ho.

El que no pot ser és sotmetre’s a un neoautonomisme del qual només podem esperar la lenta -o, no tant- extinció de la nostra nació. Els partits que triïn aquest camí ho seguiran pagant a les urnes.
ERC ja ha triat fa temps. I així els va.
Ara veurem què fa Junts.
Quan la’acció política s’avalua a partir dels FETS i no de la xerrameca és quan es comença a anar bé.
A veure…

Qualsevol relació amb l’estat espanyol (i els espanyols) per part dels representants catalans (i dels catalans) ha de ser des de la perspectiva de Nació Catalana. Ens hem de treure del cap que som una autonomia. Ens hem de sentir nació, parlar en nom seu, i reivindicar-la. I quan dic Nació Catalana vull dir: Catalunya Nord, El Principat, El Pais Valencià, Mallorca i també la Franja. Som un tot. Les tàctiques i les estratègies han d’anar en aquest sentit. Ara tenim una altra oportunitat. Aprofitem-la. Volem la independència pel maltractament rebut. Però sense maltractament també la volem. És el nostre dret.

L’opció més digna de Junts és plantar-se. ERC no és de fiar. Ja s’ha vist a la Diputació de Barna (Junts va fer malfet pactant abans amb PSC).
ERC regalarà els vots al PSOE a canvi de res. No ha obtingut res de la seva estratègia: ni política lingüística, res a la taula de diàleg, res en infraestructures, RES. Almenys CiU quan negociava obtenia alguna cosa.
PSOE i PP són molt iguals (155, suport al règim del 78, monarquia corrupta, …)
Jo, estic d’acord amb l’estratègia de Josep Costa.

FORÇAR A SANCHEZ A REPETIR LES ELECCIONS ÉS DE MOLT LA MILLOR MANERA DE SER INDEPENDENTS.

Cal que junts tingui molta sernitat i es posi cera a les orelles i ignori els cants de sirena dels traidors d’ERñ.

El traidors d’ERñ seguirànt insistint a Junts, com els gats que no paren repetintde fer meeeuuu meeeuuu meeeuuu fins que el que s’ha cansat de que siguin tant insoportables els hi fot una puntada de peu i els engega a la merda.

Ja fa prou temps que els traidors d’ERñ son uns borinots voltant a Junts amb els seus cants de sirena, repetint com lloros que han de seure a negociar el que demanaran a Sanchez a canvi de investir-lo president del “gobierno”.

Els molt carallots no han entes res. Junts ja va dir durant la campanya electoral quines serien les seves condicións.

Ara els hi toca mantenir-se ferms i forçar la repetició de les eleccions. I els traidors “Al llanto i crugir de dientes”

NO ES VAN ATREVIR
Ja ho hem vist abans.
Fa 25 anys el Regne d’Espanya tenia un govern en minoria del PP que havia pogut investir José Maria Aznar amb el suport dels diputats de CiU. En aquell context, Jordi Pujol va aprofitar per fer prosperar la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística publicada al DOGC núm. 2553, de 9 de gener de 1998, i al BOE núm. 36, d’11 de febrer de 1998.
L’Espanya profunda no podia suportar que en el preàmbul de la Llei s’establia que:
“La llengua catalana és un element fonamental de la formació i la personalitat nacional de Catalunya, un instrument bàsic de comunicació, d’integració i de cohesió social dels ciutadans i ciutadanes, amb independència de llur origen geogràfic, i el lligam privilegiat de Catalunya amb les altres terres de parla catalana, amb les quals forma una comunitat lingüística que ha aportat al llarg dels segles, amb veu original, una valuosa contribució a la cultura universal”.
A l’oposició del govern d’Aznar hi havia un PSOE de José Borrell amb Joaquín Almunia.

