Tres preguntes i respostes. Què signifiquen els atemptats a l’Iran i la crisi de Catar

Aquest matí hi ha hagut dos atemptats simultanis al parlament de l’Iran i a la tomba de l’imam Khomeini, un dels llocs més venerats del país i del xiisme a tot el món. Els atacs han causat sorpresa, sobretot perquè arriben enmig del conflicte obert per l’aïllament diplomàtic de Catar. L’anomenat Estat Islàmic els ha reivindicats.

És creïble la reivindicació d’Estat Islàmic?
L’anomenat Estat Islàmic té una llarga tradició d’atribuir-se atemptats que no ha fet. Però en aquest cas hi ha un detall que li confereix molta credibilitat. El mes de març va aparèixer un vídeo en què tres persones que s’identificaven com a membres de l’anomenat Estat Islàmic parlaven en farsi i en balutxi, totes dues llengües de l’Iran, reclamaven ‘el retorn al sunnisme de Pèrsia’ i amenaçaven de cometre atemptats. El grup deia que era part d’una Brigada Salman Al-Farisi i al vídeo hi sortien disparant contra dianes amb la figura de Khomeini. Durant anys l’Iran, bàsicament xiïta, s’ha esforçat a impedir la presència de l’anomenat Estat Islàmic, sunnita. El doble atemptat d’avui pot indicar que ja els tenen dins i la millor targeta de presentació era atacar dos indrets tan simbòlics. A l’Iran els sunnites representen una minoria que no arriba al 10% de la població però que és molt identificada. La gran majoria dels balutxis, els kurds i els turcmans de l’Iran són sunnites.

Quina relació pot tenir-hi aquest atemptat, amb l’aïllament de Catar?
A occident no s’acaba d’entendre que el gran combat en aquest moment no sigui entre grups d’inspiració musulmana i cristians, sinó entre musulmans xiïtes i sunnites. Tot allò que passa al Llevant té a veure amb aquesta batalla entre l’islam majoritari sunnita i l’islam xiïta, minoritari però influent. Els xiïtes són majoritaris a l’Iran, i per això molts àrabs creuen que tots els xiïtes són perses i antiàrabs. (Malgrat això, els xiïtes són també majoritaris en dos països àrabs: l’Irac i Bahrain.)

El conflicte recent amb Catar hi té relació, amb això. Tot i que Catar és sunnita, manté bones relacions amb l’Iran i econòmicament és un competidor dels saudites, a banda de ser la seu de la influent cadena Aljazeera.

El conflicte diplomàtic va començar quan les autoritats de Catar van acusar l’Aràbia Saudita d’atacar injustament l’Iran. L’Iran i l’Aràbia Saudita competeixen per ser els més influents en el món musulmà i donen suport a grups contraris i enfrontats en totes les guerres de la zona, per la qual cosa són enemics declarats. A més, l’anomenat Estat Islàmic poua en el wahabbisme, la forma més intolerant de l’islam, practicada sobretot a l’Aràbia Saudita. En la batalla entre sunnites i xiïtes, Estat Islàmic es posa clarament al costat sunnita contra els xiïtes, que considera més enemics i tot que els cristians. Les autoritats de l’Aràbia Saudita han aprofitat la posició de Catar per apartar-lo dels consens sunnita i enfrontar-los a la resta dels àrabs, cosa que obliga Catar a acostar-se encara més a l’Iran –per exemple, ara els avions amb destinació a Doha sobrevolaran l’Iran perquè l’Aràbia Saudita els ha prohibit l’ús del seu espai aeri.

Els Estats Units han aplaudit l’aïllament de Catar i dipositen tota la confiança en l’Aràbia Saudita. Això no és incompatible amb el combat contra l’anomenat Estat Islàmic?
És molt contradictori. L’administració Trump sembla que ha triat l’aliança amb l’Aràbia Saudita a qualsevol preu, malgrat els lligams d’aquest país amb l’anomenat Estat Islàmic. Històricament els xiïtes havien estat la gran amenaça per als Estats Units, l’Iran o el Líban, però ara ho són els sunnites d’Estat Islàmic, sobretot. Tanmateix, cal recordar que Bush ja es va aliar amb l’Aràbia Saudita malgrat les proves dels lligams d’aquest país amb els autors dels atemptats de l’11-S.