Treballar tots a partir de dilluns: la pitjor decisió possible

La decisió no és només la pitjor possible des del punt de vista de la salut. Des del punt de vista de l’economia tampoc té trellat. Quan passen dues setmanes i repunten les baixes, no hi haurà d’alçar res. Ni l’economia ni res. El Reino de España es convertirà en un país empestat per a molt de temps. D’aquells ignorants fanàtics que s’autoanomenen polítics i que fan afirmacions insensates com si saberen de què parlen i que gosen donar lliçons a grans experts, no cal dir res. Al final, els arribarà la maledicció de Lluís Llach en Campanades a morts. A tots ells.

No veig res clar amb aquesta pandemia, el govern central s’ha fet l’amo de totes les comunitats i ningú te material de protecció, els catalans fem donación per ajudar una mica mentre els senyors de Madrid van a comprar de rebaixes, és vergonyós que a aquestes alçades no tinguem encara test per fer les proves, pitjor crec que no és pot fer, però els senyors de Podem, per amagar les vergonyes de l’estat és dedican a criticar a Catalunya, que ha d’esperar que Madrid, en certs casos revisi el material que compra, confio que el deuen deixar arribar , de fet jo no o se. El dia que tinc mal humor penso que potser ja els va be que és quedin uns quant avis pel camí,

L’Ibex espanyol segueix el guió establert per a la davallada econòmica prevista per aquest 2020 tal com ha anunciat l’FMI: la pitjor crisi d’ençà de la Gran Depressió. Per això, també varen maniobrar, sense èxit, per a tenir un govern domesticat d’esquerres dòcils a Catalunya.

La realitat és que el govern colonial Sánchez-Iglesias és molt fluix en tots els aspectes, gens cohesionat ni preparat per a res que no fos traslladar les receptes previstes per l’Ibex als votants habituals d’aquests partits acostumats, pels seus predicadors, a la por al llop de l’extrema dreta.

Fins aquí, tot molt previsible; però la pandèmia altera els plans; demostrant cap cintura insisteix en el guió inicial perquè no li importen, tal com ho escenifiquen, les persones i a la vegada força a Catalunya; en cas que no sàpiga reaccionar, a participar del desgovern de l’estat.

L’Ibex espanyol guanya tant al curt termini posant a treballar sota la seva responsabilitat a qui ho vulgui, induint que si hi ha una recaiguda Catalunya també si veu involucrada, com a mitjà termini, perquè manté controlada en la subsidiarietat una altra generació de catalans.

Aquesta vegada enlloc cal una guerra, perquè la crisi consisteix a posar el comptador financer a zero, saldar comptes entre les grans corporacions i, disposar com a motor del nou cicle econòmic, per a individus atemorits, empobrits i dòcils, la tecnologia del cinquè cel.

La incompetència és tan gran que ni tan sols aconseguiran reactivar l’economia.

Perquè l’economia funcioni s’han de trobar l’oferta i la demanda. Si la gent pot anar a treballar però no pot sortir de casa per a res més no hi haurà demanda de roba, ni de cotxes ni de serveis de restauraió i hostaleria, ni d’espectacles, ni d’habitatges ni de res més que d’alimentació. I que no comptin ni amb la demanda internacional ni amb el turisme perque la demanda dels altres indrets del mon tampoc tirarà.

El que aconseguiran és que els treballadors vagin a les empreses, es contaguiïn, les empreses no puguin pagar les despeses, facin concurs de creditors i perdrem la saut i l’economia. És una constant a Espanya que sempre prefereixen honra sin barcos que barcos sin honra i sempre acaben sin barcos ni honra.

Perjudicaria molt menys l’economia i la salut una acció de xoc forta i curta seguida de mesures intel·ligents de desconfinament acompanyades d’estimuls monetaris per reactivar la demanda. Però per a fer això ben fet calen més models matemàtics i supercomputadors i menys xerraires de tertulia.

Si jo tinguès la mes mínima capacitat d’influència en el govern català (cosa que no tinc perquè soc un votant i als governs qui menys els influeix son els votants) els aconsellaria que es posin a treballar a deshores aquest cap de setmana i dimarts imposin un seguit de condicions addicionals a les del govern espanyol que a la pràctica provoquin on confinament total a Catalunya i de passada un confinament permimetral respecte d’Espanya. Per exemple exigint que les emrpeses certifiquin que tenen comandes per servir i que han presentat un pla de seguretat al treball i que els traballadors es desplaçen a la feina emb les mesuers de seguretat adequades i al transport públic no hi va més d’un passatger per vagó…. Qua a la pràctica no pugui anar a treballar ningú.

