22.02.2025 - 21:40
|
Actualització: 23.02.2025 - 21:57
La matinada del 24 de febrer de 2022, Rússia va llançar una invasió a gran escala d’Ucraïna, en la que va representar la major agressió militar a Europa d’ençà de la Segona Guerra Mundial. El president rus, Vladimir Putin, bo i negant fins i tot l’existència de la nació ucraïnesa, va ordenar un atac simultani des de múltiples fronts: des de Belarús al nord, des de la mateixa Rússia a l’est, i des de Crimea al sud, territori que ja havia estat annexionat il·legalment el 2014. La confiança de Putin en una victòria ràpida era tan gran que les tropes russes portaven els uniformes de desfilada en l’avanç cap a Kíiv, tot evidenciant així que esperaven una capitulació ràpida del govern ucraïnès.
Els primers dies de la invasió van ser especialment dramàtics. Les forces russes van intentar de prendre Kíiv en un atac llampec, mentre els míssils de creuer i els balístics impactaven contra infrastructures crítiques a tot del país. Putin va justificar la invasió tot al·legant la necessitat de protegir els interessos de seguretat de Rússia i els parlants de rus a Ucraïna, quan Occident va rebutjar les seves exigències d’abandonar la possibilitat que Ucraïna s’unís a l’OTAN. Aquestes justificacions van ser àmpliament condemnades per la comunitat internacional com un pretext per a una guerra d’agressió que violava els principis més fonamentals del dret internacional.
La reacció internacional va ser immediata i contundent. Els Estats Units, la Unió Europea i més aliats occidentals van imposar sancions sense precedents contra Rússia que van afectar els seus sectors financer, energètic i tecnològic. Les empreses internacionals van començar a abandonar el mercat rus en massa, mentre que els actius dels oligarques russos eren congelats arreu del món. Aquest aïllament econòmic i diplomàtic de Rússia va marcar el principi d’una nova era en les relacions internacionals.
Contra tot pronòstic, la resistència ucraïnesa, encapçalada pel president Volodímir Zelenski, va aconseguir de frenar l’ofensiva sobre Kíiv. I les tropes russes es van veure obligades a retirar-se dels voltants de la capital un mes després del començament de la invasió, bo i patint fortes pèrdues tant en personal com en equipament militar. Les humiliacions russes van continuar amb les retirades de la regió de Khàrkiv i Kherson a final del 2022, fruit de reeixides contraofensives ucraïneses que van demostrar les vulnerabilitats de l’exèrcit rus i van elevar la moral ucraïnesa.
Durant aquests primers mesos, el món va ser testimoni d’alguns dels episodis més foscs del conflicte. El descobriment de les atrocitats comeses a Butxa, on centenars de civils van ser assassinats per les forces russes, va horroritzar la comunitat internacional i va portar a acusacions de crims de guerra. Aquests fets van reforçar la determinació occidental de donar suport a Ucraïna, que es va materialitzar en un flux constant d’ajuda militar i econòmica.
No obstant això, el panorama va canviar significativament el 2023. La contraofensiva ucraïnesa al sud, llargament esperada i preparada amb equipament occidental modern, va fracassar en el seu intent de tallar la ruta terrestre russa cap a Crimea. Rússia va recuperar la iniciativa amb ofensives al llarg del front de 1.000 quilòmetres, tot aconseguint avenços lents, però constants. A més, va intensificar els atacs contra infrastructures ucraïneses amb onades de míssils i drons, que van destruir gran part de la capacitat de generació elèctrica del país i van causar grans patiments a la població civil durant els mesos d’hivern.
Ucraïna va intentar de contrarestar aquests revessos amb tàctiques innovadores, amb incursions a la regió russa de Kursk per a distreure les forces enemigues a l’est i guanyar més influència en unes possibles negociacions de pau. Tot i mantenir alguns d’aquests guanys territorials, els recursos limitats d’Ucraïna s’han vist com més va més tensionats, i han dificultat la defensa de les posicions clau a l’est del país.
Tres anys després del començament del conflicte, la situació ha evolucionat finalment cap a una nova situació estratègica i diplomàtica. Rússia controla de manera sòlida aproximadament una cinquena part del territori ucraïnès, i fa poc hi ha hagut converses entre alts funcionaris russos i nord-americans que poden portar a una cimera de pau, fins i tot sense comptar amb Ucraïna ni amb Europa. Les posicions de les parts han evolucionat: mentre Zelenski ha hagut de moderar les exigències inicials de retirada total russa, manté l’aspiració d’unir-se a l’OTAN i demana garanties de seguretat occidentals sòlides, així com una força de pau europea robusta per a prevenir futurs atacs russos. I Rússia sembla que es conformaria amb la incorporació de fet dels territoris que controla actualment, bo i assumint que no ha pogut acabar amb Ucraïna, com era la seva intenció.
El conflicte ha tingut un cost humà i material devastador: desenes de milers de morts, ciutats senceres reduïdes a runes i milions d’ucraïnesos convertits en refugiats. Les repercussions s’han estès molt més enllà de les fronteres d’Ucraïna i han causat crisis energètiques a Europa, problemes en el subministrament global d’aliments i una reconfiguració profunda de l’ordre internacional. L’aïllament de Rússia d’occident ha accelerat un realineament geopolític, amb Moscou apropant-se com més va més a la Xina i unes altres potències no occidentals.
Tres anys després del començament de la guerra, mentre la població ucraïnesa continua patint les conseqüències d’aquesta brutal agressió, la resolució del conflicte sembla més imprevisible que mai. Putin ha triat una guerra de desgast, bo i confiant que el suport occidental a Ucraïna s’anirà debilitant amb el temps. Per la seva banda, Ucraïna continua depenent críticament de l’ajuda occidental per a mantenir la resistència. I l’arribada al poder als Estats Units de Donald Trump ha trencat totes les certeses que hi havia i ha elevat d’una manera mai vista la tensió entre els aliats europeus i Washington.
