19.10.2024 - 21:40
D’entrada, comencem recordant com va definir Jordi Alcover, codirector de la Guia de Vins de Catalunya 2025, la d’enguany: “Ha estat plena de paradoxes: la millor garnatxa blanca se l’ha enduta un Penedès; un dels tres millors vins negres prové de la Terra Alta; el millor vi blanc és del Priorat; el millor vi de picapoll se l’ha endut un celler de l’Empordà… Això ens diu que la vinya passa per davant de moltes altres coses.” (Podeu llegir la declaració sencera d’Alcover i consultar la llista completa de premiats a l’article “La Guia de Vins de Catalunya agermana la DO Cava i Corpinnat”.)
Recordem que el jurat de la Guia tasta a cegues i que enguany s’hi han presentat 1.206 referències, les que conté el llibre. Durant l’acte de presentació de la Guia i dels premiats, dilluns passat, vam poder parlar amb alguns elaboradors destacats. És gràcies a aquest testimoni que podem traçar una mirada sobre el paisatge vinícola i conceptual del vi català.
Sense proposar-nos-ho, vam parlar amb tres enòlogues de tres generacions diferents. Són aquests testimonis els que recollim a continuació.
Comencem per una vitivinicultora històrica de la Terra Alta, Carmen Ferrer, del celler Bàrbara Forés, al qual han reconegut el millor vi de la varietat morenillo, el Templari (DO Terra Alta), una varietat de raïm antiga que va ser a punt de desaparèixer. Justament aquest celler va ser el primer a recuperar-la. També ha estat reconegut amb un dels tres millors vins negres de la Guia, Coma d’en Pou, una garnatxa negra també DO Terra Alta.
“Aquest premi al millor morenillo ens fa molta il·lusió. Recuperar aquesta varietat va ser una aposta, perquè fa vint anys l’estil de vins negres que era tendència no anava pas per aquí. Va ser una aposta perquè estimàvem el morenillo. Però hem necessitat anys per entendre’l. La vinya és en una finca de zona obaga, que potencia molt les seves qualitats: poca graduació, tanins fins. També és un premi per a la Terra Alta, perquè és un territori que ha rescatat una varietat i ara la fem valer.”
I la Coma d’en Pou 2022, d’on surt el millor negre? “Un pagès ens va dir que volia arrancar una vinya molt vella de garnatxa negra i ens va demanar si volíem fusta per empeltar. Li vam dir que sí a cegues, pensant que essent una vinya vella seria un clon que ens donaria biodiversitat i sentit. En realitat era una vinya vella de garnatxa negra i garnatxa peluda. Vam plantar-la cap a l’any 1998. Depèn de l’anyada, podem treure’n una producció de quatre mil ampolles i en anyades de menys producció, unes mil cinc-cents.” I com s’expressa, aquest vi? “Té un nas molt seductor amb molta fruita vermella, cirera. En boca, aporta molta frescor i recuperes el sentit del nas, torna aquesta fruita. En el procés d’elaboració, una part del vi macera en bótes obertes de fusta i l’altra part macera en inoxidable. Després fem el cupatge i deixem que passi uns quants mesos en bótes de roure francès de 400, 500 i 600 litres. I també posem una part del vi en damajoanes, per aconseguir aquests equilibris.”
La joventut i la revolució tranquil·la del cooperativisme vinícola
En aquesta Guia de Vins de Catalunya, el premi Territori se l’ha endut Pau Albó, jove enòleg del celler cooperatiu d’Espolla, a l’Empordà. És un enòleg format al celler i a Girona, que va tenir de persona de referència l’enòleg Eduard Puig i Vayreda. Enguany, el premi a la Innovació s’ha atorgat al celler cooperatiu de Capçanes, al Priorat, i també a la cooperativa agrícola Sant Josep Vins, amb seu a Bot, a la Terra Alta.
Precisament, l’enòloga del celler de Capçanes és Anna Rovira, que té una trajectòria amb semblances amb la de Pau Albó. Ella també es va formar de baix a la cooperativa, hi va entrar fa tretze anys, i de mica en mica, com una formigueta, es va anar formant, va estudiar enologia a la Universitat Rovira i Virgili i va agafar el timó de la cooperativa vinificant ella sola com a enòloga responsable del celler el 2016, a què va aportar frescor i renovació, però sempre respectant i valorant els pagesos que han fet possible la cooperativa.