Al que vol fer el govern Espanjol va clarement contre els drets humans i els convenis Europea. perquè els Estats estan obligats a protegir les vides dels seus ciutadans. Espero que avans el dilluns algù ho denunciarà davant els tribunals internacionals amb efectes cautelaríssim.

Mentrestant també el nostre govern ha de prendre les seves responsabilitats i cridar a la gent a desobeir l’Estat i no anar a treballar. A més els ajuntaments hauran de tancar les entrades i sortides dels seus pobles i ciutats per a minimitzar el risc de contagió, igual com estan fent aquest cap de setmana per evitar que la gent anessin a les seves segones residencies.

Al títol de l’editorial hi ha una paraula que defineix com és Catalunya, i com malauradament serà durant un temps. “Decisió”

L’estat espanyol decideix. Els estats decideixen. La UE a voltes decideix. S’equivoquen i l’encerten.

Catalunya, com un menor d’edat, no decideix. És tractat com un subjecte sense personalitat jurídica. I, ho assumim. Bé, tenim el que ens mereixem.
Ni podem estar orgullosos quan l’encertem, ni podem demanar disculpes quan ens equivoquem. Perquè no decidim -quasi- res.
Bé, sembla que alguns ja ho accepten.
No passa res, aguantarem tres-cents anys més. Mesell.s

Si no som capaços d’enviar els nostres presos polítics a casa, emparant-nos amb els Drets Humans, i acceptem la humiliació del Suprem, emparant-se amb la llei de la venjança, bé, mesells.

Fa uns quants dies que no expreso coses sobre els temps que vivim car ho feu molt be tots plegats. Però avui, a la vista de les conseqüències que tindrà des de dilluns el que els representants de l’estat que, figura formalment, manen, no puc estar-me’n de recordar, nos, vos que els que son al poder – teòricament – ho son amb la col·laboració, sostinguda, de altres representants, nominalment, de l’esquerra: la republicana de Catalunya. El fet és que els nom no fan la cosa, dita ja sabuda de sempre. Però si que fan vergonya, primer, basarda i fàstic finalment. Sense cap gest que els deixi una mica de coherència per a la història, en moments de no tolerar més el que segueixin posan a més persones, del que podria evitar-se, en risc. Si ho fessin els formalment de la dreta PP, Cs, Vox en diríem bestieses, però serien coherents amb el capitalisme infrahumà, àlies neoliberalisme. Però el mateix fet, executat per aquest que tenen noms d’esquerra: socialista, obrero, comuns, republicana … què, nois i noies, com en diríeu?. No ho dic, malgrat que hauria de fer-ho per ser lliurement honest però ….. les regles de participació en els comentaris diuen que …. Be, això si: ni oblit ni perdó i, els tornareu a votar?.

I mentrestan, al Canadà, el Primer Ministre ens parla de desenes de milers de morts possibles (de moment en tenim 509), no perquè hagi de passar, sinó perquè podria passar sense un confinament estricte de llarga durada. Vol que en siguem ben conscients. I a la província d’Ontario, el seu president, que és conservador, i molt, ha reaccionat força bé amb la pandèmia. Va dir que calia confinament i distància entre les persones, i si això salva ni que sigui una sola vida, haurà valgut la pena.

Gràcies Vicent; tu ho has dit clarament, enterrant els nostres morts amb la més indecència soledat; tot i així els polítics de la Generalitat obeint aquest criminals i assassins, de retruc la societat, tot i que ens va la vida; l’ANC i OMNIUM, envia’n mail’s per pidolar, però cap crítica contundent contra el gobierno progresista y de Izquierdas PSO€-UP.
Si ni així, que ens hi va la vida i la subsistència, som incapaços de desobeir, ja em direu per aconseguir marxar d’aquesta espanya franquista
Repeteixo, ens hi va la vida i la subsistència.

