Els tres projectes amb més èxit que ensenyen català a gent de tot el món

L’ús del català recula en molts àmbits, i les darreres dades, aportades per la Plataforma per la Llengua, confirmen aquesta tendència. Es parla menys en l’àmbit social, el marc legislatiu no acompanya i les lleis de protecció del català no s’apliquen prou o no es desenvolupen. Enmig d’aquesta tempesta, que fa anys que dura, Júlia Riera, Andreu Monfà i Adrià Martínez s’ha convertit en una mena de fars i han decidit de tenir un paper clau en la defensa de la llengua. Parlem dels projectes Daily Catalan, Easy Catalan i Jo Aprenc Català, respectivament.

Tots tres els han engegat amb un objectiu clar: ensenyar el català d’una manera molt amena i entretinguda. Ho fan a les xarxes socials, amb continguts pensat sobretot per als estrangers i nouvinguts, però també n’hi ha que, fins i tot, poden ser de gran ajut per als catalanoparlants. Són lliçons molt pràctiques i útils. Per exemple, expliquen curiositats i tradicions de Catalunya i la resta dels Països Catalans, recreen converses naturals, comparen paraules, frases fetes i fan conèixer tota mena de vocabulari.

A les xarxes socials, aglutinen milers de seguidors i cadascú ha aconseguit de teixir una comunitat molt fidel. També s’han animat a fer cursos de català en línia, i algun, classes particulars i tot. Ensenyen català a gent de tot el món i han arribat a dues conclusions principals: que la gent està farta que li canviïn de llengua i que cal més compromís polític i ciutadà. Del canvi de llengua, precisament, en parlaven ara fa unes setmanes Clara Soler i Gerhard Kirsten, l’andalusa i el sud-africà que fa poc temps que viuen a Catalunya i que comparteixen l’amor pel català a TikTok.

Daily Catalan: més de cent mil seguidors a Instagram

Júlia Riera, coneguda com a Daily Catalan, té més de cent mil seguidors a Instagram i vint mil a TikTok. Té el grau d’humanitats i història de l’art i no s’havia plantejat mai de fer contingut a les xarxes, i encara menys, contingut educatiu, però ara és tot un èxit. Va obrir el perfil l’agost del 2021, en plena pandèmia, fruit d’una història d’amor. Va conèixer qui seria la seva parella l’any 2018, quan ell va venir d’Erasmus a Barcelona. Vivien a la mateixa planta de la residència i ell era l’únic americà. Va decidir d’aprendre la llengua per respecte a la família de Riera, però es queixava que no hi havia perfils a les xarxes per a aprendre català. I aquest va ser el detonant.

Riera penja continguts de tot allò que us pugueu imaginar, centrat en el públic anglès. “Quan vaig començar, ja hi havia gent que ensenyava català, però ningú ho feia en anglès. Vaig pensar si hi hauria prou públic o si em ficava en un embolic”, reconeix. Publica visites a llocs emblemàtics, converses quotidianes, proves de cultura catalana amb diferents nivells, parlar d’aliments, de flors… Segons ella, crear contingut en català és una oportunitat: “És un mercat en ebullició, hi ha molts creadors i molts nínxols per cobrir.” També anima tothom que en tingui ganes a fer contingut, perquè sovint hi ha qui desisteix per por o respecte.

L’agost del 2022, es va traslladar als Països Baixos per cursar un màster en nous mitjans i cultura digital a la Universitat d’Utrecht. Dues setmanes després del trasllat, va fer un nou cop de cap i va atrevir-se d’engegar el primer curs en línia per a principiants. Ara mateix, també n’ofereix de nivell mitjà i avançat, que tenen molta fama. Té un miler d’estudiants, molts dels quals del nivell principiant, per a fer un primer tast. També n’hi ha que volen guanyar fluïdesa, o bé per pur interès en la llengua i la cultura catalana.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Júlia Riera (@dailycatalan)

Quan va començar a penjar els vídeos, molta gent li demanava que fes cursos “A Holanda, feia pràctiques i volia trobar una altra feina. I vaig dir, i si torno a casa i em dedico professionalment al català?”, explica. Ara s’ha establert a Catalunya i es guanya la vida amb els cursos i la resta de col·laboracions, però no descarta d’emprendre noves destinacions, perquè la feina li permet de viatjar.