En aquell temps, a Madrid corria la brama d’un pacte PP-PSOE que la classe dirigent, jutges, militars, polítics i empresaris, intel·lectuals (sic) i periodistes, veien com la solució “democràtica” per recuperar el control sobre Catalunya que veien perillar. Seria el final del bipartidisme inventat pel dictador Franco per apuntalar la monarquia, i era una operació tan perillosa que no es van atrevir.

Io a més afegiria reivindications per guanyar arguments pel dia després, quan ens acusen de beneficiar l’extrema dreta i demanaria per example, que AVANS l’investidura (per la manca de paraula insufrible de Pedro i el PSOE) es doni explicacions públicas dels atemptats de BCN i Cambrils o que es comprometin a fer una iusticia imparcial… dando el testimoni en la union europea del acords que van a fer amb el PP per anomenar els jutges. Es clar que es negaran, pero serveix peg a reforçar els arguments pel no a la investidura.

Espanya no oferirà mai res que no siguin mentides, incompliments, menysteniments, menyspreu i insults; per tant l’única opció és fer elq ue fan ells amb nosaltres: posar-los el màxim de travetes possible i fer del seu estat un cúmul d’inestabilitat.
Junts hi té molt a guanyar si es manté ferma i coherent i tot a perdre si s’escolta qualsevol martingala espanyola i les engrunetes, cas que n’hi hagués.
ERC volia ser Convergència i ja l’ha superat àmpliament en agenollamenta.
Junts faria molt bé d’evitar convertir-se, al seu torn, en ERC.

L’opció més digna, com vaig traçar en el comentari d’ahir, és tornar-los carabassa diblant-los ací i allà, tal i com fa Pep Guardiola, passent-nos la pilota uns als altres fins encabronar-los per a que el junyent d’eixida siga la Gran Coalició o obligar-los a fer només eleccions i rebaixar les alegries i saltirons del PM español i les tristors dels PPVOX per a que crequen mestratant nous líders de P3 que tant abunden entre els españols.

I el més important: tindre marejats els governants reals d’españa per a que es centren a intentar tancar al MHP Puigdemont, Ponsatí, etc. que és el que fan una colla de la fiscalia i la judicatura españoles a hores d’ara.

I esperar el moment Casius Clay /*Mohammed Alí per tombar-los el xibiu que és llur estat.

Josep Blesa (València)

PS: Hui, pels que no vau ser a Torrent en l’Homenatge a VICENT TORRENT a l’Auditori del seu nom.
Recordar que segons la batlessa de Torrent al nom de l’artista i estudiós no és per la seua dedicació a la cultura o cantar en valencià, sinó per ser “independentista” que sempre se’ls n’oblida als cagonets de P3 que es fan dir valencianistes. La batlessa ho explica de putamare i la resposta dels “valencianistes” deriva en un tema que res té a veure amb la cultura ni la trajectòria d’aquest homenàs. Mentre siguem uns cagons, no hi ha res a pelar contra l’estat colonial español.

CLAR QUE ÉS PER SER INDEPENDENTISTA, AQUI TENIU POR?

Abans de fer volar coloms aniria bé esperar el resultat final de l’escrutini. Si tot queda igual com ara, gastarem molta saliva i aconseguirem pocs resultats.
Pensar que amb 400.000 vots pots forçar unes noves eleccions en un estat de 40.000.000 d’habitants – i en una nació de 7.000.000- forma part d’un pensament tòxic, per irreal, que, elecció rera elecció, va corcant les esperances de les persones que creuen en el dret dels pobles a autodeterminar-se a partir de criteris democràtics?
Podem flipar tant com vulguem però la realitat és tossuda i cal comptar els vots. No hi ha màgia ni miracles a Europa.
Pot ser que es tracti de fer-nos perdre tota esperança a partir d’acumular una catxa darrera una altra? Es tracta d’això? Perquè, si és així , de moment ho fan molt bé.

