Treballadors penitenciaris demanen a Aragonès que destitueixi Ubasart i Calderó: “No volem mans tacades de sang”

  • Reclamen més personal i eines per a poder treballar amb garanties i alhora reclamen ser reconeguts com a agents de l'autoritat

VilaWeb
ACN
19.03.2024 - 12:59
Actualització: 19.03.2024 - 13:53

Els treballadors penitenciaris insisteixen a demanar la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, i reclamen al president Pere Aragonès que els destitueixi si no deixen el càrrec. “No volem mans tacades de sang“, han dit portaveus dels treballadors en una conferència de premsa. “No les acceptarem en cap moment. El resultat de les polítiques d’aquesta administració han portat a un assassinat”, ha dit la Sandra, jurista i criminòloga dels Lledoners. Els treballadors, al marge dels sindicats, han reclamat més personal i eines, però també ser reconeguts com a agents de l’autoritat. “És de sentit comú que ens dotin de mesures per a tornar vius a casa”, ha exclamat. I ha afegit que la legislació penitenciària preveu que tant el règim d’interior com el de tractament són indispensables. “Sense règim, seguretat i disciplina no pot haver-hi tractament, i sense tractament no pot haver-hi rehabilitació”, han dit.

La Raquel, funcionària de vigilància de Quatre Camins, ha denunciat que no tenen eines per a assegurar el compliment del règim i de la seguretat. Per exemple, ha relatat que als mòduls hi pot haver 120 o 150 interns i els vigilants hi són pràcticament sols per a mitjançar. “És un còctel Molotov brutal”, ha dit, referint-se al fet que els interns estiguin barrejats i n’hi hagi amb patologies psiquiàtriques, irascibles, alguns amb condemnes curtes, alguns altres amb condemnes llargues i aquells que volen seguir el tractament.

En la mateixa línia s’ha expressat en Gabi, funcionari de vigilància de Ponent, que ha denunciat la manca de personal i que és impossible de dur a terme un servei amb professionalitat, malgrat la qualitat humana excepcional que hi ha dins el col·lectiu.

Denuncien “bonisme” i reclamen més autoritat

Per una altra banda, la Francina, funcionària de vigilància al Mas d’Enric, ha incidit en la necessitat “de treballar en un ordre” per preservar la seguretat a les presons. Per exemple, ha dit que el personal del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) és el col·lectiu que treballa amb més risc, en espais com la cuina, on hi ha ganivets, o en tallers on hi ha tisores, cúters o tornavisos que en un moment determinat poden ser armes. “Com l’arma blanca que va matar la Núria”, ha recordat, en relació amb la cuinera assassinada a mans d’un intern en aquesta presó del Catllar.

La Francina també ha denunciat el “bonisme” de les polítiques de l’administració penitenciària que, mitjançant circulars o instruccions, ha minvat l’autoritat i la seguretat del col·lectiu de presons i no els deixa treballar. “Ens lliguen de mans i peus”, ha dit, i ha lamentat no tenir mitjans per a sancionar agressions verbals o conductes que, a causa d’això, acaben derivant en agressions físiques.

Alguns exemples d’aquesta deriva esmentats pels treballadors durant la conferència de premsa tenen a veure amb el fet que cada vegada poden fer menys escorcolls –en què de vegades troben droga, mòbils o armes de fabricació artesanal– o que les sancions als interns s’apliquen a la baixa.

“Pervertim les eines que tenim, fins i tot reglamentàries, per adaptar-les a un menor gravamen als interns”, ha dit la Sandra. Han assenyalat que hi ha conductes que fa un temps implicaven una regressió a primer grau i ara ja no, perquè els diuen que les conductes es poden treballar en règim ordinari.

De la mateixa manera, s’han queixat que fa uns anys n’hi havia prou amb una amenaça de mort per ser traslladat a una altra presó; o bé que si un intern insultava un treballador era expulsat del mòdul. A més a més, també han lamentat que, un cop es produeix l’agressió, els companys agredits resten totalment desemparats.

En vista de tot això, no tan sols han demanat més personal i seguretat i una aplicació més estricta del reglament penitenciari, sinó també ser reconeguts com a agents de l’autoritat. Han criticat que els funcionaris de presons no siguin vists per l’administració com a agents de seguretat. Ho veuen una incongruència i ho reivindiquen com un dels mínims a obtenir.

“Volem treballar, però en condicions adequades”

“Volem treballar, però en unes condicions adequades”, ha resumit en Gabi. Tant ell com la resta de treballadors que han parlat a la conferència de premsa han coincidit a dir que volen tornar a la normalitat però no a qualsevol preu. Han insistit a demanar les dimissions d’Ubasart i Calderó, i també la de les direccions dels Mas d’Enric i Quatre Camins. “Estan totalment inhabilitats per a continuar en el càrrec”, han dit. Per tot plegat, han demanat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que els destitueixi “i el problema de presons s’acabarà immediatament”.

Mentrestant, segons ells, la majoria dels interns entenen la situació que reivindiquen els funcionaris i els donen suport. A més, han remarcat que, tot i que els interns no puguin baixar al pati o al menjador, “estan totalment assistits” i sí que tenen garantit menjar i medicació. També han dit que s’han establert circuits perquè puguin anar a l’economat, per exemple.

“A ells també els interessa que tinguem èxit en les nostres demandes”, han dit. I fins i tot han assegurat que al Mas d’Enric hi ha reclusos que han escrit missatges en llençols com ara “Tots som Núria”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor