31.08.2023 - 21:40
The Washington Post · Rebecca Tan i Regine Cabato
Cagayan de Oro, Filipines. En una ciutat costanera del sud de les Filipines, milers de joves es connecten en línia cada dia per treballar en el negoci creixent de la intel·ligència artificial.
En cibercafès foscs, en oficines atapeïdes o a casa, anoten les masses de dades que les empreses nord-americanes necessiten per a entrenar els seus models d’intel·ligència artificial.
Els treballadors diferencien els vianants dels arbres en vídeos que es fan servir per a desenvolupar els algorismes per a la conducció automatitzada; etiqueten imatges perquè la IA pugui generar representacions de polítics i famosos o editen trossos de text per assegurar-se que models lingüístics com ChatGPT no produeixin paraules sense trellat.
Més de dos milions de persones a les Filipines fan aquestes feines, segons estimacions informals del govern. Tot i que hom creu sovint que la IA és un procés d’aprenentatge automàtic sense intervenció humana, en realitat la tecnologia depèn dels esforços de treballadors del sud global, sovint subjectes a explotació.
Els models matemàtics en què es basen les eines d’IA es tornen més intel·ligents a còpia d’analitzar grans conjunts de dades, que han de ser precisos i llegibles per a ser útils. Dades de baixa qualitat generen una IA de baixa qualitat. De manera que, clic a clic, un exèrcit gairebé sense regulació laboral d’éssers humans va transformant les dades brutes en matèria aprofitable per a la IA.
A les Filipines, un dels indrets del món on hi ha més feina digital subcontractada, alguns ex-treballadors afirmen que, pel cap baix, 10.000 persones fan feina en una plataforma anomenada Remotasks, que pertany a Scale AI, empresa emergent de San Francisco.
Scale AI paga als treballadors a uns preus extremadament baixos. Sovint endarrereix o reté els pagaments i proporciona poques vies perquè els treballadors puguin cercar solucions, segons entrevistes fetes amb treballadors, missatges interns de l’empresa, registres de pagaments i declaracions financeres.
En aquest reportatge hem entrevistat 36 treballadors per compte propi actuals i antics, i tots tret de dos diuen que han tingut retards, reduccions o cancel·lacions de pagaments de la plataforma després de completar la feina. Aquests treballadors sovint guanyen un sou molt inferior al salari mínim –que a les Filipines varia de cinc euros a nou el dia, segons la regió.
Scale AI, que treballa per a empreses com Meta, Microsoft i Open AI, el creador de ChatGPT, diu a la seva web que està “orgullosa de pagar tarifes amb un salari digne”. En un comunicat, Anna Franko, una portaveu de Scale AI, ha afirmat que el sistema de pagament a Remotasks “millora contínuament” i que els retards o interrupcions en els pagaments són “excepcionalment rars”.
Però en una plataforma de missatgeria interna per a Remotasks, a la qual The Washington Post va accedir al juliol, les notificacions de retards o pagaments perduts per part dels supervisors eren habituals. Charisse, de vint-i-tres anys, diu que va passar quatre hores fent una tasca en què havia de guanyar 2 dòlars i Remotasks li’n va pagar 30 cèntims. Jackie, de vint-i-sis anys, diu que va treballar tres dies en un projecte pel qual creia que guanyaria 50 dòlars i en va obtenir 12. Benz, de trenta-sis anys, explica que li devien més de 150 dòlars quan de sobte va ser expulsat de la plataforma i mai no va rebre els diners.
Paul, de vint-i-cinc anys, diu que ja ha perdut el compte dels diners que li deuen. Parla amb la condició que només es publiqui el seu nom per evitar de ser expulsat de la plataforma. Va començar a “treballar” a temps complet el 2020 després de graduar-se a la universitat. Abans estava emocionat d’ajudar a construir la IA, però avui se’n sent avergonyit. “El pressupost per a fer tot això sé que és molt gran”, explica, mirant-se les mans, en una cafeteria a Cagayan de Oro. “Però a nosaltres no ens arriba res.”
