02.04.2024 - 21:40
|
Actualització: 02.04.2024 - 21:46
The Washington Post · Michael E. Miller, Kelsey Ables, Ellen Francis i Adam Taylor
Poc després d’assabentar-se de la mort del seu amic, Josh Phelps va veure les imatges espantoses de l’atac israelià que, segons l’ONG World Central Kitchen (WCK), havia mort el seu amic i sis persones més que repartien ajuda humanitària a Gaza.
“Va ser un cop molt fort”, explica Phelps, ex-company de feina de la cooperant australiana i col·laboradora de WCK Lalzawmi Frankcom.
Phelps tot just havia enviat un missatge a Frankcom –coneguda com a Zomi– la vigília de l’atac, quan al seu telèfon van aparèixer fotografies d’ambdós repartint aliments en una reserva indígena a Pine Ridge, als Estats Units.
Les hi va enviar, i ella va respondre amb una emoticona de cor. Hores després, era morta.
Frankcom, de quaranta-tres anys, era un dels set treballadors de WCK que van morir abans-d’ahir en un atac israelià a Gaza. L’atac contra l’organització, fundada pel cèlebre xef José Andrés, ha desfermat una onada de rebuig internacional. Arran de l’atac, l’ONG ha interromput les operacions d’ajuda humanitària a l’enclavament, assetjat per la fam i l’avenç de l’exèrcit israelià.
Els altres morts en l’atac foren un ciutadà amb doble nacionalitat nord-americana i canadenca, tres ciutadans del Regne Unit, un de palestí i un de polonès, segons la WCK.
L’organització assegura que, en el moment de l’atac, l’equip viatjava per l’enclavament palestí en un comboi amb dos vehicles blindats i marcats amb el logotip de World Central Kitchen. Alhora, explica que prèviament havia coordinat els seus moviments amb l’exèrcit israelià.
En una al·lusió aparent a l’atac, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va dir que les forces israelianes “van atacar involuntàriament persones innocents” i que Israel investigarà a fons “el fet tràgic.”
Phelps, que va deixar la WCK l’any 2021, recorda Frankcom com una persona capaç de fer amics per a tota la vida en les situacions més adverses. “L’encantava riure i passar una bona estona”, explica.
Phelps i Frankcom s’havien conegut el 2018 després de l’erupció d’un volcà a Guatemala, quan Frankcom viatjava per l’Amèrica Central després d’haver deixat una feina en un banc australià. Poc després, Frankcom va unir-se a WCK per a repartir menjar en indrets com ara Califòrnia, Egipte i Turquia. “S’identificava amb totes les comunitats amb què treballava”, assegura Phelps.
L’última missió en què van col·laborar va ser a Haití, l’any 2021. “Anava d’un costat a un altre repartint menjar amb moto”, recorda Phelps. “Tenia un gran sentit de la responsabilitat amb la gent que servíem, i feia un esforç extra sempre que calia”, afegeix.
Va ser amb aquesta actitud que va arribar a Gaza. Quan Phelps li va enviar un missatge per WhatsApp per preguntar-li com se sentia, ella li va respondre: “Em vaig acostumant als drons, però els espetecs continuen fent-me pessigolles a la panxa.”
La seva mort ha commogut la gent que havia conegut per tot el món, segons que explica Phelps. “La gent la recordarà”, assegura.
Les autoritats australianes van condemnar l’atac i van dir que s’havien posat en contacte amb les autoritats israelianes per a demanar-los una investigació. “Esperem la plena rendició de comptes per aquestes morts”, diu el Ministeri d’Afers Estrangers australià.
El director de l’hospital al-Najjar de Gaza, Marwan al-Hams, va dir que el centre havia rebut els cadàvers dels set treballadors: sis de “nacionalitats occidentals” i un de palestí, que va identificar com a Seif Issam Abu Taha.
El ministre d’Afers Estrangers britànic, David Cameron, va dir que el govern britànic treballava amb urgència per verificar les informacions sobre la mort de tres dels seus ciutadans, i que donaria suport a les famílies. Va dir que havia estat un atac “profundament angoixant” i va demanar a Israel que oferís una explicació completa i transparent dels fets.
El Ministeri d’Afers exteriors de Polònia va confirmar la mort d’un ciutadà polonès i va transmetre el seu “més sentit condol a la família del voluntari que prestava ajuda al poble palestí en la Franja de Gaza.” Afegí, alhora, que s’oposava al “menyspreu pel dret humanitari internacional”.
El batlle de la ciutat polonesa de Przemyśl també va identificar una de les víctimes: Damian Soból, un voluntari de 35 anys.
“En aquests moments no hi ha paraules per a descriure els sentiments de les persones que coneixien aquest jove increïble”, escrigué el batlle, Wojciech Bakun.
Aparna Branz, antiga voluntària de WCK, explica que va conèixer Soból durant el seu voluntariat a Polònia i Ucraïna, l’any 2022, i el descriu així: “Sempre somrient, amable, pacient i disposat a ajudar qualsevol en qualsevol moment.”
“Va ser una de les llums brillants en aquells mesos horribles”, diu Branz.
Tots dos es van retrobar al Marroc, després del terratrèmol de l’any passat. Branz recorda que Soból estava ocupat preparant-se per a anar-se’n cap a Rafà, però que, així i tot, la va ajudar a orientar-se pel país. “Típic d’en Damian”, diu.
Frances Vinall i Heba Mahfouz han contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
