Els treballadors del sector aeri planten cara a les polítiques laborals de les aerolínies

L’expansió de les companyies de baix cost ha canviat el sector de l’aviació. El sector aeri espanyol viu avui un moment de regeneració que comporta situacions de tensió entre les companyies, els mateixos aeroports i els treballadors. Per lluitar contra les polítiques laborals actuals, els sindicats han denunciat les males praxis de les empreses i s’han organitzat mobilitzacions i vagues. Les demandes dels representants sindicals varien en funció de la companyia aèria, però en general se centren a reclamar que les empreses se cenyeixin a les regulacions locals en la contractació del personal i evitar les irregularitats de les subcontractacions.

A Europa, els sindicats d’aerolínies treballen conjuntament per denunciar les infraccions comeses per les companyies a diversos països. La seva prioritat és controlar que es respectin els descansos i les hores màximes de vol permeses, actualment regulades pel Flight Time Limitation (FTL) de la Unió Europea. Demanen que les empreses contemplin, per exemple, les característiques de la ruta, els possibles retards o allotjament per proporcionar a la tripulació el descans que marca la legislació.

Les ‘low-cost’ imposen el model de mercat

Les aerolínies tradicionals han començat a adoptar algunes de les característiques del model econòmic ‘low-cost’ per assegurar la competència en el mercat. Segons María Ángeles Guijarro, representant sindical del Sindicato Independiente de TCP de Compañías Aéreas (SITCPLA), la seva consolidació és una gran oportunitat pel sector: “És un canvi de model que afecta sobretot a les aerolínies convencionals; aquestes han d’ajustar-se més a les exigències dels passatgers, que ara prefereixen bitllets més econòmics”.

L’abaratiment del preu dels trajectes, motivat per la persecució de la màxima eficiència en els serveis de les companyies ‘low-cost’, ha provocat un creixement en el nombre de passatgers que han passat pels aeroports estatals. L’aeroport de Barcelona-El Prat s’ha convertit en hub –un referent– d’aquestes companyies. A l’aeroport català, el segon més important d’Espanya, destaca el domini de les companyies de baix cost Vueling i Ryanair. De fet, el seu creixement ha fet que les ‘low-cost’ suposin el 60% de les operacions de l’aeroport.

Les companyies aèries es troben, sobretot a l’estiu, amb problemes quan no poden complir amb el volum de treball que havien programat inicialment. “Les previsions poden variar en funció de la pujada del preu del petroli o per temes polítics com el Brexit; és un entorn molt canviant”, explica Guijarro. Per intentar cobrir la programació i reduir la saturació, les aerolínies recorren a la subcontractació de treballadors. Les empreses subcontractades, però, sovint tenen convenis col·lectius amb pitjors condicions laborals. Així, les companyies regulars les utilitzen com una estratègia per abaratir costos. La variació de les previsions afecta sobretot a l’aeroport català, que ha arribat al seu límit superant els 50 milions de passatgers el 2018 i opera amb problemes de saturació i retards. L’aeroport, de fet, acumula un gran nombre de retards per sobre de la mitjana europea com demostren les dades de Flighstats.

La importància de la legislació local i dels convenis col·lectius

Segons els reglaments europeus, les companyies han d’utilitzar la legislació local del país on operen. Algunes companyies, però, no utilitzen la legislació local, sinó la del país on la companyia està registrada. Això implica que contracten els seus treballadors independentment del país on treballen, subordinant les condicions laborals d’aquests al país de la companyia; és el cas de Ryanair i Irlanda. Aquest fet limita els drets laborals en matèria de seguretat i sanitat, i té conseqüències sobre els impostos perquè les companyies no paguen on operen, els paguen al país on estan registrades. “Intenten aprofitar les àrees grises que té la normativa europea amb una llicència irlandesa, anglesa o italiana en un país que no és el propi de la llicència”, subratlla Javier Martínez, també representant sindical de SITCPLA.

Tot i les negatives inicials de les aerolínies, els sindicats i treballadors han lluitat de manera conjunta per establir convenis col·lectius. Aquests han establert acords entre els treballadors i les empreses per a mantenir unes condicions laborals dignes i evitar l’externalització il·legal, com va succeir en el cas de Norwegian. Segons Ernesto Iglesias, representant sindical de la Unión Sindical Obrera (USO), “els drets laborals a l’Estatut dels Treballadors són mínims i deixa en mans de la negociació col·lectiva millorar aquests drets”. Aquesta negociació col·lectiva, però, es veu reduïda amb la contractació a través de tercers, on existeixen contractes temporals i l’afiliació sindical és menor que en les companyies principals.