Està cada dia més clar. L’estat espanyol ha decidit immolar-se somrient, com ho fan els bojos, i nosaltres sense govern, totalment indefensos, estem obligats a suïcidar-nos ofegats amb ells a les clavegueres de la inconsciència. Havia de ser així. Si no hem tingut el valor de reaccionar contra els botxins, si hem deixat el país ocupat sense límit per l’enemic, aquest és el final. L’obediència als bojos, destrueix la consciència. Ara ja ni se’ns permet decidir en vers la nostra pròpia vida. Avui depenem exclusivament de la seva voluntat greument malalta. Els vells ja no tenim el dret de morir de forma natural, sinó que som sentenciats pels mateixos que ens ha xuclat l’ànima durant tota la vida. I aquells joves que es neguin a anar a treballar per l’immens i estèril risc que implica, seran perseguits acusats de traïdors per oposar-se a l’absurd sacrifici.

Com que dilluns o dimarts? Ningú pensa mai en la població ocupada els caps de setmana i festius. Som els grans oblidats. A mi, avui mateix, em fan trencar el confinament per anar a treballar en una fàbrica no essencial.
Tots sabem que en Pedrito prioritza els poders econòmics al bé comú, a la salut pública. El fet més lamentable és que el posicionament de la Generalitat, per molt que es proposés desobeir aquest desconfinament precipitat, no tindria cap mena d’efecte real. Davant d’una doble legalitat, la gran majoria d’empreses s’ampararien en la que els fos més beneficiosa, i el govern català ja podria anar dient missa. Tal com deia en Rato, “es el mercado, amigo!”
Tanmateix, els beneficis patronals d’aquesta represa de l’activitat són a molt curt termini. La probable aparició de rebrots mal gestionats pot comprometre l’entrada a la temporada d’estiu, un fet preocupant en un país que s’ha arrepenjat en el monocultiu econòmic del sector turístic.

Bon dia, jo no veig que el principal problema sigui el de anar a segons quines feines, a la indústria, fàbriques etc. la gent sol estar mes separada o aïllada que no al sector serveis per exemple, jo crec que el perill mes gran, està en re emprendre la vida social, tanmateix no es gens fàcil prendre decisions en aquestes circumstàncies, els que sou pensionistes, esteu a favor del confinament, perquè ja cobreu de l’estat, però el autònom per exemple, que està en una situació limit, les petites i mitjanes empreses , que també estan la limit..que?, si l’estat no te ingressos, ni els pensionistes podreu cobrar, per tan es molt difícil, si tinguéssim un estat prou solvent financerament, que pogués pagar a tothom per estar confinats…però resulta que no es el cas, resulta que tants com n’entren i mes encara, en surten, el viure dia a dia, ja fa temps que també esdevé en els governs, talment com en els governats, doncs l’economia globalitzadora, ens ha empès cap aquí, i tothom i ha caigut de quatre potes, i qui no hi ha caigut, ha vist com els estalvis, posats en un banc, no li donen res, ans al contrari li costen diners, i si inverteix en quelcom mes o menys segur, li donaran una 0,XX, i si et queixes, et diran que encara pots estar content de que et donin aquest 0, x 100..

Qui té el cul llogat no seu quan vol. L’estat espanyol és un conegut morós a Europa, Merkel ja ha dit que de plans Marshal res de res, els bancs espanyols s’han afanyat a deixar diners a l’estat per que faci veure, uns dies més, que espanya pot fer front als pagaments i poder collar-lo (collar-nos) tant com vulguin més endavant… però pel que es veu el saldo ja s’ha acabat i ni tan sols els bancs amics poden salvar ja un estat mastodòntic en caiguda lliure.

Així que Dilluns tots a produir i pagar impostos per mirar de salvar la cara d’un estat incompetent, mentider i malgastador, oferint en obligat sacrifici la nostra salut i les nostres vides.

Però no crec que funcioni, la Covid-19 no perdonarà aquesta oportunitat de metros i autobusos plens i el repunt de contagis podria ser molt important, tant de bo m’equivoqui. Què faran llavors?

Ens arrosseguen a la fallida econòmica i sanitària. Maleïts inútils.

PINSO PER AL VIRUS…

Jo que ja soc d’edat provecta, aquesta decisió criminal em posa més en risc la salut. Gràcies Sr. Sánchez-Mengele. Per la ràdio el Dr. Trilla del comitè tècnic del “gobierno” deia que Sánchez no els havia consultat per prendre la decisió de tots al treball. Increïble, però obedient amb els amos neoliberals. La segona onada d’infeccions està servida i de passada esborrarà la recuperació econòmica. Quina irresponsabilitat i incompetència a parells…

És cert: apuntalar la mentida per no gestionar la realitat, però aquesta mentida no la poden negar, hi ha molts morts damunt la taula!! Sánchez en un gest encara més cínic i brutal, fa veure que no els veu, els invisibilitza i converteix aquest drama humà en estadístiques fredes que maneguen els tècnics, ell s’embolcalla amb un estat d’alarma buit que no se sap què vol dir. El grau d’inhumanitat d’aquest personatge és esfereïdor.

