04.12.2022 - 21:40
|
Actualització: 04.12.2022 - 21:44
L’ANC ha convocat demà, dimarts, una manifestació contra la reforma del delicte de sedició, que començarà a les dotze del migdia al Pla de Palau i acabarà a la plaça de Sant Jaume, davant el Palau de la Generalitat. La manifestació és convocada amb el lema “Cap pacte amb Espanya per empresonar-nos” i apunta per tant no solament a la nova legislació repressiva que el govern espanyol ha camuflat en la reforma del delicte de sedició, sinó també a la col·laboració del govern català en el pacte, que l’ha feta possible. De manera que es podria dir que hi ha tres raons per a participar en la protesta: el fet mateix, la reforma, que es denuncia; la protesta contra el govern català i, en conseqüència, el reforçament del carrer com a principal oposició i denúncia contra els moviments del neoautonomisme, com a mur de contenció d’aquests moviments.
Quant a la denúncia concreta de la reforma del delicte de sedició, crec que les coses són tan evidents que no cal insistir-hi –i, en qualsevol cas, ací teniu els articles de VilaWeb que n’han parlat aquestes darreres setmanes. D’una banda, parlen per si soles les repetides declaracions de dirigents del PSOE afirmant que la sedició tan sols canvia de nom i que, en definitiva, si es fa aquest canvi és per fer-la més efectiva, sobretot per a aconseguir les extradicions dels exiliats i el control de les mobilitzacions de carrer.
Per una altra banda, també és significativa la quantitat de moviments i grups que han alçat la veu d’alarma pel text. La manifestació de demà té l’adhesió, per exemple, del Consell de la República i la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya. Òmnium Cultural ha criticat la reforma i Amnistia Internacional hi ha manifestat preocupació. Junts per Catalunya i la CUP hi són clarament contràries –ací teniu entrevistes amb Mireia Vehí i Míriam Nogueras, que en parlen. I fa uns quants dies ja hi va haver una protesta a Barcelona, convocada, entre més organitzacions, per la CGT, Irídia, la PAH, el Sindicat de Llogateres i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.
Malgrat tot això, la reforma del delicte de sedició –i aquesta és la segona raó per a acudir a la manifestació– ha estat saludada de la manera més eufòrica possible pel govern de Catalunya, com un fruit positiu de la taula de negociació amb el govern espanyol. I, de fet, fa pocs dies que Gabriel Rufián va desfermar un petit escàndol quan vinculà directament el suport d’ERC al nou pressupost de Pedro Sánchez al fet d’haver aconseguit –deia ell– la presentació d’aquesta reforma.
La veritat és que sorprèn en gran manera la insensibilitat de l’executiu de Pere Aragonès a les crítiques. Crítiques que els han arribat no únicament d’organitzacions que fa molt de temps que són a l’oposició, sinó també d’organitzacions que aquests darrers mesos i anys han tingut molt a prop, gairebé com a satèl·lits del partit. Sobre això, em va semblar significatiu que l’altre dia, en una tertúlia televisiva, Josep Burgaya avisàs que, a aquest pas, la taula de diàleg pot aparèixer més com un espai per a resoldre els problemes concrets dels dirigents d’Esquerra que no pas els del país.
De manera que arribem a la tercera raó per a ser presents demà a la manifestació de Barcelona: confirmar el carrer, la mobilització popular, com a principal oposició i denúncia contra els moviments del neoautonomisme, per a fer de mur de contenció.
Fins ara ha estat així, molt especialment d’ençà del darrer Onze de Setembre. Perquè no hi ha cap dubte que la manifestació de la Diada i l’acte del Primer d’Octubre van ser una de les causes que van contribuir al trencament del govern, que deixà els 33 diputats d’Esquerra tots sols i amb l’oposició de 41 diputats independentistes –els 9 de la CUP, que ja feia molt que eren a l’oposició, i els 32 de Junts.
Amb això s’ha desarticulat la maniobra que pretenia arrossegar dòcilment el conjunt de l’espai independentista cap al neoautonomisme i l’acceptació del marc polític constitucional espanyol, per a invalidar tot allò que va ser i que va representar el Primer d’Octubre –significativament, en diuen “girar full”. Ara, la inèrcia encara hi és present, i no tan solament des del govern, i pretén situar l’oposició independentista en el camp dels excèntrics, dels extremistes, dels pocs.
Per això mateix aquesta maniobra sols es pot contestar al carrer, amb propostes concretes però també amb una mobilització que ha de ser tan permanent i tan important com siga possible. És evident que demà ningú no espera una protesta de l’abast de la de la Diada, però no serà igual una manifestació esquifida que una manifestació ben representativa, una mostra d’oposició que continue la línia de l’11 de setembre i del primer d’octubre. En primer lloc, per als manifestants i les organitzacions convocants: veure’s units al carrer i veure que són molts fa créixer l’autoestima i allunya els fantasmes inoculats cada dia per la propaganda derrotista. Però també per al govern. Un govern que ha de saber, i al qual cal recordar, que no pot fer del 52% del nostre vot allò que li plaga –especialment ara que comença a fer-se evident l’acostament al PSC, els del 155 i els inventors d’aquesta polèmica reforma.
PS. Aquest cap de setmana hem publicat dos articles destacats sobre un altre dels fronts oberts que poden frenar el neoautonomisme, la lluita dels exiliats. D’una banda, us hem explicat que les conclusions d’un advocat general, curiosament espanyol, sobre un cas d’extradició a Croàcia contradiuen directament el polèmic informe amb què Richard de la Tour desautoritzà Bèlgica per haver-se negat a extradir Lluís Puig. I per una altra us hem relatat el precedent d’Elena Iontxeva, una eurodiputada del Partit Socialista de Bulgària, el suplicatori de la qual no ha estat acceptat malgrat que duien Bulgària a demanar la retirada de la immunitat van passar abans que fos membre del parlament. Tots dos casos poden ser determinants per a les sentències que s’esperen a començament d’any.
