Trenta veus crítiques per a entendre què ens volen fer passar amb la crisi del coronavirus

  • VilaWeb publica la sèrie 'Coronavirus: entendre el nou món', amb la participació de destacats intel·lectuals del país i de tot el planeta

VilaWeb
Redacció
24.05.2020 - 19:00
Actualització: 25.05.2020 - 00:12

La pandèmia del coronavirus té conseqüències terribles de tota mena, no tan sols sanitàries o econòmiques. Tenim davant un món nou, on hi ha qui intenta aprofitar la crisi sanitària per a fer passar tota mena de projectes de dominació social, aprofitant la por i l’alarma.

No és fàcil de pensar enmig de la por i d’una situació tan inesperada com insòlita. Per aquest motiu VilaWeb ha volgut copsar l’opinió de trenta intel·lectuals de tot el món que, partint de perspectives diverses però sempre penetrants, han aportat llum al debat sobre el món on vivim.

Les entrevistes són aquestes:

–Yassin al-Haj Saleh: ‘Crida l’atenció la facilitat amb què heu sucumbit al pànic a Europa’
L’escriptor i pensador sirià tem que el distanciament social a què ha obligat la pandèmia es consolidi com el model de les relacions futures, car minvaria la capacitat compensatòria de conceptes com ara ciutadania i democràcia i facilitaria l’exercici del poder als qui estiguin en posicions millors quan la por s’expandeixi.

–Margaret Atwood: ‘Durant les crisis, les coses es mouen, fins i tot els diners’
L’escriptora canadenca, filla d’un entomòleg, explica la seva visió sobre la pandèmia, més calmada i serena que no és habitual.

–Byung-Chul Han: ‘El pànic pel virus és exagerat’
El filòsof coreà avisa que amb la pandèmia ‘ens dirigim cap a un règim de vigilància biopolítica’ permanent contra els ciutadans.

–Francesc Cabana: ‘No pot ser que el capitalisme continuï’
L’historiador de l’economia i cofundador de Banca Catalana es mira la pandèmia amb perspectiva històrica i un punt d’optimisme mentre es reafirma en la crítica al sistema capitalista.

–Massimo Cacciari: ‘Cap espècie no ha accelerat la seva extinció tant com els humans’
El filòsof italià, ex-batlle de Venècia, tem els estralls econòmics i socials que deixarà la pandèmia i centra el tret en les causes ‘menystingudes’, com ara una mundialització descontrolada: ‘Cap espècie no ha accelerat la seva extinció tant com els humans’, avisa.

–Eudald Carbonell: ‘Tenir líders és el pitjor que ens pot passar, i ara es veu’
L’arqueòleg, geòleg, historiador i escriptor opina que fa falta una altra mena d’estructura de governança i organització. Més basada en l’autoconeixement, l’autoformació i la coordinació.

–Enric Casasses: ‘Supervivència, no. Viure!’
El poeta, premi d’Honor de les Lletres Catalanes, parla d’intempèrie; reclama un nou Epicur, que vol dir donar veu al filòsof i bandejar els opinants; reclama el fet de fluir, la vida; fa una crítica als polítics i al govern espanyol i recorda els presos polítics i el Primer d’Octubre.

–Noam Chomsky: ‘Els científics ja sabien que vindrien més pandèmies i no s’hi ha fet res’
Per al filòsof i lingüista Noam Chomsky, la primera gran lliçó de l’actual pandèmia és que som davant ‘un altre error massiu i colossal de la versió neoliberal del capitalisme’, que en el cas dels Estats Units s’agreuja per la naturalesa dels qui anomena ‘bufons sociòpates que mouen el govern’ encapçalat per Donald Trump.

–Manuel Delgado: ‘L’única manera de resoldre aquesta situació és obeint’
Des de la mirada de l’antropòleg, Delgado raona per què hi ha hagut tan pocs aldarulls i protestes, per què obeïm, per què hem de creure, o per què és possible l’èxit de Pedro Sánchez i el PSOE quan tot això s’acabi.

–Martí Domínguez: ‘És un govern excessivament captiu de la banca i Podem ha desaparegut completament’
L’escriptor i director de la prestigiosa revista científica de la Universitat de València Mètode reflexiona sobre la reacció dels polítics a la crisi.

–Jordi Galí: ‘Tornar ara a la feina l’única cosa que farà és allargar la crisi’
El reconegut economista, director del Centre de Recerca en Economia Internacional de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, reflexiona sobre les possibles mesures per a sortir de la crisi econòmica derivada de la Covid-19.

–Clara Granell: ‘La gent no està conscienciada del perill en què vivim’
La investigadora de sistemes complexos de la Universitat de Saragossa demana que la gent prengui consciència de la situació actual. ‘És possible que durant molt temps no puguem tornar a fer una vida social com la que teníem.’

–Eva Illouz: ‘En la pandèmia, tot allò que associem al confort i el contacte humà és inexistent
La sociòloga i escriptora franco-israeliana experta en emocions, descriu els efectes de la crisi mundial del coronavirus, que ens han menat a una situació inaudita que ens capgira la realitat quotidiana i que significa ‘una inversió de tot allò que coneixíem’.

–Yan Lianke: ‘La Xina no és tan forta com es pensa’
L’escriptor xinès, habitual candidat al Nobel de literatura d’aquests darrers anys, considera que la pandèmia és un gran desastre per a la humanitat, que portarà canvis radicals i que ens ha de fer reflexionar profundament sobre què fem com a espècie.