PRES@S POLÍTICS CONFINATS A CASA!
AMNISTIA!

Sí senyor, Txornòbil pur i dur! Diria que no som pas capaços d’entendre el gruix del problema polític espanyol. Un problema que ha sortit a la superfície i que ja és indisimulable. La absurda decisió de tornar a treballar dilluns, no respon pas a cap criteri epidemiològic, tampoc a cap criteri econòmic. Simplement, el règim precisa marcar els seus punts. Hom pensaria que els han arreplegat a pas trencat! Per això la interpel·lació als Pactes de la Moncloa. Qui pro quo! Però els riscos de tot plegat són cada dia que pasa més grans. Agraeixo molt l’editorial d’ahir. El record i l’homenatge als morts evitables és obligació davant d’un règim que tal i com feia el nostre “paco monocojón” condemnava a mort abans de fer veure que havia de canviar. L’Espanya criminal és així. La misèria humana no té més límit per les accions miserables, que la seva pròpia misèria ( “Campanades A Morts” ). Ara doncs, veurem de nou la cara fosca d’un règim que semblava haver-se re-configurat.

Prepotència temerària i ignorància / inconsciència suïcida. I exactament què entén el Señor Sánchez que hem de fer ara? Ha concretat exactament els sectors que poden tornar a la ‘vida laboral’ ordinària? En quines condicions? Què passa amb els desplaçaments? Anirem tots a Marbella a visitar el Sr. Aznar? Etc., etc. A pastar!!

Com que aquesta pandèmia el ‘Gobierno’ la planteja en termes bèlics, estaria bé que un cop passada, es demanessin responsabilitats també en termes bèlics. Crims de guerra?

I el pitjor és que ens arrossegarà amb ells… O fins i tot, ens possarà al capdavant del desastre, si pot. Això és el “gran país” (de merda) que diu la seva propaganda i que ens té colonitzats. I nosaltres, qué? Qué fem?
Van acabar amb el nostre sistema de caixes comarcals (més racional, proper i efectiu per afrontar crisis), van acabar amb la nostra voluntat política i nacional, van acabar amb la nostra llibertat, i ara volen acabar amb les nostres vides (premeditadament?). Per a ells, morir matant, si és a catalans, millor, ja els hi està bé. Són així. Sempre han estat així. I nosaltres, qué? Qué fem?
On són les nostres associacions, i el nostre sindicat, i els nostres col.lectius, i el nostre govern a l’exili, i els nostres ajuntaments independentistas…?
Tenim un govern (per dir-ho d’alguna manera, que de governar, res) completament inoperant, o inefectiu. A la meitat “de l’esquerra” sembla que ja li va bé que la “meitat de la dreta” no pugui fer res. I no pot sense la “meitat de l’esquerra”, que no puja o baixa escons com el psc, ha decidit ser invisible i mut per intentar quedar com estava. Cap comentari sobre això, director? Mentre anem contant els nostres morts sense enterrar, qué diu erc? Desobediència i unilateralitat o acatament i submissió? És per que ho sàpiguen els qui quedin per votar a la tardor…
PS He esmentat la desobediència, però no entenc que aplicar les mesures espanyoles i afegir-ne de més restrictives nosaltres, sigui desobeir. (O sí? Desobeir a la voluntat que morim “juntos i unidos”)

Jo també penso que la vida ha d’anar per davant de l’economia. Però la crisi econòmica que bé pot ser profundíssima i causarà molt de mal.
Ahir Vilaweb publicava un estudi alemany, fet en un país que ha fet molts testos a les persones sense síntomes greus i que per tant té unes dades més fiables sobre el volum total de confinats. Aquest estudi donava una mortalitat atribuible al Covid19 del 0,37%. Per tant molt baixa.

Llavors, no caldria una inversió pública massiva urgent en UCIs, potser comprant els resperiradorsi les mascaretes a les empreses del país que s’han posat a produir-los i per tant ajudant l’economia del país. Si s’han d’habilitar més espais amb ús hospitalari aixó també seria una injecció als sectores econòmics involucrats.

