“La situació és molt delicada”: un treballador humanitari català, atrapat al Sudan en ple intent de cop d’estat

Un treballador humanitari català, Jofre Rocabert, és atrapat al Sudan, on ahir va esclatar un intent de cop d’estat després de setmanes de tensió. El principal grup paramilitar del país, les Forces de Suport Ràpid, volen ocupar el poder i s’enfronten a l’exèrcit. El Comitè Central de Metges sudanès parla de cinquanta-sis civils morts i vora mig miler de ferits. El nucli del conflicte és a Khartum, la capital, però la violència s’ha anat estenent com una taca aquestes darreres hores.

Rocabert és en una ciutat on fins ara treballava en una missió del Consell Noruec pels Refugiats. “Ahir era a l’oficina quan van començar tots els enfrontaments a Khartum. Es van activar totes les alarmes i vam córrer cap on som ara”, explica a VilaWeb en conversa telefònica.

“Hi ha una mica de confusió”, diu. Han passat tota la nit amb neguit i amb els sorolls del combat de fons. Aviat “es van començar a sentir els trets, i hi ha hagut una pressió constant de trets d’armes lleugeres”. També s’han sentit bombes, que queien a la vora. Avui han dormit “esperant que no ens toqui l’artilleria, que això sempre és una mica sort”.

En la veu, per telèfon, es percep que Rocabert està serè i tranquil, però també preocupat per unes condicions materialment molt insegures. “Tenim unes reserves de menjar i aigua per aquests casos. Estan calculades per a quatre persones i quatre dies, però en som més”, diu. Preveuen que les poden fer durar fins a una setmana, però no n’estan segurs. “Ens preocupa més l’aigua corrent. Tenim un pou però fa molt de soroll, i no podem fer soroll.” Procuren passar tan desapercebuts com poden. No cridar l’atenció dels soldats que ronden per la zona.

Tenen informadors i segueixen de prop la informació sobre els enfrontaments, però no gosen fer pronòstics sobre quant de temps pot durar la incertesa. “Els rebels són una força armada gens menyspreable, molt ben equipada. Són quatre vegades menys que l’exèrcit, però tenen més experiència perquè s’han venut com a mercenaris i han estat a Líbia i a Síria”, explica. L’esperança és que es pugui fer un corredor humanitari o que hi hagi una mica més d’estabilitat quan un dels dos bàndols controli de debò l’aeroport. Ara són els rebels, els qui diuen que el controlen, però “no se sap si ho diuen perquè el controlen o per presumir”, explica.

Rocabert ha parlat amb el Departament d’Acció Exterior i amb el ministeri equivalent espanyol, però qui els ha de rescatar, a ell i als seus companys, és l’organització per la qual treballen, el Consell Noruec pels Refugiats, amb el suport de les Nacions Unides. Ja n’estan assabentats i ja hi treballen. Ara com ara, aclareix Rocabert, l’organització no pot fer res per treure’l d’allí: “No parlo amb els mitjans per cridar auxili. Simplement, informo d’una situació de conflicte i que estic en una situació personal molt delicada.” Remarca que té confiança plena que l’organització opera seguint els protocols i diu que els manté informats.