08.08.2023 - 21:40
|
Actualització: 08.08.2023 - 22:21
Són trenta-un diputats en un mateix grup al congrés espanyol, però representen dotze formacions polítiques diferents. La complicació creada per la manera en què es va formar Sumar al voltant de Yolanda Díaz ha generat ara un grup parlamentari de cohesió molt difícil, que abans i tot no comenci la legislatura ja ha estat embolicat en diverses polèmiques entre els seus membres.
Concretament, els trenta-un diputats de Sumar al congrés espanyol corresponen als partits següents:
Nou dels diputats són de Sumar: Yolanda Díaz, Agustín Santos, Carlos Martín, Txema Guijarro, Marta Lois, Verónica Martínez, Cofiño Fernández, Lander Martínez i Esther Gil de Reboleño.
Les diverses formacions d’Esquerra Unida en tenen cinc: Fèlix Alonso (EUCat-IU), Nahuel González (EUPV-IU), Engracia Rivera, Enrique Santiago i Toni Valero.
Els comuns també tenen cinc diputats: Aina Vidal, Gerardo Pisarello, Gala Pin, Eloi Badia i Júlia Boada.
Podem té quatre diputats: Ione Belarra, Javier Sánchez Serna, Noemí Santana i Martina Velarde.
Més Madrid i Més País en tenen dos: Tesh Sidi (MM) i Íñigo Errejón (MP).
Compromís en té dos, un de cada partit de la coalició: Àgueda Micó, de Més-Compromís (l’antic Bloc Nacionalista Valencià) i Alberto Ibáñez, d’Iniciativa-Compromís.
Més per Mallorca en té un: Vicenç Vidal.
I la Chunta Aragonesista en té un: Jorge Pueyo.
Per si la cosa no fos prou complicada, cal tenir en compte que hi ha dos casos especials: Francisco Sierra ha estat triat en un lloc que pertany a Sumar, però és militant d’Esquerra Unida, i Lilith Verstrynge va ser triada en les llistes dels comuns, però és de Podem.
I també que hi ha un seguit de partits que han format part de Sumar i no han obtingut diputats, però que tindran veu dins la coalició. Entre els quals hi ha Més per Menorca, Verdes Equo, Alianza Verde, Batzarre, Iniciativa del Pueblo Andaluz, Izquierda Asturiana i el Partido Drago Canarias. Ara Eivissa, entre més formacions, també va donar suport a Sumar, però no es va integrar en la nova formació.
Finalment, no es pot descartar que acabi comptant el passat i les relacions personals de cadascú. Lander Martínez, per exemple, era del grup pròxim a Errejón quan tots plegats eren dins Podem, però ara ha estat triat en la quota de Sumar.
Comencen les contradiccions
L’avís per part de Podem que Meritxell Batet no era una candidata acceptable a la presidència del govern espanyol va anar seguit de la retirada de la candidatura de la socialista. Els de Podem no obliden que Batet va treure l’acta de diputat a Alberto Rodríguez, que ara és el dirigent de Drago Canarias, una de les formacions que han entrat a Sumar, però no han aconseguit diputat propi.
Amb una majoria tan justa al congrés espanyol, el PSOE no es podia permetre sorpreses, com ho hauria estat, per exemple, que els cinc diputats de Podem, o una part, haguessin votat contra Batet. Tanmateix, el fet que Podem optés per fer públic el seu malestar no ha agradat a Sumar, que lluita per oferir una imatge d’unitat i ordre. Una imatge difícil de compaginar amb les declaracions d’uns quants diputats nous, que han arribat a dir que el seu vot a favor d’un nou govern de coalició presidit per Pedro Sánchez no era assegurat.
Ha estat el cas, especialment, de Compromís, que per mitjà d’Àgueda Micó ha dit que si no hi havia una solució a l’infrafinançament de la Generalitat, els seus dos diputats podrien votar en contra de la investidura del candidat socialista.
Jorge Pueyo, de la Chunta Aragonesista, també ha tingut una polèmica amb Yolanda Díaz per l’escassa sensibilitat de la dirigent envers la llengua aragonesa.
Com serà el grup parlamentari?
El grup parlamentari de Sumar encara no ha estat constituït i el format que adopti, el nombre de portaveus que pugui tenir i qui siguin marcarà molt el futur del grup.
L’acord de coalició inclou una clàusula segons la qual tots els electes en les llistes de Sumar han de formar part del mateix grup i es comprometen a treballar en un reglament comú i evitar escissions. L’acord arriba a dir que si algú abandona el grup perdrà els recursos econòmics derivats de l’escó, però, tal com han explicat uns quants juristes, això va contra la llei i seria pràcticament impossible de defensar.
Caldrà veure, doncs, com s’organitza i, sobretot, com s’assegura el funcionament del grup. I en això seran fonamentals els càrrecs que es repartiran. Compromís, per exemple, va demanar ahir de tenir una plaça entre els portaveus adjunts del grup, plaça que també volen Podem i Esquerra Unida. En la legislatura passada, per exemple, Esquerra Unida tenia assegurada la plaça de portaveu adjunt de Podem. El problema és que segons el reglament del congrés, cada grup parlamentari tan sols pot tenir un portaveu, que serà Marta Lois, persona de confiança de Yolanda Díaz, i dos portaveus adjunts –i ara com ara hi ha tres candidats. Això es pot arreglar, però requereix el vist-i-plau dels altres grups parlamentaris.
Segons fonts dels diversos partits, hi hauria la possibilitat que dins el grup de Sumar acabin apareixent tres o quatre blocs. Un seria el dels partidaris de fer còmoda la vida al PSOE, que serien Sumar, Més País i els comuns. Per una altra banda, Podem no oblida els vets de Yolanda Díaz, especialment a Irene Montero, i sembla disposat a marcar perfil propi, sempre que pugui. Esquerra Unida, com en la legislatura passada, sempre cercarà la manera de treure el cap. I encara hi hauria el bloc dels partits sobiranistes, Compromís, Més i la Chunta, que tenen quatre escons.
D’entrada, el bloc moderat té la majoria del futur grup parlamentari, atès que entre Sumar, Més País i els comuns fan 16 diputats, 17 si es compta Francisco Sierra. Però la resta de grups en tenen 15 o 14 i tampoc no es deixaran anorrear per les decisions de Yolanda Díaz sense més ni més. Per tant, l’invent –que va començar la cursa amb mal peu, perdent 7 escons respecte dels de Podem de la legislatura passada– haurà de demostrar que pot funcionar unit i sostenir-se en un futur immediat.