Total, totalment d’acord.
Ara és importantíssim pels catalans, per Catalunya, que el partit que pot “decidir”, i que és JUNTS, no decepcioni als que hem apostat per ells a: O TOT Ó RES.
És important perquè si segueixen defensant els que ens van dir als mítings, voldrà dir que HI SOM, que no conbreguem amb ells, i que ells no són només els PPros i VOX……ÉS TOTA EZPAÑA. Si buiden una mica el cervellet de serradures i odi, potser veuran, que no tenim el mateix camí. I sí, necessitem que ara, de mica en mica, els polítis compleixen amb allò que s va prometre el 2017. Pas a pas…..i de moment NO DONAR EL VOT A AQUESTA EZPAÑA, que no se’l mereix, però que nosaltres necessitem fer passets per sortir-nos d’ella.

I SI NEGOCIÉSSIM COM ESTAT…

És també l’oportunitat de negociar de nació contra nació. Reprendre el sentit d’Estat que vam tenir aquells tres dies dels atemptats de Barcelona i Cambrils i trencar la cadena d’humiliacions, mentides i menysteniments per part dels governs d’Espanya, demostrant al món que som una nació i volem ser sobirans.

Deixar-nos d’aquell llirime ideològic fantasiós de jugar joc net i sempre de cara. Aquí tenim l’enemic enfront disposat a tot. Cal ser astuts i implacables…

¿ I quin caràcter hauria de tenir, doncs, la “negociació” ?

Si fóssim estadistes, hauríem de mostrar predisposició a l’acord, fent-los veure que l’autodeterminació i l’amnistia són els màxims, però negociables, per tesa les reivindicacions i obligar a Sánchez a haver de prometre, allò que sabem que no farà, però d’alguna manera el sometéssim a fressar camins incòmodes amb la nostra iniciativa. Per, finalment, donar-li el cop de destral del NO i haver de repetir eleccions.

Som un país carregat de raons i de complexes de derrota, però és una bona oportunitat per refer la nostra dignitat com a poble…

Dius tres raons apreciat Vicent per no votar el PPSO€, només amb una i molt contundent es suficient, que són partits del Deep State espaÑol, d’ aquest sistema franquista i corrupte espaÑol.
L’únic que et prego Vicent, que amb tot lo que hem tingut que veure i fets d’això d’ER, els defineixis de partit independentista i de fiar.
Bé saps que si la presidència del govern d’aquesta espaÑa depengués del vots d’ER , tornaria a votar aquest “mamón” de Pedrito i el seu partit PSO€.
Gràcies a JxC avui pots fer aquesta editorial Vicent; desconec com acabarà la seva posició, però si la manté, caldria que fessis una editorial per agrair-li’s.

A tots els que votareu Junts si es planta:

Molt bé que és planti i que fem escanya ingovernable. Però si ho fa, ho farà per els motius de sempre: el seu propi interès de partit. Tenir molts diputats i molts regidors; molts sous i molts calerons.

No oblideu que Junts quan va estar governant la generalitat (Quim Torra), el més independentista que va fer va ser penjar unes pancartes al balcó.

Recordar tambe que Junts ens fotrà un aeroport a la Ricada que no hi quedaran ni les granotes. El que de veritat persegueix Junts són interessos econòmics, i es serveix de la causa independentista per aconseguir-los.

D’ERñ, ni parlar-ne, pitjor encara. Ens cal foc nou. Llista cívica verdaderament independentista.

El problemaes es que voste fa reflexions com si els votants espanyols fossin llumbreres i no pas uns paletos – catetos com realment han demostrat ser.
Com si Europa fos el Paradis de la democracia que falsament ens ha fet creure.
Com si a Catalunya no tinguessim una quintacolumna lerrouxista que espanta i uns ingenus d’esquerra que creuen que Espanya canviarà.
Com si tinguessim uns politics valents capaços de declarar la independencia per damunt de lleis espanyoles, amenaces o 155s.
No es tan facil.

