El major Trapero i les seues (tristes) circumstàncies

Ja vaig dir ahir que qui tenia l’obligació de QÜESTIONAR la constitució franquista era el Govern de Catalunya els partits i l’ANC. No pas Trapero.

El major Josep Lluís Trapero és un bon professional.
NO té obligació de ser independentista, no obstant va ser respectuós amb les persones del Govern de Catalunya.
S’ho devia passar malament de debò.

¿Hem d’obligar a tots els mossos a ser sobiranistes si nosaltres NO SOM capaços d’argumentar ni demostrar la il·legítimitat de la legalitat Borbònica???

Una diferència fonamental entre Catalunya i Espanya és el percentatge aclaparador d’inútils per a fer la feia que se’ls encomana que hi ha a Espanya. Ahir es va veure perfectament en la declaració del major Trapero. Un professional que, després de la seua actuació en els atemptats de l’agost del 17 no necessitava demostrar res a ningú. Per descomptat, l’esperpent espanyol continuarà fins l’ensulsiada final. I tot, malgrat aquells que des de la comoditat del sofà no deixen de convidar-nos a que ho deixem estar, que no es podrà. I tant, que es podrà.

De fet, avui els espanyols es troben amb una contradicció flagrant. Per un cantó, políticament, les declaracions de Trapero són molt llamineres per carregar-se al govern de la Generalitat, però, a la vegada, desmunta el seu relat i, sobretot, el delicte de rebel·lió. I això, com s’ho faran ara? Donaran ara suport a Trapero perquè els reforça que el Govern eren uns inútils? Però llavors, com poden acusar-los de rebel·lió i justificar la presó? O com poden defensar Trapero després de carregar-se’l durant tants mesos? I l’altra, si era rebel·lió, perquè no van ordenar a detenir Puigdemont? Per cert, us heu fixat que el major Trapero sempre ha dit “el president Puigdemont”, el vicepresident, els consellers? Mai ha parlat del senyor Puigdemont.

L’entronització que vam fer dels mossos i especialment de Trapero després dels atemptats de la Rambla i Cambrils era, en el fons, un prec amagat o un desig inconfessat amb la mirada posada a l’octubre que s’acostava. Era lògic, tot i que, vist en perspectiva, aquella actitud de l’independentisme evidencia avui el grau d’ingenuïtat que carregàvem a l’esquena. I si per alguna cosa ens ha de servir aquest lent despertar del darrer any i mig -i esperi’s que va per llarg- és per prendre consciència del grau de dificultat que implica assolir l’objectiu pel qual fa tants anys que lluitem. I aquests darrers dies, i avui molt especialment, hem après i constatat que els mossos ni han estat ni estan amb nosaltres. I que tampoc no és raonable pensar que ho estaran en el futur. I no només això, sinó que han estat, estan i estaran CONTRA nosaltres. I qui diu mossos diu jutges, etc. És a dir, els poders coercitius, que no és precisament poca cosa. Encarar el futur, proper o llunyà, sense tenir en consideració tot el que això implica no és sensat, i com que, sigui com sigui, no ens pensem rendir, hem d’estar disposats a encarar reptes veritablement notables. També cal reconèixer, certament, veient els posicionaments d’una part important de l’independentisme públic, que potser no hi haurà opció d’encarar res seriós, bàsicament perquè ells ja s’encarregaran d’impedir-ho).

Un editorial , net , transparent i lliure. Escoltant al Major Trapero m’he sentit orgullosa de la qualitat d’aquesta gent que ens envolta , pressos polítics, exiliats , mossos …El respecte , la gran qualitat humana ,una clara sinceritat , el coratge i la valentia de totes i cada una de les persones que lluiten per una societat de plena llibertat. El camí que es va començar el 1-O , és del tot encertat , cada un de nosaltres cada dia és més fort, és una sensació d’optimisme creixent que ens ha de fer adonar del gran moment que viu el nostre país.

