09.08.2019 - 21:50
En els mil dies de presó, els vuit joves d’Altsasu, els familiars i els advocats no han deixat de batallar perquè fossin alliberats i el cas fos arxivat. Tot aquest temps han defensat que es tractà d’una simple baralla de bar. Una vegada condemnats pels delictes de desordres públics, atemptat contra agents de l’autoritat, lesions i amenaces, la batalla jurídica no s’aturà.
L’Audiència espanyola va revisar la sentència a petició de la fiscalia i l’acusació particular, que volien que els joves també fossin condemnats per terrorisme. L’Audiència ho va desestimar. Tanmateix, va confirmar la resta de condemnes de presó. L’únic avenç fou que a un dels joves li van retallar la pena a sis anys de presó perquè la sentència el condemnava per dos delictes de lesions, dels quals ni tan sols havia estat acusat. La defensa havia provat infructuosament de recusar tres dels magistrats que havien revisat la condemna.
Els joves han recorregut contra la sentència al Tribunal Suprem. Demanen que, si es mantenen les condemnes, es revisin a la baixa i es rebutgin els agreujants de superioritat i discriminació. La fiscalia del Suprem, tot i haver renunciat a la possibilitat d’acusar-los del delicte de terrorisme, ha impugnat el recurs. Considera que hi ha proves que acrediten l’agressió als dos guàrdies civils fora de servei i les parelles. Agreujada, sosté, per motius ideològics, en tant que agents de la Guàrdia Civil.
Els carrers del País Basc s’omplen de solidaritat
Però la lluita per a treure de la presó els joves d’Altsasu i demanar-ne l’absolució no ha estat sols jurídica. També ha estat al carrer. En els mil dies que fa que són entre barrots, hi ha hagut moltíssimes mostres de solidaritat. Destaca la manifestació de Pamplona el 14 d’abril de l’any passat, pocs dies abans no comencés el judici. Hi participaren cinquanta mil persones, que havien estat convocades pels familiars dels encausats, agrupats en l’entitat Altsasu Gurasoak, i per la plataforma veïnal Altsasukoak Aske.
Pamplona clama a favor dels joves d’Altsasu: ‘Això no és terrorisme’
Dos mesos després milers de persones van tornar a ocupar els carrers de la capital navarresa en solidaritat amb els joves, ja condemnats a penes d’entre dos i tretze anys de presó. S’hi van desplaçar autobusos del País Basc i dels Països Catalans.
Òbviament la solidaritat també ha estat contínua a la localitat d’Altsasu, que va no va callar davant les provocacions de l’espanyolisme. El novembre passat, els veïns van respondre amb contundència a l’acte organitzat per Ciutadans i Albert Rivera. Van preparar concerts i van fer sonar campanes per boicotar-lo. Gaudia de la presència de càrrecs del PP i el president del partit d’ultradreta Vox, Santiago Abascal.
Al febrer, el parlament basc va aprovar una moció en què es demanava la llibertat dels joves gràcies al suport del PNB, Bildu i Podem, i l’oposició del PP i el PSOE. El vint de març, la plataforma Altsasukoak va denunciar el cas al Parlament Europeu, en un acte amb els pares i mares dels joves.
Quatre dies després va arribar la que fins ara ha estat la darrera manifestació de suport. Fou a Altsasu, on 60.000 marxaren per denunciar els 860 dies d’empresonament dels joves. El poble es va fer petit.
60.000 persones col·lapsen Altsasu per exigir la llibertat dels empresonats
Els Països Catalans, amb els joves d’Altsasu
Fora del País Basc, els Països Catalans han estat un dels territoris que més s’han solidaritzat amb els joves empresonats. Ja s’ha esmentat la presència de catalans a les manifestacions organitzades. Però la solidaritat també s’ha expressat a casa nostra.
El juny de 2018 centenars de persones convocades pels CDR van concentrar-se al Fossar de les Moreres de Barcelona en protesta contra la sentència. Encara a Catalunya, la consellera de Justícia, Ester Capella, va reunir-se amb els familiars dels joves.
Els joves bascs també han estat un motiu habitual de pintades, actes i accions a tot arreu del país. Alguna vegada, com a València, amb el boicot d’espanyolistes i ultres inclòs.