L’editorial d’avui penso que és molt optimista.
El resultat del 23j ha deixat la investidura espaÑola en dificultats, però pactar amb Puigdemon no és la única sol·lució possible. Ben al contrari diria que és la menys possible de totes.
La primera possibilitat ja s’està coent, discretament ens han dit: es demana a Junts que “estigui a l’altura”.
Negociaran, com sempre, “dentro de la constitución”, es a dir, res d’amnistia i menys d’autodeterminació.
Pedro Sanches ofereix el caramel del grup parlamentari propi per alleugerir el dolor, peró sobre tot torpedina el partit greixant les contradiccions internes. La oferta és una apel·lació als pragmàtics de Junts, als que van votar en contra de sortir del govern de la Generalitat, dels quals Trias n’és la cara visible ara. Trias ja ha manifestat que cal negociar sense posar “línies vermelles” i sembla clar que aministia i autodeterminació són, segons ell, a l’altre costat d’aquestes línies.
Si s’en surten sería un nou cop de destral que deixaría encara més sols a Puigdemon i els que li donen suport.

I mentre els tractes amb Junts van fent xup-xup, un altre possible sol·lució al problema de la investidura va prenent forma: És la proposta del partit popular que demana als “bons socialistes” ( amb 5 ni hauria prou) d’abstenir-se i donar així el govern al PP. A canvi donarien suport a Illa en una futura moció de censura a Catalunya. Tot quadrat.
Val a dir que la proposta, que apel·la a la responsabilitat i al sentit patriotic, té força. Qualsevol cosa és millor que pactar amb separatistes i molt pitjor encara amb Puigdemon, l’encarnació a la terra de EL MAL.
Es sabut que dins el Psoe els pactes amb independentistes han estat durament criticats. No sabem com de controlat té Pedro Sanchez el seu partit peró les contradiccions persisteixen i aquesta proposta va adressada a aguditzar-les.

Sembla doncs que el bloqueig que es proposa té diverses vies d’aigua que el podrien deixar sense efecte. I si finalment prospera, no veig com una repetició d’eleccións pot beneficiar-nos.
Tampoc veig en general que enviar els nostres representants al congreso ens aporti res de bo als legítims interessos de llibertat dels catalans. Però això ja és tema per un altre dia.

Salut

És imprescindible no ajuntar-se amb ERC ara. Que ells ensenyin ben clarament que volen votar al Sánchez i Junts ensenyi que no es deixarà comprar pel PSOE. Tant els socialistes com ERC oblidaran l’endemà els compromisos que hagin signat, i quan creguin que ja se n’han sortit, llavors tornaran a treure la bandera anticatalana. Amb aquesta gent espanyola, ni al bar de la cantonada. Que tornin a votar tantes vegades com calgui. Si es caguen per la terra que no és seva, són ells els que han de recollir les tifes.

Cap partit de Ñ cedirà res a Catalunya per que perdria les eleccions a Ñ. A part, lo que donessin l’aparell de l’Estat Ñ ho tombaria. Mai reconeixeran a Catalunya com a ens polític. Per tant, cedint, que esperem que ens donin?. Només comèdia com han fet amb la “taula de diàleg”. ERñ ha quedat ben retratada. I que ha de passar més per ajuntar forces i afrontar el veritable camí cap a la independència?. No hem vist, llegit, sentit, patit el que Ñ ens fa des de fa més de 500 anys?. I de Europa, no n’hem d’esperar res. Som nosaltres qui ha de fer. Unitat i fermesa. Difícil, però no impossible.

Jo desitjo que Junts es planti. Suposem que resisteix la tempesta i es planta. Què pot passar?

Només hi ha una certesa absoluta: mai cap gobierno espaÑol ni cap candidat a presidir-lo acceptarà l’autodeterminació (=independència) de Catalunya. Tant si Junts es planta com si no.

El sector negocis heretat del pujolisme apretarà Junts des de dins per tal que cedeixi. ERC també. Patronals i sindicats també. La premsa progressista mainstream també.