Easy Catalan: les converses, el model a seguir

El cas d’Easy Catalan és una mica diferent, però comparteix la mateixa essència. El projecte va vinculat a Catalannets, una associació sense ànim de lucre que treballa per normalitzar l’ús de la llengua catalana a les xarxes socials, especialment a YouTube, on tenen més de vint-i-sis mil subscriptors. És la mateixa entitat que ha impulsat el Llengut, el trivial català que ha esdevingut tot un èxit. Andreu Monfà, graduat en Traducció i Interpretació, forma part de l’equip d’impulsors, juntament amb Sílvia Perarnau i Joan Pinyol. El projecte va néixer el 2019, poc abans de la pandèmia. Easy Catalan forma part de la xarxa Easy Languages i tothom segueix la mateixa metodologia. Creen vídeos, sobretot, als carrers de ciutats dels Països Catalans; publiquen quatre vídeos la setmana i també fan un pòdcast, en què es discuteix sobre temes ben diversos.

Tot plegat va començar com una afecció, treballant durant el temps lliure. Però es van adonar que hi havia camp per córrer i ara un part de l’equip, com Monfà, ja hi treballa exclusivament. “La idea és que la gent tingui contingut entretingut, que no siguin explicacions gramaticals. Que s’acostumin a sentir les persones natives parlant aquesta llengua”, diu Monfà. Segons ell, l’objectiu és sortir al carrer i enregistrar vídeos d’uns deu minuts d’entrevistes amb temes molt variats, com ara, el plat preferit de la cuina catalana o les activitats que faran el cap de setmana. I subtitulat en català, anglès i castellà, perquè bona part del públic és castellanoparlant.

A part dels vídeos, també ofereixen cursos de català en línia a grups reduïts, cursos de conversa i un campus d’estiu, una setmana d’immersió lingüística per a practicar la llengua, amb un bon grapat d’activitats a Barcelona, com ara ball de bastons, un taller de cuina, anar al teatre o visitar un refugi antiaeri. I amb l’aplicació de veu Discord, tenen habilitats uns quants xats per a practicar el català. La majoria dels continguts són de franc, però també hi ha l’opció de subscripció, en què els estudiants poden beneficiar-se d’uns quants avantatges, com ara, escoltar el pòdcast en un reproductor intel·ligent, en què se subratlla el text a mesura que sona l’àudio, amb l’ajuda de vocabulari.

Jo Aprenc Català: vídeos, cursos, classes particulars i un llibre

Adrià Martínez és darrere de Jo Aprenc Català, un perfil d’Instagram que aglutina més de setanta mil seguidors. Ha estudiat traducció i interpretació i, un cop acabada la carrera es va fer la típica pregunta: “Què faig, ara? Cap a on vaig?” Li agradaven les llengües i tenia clar que volia dedicar-se a aquest món. Va fer un postgrau de correcció i assessorament lingüístic en català, amb el qual va fer pràctiques a Betevé, i després va fer el màster d’ensenyament de català. “A partir d’aquí, és quan començo a ensenyar la llengua. La primera experiència va ser a la Universitat d’Amsterdam amb les pràctiques del màster, on vaig fer classes de català”, comenta.

Martínez també ha ensenyat anglès en una acadèmia i ha treballat poc més d’un any al Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL). Va ser aleshores quan li va sorgir la idea de crear el perfil de català, l’octubre del 2020. “Sempre havia tingut al cap crear un bloc, o similar, per a ensenyar la llengua. Els seguidors anaven augmentant i em demanaven classes de català. Aleshores, vaig deixar el consorci i em vaig centrar únicament en les classes i a crear contingut per a les xarxes socials. “Ara mateix, la meva dedicació és ensenyar català, siguin classes particulars o grupals”, comenta.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Jo Aprenc Català (@joaprenccatala)

Va començar fent classes en directe, però a mesura que ha anat tenint més gent, també n’ha ofert d’enregistrades. En tots dos casos, els estudiants han de respondre a unes preguntes i unes tasques, que corregeix Martínez. Les classes en directe acostumen a ser entre tres persones i deu, mentre n’hi ha una vuitantena que segueixen les enregistrades al seu ritme. I, per si tot això no fos poc, l’any passat va publicar un llibre, Clar i català, centrat en els barbarismes més comuns i com evitar-los. A més, coordina un dels cursos de català als sanitaris i aquest estiu també en fa un a la Universitat Abat Oliba (UAO).

Qui vol aprendre català? Amb quins objectius?