A mi també em va impressionar molt el major Trapero, ahir vaig confirmar que estàvem en mans d’un cos policial democràtic i exemplar. I aquest és el punt que els carpetobetònics dels cossos espanyols no suporten. L’anàlisi del senyor Partal és molt encertada. Tres coses que jo vull afegir-hi:
1. No m’ha agradat l’adjectiu (tristes) a circumstàncies. Se l’hagués pogut estalviar.
2. La pregunta final del capo del tribunal mereix un comentari pel contingut i per haver-la fet.
3. El contrapunt de l’advocat Melero a la pregunta del capo que va posar el punt i final a la jornada.

Després de l’astorament inicial de sentir Trapero, t’adones del cop d’efecte de la seva declaració, segurament molt profitosa pels encausats. Ja estavem preparats a sentir cosses molt grosses durant aquest judici. També crec en la franquesa de Trapero, i l’honora molt com a professional. La seva situació va ser extremadament complicada aleshores, també ho és ara. Respecte per la persona, que ha de deixar de banda les seves idees.
Una cosa que em sembla important de la teva editorial: “caldrà dissoldre la Generalitat per a donar pas a la República”. Potser és la via que han d’entendre els polítics.

Realment, la declaració del Major Trapero va ser ahir una lliçó de democràcia. Que els catalans no ens regim exclusivament per normes ni lleis sinó bàsicament pel sentit comú, i que les lleis i normes les usem perquè ens indiquin més o menys les direccions que podem prendre, però mai ens sentim obligats a seguir-les si en aquell moment són contràries a la intel·ligència, és un fet que sembla que als espanyols els provoca més una riallada que un respecte al coneixement. A Espanya això no ho poden entendre, i com tot el que no poden entendre, els fa riure. Allà es passen la vida fabricant lleis i decrets per a protegir-se en tot moment contra la intel·ligència i per castigar cruelment a tot aquell que les posa en qüestió. És la por cerval a la desunió i l’aferrament a les seves pròpies lleis tancades el que els impossibilita d’avançar, i per això sempre parlen de lleis i mai de sentit comú. Cal observar que hi ha llocs sense por com el Regne Unit que no tenen ni Constitució o que la canvien constantment segons les seves necessitats com els EEUU. A Espanya al Major l’hagueren cessat immediatament i segurament l’hagueren empresonat per traïdor en cas que hagués estat Major de la policia espanyola, però aquí el Govern li diu que ell ha de fer el que creu que ha de fer, encara que vagi en contra del projecte del nou Estat. Crida extraordinàriament l’atenció veure les cares de sorpresa dels fiscals i advocats de l’estat cada vegada que un acusat explica sense rubor que la seva actuació va ser més d’acord al coneixement de la situació i al discerniment que no pas al que diu una llei gairebé sempre antiquada i casposa en un país patològicament immòbil com aquest. Catalunya viu obligadament en un món que no li toca, i aquest procés-farsa ho acabarà demostrant al món.

Per favor, indepes, siguem capaços d’entendre de què va la cosa!!!!!!!!!!
Llum als ulls i força al braç! Sabeu què vol dir?
Tenim plantada la llavor de l’1 Octubre amb ajuda de demòcrates i republicans, què fem per cuidar-la i fe-la créixer?
EL MEU AGRAÏMENT IMMENS A TOTS ELS CONSTRUCTORS D’AQUEST PAÍS,COMENÇANT PER TRAPERO.

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

UN BANY DE REALISME

Impactant però coherent l’afirmació del Major. Abans que res, dos apunts a considerar:

1/ Argumenta en funció de la seva defensa contra la brutal acusació.

2/ Des la doble servitud dels mossos al govern català i als òrgans judicials, ell actua en la declaració com a representant de la policia judicial (el govern català n’era del tot conscient. “Fes la teva feina”), i en aquest context el seu relat encaixa com les peces d’un trencaclosques. Hàbilment relata les seves decisions sempre avalades per un jutge o jutgessa, esbombant la fal·làcia de ser el braç armat de la rebel·lió i deixant als cossos policials espanyols com uns insensats i irresponsables.