Iberia Express, una maniobra d’IAG

Iberia Express, la filial “low cost” d’Iberia, pertany a International Airlines Group (IAG), nascut el 2010 amb la fusió d’Iberia i British Airways. Un any després del seu naixement, IAG va decidir obrir una nova filial de baix cost d’Iberia. Darrere d’aquesta nova companyia s’amaga un buit legal: la creació d’Iberia Express serveix a l’empresa per evadir els convenis col·lectius previs, que Iberia i Vueling havien signat, i reduir els costos que suposa la contractació directa.

A més, fins ara, els seus treballadors estaven representats, segons Ernesto Iglesias, per un sindicat amb afinitat amb l’empresa. Aleshores, el conveni col·lectiu d’Iberia Express estava negociat amb aquest sindicat, a diferència de Vueling o Iberia. Amb el temps, els treballadors d’Iberia Express van decidir acudir al sindicat USO, que ha organitzat eleccions a la representació sindical. El sindicat ha denunciat davant la Inspección de Trabajo que l’empresa ha intentat entorpir el procés electoral, posant com a membres de les meses electorals a directius de la mateixa companyia. Això vulnera la normativa vigent, que estableix que les meses han d’estar formades pel treballador més antic, el més nou i el més gran. D’altra banda, Iglesias sentencia que “l’empresa està posant entrebancs perquè els treballadors puguin votar”, per exemple col·locant la mesa electoral a les oficines. Aquesta acció implica que el centre de votació es desplaçaria als despatxos on treballen menys de la meitat de la plantilla d’Iberia Express; els pilots i TCP, que treballen als aeroports, no podrien accedir-hi amb facilitat a votar. “L’empresa no vol a un altre sindicat, és clarament el missatge”, conclou Ernesto Iglesias.

El moviment Ryanair Must Change

Els treballadors de l’aerolínia Ryanair han alçat recentment la veu contra les polítiques laborals de la companyia irlandesa. El moviment Ryanair Must Change va néixer el 2018 per exigir que Ryanair apliqui la legislació laboral del país on operi –i no la irlandesa– i que elimini els falsos autònoms. Paral·lelament, els representants sindicals dels TCP van convocar múltiples jornades de vaga l’estiu del 2018 en quatre països europeus: Espanya, Bèlgica, Itàlia i Portugal.

A principis del mes de desembre del 2018, una delegació de treballadors de Ryanair va denunciar a l’aerolínia en una jornada al Parlament Europeu. “Una bona resolució serviria per evitar que aquestes pràctiques fraudulentes s’estenguin. Si això no té conseqüències sobre Ryanair, altres companyies seguiran el seu exemple”, afirma Tania González, eurodiputada de Podemos, partit polític que va impulsar la celebració de la jornada.

Hoy recibo en el Parlamento Europeo a una delegación de pilotos y personal de tripulación de cabina de Ryanair para denunciar las políticas laborales de la compañía aérea. #RyanairMustChange pic.twitter.com/NWlyKs6cPY pic.twitter.com/OJqCk8P4T2

— Tania Peñas (@TaniaGonzalezPs) December 5, 2018

“Part del problema de Ryanair és el mateix govern espanyol, que els ha deixat fer i els ha donat subvencions perquè operin a Espanya”, manifesta Ernesto Iglesias. Aquest sindicat, juntament amb SITCPLA, ha denunciat a Ryanair per la vulneració reiterada dels drets laborals dels seus treballadors. De fet, la Inspección de Trabajo va sancionar l’aerolínia per haver preguntat als tripulants de cabina si farien vaga els dies 25 i 26 de juliol i 28 de setembre. Ryanair també ha arribat a citar a Dublín treballadors que havien estat de baixa per malaltia durant un període llarg de temps per amenaçar-los de ser sotmesos a un seguiment específic o ser acomiadats. No obstant això, Ryanair és una companyia referent en matèria de seguretat segons sindicats i treballadors.

#USODenuncia chantajes de #Ryanair a la plantilla de las bases de @USOCANARIAS a las puertas de la nueva #HuelgaRyanair #RyanairStrike. @USOAereo: "esperamos una reacción contundente si su fanfarronada sigue adelante".https://t.co/kELNGVJNjn pic.twitter.com/DMLJTG4CBs

— Confederación USO (@USOConfe) January 5, 2019

El passat 9 de gener, els sindicats espanyols van arribar a un acord amb Ryanair per establir el primer conveni col·lectiu de tripulants de cabina a Espanya, després d’un any i mig de vagues i mobilitzacions arreu d’Europa.

Ryanair no han volgut contestar a les preguntes de Cetrencada; Iberia Express s’ha limitat a afirmar que “la companyia disposa de convenis i que es regeixen per la legislació espanyola”.