A espaÑa la histèria anti-Puigdemont de la premsa madrilenya collarà el P$O€ per obligar-lo a permetre governar Feijoo en solitari. I dins del mateix P$O€ els dinosaures (Felipe, Ibarra, Lambán, Page) també.

A la Unió Europea, en canvi, apretaran per un gobierno de gran coalició PP-P$O€ que eviti ministeris per Vox. Poc a poc, el P$O€, convençut de que Junts no cedirà, anirà valorant que és millor tenir alguns ministeris que arriscar-se (sense cap) a què els acabi tenint Vox, i descartarà la repetició electoral.

I així la derrota d’espaÑa (la gran quarta potència de la UE) davant la petita però indomable Catalunya obligarà a fer la gran coalició espanyola, i de passada eliminarà Vox de l’equació.

Ens esperen temps molt durs, però si persistim amb fermesa i sacrificis podrem també derrotar plegats als populars i als socialistes que ja hem derrotat per separat, i guanyarem la independència.

Sempre i quan Junts es planti, com repetidament ha promès.

ATENCIÓ A LES DECLARACIONS DE JOSE MANUEL GARCIA MARGALLO a TV3 del dia 25 al programa els matins
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/jose-manuel-garcia-margallo-pp-pedro-sanchez-podria-plantejar-un-pla-b-de-reconeixement-juridic-de-la-nacio-basca-i-catalana/video/6233308/
És el primer cop que escolto una proposta seriosa per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Que quedi clar que jo no la vull, jo vull un estat per Catalunya, però reconec que aquesta proposta pot fer forat i és molt perillosa i, a més, no ve del PSOE ni de més a l’esquerra, ve del PP. A Margallo no se li pot negar la intel·ligència ni la exhaustiva formació. És un personatge que recorda molt a Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón.
Margallo diu que si Junts -Puigdemont- es manté ferm en la reivindicació de l’amnistia i el referèndum d’autodeterminació, arrossegaria a ERC i Bildu i no hi hauria cap més possibilitat que fer noves eleccions, però -ATENCIÓ- diu que Sánchez pot tenir un pla B i, a més, creu que és el què pot passar!. Aquest pla el concreta en aquests punts:
1. Declaració pública de Sánchez dient que no hi haurà cap referèndum
2. Reconeixement jurídic -amb modificació dels estatuts- de Catalunya i Euskadi com a nacions
3. Exhaustivitat de les lleis autonòmiques amb exclusió de la intervenció de l’estat.
4. El TC no podrà intervenir en cap cas
5. Sistema arbitral per resoldre conflictes
Rebla el clau dient que no es tracta de treure Catalunya i Euskadi d’Espanya sinó de treure Espanya de Catalunya i Euskadi.
Repeteixo que jo no hi estic d’acord però haig d’admetre que mai havia escoltat una proposta d’aquest calat venint d’un personatge de la dreta lligada al franquisme. No crec que en l’Espanya que jo conec pugui prosperar una proposta així però també és cert que si gent del PP inicien aquest camí ja ens podem calçar.

Estic molt d’acord amb els comentaris de Jaume Rius, Mònica Vidal i Lluís Vandellós.
Jaume , crec que aquest cop sí sí atreviran, no caldrà mica junts arribi fins al final amb la seva negativa al pacte, des del primer moment culpabilitzaran l’independentisme i faran el sacrifici patriòtic per abstenir-se i deixar que el PP governi en minoria. Això si amb un maquillatge dient que en suavitzat el programa del PP, finalment la diferència entre PP i PSOE és primordialment cosmètica.

Mònica, tens raó, ser tan pur i digne per no permetre’t votar o votar nul i ara mercès a una casualitat originada per els que van votar, dir que ara si votarem però si esteu en la línia del que nosaltres pensem…

Lluis, 100% d’acord

L’ÚNICA IDIOLOGIA QUE HI HA AL MÓN ÉS EL NACIONALISME. I és per la naturalesa humana.