No soc un expert. Jo cerec que els polítics que governen han d’assessorar-se bé pels experts. Fins i tot seri bo que els experts en epidèmies i salut i els ex`perts en economia treballessin conjuntament. Per la meva feina he treballat sovint en equips multidisciplinars i aquests arriven a solucions més acurades a la realitat i més globals.

Finalment, no estic ghens d¡acord amb una posició que s’ha estès molt: parlar dels governs respònsables de la gestió sanitària posant al mateix lloc de la balança el govern de l’estat i el de la generalitat. L’estat ha centrañlitzat decissions i té collades financera,ment les comunitats autònomes. Ignorar aquest fet es injust i afavoreix la centralització i l’unitarisme.

La veritat de tot plegat és que l’Estat Espanyol no té un duro.

La veritat és que l’Estat Espanyol, és a punt de caure a la “Bancarota”, per això fan anar a la gent a treballar, per això fan pagar els autònoms del mes de març.

L’Estat Espanyol ha trucat a la porta de la UE i li han dit que s’ha acabat el bròquil, l’Estat Espanyol està contre les cordes i seguint la forma de ser espanyola, irresponsabilitat i fer les coses a darrera hora, s’ho juga tot a una carta, que és que tothom vagi a treballar i surti el Sol per on hagi de sortir.

l’Estat Espanyol té un por enorme a que pugui haver-hi un aixecament popular per manca d’aliments, serveis bàsics com ara llum, aigua, etc… i un augment enorme de prestacions per desocupació que sumat a les pensions que ha de pagar fa que no ho aguanti ningú. Tampoc hi ha crèdit a l’exterior. Game over.

Efectivament no pinta bé.

Si molts dirigents polítics, molts empresaris i molts treballadors estan per l’aixecament i si una part de la ciutadania els hi porta fluixa el confinament, cal que els traballadors de la sanitat, de la neteja i dels serveis d’emergències treballin més del que contractualment els pertoca?

Potser el país es mereix que no s’esforcin més i que peti qui peti. Que quan es disparin els contagiats, es colapsin les UCI i els morts augmentin, siguin els Sanchez, els Icetes i els Marlaska que s’hagin d’arramangar per anar a fer els enterraments.

Ho sento, estic mt emprenyat amb el país que m’ha tocat viure.

“La peor decisión posible.”

Si, es Verdad, la de Sanchez de levantar el confinamiento al empiezo de la próxima semana es “la peor decisión posible”

… No se necesita mucha inteligencia para entender que incrementar los contactos humanos cuando la curva de los contagios está en sus valores mas altos llevará a una consiguiente agudización del numero de contagios y de las muertes … Pero por cuanto parezca increíble a cualquier persona dotada de un mínimo de lógica, así están los hechos

Por cuanto esta constatación sea chocante la Verdad es mucho peor que esto:

Cualquier decisión tomada por cualquier individuo o grupo de individuos expresión de lo que llamaremos “cultura de España”, de todas las posibles, siempre será “la peor decisión posible”.

Esto es muy fuerte y la Verdad podría parecer una calumnia llena de mucha maldad. No lo es. Es la cruda realidad física que pone en relievo la lógica incuestionable del “2º principio de la termodinámica”.

Dice el “segundo principio de la termodinámica” que la entropía S (desorden y caos) del universo y de cualquier sistema cerrado solo puede aumentar.

Es a causa de la entropía S que es en constante aumento que cualquier cosa exista en el universo es destinada inevitablemente a una continua degradación y a la muerte.

Este conocimiento de la física es presente íntimamente en todas las especies vivientes … Todo individuo y especie viviente por el simple hecho de vivir está metido en su existencia en una lucha encarnizada contra la entropía S para que la vida prevalezca sobre la inevitable destrucción y la muerte.

Los humanos para ganar esta espectacular guerra para continuar en vida tienen la capacidad de la Razón y de la lógica, facultad de la parte izquierda del cerebro y el Amor, el sentimiento, la empatía, facultad de la parte derecha del cerebro … La armonización de las dos facultades es la Inteligencia … Capacidad de entender la realidad que nos rodea y capacidad de construir valor y bienestar para uno mismo y para los demás … Una sociedad de individuos unidos en estos valores es una sociedad creativa en el sentido que crea situaciones para que todo el conjunto de la sociedad afirme la vitoria de la vida y de la existencia.

