Trenta maneres de no dir ‘cutre’

Ja fa anys que en castellà es va posar de moda el mot cutre, que amb el temps ha anat agafant una bona colla de significats. Quan passa això, inconscientment, molts parlants catalans adopten el terme del castellà i de retruc bandegen tot de mots o expressions genuïns.

En aquest article recordarem quins són aquests termes, agrupats per significats o àmbits d’ús.

Una casa rònega

Parlant d’espais, un dels adjectius amb què podem evitar cutre és rònec, que vol dir ‘de mal estar-hi o viure-hi a causa de l’estat d’abandó, ruïnós, malsà, etc.’…: Viu en una casa rònega. Amb matisos un xic diferents, també tenim tronat (‘que s’ha empobrit, arruïnat…’): Era un palau tronat, tot i que havia estat esplendorós. Afegim-hi encara sòrdid (‘repugnantment brut’): una cambra sòrdida; i esbalandrat (‘obert pertot arreu i sense defensa contra el pas de l’aire’): un campanar esbalandrat.

Sense deixar els espais, si en volem destacar la inactivitat ens podem servir de la locució de mala mort: un poble de mala mort. I si parlem de pobresa extrema, hi pot escaure miserable: un barri miserable.

Una bicicleta atrotinada 

Quan ens referim a objectes, podem fer servir atrotinat, que vol dir ‘espatllat per l’ús’: una bicicleta atrotinada. I també esdernegat (‘fet malbé’): una cadira esdernegada.

Però si volem posar èmfasi en la brutícia, tenim mots tan expressius com ara ronyós (‘cobert de brutícia o d’alguna cosa que ho desllueix’): un llit ronyós; llord (‘brut’): una botiga llorda; i llardós (‘recobert de greix’): una cuina llardosa.

Encara parlant d’objectes, si ens referim al mal gust, tenim recursos com ara xaró (‘mancat d’art, de gràcia, de distinció’): una corbata molt xarona. I també coent (‘ridícul’), molt viu al País Valencià: Quina roba més coenta! Si volem destacar que és ‘extremadament lleig’, hi escau horrible: unes sabates horribles.

Un actor de trucalembut

Quan es parla de persones, l’adjectiu cutre es pot canviar per l’expressió de trucalembut, que vol dir ‘poc seriós’ o bé ‘que fa riure per toix, estrany, absurd’: un actor de trucalembut. És una locució viva a les comarques nord-catalanes i en indrets de l’Alt Urgell i l’Empordà, per exemple, però el DIEC encara no l’ha admesa. Si volem remarcar que fa riure, podem fer servir grotesc: un polític grotesc; o bé la riota: Aquest home és la riota del poble. I, encara, fer fila: Quina fila que feia, aquella mossa…

Un espectacle que fa pena

Parlant d’accions diverses, podem servir-nos, per exemple, de l’expressió fer pena: un espectacle que fa pena. Amb un significat semblant, podem dir penós: una festa major penosa; i patètic: un concert patètic.

Si ens referim a explicacions, reflexions, raonaments, etc., podem emprar l’expressió que fa riure: una explicació que fa riure; o bé lamentable: un comentari lamentable; o deplorable: un argument deplorable.

Un poema de pa sucat amb oli

Moltes vegades es fa servir cutre quan es vol dir ‘de poca categoria’. En aquests casos, el català ens ofereix una bona quantitat de locucions, cadascuna amb el seu matís. Per exemple, de pa sucat amb oli (‘de poca qualitat’): un poema de pa sucat amb oli; d’estar per casa (‘de poc valor i sense pretensions’): un concurs d’estar per casa; de nyigui-nyogui o de fireta (‘de construcció defectuosa i feble’): un piano de nyigui-nyogui, un mòbil de fireta; de patacada (‘propi de gent ordinària’): un ball de patacada; de mitja hora passar o de mitja hora passat (‘de poca importància o de poca categoria’): un paleta de mitja hora passar; de panfonteta (‘d’escassa categoria i que fa riure’): un candidat de panfonteta. Les dues darreres locucions, tan expressives, són pròpies de les Balears.

No cal dir que aquesta classificació és orientativa, de manera que una solució proposada per a persones pot molt ben ésser que també es pugui aplicar a objectes i a espais, per exemple.

PS. Quan vaig parlar d’aquest tema a Twitter, molta gent va respondre-hi amb alternatives que, per raons diverses, no he esmentat en aquest article. Ara en vull deixar constància per si a algú li poguessin fer peça: desmanegat, malgirbat, estrafet, merdós, que a casa seva el coneixen, que fa xaix, d’espardenya, de sac i corda, pengim-penjam, que fa mal d’ulls, amb una sabata i una espardenya, aquí caic aquí m’aixeco, semblar un envelat de canyes, tot plegat pela amb deu.