Tres escenes interessants per a començar la legislatura

“L’Art de maquillar derrotes: El nou esport nacional dels partits autonomistes”

Sembla que els partits autonomistes de Junts i ERC han trobat un nou hobby: convertir les derrotes en festes pirotècniques dignes de Sant Joan. Després de les eleccions europees, on tant Junts com ERC han rebut una bufetada electoral que resonava més fort que un petard de Festa Major, han decidit fer un gir màgic i presentar el fracàs com una “victòria”. Aplaudiments, si us plau, per a Diana Riba i Toni Comín, que amb cara de pòquer, ens intenten vendre que tot està dins del pla. Realment, a qui volen enganyar? El recompte de vots diu tot el contrari, però, qui som nosaltres per espatllar la festa?

És com si el Titanic s’enfonsés mentre l’orquestra continua tocant, impertorbable. Junts veu com mig milió de vots li escorren entre els dits mentre ERC, encara que s’ha aliat amb els bascos, també experimenta un desgast notable. Malgrat tot, el discurs oficial continua sent de triomf i utilitat. Potser el que realment necessiten és un curs accelerat en realisme polític, atès que la desconexió amb la base electoral ara és un abisme. Les xarxes socials bullen d’indignació i burla, i sembla que el càstig continuarà fins que els partits s’adonin que la realitat no és opcional.

Mentrestant, en diaris com Vilaweb i altres subvencionats, es lamenten per l’ascens de l’extrema dreta, mentre la gent del carrer es grata el cap, preguntant-se quan despertaran d’aquest somni surrealista Junts i ERC. La realitat és tossuda, i si no es posen les piles i reajusten el seu GPS polític, el camí cap a l’oblit serà tan inevitable com el tic-tac d’un rellotge. Sí, senyors, és hora de canviar de guió, perquè el públic ja fa temps que no compra aquesta comèdia mal interpretada. Després de la nova clatellada electoral, mereixen, sense dubte, una ovació de peu… per l’absurditat del guió.

PS1: Sembla que Vicent Partal està obsessionat amb l’idea d’un pacte màgic entre Junts, ERC i la CUP com a solució miraculosa. No ha captat que potser el problema no és la manca d’unitat, sinó que la gent està cansada del mateix disc. Això de girar la truita quatre vegades i esperar que no es cremi… no sembla que funcioni, eh Vicent?

Vicent, són milers i milers, un milió? els independentistes que han passat pàgina de tot això.

La investidura, la investidura… Però per a fer què exactament?

L’independentisme està desconnectant de tanta precarietat, falta d’idees i tant de discurs buit! Però no vols fer-ne cas i encara animes el processisme.

Doncs au! No passa res, ja no ve d’uns anys, zero autocrítica tothom? Doncs tranquils, que encara poden baixar més.

L’abstencionisme és l’únic que ens pot salvar de tanta decadència.

Insisteixo: el negativisme i el pessimisme no serveixen de res. Sembla que els partits independentistes hagin vist una mica de llum i hagin deixat de fer el ruc, al menys per una estona….Però és que és molt evident que havien de fer-ho; i ara seguir així i cada cop més! I així els abstencionistes potser tornaran a veure-ho clar, i passaran a l’atac, única manera de guanyar.
Per altre part l’absurd regne a España: és evident que si Catalunya fos independent España tindria el govern que clarament vol tenir! Ara ens dediquem estupidament i absurdament a fer-nos la gitza els espanyols i els catalans. La solució és senzilla i evident: ens separem i que cadascú tingui el govern que vol tenir!!

