Transparència Internacional exigeix a Espanya que investigui Agramunt i Xuclà per corrupció

‘Netegeu Espanya.’ Amb aquesta contundència s’ha manifestat Transparència Internacional respecte de l’estat espanyol arran del ‘Laundromat’, l’escàndol que implica el senador Pedro Agramunt i els diputats Jordi Xuclà i Agustín Conde amb la corrupció de l’Azerbaitjan. Demana que s’obrin investigacions penals per esclarir les ‘actuacions sospitoses’ de tots tres, que van evitar que el Consell d’Europa critiqués amb duresa les violacions contra els Drets Humans que comet el règim autoritari de Bakú.

‘Cap d’aquests polítics espanyols no ha tingut cap conseqüència penal a Espanya. De moment, no hi ha cap senyal que indiqui que les autoritats espanyoles obriran cap investigació per a escatir si les violacions ètiques es varen cometre en canvi de suborns’, escriu Transparència Internacional.

L’esclat del ‘Laundromat’ va fer que el Consell d’Europa inhabilités durant deu anys Agramunt, que també va dimitir com a president de l’assemblea parlamentària. La sanció, que no implica l’expulsió com a membre de l’assemblea, no li permet de participar en cap missió del consell. A Xuclà, li van va imposar una inhabilitació de dos anys. Conde, que ja no és membre del CE, té prohibit durant tota la vida d’entrar a les seves instal·lacions.

De totes maneres, Transparència Internacional considera que aquestes sancions són una simple ‘estirada d’orelles’ i recorda que el Consell d’Europa va fer una crida a ‘les autoritats estatals a seguir les proves i obrir investigacions penals contra tots els implicats’. Cosa que no ha passat a l’estat espanyol. L’organisme recorda que el PP es va defensar de les sancions del CE dient que no tenien ‘conseqüències legals’.

Agramunt, una peça clau de la trama
El ‘Laundromat’ és una trama criminal que va moure 2.500 milions d’euros de les elits de l’Azerbaitjan amb la intenció d’emblanquir capitals, però també de subornar i aconseguir influència internacional. El cas el va destapar l’Organized Corruption and Crime Reporting Project (OCCRP) i situa Pedro Agramunt com a peça clau de l’escàndol.

Segons l’OCCRP, l’Azerbaitjan va propulsar la carrera política del senador dins el PP Europeu fins a col·locar-lo a la presidència de l’assemblea del Consell d’Europa. Agramunt va tornar el favor manipulant votacions en favor de l’Azerbaitjan i maquillant informes que criticaven les autoritats de Bakú.

Pel que fa a Agustín Conde, que va succeir a Agramunt com a relator de l’Azerbaitjan després de ser triat president, l’OCCRP l’acusa de publicar amb el seu nom un informe sobre el país que va ser escrit per un tercer –segons que sembla, un lobbista del govern azerbaitjanès.

Sobre Xuclà, la investigació constata el seu interès a dirigir la missió electoral del 2015, quan Bakú feia mans i mànigues per evitar una observació independent ‘efectiva i creïble’ dels comicis. L’OCCRP assenyala que Xuclà va fer un informe preliminar sobre la missió ‘en circumstàncies estranyes’ i possiblement amb influències externes. Ni ell ni Conde no es varen reunir amb crítics del clan Alíev, que governa la república amb mà de ferro d’ençà del 1993, poc després de la independència de l’URSS.