13.02.2024 - 16:29
|
Actualització: 13.02.2024 - 18:04
Solament una petita part dels metges que exerceixen a Catalunya, el 13%, no entén el català. Ho revela un estudi elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, que també mostra algunes dades preocupants sobre la salut de la llengua en aquest àmbit.
El sondatge, fet a més de mil tres-cents membres d’algun dels quatre col·legis catalans, troba que els metges tenen un domini en tots els aspectes del castellà, mentre que hi ha algunes mancances en català. Un 87% assegura que l’entén i un 87,6% el sap llegir; en canvi, el percentatge dels qui el saben parlar baixa fins al 69,1% i els qui saben escriure’l són el 61,4%.
Un dels factors estretament relacionats amb el domini del català és el lloc de naixement. Un 98,6% dels metges nascuts a Catalunya domina les habilitats actives, és a dir, el parla i l’escriu, i el 94,5%, domina les passives, és a dir, l’entén i el sap llegir. Respecte dels metges nascuts a l’estat espanyol, un 88,8% té habilitats passives, però baixa fins al 50,7% els qui parlen i escriuen en català. Un 70,9% dels nascuts a la Unió Europea entén i llegeix el català, però solament un 22,7% el parla i l’escriu. Per l’últim, entre els extracomunitaris, que són els qui fa menys temps que viuen a Catalunya, hi ha un 56,6% que l’entén i el llegeix, i solament un 9,8% que el parla i l’escriu.
L’estudi destaca que, més enllà de l’origen, el factor més determinant a l’hora d’assolir habilitats lingüístiques és el temps de residència i treball al país. Sobre això, un metge estranger de cada quatre no sabia que el català era oficial a Catalunya quan hi va arribar.
Una formació insuficient
L’estudi mostra que la majoria de metges vol millorar la seva competència en llengua catalana. Un 80,1% dels professionals extracomunitaris vol millorar el seu nivell de català, mentre que, entre els nascuts a la Unió Europea, tot i que solament un 22,7% el sap parlar i escriure, només un 55,7% el vol millorar. Respecte dels nascuts a l’estat espanyol, un 50,4% vol millorar el seu domini del català.
El sondatge recull que un 54,7% dels metges nascuts fora de Catalunya ha fet algun curs de català. Entre els qui no n’ha fet cap, més del 90% diu que aquesta formació és útil, però esgrimeix la manca de temps i d’una oferta adequada com a obstacles principals. Sobre això, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya considera que les dades mostren una bona predisposició per a millorar les competències en català, i que hi ha una demanda, però que el problema és que no hi ha una oferta adequada i prou accessible. El president del consell, Josep Vilaplana, diu que “cal ser sensibles amb els professionals que acaben d’arribar a Catalunya i que necessiten un temps d’adaptació, defugint el conflicte ideològic i les postures inflexibles; cal aprofitar la bona predisposició en l’aprenentatge i afavorir-lo en positiu”. Vilaplana demana a l’administració que posi a l’abast una oferta formativa de franc, flexible i interactiva, que tingui en compte el coneixement de vocabulari específic. En aquesta línia, demana al Departament de Salut que reservi als metges una part de les places que ofereix el Consorci de Normalització Lingüística (CNL) i recorda que hi ha metges que van arribar fa anys que encara no han pogut accedir a cap plaça de formació.
Els col·legis de metges catalans diuen que les queixes ciutadanes rebudes per qüestions lingüístiques són puntuals, però que són molt mediàtiques, i expliquen que l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge ha impulsat un curs d’iniciació a la llengua catalana, a més d’impulsar el projecte de voluntariat de parelles lingüístiques.
Ús del català
El 55,3% dels metges diu que, majoritàriament, s’adreça inicialment al pacient en català i, d’aquests, el 63% canvia automàticament de llengua si la resposta és en castellà; el 15,2% demana al pacient si l’entén en català i el 20,8% continua en català si comprova que el pacient els comprèn. Del 43,1% que s’adreça inicialment al pacient en castellà, el 45,6% canvia al català si és la llengua del pacient; l’11,1% pregunta si l’entén en castellà i el 41,4% mantén el castellà si percep que l’entenen.
Quant a la relació entre companys, l’ús habitual del català és del 55,6%. El 41% dels metges diu que prefereix que els companys li parlin en català i el 14,6%, en castellà, i al 44,4% li és indiferent. Tenint en compte l’origen, els metges nascuts a Catalunya prefereix relacionar-se en català (62,2%), mentre que més de la meitat dels metges nascuts fora de Catalunya manifesta que li és indiferent que els companys li parlin en català o en castellà.
Tot i que la majoria dels metges procedents de fora de Catalunya no té inconvenients en què els companys s’hi adrecin en català, és freqüent que el professional catalanoparlant canviï de llengua de manera automàtica davant d’un interlocutor castellanoparlant. De fet, el 74,9% dels qui s’adrecen en català a un company acostuma a canviar al castellà quan aquesta és la llengua emprada per l’interlocutor. Una realitat que es correspon amb el 77,2% dels metges que afirmen que els seus companys deixen de parlar-los en català quan ells els parlen en castellà.
Un factor important, vinculat també a l’origen dels metges, és l’edat. El 75,7% dels metges de seixanta anys o més empra el català habitualment, mentre que tan sols el 30,1% de trenta anys a quaranta-quatre ho fa. En aquesta línia, el català és la llengua materna del 37,6% dels metges, mentre que el castellà ho és del 52,2%. Entre els nascuts a Catalunya, el català és la llengua materna del 62,8%. Per edat, el grup que té un percentatge més alt del català com a llengua materna és el de 56 anys a 65, el d’edat més avançada, que arriba al 48,2%; en canvi, en els qui tenen entre 36 anys i 45 baixa fins al 26%. Això es correspon amb el fet que, a la franja d’edat dels 30 anys als 44, els metges col·legiats a Catalunya nascuts a l’estat espanyol són gairebé un 20%, i més d’un 40% és nascut fora de l’estat espanyol. Per àmbits territorials, destaca la diferència entre la demarcació de Girona, on es registra el màxim ús del català amb els pacients –un 70% dels metges l’empra habitualment– i a la de Barcelona, on baixa al 45,6%. A la demarcació de Lleida, parla en català als pacients el 64,7% i a la de Tarragona, el 60,5%.