Amb aquest editorial, Vicent, diria que jugues a fer veure dues coses diferents. Una, que has descobert la sopa d’all. L’altre que et creus la teva pròpia paradoxa.
.
La sopa d’all que descobreixes és que Puigdemont té la valentia de liderar el moviment independentista. Això ja ho sap, exactament, tothom!
.
La paradoxa que porta el teu nom, és que ERC és un partit independentista. I des d’ahir, ja sap negociar amb discreció, serietat i elegància. Els ofens pretenent just el contrari. Lloar-los

HI HA COSES QUE NO SE SABEN.
Des del moment que el president Carles Puigdemont va decidir treure Junts del govern de la Generalitat -ja fa vint mesos-, hem anat veient moviments discrets i molt potents, com negociar amb silenci i ordre, la investidura de Pedro Sánchez, amb la contrapartida impensable en el regne d’Espanya d’arribar a negociar mai a Suïssa amb mitjancers internacionals -s’hi havien oposat amb tanta o més vehemència que quan s’oposaven al referèndum de l’1-O que es va fer-, de manera que resulta ser una estratègia que desconcerta al propi bàndol però, sobretot, desconcerta al bàndol contrari.
Així, amb aquesta estratègia intel·ligent i imprevissible, es guanyen les guerres i les partides dels Grans Mestres d’escacs.
I abans de les jugades decisives, gairebé sempre hi ha coses que no se saben.

Vicent, sempre hi haurà el dubte de per a què s’ajunten. És massa difícil que es reprodueixi la “mort terminal” que hem viscut amb Pere Aragonès, però si tot va de fer altre cop política autonòmica disfressada d’independentisme, no té sentit. I sí, ens van decebre tant, que ara gent com jo som indepes per lliure.
Almenys, dins de tot, un possible element de comèdia: Oriol Junqueras està tan desconnectat de la realitat que es pensa que podrà “tornar” i que tothom el necessita. Rialles, si us plau.

El que han fet els tres partits és per interès i només pel seu interès, i no perquè ara de repent hagin “vist la llum”. Si volen el suport de la gent, hauran de demostrar amb fets i no amb fum si són el que diuen ser.
Aquest cap de setmana molts partits han punxat per no haver complert. La causa principal és la incompetència dels polítics que es diuen salvadors del poble però només van contra la seva pròpia gent. Els pobres electors ja estan farts de tanta incompetència i de tanta traïció.

Magnífic, històric i pedagògic el discurs de Josep Rull. Enhorabona. Quina categoria, quina cultura, quina catalanitat i bonhomia!
Aquest discurs s’hauria d’estudiar a les escoles catalanes.
El que segueix és en memòria d’un compatriota independentista berguedà:
Dedicat a l’antic amic i compatriota Ballús, sobre la jugada “Rull”:
.
“Escaquista … del “sempre apunt”!
.
Potser sí, Lluís, que aquesta vegada tens raó i hi ha un escaquista de primera categoria, sembla un guanyador o és que és un guanyador? Com en Boye, Comín i Puigdemont, que també són guanyadors. Aquests “Kilian Jornet” són els que poden portar-nos a la Victòria.
.
Lluís, mentre circules per alguna autopista estelar amb la teva vespa, anant d’operació en operació i de reunió en reunió, deus observar la jugada i vés a saber si tal vegada, de tant en tant, empenys alguna torre i algun peó.”