Mai ha sigut independentista. Potser és l’únic policia espanyol que no és unionista visceral i actua amb la professionalitat de l’estil policia nòrdic p.ex. Això els desconcerta i per contrast posa en evidència el tarannà brutal, despòtic i antidemocràtic dels piolins i dels picoletos. No el perdonaran per haver defensat la seva sacrosanta constitució!! La seva condemna també està escrita.

L’abast de les declaracions pel que fa a treure’n lliçons ho tractarem en altres articles però caldrà veure el futur del cos policial dels mossos en el moment de la ruptura de la legalitat espanyola perquè ben segur la sacsejada serà forta. En la mida que anem esbrinant allò que va passar el 20-S , l’1-O, i el 27-O, veiem que tot és prou complex per a treure’n conclusions ràpides.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Comparteixo totalment l’anàlisi d’en Vicent Partal. Però cal anar més lluny. Potser no agrada però és important que es vagi més lluny, especialment si es vol que el país esdevingui un Estat independent. Vicent Partal l’esmenta, la qüestió peró ho deixa per aqui. I es tracta de saber què ha de fer un funcionari davant la dijuntiva de dues legalitats que se li presenten, en un determinat moment. És certíssim que des del poder polític no es pot forçar ningú a optar per la legalitat que s’està a punt de decretar. És el que va passar aquells dies. La posició d’en President Puigdemont – “feu el que heu de fer” – és exemplar, des de tots els punts de vista. Tan de bó tots els polítics tinguéssin aquesta integritat moral i fermesa de principis, especialment en moments tan dramàtics. Tampoc res a dir de l’honestedat i integritat moral d’en Major Trapero. Efectivament, el Major no va amagar mai a ningú que davant la dijuntiva – legalitat espanyola versus legalitat catalana – optaria per la legalitat vigent. Fins aqui, res a dir.
Ara bé. Dit això, em sap greu que el Major i els comandaments dels Mossos no tinguéssin clar on calia situar-se. Respecto i accepto la seva decisió, però em sap greu, com a catalana que entre les dues legalitats, tot i la precarietat de la legalitat catalana, incipient, en aquells moments, hagi triat la legalitat espanyola. Una legalitat allunyada dels drets fonamentals, dels principis bàsics de la democràcia, imperialista en la seva forma de relacionar-se amb les seves pròpries realitats plurinacionals, que no hesita en actuar amb brutalitat i desrespecte contra una gran part de la seva pròpia Ciutadania per a imposar-se. El Major, segurament, tampo li agrada aquesta legalitat brutal, estic segura que no. I per aixó va intentar aplicar-la amb mesura, serenitat i ponderació, amb el risc d’anar a la presó, tal com hem vist. D’acord. Té un valor immens i no ho nego. Peró, al final la va aplicar, la va seguir i es va posar a disposició. Repeteixo: ningú li pot exigir que no ho fes. Però sap greu. Catalunya serà independent de debó i un Estat en tota la seva plenitud quan cada un de nosaltres sigui capaç d’optar, de debó, i assumint totes les conseqüències que s’en poden derivar, pel país. No es demanarà a tothom que hagi de prendre aquesta decisió perquè no tothom l’haurà de fer explícitament. Però serà demanada a alguns, en el moment crucial d’haver d’optar, perquè ocupen una posició determinant, en aquell precis moment. I és per aixó que em sap molt de greu que el Major, davant del President Puigdemont i de tot un Govern, que estava disposat a defensar l’intent de portar fins els límits la independència del país, no hagi sentit que tocava defensar el President, el Govern i les Institucions polítiques del país. Assumint les consequències, que eren tan segures com les que s’enfrontaven els polítics. No se li podia exigir? Cert que no. Per això cobra tanta transcendència la resposta del President Puigdemont. Però…sap greu. I seguríssim que li va saber molt de greu, al President, en aquell moment. I encara ara. I segurament per sempre.
La pregunta a la qual toca contestar, ara, és com s’aconsegueix assolir la independència tenint en compte aquesta qüestió tan fonamental de la lleialtat a una legalitat que encara no existeix però que sense la qual no es pot avançar.

