Josep Lluís Trapero, el policia més polític

Hi ha moltes maneres d’explicar que Josep Lluís Trapero (1965) ha estat nomenat director general dels Mossos pel govern de Salvador Illa. Una és que, oficialment, Trapero ha deixat de ser policia per passar a ser polític. Després de dècades al cos, deixarà de vestir d’uniforme i passarà a vestir de civil. No tindrem un polític fent de policia, tindrem un policia fent de polític, de director general. Dit això, si en fa, d’anys, que aquest policia sap moure’s políticament com ningú.

Trapero, criatura habilíssima en el planeta dels polítics, fou nomenat major dels Mossos i elogiat per Carles Puigdemont el 2017, i ara és elogiat i nomenat per Salvador Illa. Trapero va gestionar amb molt d’èxit els atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017 i el referèndum del Primer d’Octubre. Són els anys en què Trapero va ser una icona independentista. Doncs ara Salvador Illa se la fa seva, aquesta icona, després d’haver vist que Trapero era absolt per l’Audiència Nacional espanyola (al judici va dir que tenia un pla per a detenir Puigdemont i, de fet, el primer d’octubre els Mossos van tancar més col·legis que la policia espanyola, i sense pegar àvies). Trapero ha estat capaç, doncs, de seduir les dues bandes del país. I, això, poca gent ho pot dir. A Trapero li passa, com diu Antoni Bassas, que “ha tingut fans malgrat ell, segons ell, i encantat de la vida, segons els seus detractors”.

Una altra manera de veure el seu nomenament és dir que Trapero, fill de Badalona, educat a l’obrera Santa Coloma de Gramenet, on de petit ajudava els veïns sense recursos a fer colònies, ara és un home que viu a Sant Cugat del Vallès i estiueja a Cadaqués. L’exemple perfecte del somni català, l’ascens social al qual la seva generació encara ha pogut optar i que ara trontolla més. El fill del taxista de Valladolid, entre l’elit política del país. És famosa la fotografia d’ell divertint-se a Cadaqués amb Pilar Rahola, Joan Laporta i altres il·lustres en ple procés; és famosa la seva resposta en què defensava el seu dret de respondre en català a les preguntes dels periodistes (“bueno, pues molt bé, pues adiós”) i és famosa la seva imatge amb la gorra posada. Habituat al focus mediàtic (poca broma, ser “el mosso” durant el 2017) ara treballarà en un govern antiindependentista governat per un PSC més espanyolista que mai.

Nascut el 1965 a Badalona i educat a Santa Coloma de Gramenet, al barri de la Guinardera, fill de la Lina i el Lino, emigrants espanyols (son pare feia de taxista a Valladolid, com hem dit), a casa el coneixen per José i li parlen en castellà, la llengua que fa servir amb la seva parella, Sonia, amb qui es coneixen de petits. El 2019 va néixer la seva filla Maria. Pare a 54 anys. Trapero té un germà que es diu Juan Carlos i una germana que es diu Montse. Enamorat dels animals, va començar a estudiar biologia, ho va deixar i va ingressar als Mossos quan tenia 24 anys. Més tard, es va treure una llicenciatura en dret per la Universitat Oberta de Catalunya i va ampliar estudis policials en seminaris de l’FBI als Estats Units, país que admira. Home de pocs amics i molt bons (entre els quals, el periodista Joan Vehils), de caràcter fort, dur, reservat i estricte, com recorda Mayka Navarro en aquest perfil tan llegit, és a la vegada capaç d’entendrir-se recordant la mort de Lino, el seu pare, sobre qui va escriure aquesta carta al director, publicada a El Periódico: “Ahir al matí la meva família va enterrar el meu pare. Fa un any i mig que li van diagnosticar un càncer de pàncrees que havia afectat altres òrgans. Vull agrair-li, en primer lloc, la seva força, perquè només ella explica el temps que ens ha regalat. Gràcies, papà.”

El major Trapero ha estat comissari en cap dels mossos dues vegades (2013-2017 i 2020-2021). La primera vegada, l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola per part del PP el va fer caure. La segona, Joan Ignasi Elena (ERC) va dir que no encaixava amb el model que volia impulsar com a conseller d’Interior. Trapero ha treballat per a consellers de Junts, d’ERC i ara ho farà per a Núria Parlon (PSOE), veïna de Santa Coloma, com ell. Policialment parlant, el PSOE és un partit d’ordre, que pot optar per tenir molta presència policial al carrer, i defensar la mà de ferro si cal. Els Mossos són un cos indubtablement democràtic, però lluny encara dels models del nord d’Europa, als quals, per accedir-hi, per exemple, poden exigir un títol universitari, no com aquí, i on els abusos policials comesos s’afronten amb autocrítica, no com aquí (recordem el terrible cas Juan Carlos Benítez, sense anar més lluny). En una entrevista en profunditat a TV3, Trapero defensava davant la periodista Fàtima Llambrich un model policial que l’acostés al ciutadà, on el medi ambient o l’àmbit laboral també fossin considerats, però veurem quin és el model que adopta finalment el govern del PSOE, el partit més escorat a la dreta en termes policials.