03.01.2023 - 12:33
|
Actualització: 03.01.2023 - 17:51
Les Nacions Unides han reconegut en una resolució les vulneracions de drets fonamentals en l’escàndol d’espionatge amb Pegasus conegut com a Catalangate. Han exigit a l’estat espanyol que prengui “totes les mesures necessàries per a protegir els drets fonamentals” de les víctimes. I li han reclamat que “investigui, processi i imposi les sancions adequades”, però també que prengui les “mesures efectives” per a evitar nous casos d’espionatge.
El relator especial sobre qüestions de les minories, Fernand de Varennes; la relatora especial sobre promoció i protecció del dret de llibertat d’opinió i d’expressió, Irene Khan; i el relator especial sobre els drets de llibertat de reunió pacífica i d’associació, Clement Nyaletsossi, han actuat arran de cinc comunicacions diferents presentades per ERC i l’ANC en coordinació amb les víctimes.
En la resolució, els relators mostren una “preocupació molt seriosa” pel Catalangate, que defineixen com un “programa d’espionatge extens i ben coordinat” sobre activistes i figures públiques de l’independentisme. Així mateix, denuncien que es van vulnerar els drets de reunir-se pacíficament i participar en associacions; de tenir vida privada i privadesa en la correspondència; i de ser iguals davant la llei. A més, lamenten que es va posar en perill el dret de llibertat d’opinió i expressió a Catalunya.
L’ANC diu que la resolució reforça els arguments a favor de l’autodeterminació
La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, ha destacat que a l’informe exposa la vulneració de drets fonamentals que pateixen els catalans i considera que això reforça els arguments a favor de l’autodeterminació i de la independència. En un comunicat, l’entitat ha destacat la importància del posicionament de les Nacions Unides i ha subratllat que a la resolució es reconeix que la repressió de l’estat espanyol pot causar un greu efecte paralitzador en el si del moviment independentista català.
⬛️⬜️❗️ L’ONU reconeix violació de drets en el #Catalangate📲 i demana a l’estat espanyol una investigació i reparació per les víctimes, en resposta a la denúncia de l’Assemblea del passat abril, elaborada amb @UNPOintl.https://t.co/KQ9ObJG1sz
— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) January 3, 2023
La resposta de l’estat
La resolució, que va ser enviada el 24 d’octubre –però s’ha fet pública ara, tal com preveu el procediment de l’ONU–, va ser resposta un mes més tard per les autoritats espanyoles, que van fugir d’estudi sobre les peticions dels relators i van justificar acríticament els casos d’espionatge, tot negant que n’hi hagi més dels ja revelats pel Centre d’Intel·ligència espanyol (CNI).
“Espanya desitja fer constar que qualsevol acte d’intercepció de comunicacions mitjançant procediments especials es fa seguint els requisits prevists per l’ordenament jurídic espanyol i amb ple respecte als drets fonamentals i llibertats que la constitució espanyola reconeix”, diu el document.