Els que tenen Estat contra els que no tenim Estat i contra altres nacionalismes Estat. El feixisme és el denominador en comú de les dretes i les esquerres. El món n’està ple d’exemples avui, no cal repassar els llibres d’història que escriuen els nacionalismes que guanyen.

La mentida, la por i el control dels canals de comunicació són les 3 armes del feixisme de dretes i d’esquerres.

Un exemple a casa:

ERC és el partit espanyol que més ha fet contra la independència, menteix quan diu que és independentista, controla totalment els canals de comunicació en català i ens vol fer creure que els feixistes són VOX, que també ho són sí, però no pas els que votem nosaltres.

Poc importa qui governa Espanya, tots són VOX contra els catalans.

El que a mi em fa patir és que en el Parlament de Catalunya avui hi ha un 52% de vots independentistes, però un 0% de diputats incapaços de fer la independència.

QUI NO SAP TOCAR EL PIANO, NO ÉS PIANISTA…

Malgrat la repressió que tenim i el desprestigi que suposa pels espanyols no afrontar políticament la realitat plurinacional de l’estat de l’estat, jo crec, malauradament, que encara no ho hem vist tot. Ells no baixaran mai del burro, el seu caràcter (d’arrel castellana) és matar o morir, mai negociar i si els posem entre l’espasa i la paret es posaran d’acord els partits grans i modificaran (o amenaçaran) , si cal, la llei electoral per limitar o eliminar la influència dels partits que els dificulten les majories i es quedaran tant amples.

Una de les armes que tenen els que manen és la nostra manca de memoria.
Recordem que l’estatut del 2010 que fou aprovat per les Cortes Españolas i el Senado i retallat per el TC conté una disposició transitoria que recull l’acord de negociar un nou acord fiscal de l’estat amb Catalunya.
Aquesta disposició transitoria acordada mai va ser considerada anticonstitucional i va ser aprovada per congrés i senat i referèndum popular a Catalunya.
Després de tot això el ministre Montoro és va negar a negociar squest nou acord fiscal amb la simple frase ‘no hay dinero’.
Cap altre gobierno l’ha negociat. Cap altre govern ha exigit mai el compliment d’aquest acord aprovat per llei i referendat per el poble de Catalunya.
Ara algú em vol fer creure que serveix per res cap taula de negociació, cap dialeg etc. etc. amb el gobierno o amb l’aspirant a formar gobierno?
Què m’han pres per tonto?

El govern del PSOE ha estat nefast amb el català. Per començar, mentre negociava amb ERC la llei Celaa, podia haver retirat el recurs al TSJC que va acabar amb la immersió (“ ¿ y de quién depende la Fiscalía ?”, recordeu ?). (https://www.vilaweb.cat/noticies/llei-celaa-sentencia-immersio-psoe/)

Per tant, jo per començar els exigiria que, per asseure’s a negociar, portessin com a present de bona voluntat l’oficialitat europea del català (ja fet, pagat per endavant).

L’oficialitat d’un idioma a Europa és automàtica si un govern ho demana (cas del gaèlic irlandès, de només 200.000 parlants, fa poc). Com que Sánchez és president en funcions, ho pot fer.

Per cert un cop aconseguida l’oficialitat del català a Europa, es pot considerar irreversible. Perquè haurien de fer la petició perquè el català fos eliminat… A més, posat com a condició prèvia per asseure’s a negociar, els poses davant el mirall del seu propi fanatisme. Perquè té cost 0 per a Espanya. I de fet seria teòricament la seva obligació defensar el català. Tan fanàtics són per renunciar d’entrada a governar per no sentir parlar en català ?

I com a condició prèvia, fins i tot si les negociacions fracassen, ja està aconseguit. I no compta ja entre el que es negocia, això deixa mans lliures per negociar d’altres coses. O sigui els diria que compleixin la condició prèvia, i els donaria a entendre que “després segur que trobem una fórmula d’entesa”.