Sempre he defensat els Mossos per la seva professionalitat i competències, n’he estat testimoni directe diverses voltes. Sempre he considerat al major un digne cap d’aquesta policia i una persona honesta. Vaig seguir ahir la seva declaració i em va semblar impecable i contundent. Ni rastre de rebel·lió ni sedició, no oblidem que una policia és una força estatal i defensa uns interessos, altra cosa és el que votin particular ment les persones que la integren.
Jo, com tants altres vaig ser el dia del referèndum defensant un col·legi, i sé el que vaig viure.
La República és a tocar, i aquesta serà la policia de la república nostra.

També avui, també, i ja en portem dos en pocs dies, trobo l’editorial absolutament genial, intel·ligent, honest i profundament didàctic; sobretot avui, en una qüestió que és enormement delicada. No em sorprenen els comentaris que mostren desencís en descobrir la personalitat real del Major Trapero; però si algú se’n va fer una certa imatge equivocada, va ser per inducció de Ñ amb la seva histèrica reacció al famós “pues adiós”. Es per emmarcar aquesta afirmació de Partal: “Trapero ha dit la veritat sobre què va fer i sobre què pensava” I això l’honora, PUNT. Però és que ja ens ho podíem imaginar!: recordo un gag del Polònia d’uns dies abans de l’1-O, en que es veia a Puigdemont picant l’ullet a Trapero i donant-li un petit cop de colze buscant la complicitat respecte a la que havia de ser la futura actuació dels Mossos el dia del Referèndum. El gag era espectacularment profètic respecte al que va acabar passant; com diu Partal, “Trapero ha explicat que el govern, quan ell va presentar la seua posició, li va respondre que fes la seua feina. I ha deixat clar que no el varen pressionar per a fer cap altra cosa.” No hi va haver pressió, ni al gag del Polònia!: una picada d’ullet i un copet de colze, que van rebre com a resposta una mirada freda i una cara absolutament inexpressiva de l’actor que feia de Trapero, que no recordo qui era. Ja fa temps que no miro el Polònia, però hi va haver una temporada que me’l mirava com una mena de telenotícies més interessant que l’oficial. I entre altres coses, això em porta a la, aquesta sí, decepció, de constatar que els pobres ciutadans piltrafillas de base ens hem hagut d’assabentar més de la veritat de certs fets i situacions, gràcies a un judici-farsa al cor de l’enemic, que per les declaracions publiques dels nostres propis polítics.
Un altre aspecte clau que exposa l’editorial: “Trapero ha parlat en tot moment en nom de la cúpula del cos.” I el cos és plural!, i el Major ha parlat en nom de la cúpula. Recordo com dies abans de l’1-O, una persona que no coneixia prèviament, d’un indret prou allunyat d’on jo visc, però que, per circumstàncies que no venen al cas, vàrem tenir una xerradeta prou confidencial, em va assegurar que dins del cos dels Mossos hi havia de tot: aproximadament la meitat dels agents, la meitat dels càrrecs intermedis, etc, son individualment i personalment favorables a la independència, i l’altra meitat no; i el seu repartiment territorial és força proporcional a la implantació territorial de l’independentisme. Això vol dir que no hi ha biaix sociopolític en la composició dels agents del cos (no es pot dir el mateix de la Guardia Civil, p.e., just al contrari!).
Tal com diu Partal, les policies han d’esser professionalment efectives, no polítiques (malauradament, al món vivim temps que suggereixen el retorn a les policies polítiques de mitjans del s.XX); i crec que els Mossos son malgrat tot, una poli eficaç, com es va veure l’agost’17; una altra cosa és que jo també em cabregi i em bulli la sang davant de certes carregues dels BRIMO, la duresa de les quals, des de l’aplicació del 155, no ha sigut mai independent de l’adscripció política dels manifestants a dispersar!, sempre han rebut els mateixos. Però això “ara no toca”.
I per acabar, el tractament global que han donat els mitjans afins, a la declaració d’ahir de Trapero, mira només al suposat efecte de desactivació de l’acusació de rebel·lió; no m’agrada aquest enfocament tan exclusiu, i coincideixo, només en part, amb el desencís que traspua el comentari de la Gemma Roda a les 21:23 en aquest article: https://www.vilaweb.cat/comunitat/2019/03/14/les-revelacions-de-trapero-sacsegen-el-suprem-i-desactiven-la-rebellio/
Ja ho entenc que “first things, first”, i que lo primer és alliberar els presos, però que el llegir no ens faci perdre l’escriure! No cal fer cap declaració d’optimisme, la sentencia fa temps que està escrita.

