19.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 19.01.2024 - 21:47
La setmana passada es va fer públic que el govern de la Generalitat de Catalunya subvencionaria projectes per a augmentar la presència del català a les escoles de conducció. Avui dia encara hi ha dificultats per a trobar material de formació editat en la nostra llengua, però el Servei Català de Trànsit ja ofereix vint-i-cinc qüestionaris per a practicar la prova teòrica.
El cas és que molta gent –tant si té el carnet com si encara no el té–, sovint dubta sobre els mots relacionats amb l’automòbil, la carretera i la conducció en general. Pitgem l’embrague, ens aturem en un ceda el pas, quan aparquem enfilem el vehicle al bordillo i a l’autopista ens aturem a l’arcén. Són termes que diem en castellà, conscientment o inconscientment, perquè no ens els han ensenyats en català. N’hem fet una tria.
L’automòbil
Si sou un expert en mecànica, potser ja us heu preocupat de saber els noms de les peces i mecanismes en català, o no. Alguns dels noms més desconeguts són aquests:
Amortidor
El dispositiu que redueix les oscil·lacions en el sistema de suspensió, per exemple, per les irregularitats del terreny, és l’amortidor o esmorteïdor (no amortiguador).
Davantal
El plafó que hi ha al davant de l’habitacle d’un vehicle, on trobem el quadre de comandament, la guantera, els difusors d’aire, etc. es diu davantal (no salpicadero).
Eixugaparabrisa o eixugaparabrises
El sistema mecànic que serveix per a expulsar l’aigua de la superfície del parabrisa s’anomena eixugaparabrisa o eixugaparabrises (no llimpiaparabrises). És format per un braç i una escombreta.
Embragatge
El mecanisme que activem quan volem canviar de marxa és l’embragatge (i no pas l’embrague).
Llums curts, llargs i de posició
Els llums per a il·luminar la via poden ésser llums d’estacionament, llums curts (o llums d’encreuament), i llums llargs (o llums de carretera). Amb aquest significat, el nom llum és masculí. Per tant, no hem de dir llums curtes (ni les curtes) ni llums llargues (ni les llargues).
Parafang
La peça que cobreix parcialment les rodes per a protegir dels esquitxos de fang, de l’aigua, etc. és el parafang (no palafang ni guardafang).
Punxada
Quan es perfora la carcassa d’un pneumàtic i la roda va perdent pressió diem que ha tingut una punxada (no un pinxasso). Podem dir també que la roda s’ha punxat, però no hauríem de dir que ha punxat (ni que hem punxat), sense pronom.
Rebentada
Quan la carcassa del pneumàtic s’esberla per un cop o un escalfament anormal diem que s’ha rebentat. El fet de rebentar-se la roda és una rebentada (no un rebenton).
Reposacaps
La peça que hi ha al capdamunt del respatller del seient per a deixar-hi reposar el cap es diu reposacaps (i no pas apoiacaps).
Respatller o respatler
La part del seient on recolzem l’esquena és el respatller o respatler (i no respaldo).
Tub d’escapament
El tub de sortida dels gasos de combustió del motor és el tub d’escapament (i no el tubo d’escape).
Xassís
L’estructura d’un vehicle, formada pel bastidor, el motor, la transmissió, la suspensió, la direcció, els frens i les rodes, s’anomena xassís. És un mot agut (i no pas pla, xassis).
L’estació de servei
Quan posem benzina a l’automòbil, també fem ús d’alguns termes que susciten dubtes, si més no aquests tres:
Assortidor
La màquina que ens subministra benzina, és a dir l’aparell d’on l’extraiem, format per un broc connectat a un dipòsit, és un assortidor (i no pas un surtidor).
Fer benzina
L’acte de proveir benzina (o gasolina) al vehicle s’anomena fer benzina o fer gasolina. El mot repostar és un castellanisme, tot i que el diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’admet.
Mànega
El tub llarg i flexible per a conduir la benzina fins al dipòsit de l’automòbil és la mànega (no pas manguera).
El carrer
Entre els elements que concerneixen el trànsit i que trobem als carrers de viles i ciutats, també n’hi ha algun que hem de repassar, perquè sovint el designem amb un mot no català.
Carrer de vianants (i zona de vianants)
Quan en un carrer no s’hi permet la circulació de vehicles de motor diem que és un carrer de vianants (no un carrer peatonal). De vegades, no és tan sols un carrer, sinó tota una àrea o zona, que també anomenarem àrea de vianants o zona de vianants.
Pas de vianants
Un indret senyalitzat per on els vianants poden travessar un carrer o una carretera és un pas de vianants (i no pas de peatons). Generalment, aquesta senyalització consisteix en unes ratlles blanques longitudinals de banda a banda de la via; en aquest cas, també en podem dir pas zebra.
Senyal de trànsit
Els carrers són plens de senyals de trànsit. Recordem que en català senyal és masculí; per tant, diem el senyal (i no pas la senyal).
Vorada
El límit entre la vorera i la calçada d’un carrer, que sol ésser una filera de blocs de pedra o de formigó, és la vorada (no pas bordillo).
Vorera (o voravia)
La part lateral de qualsevol via urbana, generalment més alta que el paviment central, és la vorera o voravia (i no pas acera).
La carretera i l’autopista
Quan conduïm per una via interurbana ens trobem amb situacions i elements inhabituals dins la ciutat. Aquest vocabulari específic també l’hem de repassar.
Armilla o jupetí
La peça, generalment sense mànigues, que ens posem quan tenim una avaria a la carretera es diu armilla o jupetí (no xaleco). Com que sol fer reflex amb la llum dels vehicles que s’acosten, s’anomena armilla reflectora o jupetí reflector (i no pas reflectant).
Avançament
La maniobra amb què canviem al carril de l’esquerra per passar un vehicle que circula més lentament és un avançament (i no adelantament).
Cediu el pas
El senyal que ens obliga a aturar-nos si ve un vehicle per la via a què ens acostem es diu cediu el pas (i no pas ceda, ni ceda el pas).
Cruïlla o encreuament
El punt d’una xarxa viària on s’encreuen dos camins o més és una cruïlla o un encreuament (i no pas un cruse ni un cruce).
Estop
El senyal de detenció obligatòria en una intersecció es diu estop, forma adaptada de l’anglès stop.
Enlluernament
Quan la llum del sol o els llums d’un vehicle que ve en sentit contrari ens ofusquen la vista, diem que ens enlluernen o que tenim un enlluernament.
Gual
Si en una carretera hi veiem una depressió transversal per deixar que l’aigua de la pluja passi d’una banda a una altra, hem ensopegat amb un gual (no en diguem badén).
Illot
Aquelles marques a la carretera situades entre els carrils de circulació per a guiar els moviments dels vehicles són illots (i no illetes).
Revolt o revolta
El tram en què una carretera o una autopista canvia de direcció és un revolt o revolta (i no curva). Tampoc no n’hem de dir corba, que és un terme genèric.
Voral o vorera d’emergència
La franja de terreny pla que hi ha a la vora d’una via i que dóna un marge de seguretat als vehicles i als vianants és el voral o vorera d’emergència (no arcén).