I una altra observació: si demanen el català, segur que demanen també l’euskera i el gallec (altrament seria impresentable, i PNB, Bildu, i BNG no ho admetrien tampoc). De fet aquesta petició la usaria el PSOE per emmascarar que cedeixen “a Puigdemont”.

I segur que no s’atreveixen a demanar el “valenciano”. Aclariment fet ja per sempre. Per tenir versions de “valenciano” no els sembla que malbaratin diners. Però ja seria insostenible continuar fent-ho.

Es nota un exces de nerviosisme per part del personal del partit i de tots els pagats pels d’ERC.
Perdre tants vots i escons amb l’ajut de TV3 i de la resta de diaris subvencionats del pais, es molt fort.
Ara estan empatats amb el partit que els hi va donar els vots per fer President a l’Aragones i tot i fer-los fora i criticar-los per tot el que han fet I el que faran mes endevant, no poden entendre que hagin recuperat tres escons mes. Abans en tenien 4, ja que els 4 restans pertanyien a un altre partit (PdeCad.).
Ara amb 3 mes (en son set) poden decidir qui manara la legislatura dels espanyols, I els del Junwueras estan que trinen i no s’ho acaben d’empassar.

Jo crec que fer eleccions el proper any, és bó per els independentistes. Tenim temps per a agrupar tot l’àmbit independentista i donar un cop a aquest estat que no s’atura de reprimir-nos. Per altra banda Sánchez també ho té bé fins a final d’any per exibir-se per Europa, com aturador de l’extrema dreta espanyola.
Que Espanya aturi el feixisme i a la nostra nació guanyem amb majoria independentista, arreu de la nació.
Si ho logrem el món pot reconèixer la nova República Catalana.

Quan dos pacten és per obtenir un benefici. El benefici que obté el PSOE és clar, però què pot obtenir Junts?

Quan el partit que t’empresona, t’espia, et pren la batllia de Barcelona, humilia el teu poble i els teus votants, llença tota la força dels seus tribunals en contra teva i se’t riu a la cara i a sobre et demana el teu vot a canvi de res important, d’unes engrunes, no se li pot donar perquè aleshores has perdut la dignitat i, més encara, t’has emportat per davant l’orgull dels teus votants.

N’hi ha quelcom més important que rodalies i carreteres, però d’això Pedro Sánchez no crec que en vulgui donar ni un gram. I no crec que Junts hagi arribat fins on ha arribat amb el cost repressiu que ha tingut que pagar com per conformar-se ara amb un pacte de mínims.

Si Junts -tal com pense que farà- no cedeix, obrirà una escletxa d’esperança i retornarà la iniciativa i l’orgull a l’independentisme.

Si es repeteixen eleccions perquè Sánchez no ha cedit en res important i Junts s’ha mantingut ferm, els vots de Junts es multiplicaran. Perquè d’una banda, aquesta mateixa fermesa farà tornar la confiança a alguns votants que l’han perduda i havien anat a l’abstenció i d’altra banda el votant d’ERC encara no haurà paït que se li hagi amagat en campanya electoral el pacte amb el PSC a la Diputació i perdrà vots en favor de Junts.

Estic convençut que Junts mantindrà fermes les seves posicions. Hi ha camins que no tenen retorn. Un pacte amb Sánchez a canvi del que els catalans contemplen com “engrunes” seria la ruïna de Junts.

No ho veig tan senzill, si JxC hagués guanyat el que ha perdut ERC, o una part substancial, encara seria possible, però després de la desfeta, triple, de l’independentisme, la actitud pro-PSOE d’ERC i les pressions que es faran a Junts per que afluixin, dubto que puguin aguantar, de totes maneres l’any que ve en Sanchez tornarà a convocar eleccions amb “l’argument” de que els “separatistes” catalans no el deixen governar, per què una cosa es abstenir-se per què ho faci i l’altre es fer de lacai i dir amen a tot. Contra els catalans es guanyen les eleccions espanyoles.