Anna Rovira valora amb aquestes paraules el premi rebut a la innovació: “És un premi bonic quan es dóna a una cooperativa, que ha agafat el que és tradició i l’ha sabut reinventar i posicionar-se al mercat amb una gamma de vins més moderna.” I quin projecte tenia al cap i va dur endavant en el moment que va assumir la direcció tècnica de la cooperativa? “Vaig agafar la línia de vins que ja hi havia i la vaig anar transformant cap a una que pensava que havíem de seguir, juntament amb tot un equip, és clar. Un equip que és molt bo. Vaig estudiar a la Rovira i Virgili, però l’últim any el vaig fer a la Borgonya. Sóc una enamorada de la Borgonya, però sóc una enamorada del vi en general. M’agrada disposar de molt de raïm per a fer de tot: vins lleugers i vins més potents. Però és una feina difícil. Perquè com a cooperativa tenim el repte d’acceptar tots els quilos de raïm que entren de tots els socis i d’aquí fer-ne el millor producte possible. En tenim moltes ganes. Tenim fam de fer-ho bé i això ens empeny i ens porta a tenir èxit.”
Com veu Anna Rovira el món del vi a Catalunya? “El consum de vi s’ha frenat una mica. Per contra, la gent té més coneixement i beu vi amb més consciència de què beu. La gent es forma més.” El cooperativisme posat al dia té futur?, li demanem. Respon: “Crec que sí. Al celler de Capçanes fem una tasca molt bonica i molt important, la d’agafar les vinyes dels socis que es jubilen i treballar-les nosaltres. Volem cuidar les vinyes velles, creiem necessari conservar aquest patrimoni des de la cooperativa. Hi ha moltes vinyes velles que si no fos per això, s’arrencarien. Fem un producte per a aquesta vinya vella i això la manté. Mantenim la vida del poble i de la cooperativa.”
Tastem un vi que es diu Pájaros. Rovira ens l’explica: “El Pájaros és carinyena molt vella, de vinyes d’uns vuitanta anys, que si no en féssim aquest vi, potser ja no les tindríem. Són vinyes velles de molt poca producció i les despeses de mantenir-les són enormes. No surt a compte, però és una manera de conservar el paisatge fent un producte de molta qualitat.”
Premi Futur, de l’Empordà al Penedès
El premi Futur enguany se l’ha endut una enòloga jove, Aina Mariné, del celler Can Lleó. Li ha passat el relleu Carlota Pena, del celler Olivardots, de l’Empordà. Van estudiar plegades i es van fer una abraçada forta a l’escenari. Totes dues formen part de la mateixa generació d’enòlogues que pugen en el món del vi i que canvien la imatge sempre tan masculina d’aquest sector.
Aina Mariné té trenta-un anys i en fa un parell que s’ha fet càrrec de l’elaboració dels vins al celler Can Lleó, a Sant Martí Sarroca, a l’Alt Penedès, una masia que els propietaris han recuperat fa poc per a la viticultura. Antigament, la família Lleó elaborava vins, però l’any 1986 el celler va tancar i ha estat trenta-sis anys aturat. Ara, Alberto Lleó i la seva dona han decidit de reprendre el projecte, recuperar la tradició familiar, recuperar les varietats autòctones. “Tots els vins que elaborem són monovarietals, de varietats autòctones del Penedès, són vins de parcel·les úniques, de finca. Treballem la macabeu i la parellada.”
Mariné va estudiar a Tarragona, a la Universitat Rovira i Virgili. És de la promoció del 2015. “Aquest premi és un estímul per a lluitar en un sector que actualment té reptes difícils, que amb un clima sovint advers, passem uns anys durs. El premi és una injecció de motivació. És un món que t’ha d’agradar, perquè hi ha molt d’esforç darrere una ampolla de vi. Hi ha molt de patiment, però, per una altra banda, també és molt agraït, quan tastes el vi, el resultat. També és important l’equip que m’acompanya. Tots tirem cap a la mateixa direcció. I tinc molt clar que aprenc coses noves cada dia, cada verema és diferent, cada varietat és diferent. És un món molt interessant.”
Li demanem sobre com veu el futur del vi català. Respon: “Veig que és un sector que creix moltíssim i espero que la gent el valori com toca, perquè, com he dit, hi ha molt d’esforç darrere un projecte vinícola i vull reivindicar el paper de la pagesia. És gràcies als pagesos, que treballen la terra, que tenim els vins que tenim. Espero que aquest món del vi tiri endavant i valori la tradició. Hi ha molt bons vins catalans i s’han de donar a conèixer arreu del món.”
