26.07.2023 - 21:40
Les eleccions espanyoles del 23-J han deixat una igualtat màxima al congrés espanyol, sense cap majoria clara, i amb la incògnita si la legislatura es podrà posar en marxa o hi haurà repetició electoral. En canvi, el control del senat és molt més clar, amb una majoria absoluta del PP.
Ara com ara, tot fa preveure que, si finalment s’investeix un president espanyol, serà Pedro Sánchez. Això faria que hi hagués dues majories diferents a les corts espanyoles: la del govern, amb el suport del congrés, i la del senat. Com afectaria, tot això, la política espanyola?
El bicameralisme espanyol és asimètric, això vol dir que hi ha una preeminència del congrés per sobre del senat, que és la cambra de representació territorial, i que habitualment té un paper complementari en l’aprovació de les lleis. Les iniciatives legislatives comencen al congrés i, si són aprovades, passen a ser deliberades al senat, que té un termini màxim de dos mesos per a pronunciar-se, amb la capacitat de vetar la llei o introduir-hi esmenes. No obstant això, el congrés té la capacitat d’aixecar el vet del senat amb una majoria absoluta de la cambra, o per majoria simple una vegada han passat dos mesos, sense ni tan sols haver-ho de discutir. De la mateixa manera, pot tombar les esmenes introduïdes pel senat per majoria simple.
Per exemple, l’any 2008, el senat va tombar el pressupost presentat pel govern espanyol de l’any següent, amb el vot en contra del PP, ERC, CiU i Esquerra Unida, però el projecte va tornar al congrés i, allà, una setmana i mitja més tard, va ser aprovat definitivament gràcies a la majoria que hi havia al congrés.
Com s’ha vist en aquest cas, això significa que, en termes generals, el PP podria entorpir l’aprovació dels texts legislatius tantes vegades com volgués al senat, i endarrerir-ne l’aprovació durant mesos, si bé en cap cas no podria aturar les iniciatives del govern espanyol.
Tot i això, en determinades qüestions la cosa és diferent, i aquí és on el PP podria incidir en el funcionament normal de la política espanyola.
Una primera arma política que tindria el PP és en els aspectes legislatius relacionats amb l’equilibri territorial, en els quals el senat intervé primer i té preeminència sobre el congrés. Entre aquests, hi ha els projectes de fons de compensació interterritorial, destinats a corregir els desequilibris econòmics entre territoris amb inversions que creïn riquesa en les zones menys desenvolupades, que s’han de presentar al senat, i si no coincideix el criteri entre les dues cambres, preval el del senat. Sobre això, per exemple, aquesta darrera legislatura, Compromís ha demanat unes quantes vegades en les negociacions amb el govern del PSOE un fons per a compensar l’infrafinançament que té actualment el País Valencià, mentre es reforma l’actual sistema de finançament. Ara qualsevol iniciativa en aquest aspecte dependria en primer terme de la voluntat del PP.
També té un paper decisiu en l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola, és a dir, el que es va aplicar a Catalunya l’any 2017 i que permet d’intervenir una comunitat autònoma si es considera que no compleix les seves obligacions. La iniciativa és del govern espanyol i és el senat que l’ha d’aprovar, amb majoria absoluta. En aquest cas, tractant-se de Catalunya, no sembla que el PP hagi de blocar pas aquest procediment si un govern del PSOE vol impulsar mai el 155.
Però sí que podria passar altres circumstàncies, tenint en compte que després de la intervenció a Catalunya, l’amenaça del 155 ha planat sobre altres comunitats autònomes, en aquest cas, per iniciatives del PP, normalment de bracet de Vox. Per exemple, el govern espanyol va insinuar la possibilitat d’aplicar l’article 155 a Castella i Lleó arran de l’aprovació de mesures dissuasives de l’avortament, tot i que va remarcar que ara no es trobava en aquest punt i que era una darrera opció. També es va demanar d’intervenir la Comunitat de Madrid per no haver aplicat algunes mesures contra la covid i d’estalvi energètic, i la Regió de Múrcia, per haver impulsat la censura parental a l’ensenyament.
Ara el PP podria impedir-ho, això, i sense aquest darrer recurs del PSOE, podria haver-hi una bel·ligerància encara més forta amb els governs autonòmics del PP i Vox, que fins i tot es neguen a aplicar determinades mesures dictades pel govern espanyol.
Una segona arma política és la capacitat que té el senat de blocar qualsevol reforma constitucional. Tant en el procediment ordinari com en el procediment agreujat, que afecta drets fonamentals i la corona espanyola, cal una majoria qualificada de totes dues cambres per a la seva aprovació. De dues cinquenes parts en el primer supòsit i de dues terceres part en el segon.
Això fa que, encara que hi hagués un acord, per improbable que sembli, per a reformar la constitució espanyola i blindar el català, impulsar un sistema federal o, fins i tot, incloure el dret d’autodeterminació, abans caldria l’aval del PP, que té el control del senat. Això limita molt la possibilitat d’una reforma de pes que derivi en canvis substancials reals i pot dificultar encara més que hi hagi un acord d’investidura entre el PSOE i Junts.
Finalment, una tercera arma política és que el senat intervé en el nomenament de bona part dels càrrecs d’algunes institucions fonamentals per a l’estat espanyol. Així, la cambra intervé en la tria dels components d’alguns òrgans, com ara el Defensor del Poble, quatre membres dels deu del consell d’administració de RTVE i, encara més crucial, en el nomenament de quatre magistrats dels dotze del Tribunal Constitucional espanyol, a més de deu vocals dels vint que formen part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Sobre això, cal tenir en compte que l’òrgan de govern dels jutges espanyols fa quatre anys i mig que té el mandat caducat i que encara romanen les majories sorgides arran de les eleccions espanyoles del 2011, quan Mariano Rajoy va assolir una clara majoria absoluta.
Vicente Guilarte, l’advocat del germà de Rajoy que dirigeix els jutges espanyols
L’any 2021, el govern de Pedro Sánchez va impulsar una reforma legal que no permet al CGPJ de fer nomenaments en altres òrgans mentre es trobi en funcions, cosa que fa que ara com ara hi hagi blocada la renovació del Tribunal Suprem, l’Audiència espanyola, tribunals superiors de justícia i audiències provincials. El PP pot mantenir durant aquesta legislatura el blocatge, en un òrgan polititzat que marca el funcionament normal de la justícia i que és motiu de crítiques per part de les institucions europees de fa temps.
Tot plegat fa que la capacitat d’actuar del futur govern espanyol i la majoria del congrés espanyol quedi àmpliament limitada per un contrapès al senat, que no pot governar ni prendre iniciatives importants, però que pot dificultar de manera molt important que ningú les prengui.
