Transparència avala que el govern espanyol no publiqui un informe sobre Catalunya que va lliurar a la Comissió Europea

El Consell de la Transparència espanyol avala que la Moncloa es refusi a publicar el dossier sobre la situació de Catalunya lliurat a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, durant una visita a Madrid l’agost de l’any passat.

Com al començament del 2019, quan va avalar que el govern espanyol no fes pública una carta que l’ambaixador saudita havia lliurat a Sánchez, addueix que el coneixement del document en qüestió podria implicar un perjudici a les relacions exteriors de l’estat espanyol, en aquest cas tant amb estats membres de la UE com extracomunitaris. També considera que, si es publiqués, incidiria en la política interna de l’estat espanyol: ‘No pot passar-se per alt la naturalesa especial de la informació sol·licitada, una qüestió d’especial rellevància social i política al nostre país, perquè afecta qüestions essencials com ara la configuració territorial i política del nostre país.’ A més, tampoc no considera que existeixi ‘gens d’interès públic superior’ que en justifiqui la difusió.

No obstant això, el consell adverteix el ministeri que al·legar perjudici per a les relacions exteriors no serveix automàticament per a denegar l’accés a una informació ni cobreix de manera absoluta tots els continguts relacionats. L’accés a la informació, subratlla, només pot limitar-se amb relació a ‘la protecció concreta d’un interès racional i legítim’. Estrictament, el ministeri d’Afers estrangers espanyol havia al·legat que el ‘caràcter confidencial de les comunicacions’ és un principi bàsic de les relacions internacionals, encara que admetia que ‘ha de posar-se en relació amb cada cas concret i no pot argumentar-se amb caràcter general’. Així i tot, també defensava que la informació sol·licitada s’emmarca en la Llei de Secrets Oficials, en particular l’acord del consell de ministres del 15 d’octubre de 2010, que classifica bona part de la informació vinculada amb Afers Estrangers.

Si bé ara el Consell de Transparència espanyol li ha donat la raó, l’octubre passat sí que va dictaminar que havia de fer públic un document que també tenia a veure amb Catalunya, enviat a les ambaixades espanyoles a l’estranger. El document es titulava ‘Democràcia i modernitat. Coordinació amb Ambaixades. Estratègia de comunicació per a causa especial davant el Suprem. Argumentari actualitzat després de les eleccions generals 2019’.

Llavors es va al·legar que s’emmarcava en una excepció de la Llei de Transparència, la referida a ‘informació que tingui caràcter auxiliar o de suport com la continguda en notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre òrgans o entitats administratives’, però el Consell de Transparència va entendre que el document no podia catalogar-se com a ‘auxiliar o de suport per ser intern’, car trasllada una estratègia de comunicació a les ambaixades i consolats i la comunicació, que, ‘per lògica, ha de ser cap a l’exterior’. Afers estrangers no va complir la resolució però tampoc hi va recórrer en contra als tribunals.