–Simona Levi: ‘Tenim uns quants mesos per a posar les bases d’un futur que pot ser molt millor’
L’activista digital alerta sobre els riscs i les oportunitats que obre la crisi de la Covid-19 i observa esperançada la capacitat de la gent d’ajudar-se, de fer xarxa i de superar envits terribles.

–Marta Marín-Dòmine: ‘M’inquieten les masses de gent que quedaran en situació precària’
Aquesta professora canadenca de literatura testimonial i especialista en literatura concentracionària reflexiona sobre el confinament i com canvia la percepció de l’espai quan el confinament és dins de casa però el carrer també està confinat.

–José Antonio Marina: ‘En moments d’amenaça la gent es torna solidària, però aquests sentiments duren poc’
El filòsof espanyol considera que commocions emocionals com la del confinament per la Covid-19 no deixen una petjada gaire profunda en la gent.

–Joan Martínez Alier: ‘El PIB és un invent metafísic per a disciplinar la gent’
L’economista, activista i pioner al món de l’economia ecològica i l’ecologia política als Països Catalans opina que l’obsessió del PIB és l’obsessió de fer funcionar la roda dels deutes i viure dels interessos. I afirma que no és l’única vegada a la nostra història que amb un invent metafísic s’intenta disciplinar a la gent.

Anna Miñarro: ‘La gent se sent enganyada’
La psicòloga clínica , especialitzada en experiències traumàtiques explica que aquest és un confinament desigual, perquè no tothom el pot viure en les mateixes condicions.

–José Mujica: ‘S’ha tornat a demostrar que l’òrgan humà més sensible no és el cor sinó la butxaca’
L’ex-president uruguaià i guerriller del Moviment d’Alliberament Nacional-Tupamaros opina que la pandèmia no canviarà el capitalisme però que afavoreix la introspecció.

–Yuval Noah Harari: ‘Les coses que fem el mes vinent canviaran el món durant anys’
El conegut pensador israelià reflexiona sobre els perills de la ingerència d’estats i corporacions en l’esfera privada mitjançant la tecnologia, el futur de l’ocupació i les possibles conseqüències de l’enginyeria genètica en la desigualtat.

–Manel Ollé: ‘A la Xina, la indignació queda latent sota la censura’
Un dels especialistes i bons coneixedors de la cultura xinesa actual que tenim al país ens parla de la dissidència cultural i de l’evolució geopolítica de la Xina.

–Sebastià Perelló: ‘Cal una profunda reflexió sobre què significa viure plegats’
L’escriptor i poeta reclama d’aprendre, i amb urgència, noves maneres de proximitat i demana una profunda reflexió sobre què significa viure plegats, de la localitat fins a la mundialitat.

–John Ralston Saul: ‘El sistema ha fallat i això n’hauria de ser el final’
El pensador, polític i filòsof més influent del Canadà, que creu que la Covid-19 pot ser l’últim cop de gràcia al mundialisme.

Felwine Sarr: ‘A qui encara no havia après a estar amb si mateix, aquesta crisi l’hi ha obligat’
El filòsof, economista, músic i escriptor senegalès Felwine Sarr creu que la pandèmia ha posat, novament, el temps al nostre abast. Però afirma, tanmateix, que ens sentim incapaços de viure’l d’una manera diferent de la ‘sobreactivitat’ rutinària.

–Saskia Sassen: ‘L’enemic no és el virus sinó les grans empreses extractives’
La sociòloga i escriptora, professora de la Universitat de Columbia, pensa que l’ésser humà té una capacitat extraordinària d’oblidar, la qual cosa li fa creure que es deixarà de parlar del coronavirus tan bon punt la crisi s’acabi. I avisa que l’enemic, després, seran les grans empreses que destrueixen les petites.

–Jordi Serra-Cobo: ‘Cal que ens preparem perquè hi haurà noves epidèmies, segur’
El doctor en biologia, ecoepidemiòleg i investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona detalla com l’alteració dels entorns naturals pels éssers humans ha originat una pèrdua de biodiversitat i una modificació dels hàbits d’alguns animals que ha trencat una cadena que feia de barrera natural a moltes malalties.

–Susanna Siegel: ‘Els més poderosos del món, ara, no són els milionaris o els polítics, sinó els epidemiòlegs’
La professora de filosofia Edgar Pierce a la Universitat Harvard i reconeguda per les seves aportacions a la filosofia de la ment i l’epistemologia, explica que els governs tenen moltes dificultats per a imposar la seva narrativa enmig de la pandèmia.

–Pete Singer: ‘Ens ho hauríem de repensar, això de menjar carn’
El filòsof australià destaca la ‘pèrdua d’aquesta sensació de seguretat que teníem’, però considera que la situació ofereix també una oportunitat única d’assimilar l’efecte nociu que té al món l’explotació dels animals com a font d’aliment.

–Guy Standing: ‘La renda bàsica universal seria meravellosament alliberadora’
El pare teòric de la idea d’un sou per a tothom reflexiona sobre la seva idea de sou per a tothom, que ha agafat més empenta que mai, i es veu com una possible solució a la crisi econòmica causada per la Covid-19.

–Jordi Sunyer: ‘La crisi climàtica serà més greu que aquesta pandèmia’
El cap del programa de Salut Infantil de l’ISGlobal i expert en els efectes de la contaminació atmosfèrica afirma que la pandèmia ha demostrat que una societat de baixes emissions és possible.

–Richard Wolff: ‘Als EUA la histèria és totalment fora de control’
L’economista nord-americà reflexiona sobre la situació al seu país i afirma que la Covid-19 és allò que ho fa esclatar tot.

 

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor