19.09.2015 - 06:00
‘Plebiscit entre Margallo i Junqueras’. Així presenta i així titula El País la notícia sobre el cara a cara que faran el candidat de Junts pel Sí i el ministre d’Afers Estrangers espanyol el dimecres vinent a 8TV. El cara a cara ha posat en evidència el malestar d’una part de la premsa de Madrid i també d’una part del PP i del govern espanyol amb la manera com Margallo ha vingut gestionant mediàticament i discursivament el procés sobiranista català. Tal com explica El País, ‘un dels membres rellevants de la direcció nacional (sic) del PP’ va expressar així el malestar i el desconcert pel cara a cara: ‘Això no ho entén ningú: com pot ser que el ministre ni més ni menys que d’Afers Estrangers del govern d’Espanya converteixi el seu debat amb un líder independentista en el centre de la campanya i transformi la nostra tesi que són només unes importants eleccions autonòmiques en un plebiscit entre ells dos? És com si aquí estiguéssim com fa un any estava el govern britànic amb el referèndum escocès’.
Un malestar que es veu evident en la manera com es refereix al cara a cara el ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, en les declaracions incloses en aquesta notícia de La Sexta:
Podeu veure que en aquest vídeo apareix Xavier Garcia Albiol dient que li sembla bé la iniciativa, Margallo la hi va comentar i que ell li va donar el vist-i-plau. Però es veu que en realitat va trucar a la direcció del PP per queixar-se, segons diu El País. I la cara que fa en el vídeo sembla que el delati. Sigui com sigui el cara a cara es farà, malgrat les pressions que hi ha hagut per part tant del PP com de la Moncloa.
Margallo s’ha fet famós per algunes declaracions pujades de to contra el procés d’independència, com aquella que en què deia que ‘una Catalunya independent vagaria per l’espai’. Però la seva manera de fer i la seva personalitat l’han fet entrar en col·lisió amb les tesis i els discursos oficials que el govern de Rajoy vol imposar en relació amb el cas català. Perquè Rajoy sempre ha volgut donar un perfil baix el procés sobiranista, intentant treure-li rellevància, no elevar-lo a la categoria d’afer d’àmbit internacional. Tot i que des de l’inici de la campanya, com hem vist, ha hagut de recórrer a la diplomàcia, provant d’arrencar quatre paraules sobre la qüestió a dirigents com Merkel, Cameron i Obama.
Però Margallo també ha irritat l’àmbit més, diguem-ne, ‘cavernari’, de la premsa espanyola, que també acusa Rajoy de no fer res per a parar els peus als independentistes. Per exemple, una de les columnistes de La Razón, Ely del Valle, diu en l’article ‘Indigestión‘ que ‘són difícils d’endtendre les raons per les quals García Margallo participarà en un debat televisat amb el dirigent d’ERC’. I afegeix: ‘ Junqueras, que no és foll, ha aconseguit arrossegar una vegada més l rival al seu terreny, i perquè no hi hagi cap dubte que aquesta campanya la guanyen als punts els independentistes faran seure al ministre d’Afers Estrangers del país del qual volen marxar, com si ja fos de visita oficial’.
A El Mundo, Lucía Méndez diu a propòsit del cara a cara que ‘Espanya es bat contra Catalunya, i viceversa’. Explica que ‘la personalitat desbordant del ministre d’Afers Catalans s’ha imposat a la direcció del partit, al comitè de campanya i a l’estratègia electoral’. Més: ‘Rajoy va respondre al procés català només amb les lleis, els tribunals i el TC. Perfil baix i ja es cansaran. Margallo va creure sempre que la resposta legal era insuficient i ell mateix es va decidir a donar una resposta política. Rajoy no el va desautoritzar mai (…). El cara a cara amb Junqueras serà el seu últim servei’.