Los Españoles a diferencia de cualquier sociedad y especie presente en la naturaleza al revés de cultivar la Cultura de la vida son siglos que cultiva la “Cultura de la agresión y de la muerte” que consiste en el convencimiento que es con la agresión, el sometimiento y la destrucción de los otros, en fin favoreciendo la facultad destructiva de la entropía S que se puede ganar.

Son cientos de años que los españoles en todos los lugares del mundo donde han puesto pies se ha impuesto humillando la inteligencia, destruyendo, matando, masacrando, robando y haciendo genocidios de pueblos indefensos y civilizados.

Es un engaño y un engaño atroz lo de llamar “Cultura” el gusto a la sangre y a la tortura de seres indefensos que tanto caracteriza a la “Cultura de España” … Una “Cultura de la bestialidad” que destruye toda capacidad de la Inteligencia de construir valor y de enfrontarse positivamente solucionando todo problema.

Bestias que para ganar han destruido su inteligencia capacidad de construir valor.

En fin … Cualquier decisión tomada por cualquier individuo o grupo de individuos expresión de lo que llamaremos “cultura de España”, de todas las posibles, siempre será “la peor decisión posible” … Decisión que solo lleva a favorecer la destrucción, la degradación, a incentivar la miseria intelectual y material.

Yo cada día que pasa estoy más confuso y no porque se me vayan muriendo neuronas que también sino porque creo que nunca en mi vida he asistido a una situación tan colectivamente caótica. Todo me parece de un surrealismo subido. Si no fuera porque la cosa no tiene gracia, lo más parecido a lo que estamos viviendo es una diálogo entre los Hermanos Marx.

Trato de encontrar un hilo conductor y solo se me ocurre uno y, la verdad, tampoco estoy seguro de ello, además de que me inquieta y mucho.

¿Que por qué hasta hace cuatro días mascarillas no -dixit la OMS- y ahora sí?

Pues va a resultar que es porque hasta hace cuatro días no había suficientes mascarillas para todos y entiendo que es un problema de logística (reprochable o no) y que, en definitivas cuentas, es lo que hay y que … no está usted contento, pues es lo que hay.

Lo inquietante es la forma de comunicarlo. El relato. El famoso relato o la famosa mentira.

Por un lado se miente al personal.

No hace falta que lleve usted mascarilla, incluso podría ser contraproducente (esto se ha llegado a decir) a menos que tenga síntomas, en cuyo caso, incluso los hermanos Marx hubieran deducido que no hacía falta mascarilla, puesto que lo más sensato es que se quede usted en su casa ¿No?

Bien, yo entiendo, o creo entender que, en el fondo, si se cuenta la mentira de que no hace falta mascarilla es porque si se cuenta que sí hace falta, al no haber suficientes, al populacho se le puede ir la olla y es capaz de matar a su vecino, que tiene mascarilla, para robársela.

Inquietante.

Inquietante el proceso de infantilización al que nos someten, queramos o no. Y digo inquietante porque hoy son las mascarillas y el coronavirus ¿mañana?

Bien, pues resulta que en cuanto haya suficientes mascarillas en los próximos días para todo quisque, el que no lleve mascarilla, multa al canto. Esto de las multas, al poder, le pone a tope. Lógico, porque multa es guita y, ahora que no hay multas por infracciones de tráfico pues de alguna manera vamos a tener que seguir imponiendo multas ¿no? La ciudadanía, en su gran mayoría, está actuando con muchísima más sesera que sus gobernantes. Sesera, es decir sentido común. Multar a una persona de les Terres del Ebre que sale a pasear en el campo durante media hora y que se cruza con un olivo, un matorral, un naranjo y un conejo que ni se para a mirarlo, es un despropósito pero hay que dar la impresión y la certeza de que la Autoridad cumple con su cometido.

Patético.

Volviendo a lo de la mentira de las mascarillas, lo que no nos dicen (porque el relato se lo impide) es ¿cuántas muertes se hubieran podido evitar de haber dicho claramente, desde el principio, mascarilla SÍ aunque fuese fabricada en casa con un trapo?

¡Ni los Hermanos Marx hubieran podido rodar una película tan estrambótica!

Resumiendo. Usted y yo estamos considerados por el poder político (y el de más arriba) como meras cifras. Yo no me llamo ciudadano Juan Martin ALEGRIA, me llamo el número de mi carné de identidad. Punto pelota. Hago parte de las estadísticas (la dictadura de las estadísticas). Lo que ocurra con el portador del DNI, pelillos a la mar … además, al fin y al cabo era tan solo un trozo de plástico con unos garabatos y una banderita, todo muy ordenadito, eso sí.