Salvador Molins, Berga._

La meva lectura de la situació és la següent: Sembla que a Junqueras ja el donen per amortitzat, a l’espera del seu intent de retornar al novembre, i mentre tant, alliberats d’aquest psicòpata, el comandament d’ERC pot actuar amb molta més llibertat, sense les instruccions del partit de la má del Mossèn. Ara tot és possible si la nova direcció fa un gir de 180º, però ja no tenim majories i costarà convèncer als abstencionistes que una peça, una sola peça ho ha pogut arruinar tot i que ara aquest guru de la secta està fora i possiblement ja no torni. Sense ell, els Tardà, Sol, Rufians i companyia ja no son ningú i aquest odi a Junts es pot anar esmorteïnt. Si tot això fos aixi; ara què poden fer? Primer cal disposar d’un pla que engresqui a una majoria dels independentistes. No podrà ser el d’aixecar la DUI ara i per tant una part seguirà en l’abstenció i la critica, però es pot seguir el pla de Puigdemont fent pinya amb ERC i les CUP’s. Això implica collar el PSOE per anar obtenint millores que ens posicionin amb més força davant l’embat definitiu. Primer alliberar-nos dels judges prevaricadors amb l’anmistia per deixar de concentrat-nos en la defensa, i després anar pas a pas amb els temes rellevants: recaptació de tots els impostos, anular lleis repressives com la Mordaza, però també altres, per finalment forçar un nou referendum amb regles justes. Si la darrers part ja sabem que no serà possible, amb la recaptació a les nostres mans i un canvi de posicionament dels Mossos, estarem en condicions de fer la DUI mentre inestabilitzem Espanya amb la caiguda de Sánchez. Mentre tant espero que personatges com Lluís Llach, David Madí o el propi Puigdemon ens expliquin fins a quin punt s’han vist condicionats per Junqueras per aixi convèncer a la ciutadania que no podien fer res més del què va fer en aquelles circumstàncies de repressió per part de l’Estat Espanyol i de colaboració dels seus socis d’ERC en la desmobilització i destrucció de l’independentisme.

Si ERC hagués acceptat la proposta del PSC O si ERC -votant O amb l’abstenció- fan president Illa serà el seu enterrament definitiu. Per altra banda l’independentisme no suma sense l’abstenció del PSC. Noves eleccions, doncs. És en aquest nou escenari on s’ha de veure el cambi de rumb de les forces independentistes. No avancem esdeveniments ni ens fem masses il·lusions, venim d’una llarguíssima foscor, les desavinences personals estan a flor de pell i no serà gens fàcil trobar-nos en el mateix camí. Entren en escena -no hi han sortit mai- els jutges, una ANC renovada i haurien de sortir d’escena molts actors amortitzats. Generositat, responsabilitat i sentir-se part de l’engranatge de la nació que formem tots és el que haurà de guiar aquesta etapa que comença.

PODRÍEM…
´
…pensar que aquesta dosi d’unitat, és fruit més de l’instint dels partits, de conservar poder autonòmic davant la davallada de vots indepes, que no pas una seria reflexió sobre construir un full de ruta comú cap a la independència. Veurem.
.
Però m’estimo més veure-hi brots verds que no arrossegar-me en un determinisme pessimista per alimentar desenganys que em deixin rendit a l’enemic…
.
PS. “L’abstencionisme és l’únic que ens pot salvar de tanta decadència”. (Sergi Ortiz)
.
Bravo. De moment el teu “partit” (tants caps tants barrets) ha aconseguit que Junts-ERC-CUP no tinguin majoria al parlament, que el botxí del 155, Illa, es postuli per presidir la Generalitat, i que els feixistes ocupin més escons…Gran victòria!
.
Quin és el vostre full de ruta?

Mots clau que a l’article es refereixen als partits però que ens podem aplicar igualment als ciutadans:
“ser capaços de votar-nos entre nosaltres, disciplinadament i d’una manera efectiva”,
“optat per plantar la batalla i fer política, no deixar passar l’oportunitat, amb ambició”.
Només existim si som al Parlament i al Govern (per molt autonòmics i espanyols que siguin). Fora les institucions tenim la mateixa força que un ball de sardanes devant la catedral. Votar disciplinadament, aquesta és la clau. Després ja vindràn totes les protestes i manifestacions al carrer que calgui.

ILLA, el neo.Ribera del PSCiudadanos TODO POR LA PATRIA, EPAÑA, al que nomes voten andaluzos que odien Catalunya i porten 50 anys arrastrant.se per Catalunya i odien i volen extermiapnar el CATALÀ, como Dios i Sanchez mandan. El PSOE, pura ronya GENOCIDA DEL BAJO LOBR3GAT, que diu el frequillo adolfista ISLA, es la ronya franquista pel GENOCIDI CATALÀ. Nomes cal veure al niño COLLBONI EL FACHA, franquista colauero.pepero, queha convertoit Barcelona el la NUEVA SEVIYA de TODO PIR LAPATRIA. EPAÑA. ATUREM EL GENOCIDI, RESISTENCIA AL psoe.Heil