Als cursos, hi ha gent ben diversa i han detectat que hi ha uns quants perfils. En el cas de Riera, el 70% dels estudiants és gent que té la parella catalana, viuen a l’estranger i volen aprendre la llengua i acostar-se a la cultura. “Alguns ja tenen fills i diuen, ostres, el català el parlen més que nosaltres i ens hem de posar les piles”, comenta. La resta, acostuma a ser gent que ve a viure aquí o que, simplement, són poliglotes. En el cas d’Easy Catalan, tenen molta gent que viu a Catalunya, de l’estat espanyol, dels Estats Units i de Llatinoamèrica. A Jo Aprenc Català, se segueix la mateixa línia. Gent que vol aprendre el català o catalanoparlants que el volen perfeccionar. Aquests darrers, sobretot, es preparen per a obtenir el C2 per accedir en algun lloc de la funció pública. Té gent de tot arreu, però sí que ha detectat que en el nivell intermedi, hi ha força italians o llatinoamericans.

De motius per a aprendre el català, com us podeu imaginar, n’hi ha molts. Segons Riera, molts el volen aprendre per comunicar-se amb les famílies de la parella i perquè saben que hi ha un problema greu amb la llengua i “volen ajudar i contribuir que això no passi”. “Des de la persona que viu a l’altre continent, va veure Merlí i es va enamorar del català fins a gent que ha trobat per casualitat una cançó en català i s’ha interessat per la llengua, passant per gent que té la parella catalana, que fa temps que viu aquí i ha fet el pas d’aprendre la llengua, i també n’hi ha que ho fan per motius laborals”, afegeix Monfà. Ramírez exposa un altre cas, el d’una brasilera i una xilena les àvies de les quals eren catalanes i van haver d’emigrar durant la dictadura cap a Sud-amèrica. “Havien sentit a parlar de l’àvia amb nostàlgia i, per recordar la llengua i els orígens, van decidir d’aprendre el català”, explica. Una d’elles va venir a fer un màster a Barcelona i l’altra s’hi han instal·lat.

Durant les classes, Ramírez també procura de conscienciar els alumnes de la situació del català. “Els qui viuen aquí en són molt conscients i, fins i tot, moltes vegades, troben problemes per a comunicar-se en català”, lamenta. Segons Monfà, els alumnes se sorprenen quan s’adonen que la llengua es troba en una situació delicada. “Quan parlo amb ells, hi veig molt entusiasme, ganes d’aprendre la llengua”, explica. Riera també diu que la majoria dels alumnes saben que el català no és un dels idiomes predominants.

Què s’ha de millorar?

Tots tres deixen clar que el canvi de llengua al castellà és el mal endèmic. De fet, els alumnes es queixen sovint que no es poden expressar en català amb facilitat perquè es troben amb això constantment.

Segons Riera, les converses del dia a dia són clau perquè es puguin expressar en català. “És aquesta quotidianitat que fa que, al final, un idioma sigui rellevant i necessari. Són uns deures molt fàcils. De fet, no haurien de ser ni deures, perquè el nostre dia a dia hauria de ser així”, diu. I afegeix: “És aquesta mentalitat derrotista que sempre tenim, de dir, ‘mira, que passi el que hagi de passar’. Però és que després vas pel carrer…”. Segons ella, tampoc no estem acostumats que gent de fora parli català amb accent.

A parer de Monfà, ara la gent ja n’està més conscienciada, però n’hi ha molts que encara han de fer el canvi de xip. “S’ha d’evitar el canvi lingüístic guiat per prejudicis, per l’aspecte físic. Cal que fem aquesta reflexió col·lectiva, i actuar en el dia a dia”, comenta. “Que la gent en sigui conscient i que utilitzi el català sempre que pugui, en tots els àmbits. Això és la clau per a la supervivència de la llengua”, afegeix Martínez.

A part del compromís ciutadà, destaquen que també cal molta més implicació dels polítics, i diuen que hi ha moltes coses a fer. “Moltes vegades, veig que fan molt més per la llengua persones que no són de l’administració que els mateixos polítics”, diu Martínez. Segons ell, calen moltes campanyes de sensibilització i conscienciació. “I també, moltes vegades, és complir la llei, perquè no es compleix pas al 100% en qüestions de llengua”, comenta. Es refereix a la quota en el cinema, l’etiquetatge en català o el dret de comunicar-se en català. Ell, que ha passat pel Consorci per a la Normalització Lingüística, ha viscut en primera persona la una manca de places que hi ha. “Moltes vegades, la gent es posa en contacte amb mi dient-me que ha intentat d’entrar al Consorci, però que no hi ha places i ha hagut de buscar una alternativa”, diu. Segons ell, falten professors i els materials que es fan servir són obsolets.

Monfà diu que també s’ha de defensar fermament de fer contingut en català de qualitat als mitjans públics. “Això que fan TV3 i Catalunya Ràdio d’afegir-hi una quota de castellà és un servei ben galdós, perquè de canals que facin contingut de qualitat en castellà, ja n’hi ha. Cada minut de castellà que afegim nosaltres és un minut de català que perdem”, comenta.