Menys de la meitat dels treballadors del comerç d’Andorra es dirigeixen als clients en català

Menys de la meitat dels treballadors dels comerços d’Andorra la Vella fan servir el català per adreçar-se als clients. Així ho indica un estudi elaborat per la Plataforma Andorrana per la Llengua que ha analitzat les interaccions en 550 establiments. A més, l’informe indica que, si el client respon en català, tan sols la meitat dels treballadors canvien al català.

Les dades assenyalen que l’ús del català varia notablement segons l’activitat econòmica. En l’hostaleria i en els grans magatzems, gairebé el 40% dels treballadors trien el castellà per atendre el client i en les botigues aquest percentatge disminueix fins al 25%. En canvi, en el sector financer gairebé el 80% dels treballadors es dirigeixen als clients en català.

L’estudi, elaborat per la lingüista Carla Piñol, detecta diferències en els usos lingüístics segons la procedència dels treballadors. Els nascuts a Catalunya comencen més les converses en català que no pas els nascuts a Andorra: el 84% dels originaris de Catalunya saluden en català i, en canvi, aquest percentatge és del 69% en el cas dels andorrans d’origen. En tot cas, gairebé el 100% de tots dos col·lectius parla en català si el client els respon en català.

Respecte dels treballadors nascuts fora dels Països Catalans, els percentatges són significativament inferiors. Els nascuts a la resta de l’estat espanyol que s’adrecen en català als clients no arriben al 40%; entre els portuguesos d’origen, el percentatge és del 30%, i en els originaris d’Amèrica Central i del Sud, es dirigeix en català als clients el 12%. D’una altra banda, els que, si els clients responen en català, el fan servir són el 69%, el 57% i el 25%, respectivament.

Finalment, l’estudi també demostra que les obligacions lingüístiques són útils per a augmentar la presència del català. En el cas de la llengua escrita, l’obligació legal de retolar en català és molt efectiva. Una mica més de tres quartes parts de la mostra fan servir el català –en general, de manera exclusiva, però també majoritària– per a la retolació informativa i horària. En molt pocs casos es fan servir unes altres llengües.

Es presenta la Plataforma Andorrana per la Llengua

És el primer estudi que presenta la nova Plataforma Andorrana per la Llengua, que s’ha presentat en societat en un acte al Centre Cultural la Llacuna. La presideix l’ex-ministre Marc Vila i Amigó, que ja fa uns quants mesos es va incorporar a la junta executiva de Plataforma per la Llengua. A la conferència de premsa, també hi ha participat Òscar Escuder, president de l’entitat. “Posarem l’experiència dels 30 anys de la Plataforma per la Llengua al seu servei en un territori, Andorra, que té la particularitat de ser l’únic estat en què l’única prioritat lingüística és el català”, ha explicat Escuder.

Per la seva banda, Vila ha dit que era important no deixar les institucions soles i que calia la implicació de la societat civil, i ha explicat que l’objectiu era acompanyar persones, empreses i col·lectius en qualsevol denúncia o tràmit per a garantir els seus drets lingüístics. A més, ha lamentat que la llei del català finalment limités les obligacions legals per encetar la conversa en català solament als serveis sanitaris i socials i al transport públic. Sobre això, ha defensat que caldria obligar a començar les converses en català també als establiments comercials, perquè això en fomentaria l’ús en aquest context.