Un editorial ben encertat i serè. Ahir vam assistir a una doble lliçó d’ètica política: la del major dels mossos que va advertir el govern, amb la cúpula del cos, de la seva posició (per tant, de punyalada “trapera” com algú ha dit, res) i la del govern, amb el MHP i el conseller Forn al davant, en la seva respectuosa resposta de no carregar els funcionaris amb responsabilitat política, tot contrastant amb les vergonyants evasives de Rajoy, Soraya, Zoilo i de los Cobos, passant la patata calenta als subordinats i als Mossos. Ara, ni sedició el 20 S, ni rebel·lió, ni indicis de malversació pel que duem vist. Massa soroll, mentre la violència real se’n surt sens càstig.

D’acord, molt professional en Sr. Trapero fins un moment concret: a les 8am del 1-O s’adona que els cossos de la policia Espanyola han fet el parany i estan atacant (si, atacant) la ciutadania catalana en algunes escoles … i llavors? perquè la nostre policia no va defensar a la ciutadania? perquè va permetre que un grup de energúmens peguessin la nostra gent? L’ordre del jutge deia “aturar el referèndum sempre i quant no hi haguí perill per la gent” (+/-) , i els cossos de policia espanyols, es van saltar la llei i van fer el “a por ellos”, amb sanya!!! I els nostres mossos, llavors no van complir la seva funció que es, aplicar la llei, protegir la gent. No ho van fer, i això per mi, ho sento molt dir-ho clar i català: es traïció.
La gent s’ha de protegir, sigui de qui sigui, ja no anomeno idees o drets, parlo de la funció per la qual ha estat creat el nostre cos de policia, que en aquell moment, per por o per idees, no va seguir la llei, no ens van protegir i ens va abandonar … érem gent gran, érem gent petita, gent amb les mans enlaire, davant de mal tractadors amb casc i porres . Així doncs, molt professional si, fins aquell moment, “fes la teva feina” significa això mateix, protegir-nos i no ho van fer. Per la evolució del judici van be les seves declaracions, i fins hi tot per els mitjans de comunicació que es volen quedar a mitges amb la veritat i no escalfar els ànims; des de el punt de vista català, traïts en el moment que més ens necessitàvem.

Trapero va donar ahir un cop mortal al judici. No només va ensorrar definitivament el castell de cartes de la rebel·lió sinó que, el que és pitjor: va deixar offside a la fsicalia i la judicatura espanyola en pes. Va demostrar que estan en un altre món, lluny del món de les democràcies, i ho va demostrar amb fets. El ridícul en que queda la magistratura i la fiscalia espanyoles és monumental: els Mossos no van detenir a Puigdemont i el govern senzillament perquè cap fiscal ni jutge els hi va dir que ho fessin! I Trapero i els Mossos, com a bons policies que són, no van detenint a la gent per la cara sense ordre judicial, com sí que fan els policies espanyols. Dos móns totalment diferents! I com que els Mossos no els van detenir la fiscalia i la judicatura espanyoles van suposar que era perquè estaven en la conxorxa indepe, quan no era així. “Vostès facin la seva feina”, la única resposta lògica i coherent de un president de govern democràtic. La suma de ignoràncies, incompetències i manca d’ofici tant del gobierno espanyol com de les fiscalies i jutges, han portat a aquesta situació gairebé grotesca: els “fugitius” ho són perquè els van deixar escapar! Fantàstic! Van confondre els que haguessin sigut aliats en aquesta feina amb enemics; error garrafal.
Trapero ha deixat anar una bomba de dispersió que anirà esclatant acompassadament i que pot tenir efectes mortals per a la judicatura espanyola, deixant-la senzillament amb el cul a l’aire! Després d’això qualsevol sentència per rtebel·lió o sedició quedarà completament desacreditada, i al final el judici no haurà servit de res com deia Partal fa pocs dies.
Més que mai, orgull de Major i de Govern!

