Trapero veu una traïció que un mosso ajudés Puigdemont i l’aparta del seu lloc de feina

Tres agents dels Mossos d’Esquadra continuen sota la investigació penal i interna per a escatir si van ajudar el president Carles Puigdemont a tornar a l’exili després de la reaparició a Barcelona, el 8 d’agost de l’any passat. Aquell mateix mes, el cos de Mossos d’Esquadra va obrir un expedient sancionador contra totes tres i, cautelarment, els va suspendre de sou i feina mentre no hi hagués una resolució judicial del cas, un procés que tot just ha començat. Les defenses de tots tres hi van presentar recursos demanant l’arxivament de l’expedient, i a mitjan desembre un dels agents, Jordi R., va rebre resposta. No arxiven l’expedient sancionador –encara més, el defensen com a necessari–, però li canvien el lloc de feina i la funció que ha de fer.

VilaWeb ha tingut accés a la resolució interna, que signa el major Josep Lluís Trapero, ara director general de la policia. Trapero accepta un dels arguments de la defensa del mosso, que diu que la suspensió del sou de manera indefinida, fins que hi hagi una sentència judicial que pot trigar anys, és massa contundent. Alternativament, el castiga d’una manera diferent canviant-li la destinació laboral: si abans treballava en un centre penitenciari de Barcelona, d’ara endavant ha de treballar a l’aeroport, al Prat de Llobregat.

El to irat que la cúpula d’Interior va mostrar en la conferència de premsa per a explicar què havia fallat en l’operació per a detenir Puigdemont es trasllada ara a aquesta resolució interna. Trapero és molt contundent i, de fet, ja dóna per fet que l’agent investigat va ajudar Puigdemont, sense respectar la presumpció d’innocència. Més encara: no dubta a qualificar de traïció que un agent dels Mossos d’Esquadra no contribuís a detenir Puigdemont: “Casos com el present, amb l’atribució penal a un funcionari policial de fets com els que són objecte de les diligències prèvies seguides judicialment, trenquen la relació de confiança amb l’Administració a la qual pertany el funcionari [el cos de Mossos d’Esquadra], perquè són mostra de la seva traïció al seu deure i compromís adquirit amb la societat a la qual hauria de servir i ocasionen un greu perjudici a l’Administració.”

A l’agent en qüestió hom li pressuposa una col·laboració amb Puigdemont pel fet que el cotxe blanc en què se’n va anar era a nom seu. Ell s’ha defensat dient que havia intercanviat el vehicle amb una amiga per un altre, tot i que mai no van arribar a formalitzar el canvi de titularitat dels vehicles. Aquesta amiga era, suposadament, qui conduïa el vehicle quan Puigdemont hi va pujar, després del discurs a l’Arc de Triomf. Val a dir, a més, que en aquell moment feia més de dos anys que l’agent tenia baixa laboral i que fa poc que s’ha reincorporat a la feina. Malgrat això, Trapero diu que el fet d’estar de baixa “en cap cas suposa que el funcionari deixi de ser policia, amb les obligacions inherents a la seva professió”. És a dir, que, sigui quina sigui la circumstància concreta del policia –de baixa, de vacances, fora de servei o dins de l’horari laboral–, ha d’estar actiu per a detenir algú si ho marca una ordre judicial.

Paral·lelament a la investigació interna, avança la via penal, en la qual és investigat d’un delicte d’encobriment. L’11 de desembre l’agent va comparèixer al jutjat d’instrucció 24 de Barcelona, que és on s’han agrupat les causes relatives a l’aparició i desaparició de Puigdemont l’agost passat. La seva defensa havia demanat que es practiquessin una sèrie de diligències de prova abans de la declaració, i que, a més, els lliuressin totes les actuacions judicials, perquè només en tenien 55 pàgines d’un total de més de 200. Com que la jutgessa no hi va accedir, l’agent investigat no va declarar per a fer prevaler el seu dret de defensa.

Una de les peticions del seu advocat que més destaquen és la petició que declarin com a testimonis l’antiga cúpula dels Mossos d’Esquadra –com ara l’ex-cap Eduard Sallent–, perquè expliquin ben bé com havien organitzat l’operació i què volien aconseguir. A la conferència de premsa de l’endemà del míting de Puigdemont a Barcelona, Sallent va dir que l’operació tenia tres objectius: garantir la seguretat i l’ordre públic, assegurar el desenvolupament normal del ple d’investidura de Salvador Illa i detenir Puigdemont. Ara, en una resposta parlamentària per escrit, la consellera Núria Parlon va limitar l’operació policíaca als dos primers objectius, sense fer esment de la detenció de cap persona concreta. La resposta fa referència al fet que hi havia convocades mobilitzacions antagòniques –la benvinguda a Puigdemont i la protesta de Vox, al passeig de Picasso– i que hi hagués l’amenaça de terrorisme gihadista i ultradretà. Aquesta incongruència és la que vol resoldre judicialment la defensa del mosso investigat, que es reserva la possibilitat de presentar una querella criminal per detenció il·legal. Però, ara com ara, la jutgessa s’ha negat a citar com a testimoni la cúpula dels Mossos, i només desfilaran pel jutjat si s’accepta el recurs que han presentat.

Dos agents continuen suspesos de sou i feina

A banda Jordi R., dos agents dels Mossos d’Esquadra més van ser detinguts acusats de col·laborar amb Puigdemont: David G. i Xavi M., que continuen suspesos de feina i sou, tot esperant que la direcció general de Policia examini els recursos en contra, tant perquè s’aixequi la suspensió com perquè s’arxivi la investigació interna.

També són investigats al jutjat 24 de Barcelona, que fa poc va admetre a tràmit la querella de l’associació ultradretana Hazte Oír i encara ha de valorar si també admet les de Vox i l’eurodiputat Alvise Pérez.