En contractar gent al sud del planeta com a treballadors autònoms, les plataformes de microtasques com Remotasks eludeixen les regulacions laborals –com ara l’existència d’un salari mínim i un contracte just– a favor de termes i condicions que estableixen les empreses pel seu compte. Ho explica Cheryll Soriano, professora de la Universitat de la Salle a Manila que estudia la feina digital a les Filipines. “Hi ha una absència total d’estàndards i de regulació”, diu.
Fundada el 2016 per joves que van abandonar la universitat i amb el suport d’uns 600 milions de dòlars de capital de risc, Scale AI s’ha presentat com una empresa defensora dels esforços nord-americans en la cursa per la supremacia de la IA. A la web diu que té més de 240.000 treballadors fent feines. Però al juny, en unes declaracions a la CNN, Alexandr Wang, el director executiu de Scale AI (de vint-i-sis anys), es va negar a confirmar quantes persones etiqueten dades per a la seva empresa.
A les Filipines van començar a treballar per a Remotasks el 2017. El 2019, l’empresa va incorporar una entitat legal al país anomenada Smart Ecosystem Philippines Inc. (SEPI). I un any més tard, quan la pandèmia va enviar una multitud de treballadors a casa, va esdevenir una alternativa molt popular.
A la regió sud de Mindanao molts joves es reuneixen en cibercafès per treballar a la plataforma o són contractats per treballar en oficines atapeïdes llogades a empreses locals. A la primeria, podien arribar a guanyar dos-cents euros la setmana. Però el 2021, quan Remotasks va expandir-se a l’Índia i a Veneçuela, les tarifes es van enfonsar. Els autònoms filipins van passar de guanyar 10 dòlars per tasca en alguns projectes a guanyar menys d’un cèntim, segons un ex-treballador del personal de SEPI –que parla amb la condició de ser identificat amb el seu sobrenom, Doy. Subhastant feina a escala mundial, Remotasks ha creat una “cursa cap a la misèria” en els salaris, segons que explica el propietari d’una empresa de subcontractació que ha treballat amb SEPI.
Quan els treballadors autònoms acaben un projecte, passa per diversos nivells de revisió abans de ser avaluat als Estats Units. Si la feina és aprovada, aleshores els pagaments s’haurien de fer de seguida en plataformes com ara PayPal. Però a vegades els pagaments es retenen sense cap explicació.
“Si et queixes i alces una mica la veu, et desactiven”, va dir Joseph, un treballador de Cagayan de Oro. Explica que el 2020 es va enfrontar al seu supervisor de projecte sobre el nombre de tasques que havia enllestit sense cobrar-les i l’endemà ja no podia accedir al seu compte.
Grups de treballadors filipins culpen el govern de no regular plataformes com Remotasks. Però els funcionaris diuen que els preocupa no asfixiar aquesta nova indústria. Estudis de companyies de pagament en línia i de l’Organització Internacional del Treball (OIT) mostren que la feina autònoma en línia creix més de pressa a les Filipines que gairebé enlloc més del món.
Globalment, hom preveu que la indústria de recopilació i anotació de dades arribi a 17.100 milions de dòlars l’any 2030, segons Grand View Research. D’acord amb un estudi de l’OIT del 2021, la major part de la feina autònoma en línia al món la fan treballadors de l’hemisferi sud, gairebé la meitat a l’Índia i a les Filipines.
Monchito Ibrahim, antic sots-secretari del Departament de Tecnologia de la Informació i Comunicació de Filipines, creu que aquestes feines treballs no poden ser el nostre futur. Però per als joves de ciutats com Mindanao, que lluiten per trobar feina, hi ha poques alternatives. Scale AI explota els treballadors filipins –diu Philip Alchie Elemento, de trenta-set anys, un antic autònom– “perquè saben que no tenim cap més opció”.
De fet, el juliol passat, Paul, autònom de Cagayan de Oro, va dir que havia pres la decisió de deixar Remotasks. Estava fart de no rebre pagaments i neguitós pel forat que havia de fer en els seus estalvis. “Sé que em mereixo una cosa millor”, ens va dir. Tanmateix, un mes després encara treballava a Remotasks. Se’n volia anar, sí, però no sabia on trobar una alternativa.
Bobby Lagsa, de Cagayan de Oro, ha contribuït a elaborar aquest report.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir ací més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