El major Trapero, va fer el que havia de fer. El nostre President així li va reconeixer i recomenar. El cos del Mossos ha de obeir la legalitat vigent, encara que no ens agradi. Si en Franco no s’hagués rebel.lat contra la República, potser ens haguessim estalviat centeners de milers de morts. Els ciutadats, i el políticis que ens representen, han de lluitar per canviar la legalitat injusta, i es el que varen fer, en unes condicions en les que sabien que no podien guanyar, però tots ho varem fer, i ells i les seves families n’estan pagant un preu molt alt, i mai els hi ho agrairem prou. I ho hem de continuar fent a la nostra manera, sense vilolència, saben-nos també, que som minoritaris dins d’aquest Estat opresor. Perseverar es guanyar.

No oblidem que Trapero va deixar clar que no va detenir Puigdemont i els consellers, detenció per a la qual tenia un pla, perquè no li va arribar cap ordre judicial. Si li hagués arribat va afirmar que ho hagués fet.

Els Mossos estan a les ordres de l’estat ocupant, per mantenir la colònia sotmesa amb l’amenaça de presó i/o sang. La violència òbviament ve de l’estat a través del seu exèrcit armat d’ocupació, policial i militar. El poder de la Generalitat quant als Mossos és, com en tot, ridículament minso i sense contingut efectiu

¿Ningú no ha reparat en un detall que a mi em sembla fonamental? Si, tal com va declarar ahir, el major Trapero va posar el cos dels Mossos a disposició de l’autoritat judicial -fins i tot en el cas que els ordenessin detenir el Govern en ple- , ¿per què el TSJC no va posar en coneixement de la Fiscalia aquesta dada de bon començament? ¿Que potser no era una informació rellevant? Si ho hagués fet, ara no estaríem parlant de presons preventives i de càrrecs hiperbòlics com la rebel·lió o la sedició. De manera que, 1) o Trapero no va dir la veritat, o 2) el TSJC ha amagat perversament un testimoni crucial de cara al que s’està jutjant al Suprem.

Muchas gracias por el editorial y por todos los comentarios. Un lujo.

Comento el de Maria do Carmo Marques porque creo que plantea la cuestión de fondo, la de las lealtades vs. legalidades.

Yo tengo una lectura totalmente distinta de lo ocurrido y comenzaré por el final.

Si hubiera habido una hoja de ruta meridianamente clara de qué hacer y cómo hacerlo en el caso de que el resultado del referéndum fuese, tal y como fue, a favor de la independencia algunas lealtades probablemente hubiesen no respetado la legalidad y hubieran pasado a ser leales a la nueva legalidad emanada del resultado del voto en el reférendum

El problema es que esa hoja de ruta no existía.

Ya lo decía de alguna manera Santi Vila bajándose del carro y, sobre todo, lo dijo Clara Ponsatí negro sobre blanco, y recuerdo que Clara Ponsatí era miembro del Govern.

Nosotros, los de a pie, no nos enteramos de lo que ocurre, se dice y se decide en las esferas del poder pero el Major Trapero (siendo, además, Jefe de la policía catalana), sí. Y el Major Trapero sabía, más que probablemente, que el Govern no tenía previsto cómo implementar la república, es decir llegar al punto de la ruptura real. Es más, probablemente el Major Trapero sabía que esto del referéndum, desde el punto de vista del Govern no era sino una maniobra política para forzar la mano al Gobierno Español, por lo cual Trapero (y no lo culpo de ello) dice que él como jefe cumplirá con lo requerido por los jueces españoles.

