Els trasllats dels presos, un espai d’impunitat per a la policia

El trasllat dels presos polítics a Madrid és imminent. Encara no se n’ha fet pública cap data, però serà aquest mes que els nou presoners tornaran a dormir en presons espanyoles, lluny de les seves famílies i amb la perspectiva de tres mesos de sessions de judici esgotadores al Tribunal Suprem espanyol. Seran tres dies per setmana –de dimarts a dijous–, matí i tarda, però durant aquelles setanta-dues hores els trasllats de la presó als calabossos de l’Audiència espanyola i d’allà al Suprem, i la tornada als centres penitenciaris, seran constants.

El primer de tots serà la sortida dels Lledoners, del Puig de les Basses i del Mas d’Enric cap a una presó espanyola. Encara no és clar a quin centre penitenciari romandran els presos polítics durant els tres mesos del judici ni si estaran junts o bé separats. Dolors Bassa i Carme Forcadell ingressaran probablement a Alcalá-Meco, mentre que els set presoners dels Lledoners poden anar a Soto del Real, que és la presó més a la vora de Madrid. Tampoc no és clar que es comuniqui públicament el trasllat dels presos polítics per a evitar concentracions als afores de les presons.

Fonts del Departament d’Interior han explicat a VilaWeb que l’oferiment perquè els Mossos d’Esquadra traslladin els presos polítics a Madrid cal sol·licitar-lo al govern espanyol. El tràmit l’ha de fer el Departament de Justícia, però, ara per ara, dels detalls se’n parla internament i no es faran públics fins que no s’hagi tancat tot. Sigui com vulgui, el procés de trasllat a Madrid i la decisió final dependrà del Ministeri d’Interior espanyol i d’Institucions Penitenciàries.

Si les sessions del judici es concentren en tres dies és, oficialment, per la voluntat del tribunal de deixar temps als advocats de parlar amb els seus clients, el dilluns i el divendres. Amb aquest pretext, la justícia espanyola diu que es garanteix el dret de defensa dels processats. Tot plegat, amb un ull posat al Tribunal d’Estrasburg. No obstant això, entre el dimarts i el dijous als advocats els serà molt complicat de comunicar-se amb els presoners i preparar la sessió de l’endemà.

Els trasllats

Les sessions seran de matí i de tarda, de 10.00 a 18.00. Això vol dir que els presos polítics hauran de matinar força per estar a punt per al trasllat. Sense que hi hagi cap protocol clar, els emmanillaran –amb més força o menys, segons el policia o el guàrdia civil de torn– i els faran pujar en un furgó o un cotxe. No és regulat que els lliguin, i la velocitat pot fer que el pres es maregi fàcilment. Aproximadament, hi ha una hora de trajecte.

La primera parada és al calabós de l’Audiència espanyola, perquè el Suprem no en té. Els faran baixar del vehicle policíac, potser amb les mans emmanillades a l’esquena. A cada presoner li assignaran un calabós diferent i li trauran les ulleres, la corbata, els cordills de les sabates, papers, bolígrafs… Al calabós, pot ser que s’hi hagin d’esperar ben bé dues hores o tres abans de declarar. El calabós fa vuit metres quadrats i conté un banc d’obra, un vàter i un rentamans. És un indret fred i brut.

El judici tindrà una pausa d’una hora i mitja per a dinar. Això vol dir que els presos tornaran al calabós de l’Audiència espanyola durant aquesta estona. Un entrepà i una ampolla aigua. I sant tornem-hi. Una volta acabada la sessió diària, els tornaran a traslladar del Suprem al calabós i del calabós a la presó.

Un punt negre sense control

Quan els presos polítics han parlat dels trasllats de les presons al Suprem per a declarar, sempre els han descrits com els pitjors moments. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Andreu Van den Eynde, advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, definia el trasllat de presos com ‘el punt negre de tot el sistema de justícia a Espanya’. I afegia: ‘És la cosa més inhumana de tot el sistema, fins i tot més que la presó. És un espai d’impunitat fora de control, van sense cinturó, donant-se cops.’

Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont i dels consellers a l’exili, relatava així el trasllat diari: ‘Hauran de sortir abans del primer torn d’esmorzar i els donaran el lot de viatge, una bosseta amb unes galetes i un suc. Hauran d’anar a la furgoneta emmanillats amb les mans al darrere i sense cinturó; i amb conduccions –depenent de les ganes que en tingui el conductor– sovint brusques… Arriben mig marejats, els porten a una garjola de l’Audiència Nacional, perquè el Tribunal Suprem no en té; després, una altra furgoneta per a anar fins al Suprem quan la sala ja és a punt. Tot això sense cordons a les sabates, sense cinturó, sense ulleres… I, quan acabin, una altra vegada igual, i arriben que ja no poden sopar. I això un dia i un altre durant setmanes.’

De tot plegat, se’n desprèn que no hi ha gairebé control sobre aquests trasllats. Sí que hi ha unes recomanacions generals del Comitè de Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa. Per exemple, estableix que hi hagi requisits de seguretat dels vehicles, com ara l’ús de cinturons de seguretat, i diu que els presoners no han d’estar emmanillats durant el trasllat per a prevenir danys majors en un accident. També han de disposar d’un espai raonable i net, il·luminat, ventilat i amb l’escalfor adequada, i d’un seient adequat. Si el trasllat és llarg, com el que faran de les presons catalanes a les espanyoles, els han de subministrar aigua i menjar apropiat i fer parades per raons higièniques.

L’advocat Jordi Pina, a RAC-1, també havia parlat dels trasllats durant el judici: ‘Nosaltres deurem anar a fer un menú al bar de davant i ells menjaran un entrepà de xoriço i beuran una aigua en un calabós de quatre metres quadrats. Això durant dos mesos seguits, cada dia. I quan pugin a dalt hauran d’estar serens, amb els cinc sentits a punt. No poden estar esgotats, però els judicis esgoten. Estar-te de les deu del matí fins a les sis de la tarda en un judici en el qual et demanen deu anys, quinze o trenta de presó no és cap ximpleria. No pots desconnectar-ne ni mitja hora. Ells han de tenir les capacitats plenes i prendre notes. Tot plegat dificulta l’atenció que cal que tinguin els presos. I per això nosaltres vàrem dir que els nostres clients estarien en condicions d’igualtat si estaven en llibertat.’ Àlex Solà, de l’equip de Jordi Cuixart, també parlava dels trasllats a VilaWeb: ‘Si es fan sessions de dilluns a divendres, matí i tarda, vol dir que el trasllat de tornada deurà començar a les set o a les vuit del vespre, i que deuran arribar cap a les deu o les onze a la presó, després de l’hora de sopar.’

El relat dels advocats és coincident amb el dels presos polítics. ‘No sé quants advocats, jutges i periodistes són conscients de què arriben a significar aquests trasllats i en quines condicions es fan. No sé si sabem què significa estar-se tancat en un calabós unes quantes hores abans que et prenguin declaració. No la fas en les millors condicions’, explicava Joaquim Forn en el seu llibre, Escrits de presó. ‘Anava dins una mena de gàbia en aquella furgoneta. Amb les sirenes engegades i a una gran velocitat. Era molt incòmode perquè no anava lligat, no duia cinturó i tenia les mans immobilitzades…’, explicava Josep Rull en una entrevista a VilaWeb, descrivint el seu primer empresonament del 2 de novembre.