En cuanto a la decisión del Gobierno de España de reanudar cierta actividad económica a partir del próximo lunes (martes en Catalunya) pues nada, la productora de las películas de los hermanos Marx, ante el éxito de la primera entrega, ha decidido rodar una segunda parte. Esperemos que esto no acabe en una serie (interminable) de Netflix cuyo título sea, inexorablemente, ” ¡Que vivan las pelas y se mueran los que carecen de ellas! “

En fin, constato que se me ha vuelto a ir la olla pero es que cada vez estoy más confuso, excepto sobre un punto. En Catalunya tenemos la gran suerte de haber comenzado desde hace 10 años un proceso, no para llegar a una República idílica pero sí para gestionar nuestro pequeño país de 7 millones y medio de ciudadanos de otra manera porque lo que sí es cierto, es que coronavirus van a seguir habiendo y de sobra.

Exijamos largarnos.

Salut i República de Catalunya.

No puc entendre com una persona inútil , incompetent, que no sap gairebé res de res de la vida real ( la que es refereix a guanyar un sou treballant) sigui nomenat ministre de sanitat i ho accepti. Això ens condemna ara a escoltar-lo dir, cada dia: ” és una BONA NOTÍCIA que ara “NOMÉS TENIM 600 diaris ” .
Ni un malalt mental podria arribar tan lluny !! . S’ha de ser molt BÈSTIA !! NO té res de persona humana ??
Aquest és el mateix que la primera mesura que va dictar fou centalitzar la sanitat per a arrabassar les poques competències . Així , va poder requisar el material que Catalunya estava apunt de repartir al personal sanitarii traslladar-lo Madrid.
ÉS el mateix que MALBARATÀ un munt de milions en compres ( a través d’ una empresa que no tenia encara la documentació necessària) i que es va haver de retornar ( ofiiialment ) per no estar homologat ( potser que la veritat fos una altra , que estigués fabricat per un mafiós). Fins ara ( jo almenys ) no n’ he sentit a parlar més del tema.
El que sí que ha quedat clar a ulls de gairebé tothom que la seva gestió es un fiasco absolut.
No puc entendre com aquest individu i el seu president poden dormir cada nit . S’ han aturat a pensar quants MILERS de PERSONES han de MORIR encara per CULPA SEVA ?

Aquest govern demostra la seua hipocresia i prostitució de la llengua quan es qualifica d’esquerra. Fa dies que no sent piular els sindicats espanyols, no diuen ni mu. Aquest govern genocida envia els treballadors a treballar en condicions de risc greu i els sindicats callen, és un govern d’esquerres!! Quina merda de sindicats. D’Europa no cal esperar res, el Banc Europeu hauria d’estar imprimint euros a tota màquina i es dediquen a parlar sense arribar a res. EEUU ja fa dies que ha fet uns pressuposts de 2 bilions de dòlars per fer front a la pandèmia. També entenc la posició de Merkel i els holandesos farts d’un estat que incompleix els acords de la UE i malgasta tot el que pilla. Catalunya independent fóra un estat que aportaria a la UE, dins d’Espanya forma part dels estats subvencionats, no sé si des d’Europa n’han fet números.

Gràcies per l’editorial. Treballo a la sanitat pública i sé de que parlo.
I Nooo. Gens de colapse:
Tot el que és ambulatori, (visites a consultes, rehabilitació, proves exploratòries(rx, rm, tacs, analitiques seguiment… )parat.
Cirurgies no urgents, aturades.
(Algunes de preferents, també)…i ja veurem quan les tornem a recuperar. O sigui. Llistes d’espera rebentades.
Diagnòstics no fets (càncers, malalties neurològiques, autoimmunes, en nens i adults!!!)
Espais readaptats (vol dir que no són els idonis) per crear noves UCIs
Hotels emplenant-se de pacients+ que no caben
als hospitals
Clíniques privades petites, plenes de pacients. I amb activitst aturada
Ús de Respiradors de veterinaris
Fabricació casolana de respuradors, EPI’s…
Donacions de material de mans d’empreses particulars pq el sistema no en pot produir ni importar
Reintroduir personal jubilat
Introduuir personal en vies de formació.
Importar personal estranger.
…/…
I no. No hi ha colapse

Nota. (Les hemos destrozado el sistema sanitario.. i a ells també)