El milió d’abstencionistes que s’ha consolidat recorda molt el milió de catalans que van mantenir viu l’idioma durant el franquisme observa un comentarista.
Potser.
Els partits ERC, JUNTS i CUP ha quedat clar que no son independentistes.
Els partits ja saben que hi ha un bon gruix de independentistes que no s’els creuen ni els votaran.
¿Propera parada? … Tots els polítics hores d’ara ja estàn despullats devant la ciutadanía.
A Espanya i a Europa l’ànima faixiste es viva . Espanya des de sempre n’està trufada i representada en families diverses amb diversos noms. Però estan retratats.

Sembla que a alguns comentaristes (Ramon Batlle, Sergi Ortiz) no els ha agradat gens la constitució de Presidència i Mesa del Parlament.
Doncs jo estic ple de content i espero que només sigui una 1a bona notícia de les més que haurien de venir.
D’altra banda, copso que seguixen existint els abstencionistes “puretes”. A aquests els diria que el millor és enemic de lo bó (cal triar lo bó, no el millor). Serà difícil que ho entenguin… És alló de la biga a l’ull.
Salut i força !!*!!

Hi ha qui només es passa per aquí quan algú gosa aixecar el cap amb un bri d’esperança, i sobre un bona sort escriu les paraules enverinades que afavoreixen la victòria d’Espanya i la nostra derrota. Els abstencionistes no tenen cap altra full de ruta que el fer-nos despenyar-nos. I com n’estan de contents que cada dia es parli d’ells. Són el mateix que l’espanyolisme, compten a la seva banda. I sí que és precipitat llançar coets, senyor Partal, aquesta hauria d’haver sigut una crònica continguda i sobria, per tal de no posar en alerta aquests corbs i alçar la veu de la seva negativa reiterada. A veure si en lloc de fer partidisme, aquí també, buscant l’entusiasme fàcil de la parròquia, deixeu de tractar-nos com a criatures i podem elaborar una mica d’estratègia a llarg termini.

Del que vam viure ahir, nomes m’ ha sobtat l’eleccio del Sr. Rull, no pas perque no sigui una excel.lent elecció, que la es, sino que l’esperava d’algú d’ERC.
He estat del tot contrari a aquests absurda estrategia de no votar als nostres, pero si deixar que els espanyols es votessin com fan sempre, per la perdua de representants independentistes que aixo representaria.
Malgrat tot, no he vist en cap moment que la victori de l’lla, fos diferent que la de la Sra. Arrimadas al seu moment. El contrari, que torneria ser en Puigdemont qui presidis la Generalitat de nou.
A veura si m’equivocare – crec que no – per fer el calcul de que no es precisa la majoria absoluta per governar.
N’ hi ha prou amb majoria simple.
Millor – es clar – amb majoria absoluta pero aixo depenia dels votants i aquests una vegada mes….