¿Qué le contestan los del Govern?

Pues que por supuesto, que faltaría más, que él hiciera lo que su deber le obligaba a hacer.
De hecho, los del Govern estaban encantados con la reacción de Trapero porque, en el fondo, ellos no pretendían implementar la república sino dar un “susto” (sólo que el “susto”, por el momento se lo ha dado españa a ellos).

Resumiendo (y mal), Trapero respeta la legalidad vigente (por cierto, lo hace con una profesionalidad democrática exquisita – ¡Gracias ciudadano Josep Lluís Trapero!) a sabiendas de que por la banda del Govern no había hoja de ruta post-referéndum, de ahí que también, se permite decir ante el Tribunal Supremo que en el “discurso” del Conseller había “UN PUNTO de irresponsabilidad”.

¡Claro! Es irresponsable convocar un referéndum contando a los votantes que en el caso de que gane el sí, se empezarán a tomar las medidas y pasos necesarios para implementar el resultado de la votación cuando, en realidad, no había tales medidas.

Tenemos la memoria corta.

Clara Ponsatí lo explicó ya allá en la noche de los tiempos de este culebrón que yo estoy convencido de que acabará en república. Ponsatí dijo (parafraseo): esto ha sido una partida de póker y alguien ha mentido. Justificadamente o no (la Historia zanjará). En cualquier caso, lo que no se le puede reprochar a Josep Lluís Trapero es de no haber sido el jefe de policía más honesto, profesional y persona íntegra con el que ha contado no sólo Catalunya, sino todas las policías del Estado Español. Una persona con poder de mando que decide cumplir el mandato judicial anteponiendo (tal y como lo decía el propio mandato) la paz social es un cargo público que se merece y con honores no sólo su cargo sino el respeto de todos.

De verdad, aquí la cuestión de fondo es que no había hoja de ruta para implementar la república, lo que había era un órdago a la mayor y Trapero lo entendió desde el minuto cero.

Paciencia y buenos alimentos. Todo se andará.

Tostemps Vicent clarivident,, gràcies, vaig dubtar per un moments, però va arribar-me la llum, Tanmateix alliberar-se d’una tirania, experta de segles a fer una història malvada, contra tothom,, per enriquir-se brutalment, i sanguinària que ha teixit una teranyina mundial, és difícil i acompanyada per la catalanofòbia que comença Quevedo, ho ha agreujat, gairebé definitivament. La intel·ligència i perseverança del poble català i de forces dirigents, plegats estem obrint les portes de la justícia, la llibertar el benestar, la cultura. HO ESTEM ACONSEGUINT

Jo ho veig diferent Sr Partal:

1. Salvar la pell no ho justifica tot: podien plegar,
delegar… o agafar la baixa per aquelles dates. Tot era molt previsible pel que fa al calendari. Ningú tenia/té cap dret a suspendre el full de ruta.

2. Jo no veig com suspendre la Generalitat per després fer la República. No us entenc. El que posa de relleu la declaració del major és que no existeix una cosa que duu a un altre fet: que l’autogovern és un bunyol o nyap regionalista… la Generalitat és una mena de macroajuntament? Els mossos són una policia judicial espanyola més?

3. Els fets que passen no sempre són justificables, i la previsió de detenir el president és una línia vermella que no pots fer veure que no has vist. És clar que el govern i la majoria parlamentària independentista no es van creure la seva declaració. És clar que no podien mobilitzar els mossos un cop feta la declaració, si la direcció dels mossos no es pot desvincular legalment de la justícia espanyola malgrat una declaració d’independència. Les lleis de desconnexió serien paper mullat per a ells. La conclusió és que és orgànicament una policia espanyola però de manera de fer catalana?