Estic convençut que, si en primera volta no s’aconsegueix restablir al molt honorable president. Sols pot beneficiar electoralment als partits que van semblant compromesos amb l’alliberament nacional. En segona volta.
.
Simplement sembla, que el PSC, i PP-VOX, ja es troben al cim de votants aferrissats al castellanisme. Com per convèncer a molta més gent que la millor manera de viure pels catalans, de la procedència que sigui, ha de ser juririca-barroera, insults, pobresa, anti-cultura, amenaces i crits.
.
Ja que, el que vam veure ahir, en especial a ERC, i que no ens té acostumats. Va ser la generositat, fins i tot el sacrifici de la renúncia a la presidència de la mesa. Deixar de barallar-se’n pel que semblen engrunes, i semblar que realment volen fer pinya per l’alliberament nacional. Aquests gestos, sols poden motivar a aquells a qui han de representar. I un bon pas en la direcció que la gent podria saber valorar, i premiar. Com també a la CUP i alhora, a Junts.
.
Al canvi, hi ha un recorregut sembla molt gros, de gent que ja els votava abans, pel catalanisme democràtic. Per a aquells partits que puguin mostrar a la gent que volen ser fidels, i que es troben lluitant. On la meva percepció és que el 130è president de la Generalitat de Catalunya li noto les ganes d’enllestir ja la feina, treballant, com cal.
.
Perquè la gent segueix als valents, com a l’1-O, extra si són llestos. I que sols cal practicar allò que diferencia al tarannà català, com: la democràcia, i l’entesa. On en absència, visiblement ha conduït a tanta tristesa i desencís als conciutadans, en els darrers anys.
.
Persones que has estat mirant atònits als seus partits, i que ha provocat una abstenció sobretot de deixadesa, i d’amargor.
.
I estic convençut, perquè tan sols amb seny i generositat, virtuts culturals inherents al catalanisme d’un poble del Mediterrani occidental. Aïllant-se’n de tanta por i soroll, que no els va, ni convé. Que podran aconseguir l’impensable, revertir-ho, que la gent s’identifiqui amb qui en realitat tothom voldria donar suport. I esvair aquesta miserable pressió ambiental.
.
Tan sols cal recordar l’escatit a la democràcia, i com la voldríeu defensar a una segona volta, si hi ha de ser. Legitimant encara més a la que deu ser presidenta de Catalunya sense un pronunciament del parlament, Ref.155, Soraya Sàenz de Santamaria, mare de déu!
.
I successors d’aquest concepte. Com podria ser: Salvador Illa, on llavors també hi era, i que diu «Lérida» per quedar bé amb els supremacistes.
.
Als partits, sigueu coherents, si us plau, continueu fent el que sabeu que es vol de vosaltres. Feu important, allò que és ara l’important. I que copseu com un calm fort, i evident, de llibertat dins del cor que l’exhala molt, del poble català.
.
I que per això sols cal que aneu retrobant l’enfocament a l’objectiu comú, l’estil català. El treball, resiliència, salut i bona cuina.

srs. Cortadellas, sr. Salas: teníu tota la raó!
Hi hà qui, en els moments en els quals es pot optar a superar l’ensopiment, amb alegría s’encaboteixen a posar en permament dubte capacitat i intencions dels nostres.
Promovent un ‘càstig merescut’ als nostres (especialment a la seva bèstia negra, el MHP Puigdemont) el que realment pretenen és que anem interioritzant un sentiment de derrota contra la qual no puguem lluitar. De moment, gran èxit per ells,(un ja està de vacances pagades al Càrib com a premi), ja han aconseguit que al Parlament no tinguem majoría ‘independentista’ … Els abstencionistes ‘crítics’ han estat massa crèduls amb les crítiques d’aquests… (Heu llegit mai una crítica constructiva d’aquesta gentola?… jo mai).
Com a ciutadans, el mínim que podem fer és donar suport a qui, més bé o més malament, ens representa; si no ho fem, si la crítica ens fà perdre la perspectiva de les coses, ELLS, que no tenen tantes maníes (Cap en tenen) es faràn amb les restes del poc futur que ens quedi… Ho permeterem???.
PS: Sembla que amb na Marta Rovira’les coses d’ER’ es desenvoluparàn amb més normalitat… Una repetició a l’octubre, TOTS a una… partits, ANC, i ciutadans, amb un únic punt: Independència! i fòra dubtes.
Ara, la Presidència sense majoría NO ens serveix de res… és un perill.
Salut!
//*//

Em fan riure aquests que lloen l’abstencionisme com una gran victòria. Un victòria pírrica que els serveix per veure publicat un numeret que diu lo importants que són (si és que es publica) i després quatre anys d’oblit i misèria, per a tothom.
Em fan riure aquests que diuen que els partits tenen por de l’abstencionisme. Quins partits?. Sempre n’hi ha algun altre que aprofita l’avinentesa i a sobre, els polítics professionals poden anar canviant de camisa.
Em fan riure aquests que es fan passar la rabia de veure que el món no és com ells volen a base de morros i rebequeries, en lloc de lluitar a les urnes, una de les poques armes que ens queden. Potser esperen que les coses s’arreglaran per art de màgia?. Què vagin criticant als del lliri a la ma, però que segueixen mobilitzats. Aquests si que fan por als partits que s’aprofiten de l’abstenció!.

TOT PLEGAT, UN MIRATGE
.
I, AL MEU PARER, UN MIRATGE INDECENT
.
PER CONSTRUIR UNA SOLL COM AQUESTA BÉ PODEM RESTAR AMB ELS PORCS D’ARA
.
I SÍ, JA SÉ QUE D’AIXÒ SE’N DIU, ARREU, ‘FER POLÍTICA’
.
JO D’UNA REPÚBLICA CATALANA N’ESPER UNA ALENADA D’AIRE NOU, MÉS QUE FRESC, N E T !
.
I NEGOCIAR, PER CONVENIÈNCIA (NI QUE SIGUI POLÍTICA), LA PRESIDÈNCIA DEL PARLAMENT AMB ELS TRAÏDORS ME RESULTA REPUGNANTMENT IMPÚDIC
.
NO VULL UNA REPÚBLICA CATALANA QUE JA HAN PROSTITUÏT ABANS DE NÉIXER
.
NO !
CATALUNYA NO VAL UNA MISSA !

La vostra editorial d´avui Vicent ha estat per a mi molt engrescadora des del punt de vista del l’Independentisme. Al llegir les opinions dels lectors he trobat (com en altres ocasions) un percentatge no menor, dels defensors/justificadors del abstencionisme. En aquest sentit, me ha agradat i subscric la opinió d´en Pep Agulló pel seu positivisme. Per a mi, l´abstencionisme no te cap justificació perquè només afavoreix als partits espanyolistes. Les úniques explicacions que tinc del abstencionisme son: una, la desídia provocada per la impaciència de molts independentistes al creure que aconseguir la independència era ¨bufar i fer bombolles¨, dos, la covardia/por de molts independentistes per el seu conservadorisme (no fos cas que ens tornin a aplicar el 155), i tres, l´engany/maldat, promogut per aquells falsos independentistes, tot i utilitzant la trampa de la ¨puresa del Independentisme¨ basada en filosofies pures (tant profundes com inútils), ¨partits autonomistes¨ en comptes de independentistes,…
El que ens cal ara, és aconseguir la Independència de Catalunya i desprès ja tindrem temps per que els ¨filòsofs profunds del Catalanisme¨ puguin aprofundir en les seves tesis. Ara és l’hora de que els abstencionistes s’adonin de que si no ho fem en aquest ordre només aconseguirem una subordinació com a poble a la llengua, cultura i forma de ser dels castellans.

Dels comentaris :
Jaume Riu, tant de bo sigui així, la discreció efectiva amb resultats que no s’esperen. Costa de creure que es pugui rascar més dels messetaris, però….
Melitó Camprubí, sembla una teoria plausible.
Jordi Sanahuja, ben vist. Potser massa fàcil per ser veritat… a curt termini.
Rosa Gispert, parcialment d’acord. Jo no menyspreu els abstencionistes. Els entenc, hi ha motius per castigar els que no van tenir ni coratge ni ganes d’arribar fins al final, dels que es van entregar co a xais als inquisidors espanyols, dels que ni van provocar el Supremo parlant-hi en català. O permetre que gent molt dubtosa com Francesc Dalmases encara figuri a les llistes. Hi ha raons. Però crec que s’equivoquen. El càstig de l’abstenció ja es va ver a les eleccions a les cortes, a les municipals. Jo també vaig castigar-los. Però a les del Parlament, poca broma. Hi ha raons per anar a votar. A votar, ni que sigui el mal menor. I a les europees, recordar la importància de tenir al cor d’Europa altaveus rellevants com Toni Comin, d’haver-hi pogut tenir la Neus Torbisco, jurista de prestigi.