Transició energètica: la patronal del gas espanyola ataca durament les bombes de calor

Sedigas, l’associació amb seu a Barcelona que agrupa a les empreses de gas espanyoles, ha emès fa pocs dies un comunicat en què defensa que es continuï consumint gas a les cases de l’estat espanyol amb l’argument que el cost d’instal·lació de bombes de calor és inassumible per a la major part de famílies. D’aquesta manera respon als plans de la Unió Europea de substituir 60 milions de calderes de gas per bombes de calor d’ací al 2030. Sedigas, que també defensa els vehicles de gas enfront dels elèctrics, considera que es pot substituir tot el gas fòssil residencial per biometà i hidrogen verd, sense necessitat de fer cap canvi de calderes o d’infrastructura de distribució. Per contra, sosté que el canvi dels 11 milions de calderes de gas que hi ha a l’estat espanyol per aerotèrmia té un cost massa elevat, que calcula de 200.000 milions. Alguns experts han respost de seguida que Sedigas no esmenta el cost de comprar el gas per alimentar aquestes calderes. A més, hi ha diversos estudis que mostren que les bombes de calor fan estalviar les famílies, cosa que contradiu la patronal espanyola. A continuació, analitzem un debat que arriba als Països Catalans per primera vegada, però que fa temps que es té en uns altres països.

El context europeu

El desencadenant del comunicat de la patronal espanyola del gas ha estat la directiva europea d’eficiència energètica, que va entrar en vigor el 20 de setembre i que ara els estats tenen dos anys per a aplicar a la seva legislació. En el conjunt de la UE, el 40% del consum energètic es fa en edificis residencials, però si hi afegim el sector industrial, el 50% de l’energia final es dedica a la producció de calor i fred. Aquest elevadíssim consum energètic es cobreix d’un 70% amb combustibles fòssils, sobretot gas natural. A les cases europees, el 80% del consum energètic és per a la climatització i l’escalfament d’aigua (aixetes, dutxes, rentadores…), que es fa principalment amb calderes de gas.

Per aquest motiu, la UE té un pla específic de bombes de calor. Ara com ara, a Europa hi ha uns 20 milions de bombes de calor instal·lades –en forma d’aerotèrmia o geotèrmia–, i la Unió Europea vol que s’instal·lin uns 60 milions addicionals fins el 2030. Per assolir-ho, alguns països europeus han prohibit d’instal·lar noves calderes de gas, o ho prohibiran d’ara al 2025. A escala europea, es comença a debatre si aquesta prohibició ha de ser d’abast de tota la Unió. Tanmateix, la UE opera sota el principi de neutralitat tecnològica, si més no ara per ara, i no pot optar exclusivament per les bombes de calor. Aquesta política d’indefinició és com més va més criticada pels experts, atès que fa endarrerir l’adopció de tecnologies renovables clau que poden fer perdre la cursa tecnològica enfront de la Xina i els EUA, amb conseqüències industrials i econòmiques greus per a Europa.

Els arguments del sector del gas espanyol

Sedigas, al comunicat, diu que la nova directiva europea d’eficiència energètica no prohibeix les calderes de gas ni estableix de substituir-les per bombes de calor. Segons l’associació, a partir del 2026 la UE prohibirà mesures d’eficiència energètica que incloguin l’ús directe de combustibles fòssils, i els subsidis per a l’ús de combustibles fòssils en edificis d’habitatges. Però no exclou l’ús de gasos renovables, com ara el biometà i l’hidrogen. D’aquesta manera, la patronal es posiciona en el debat que hi ha per sota: defensa que es continuïn instal·lant calderes de gas i s’oposa a l’opció per les bombes de calor de la UE. Amb aquesta posició, Sedigas fa arribar a l’estat espanyol aquest debat, que creixerà a mesura que més països prohibeixin les calderes de gas. Les institucions europees endarrereixen la decisió per la pressió del sector del gas, però en algun moment caldrà posar-hi una data, tal com s’ha fet amb la prohibició de venda de vehicles de combustió a partir del 2035.

L’associació espanyola qualifica d’injusta l’opció per les bombes de calor i de ser econòmicament “poc realista”. Fent-se ressò d’estudis d’organitzacions de consumidors, calcula que el preu de les aerotèrmies per a habitatges és entre 5.600 euros i 20.700, i que el de les geotèrmiques se situa entre 6.400 euros i 28.500, abans d’IVA en tots dos casos. Imports que són fora de l’abast de la major part de famílies. Amb 11,1 milions de calderes de gas a l’estat espanyol, segons Sedigas –8,9 milions d’atmosfèriques i 2,2 milions de condensació, en comparació amb els 1,4 milions de bombes de calor–, substituir-les per bombes de calor seria 15 vegades més car que reemplaçar-les amb calderes de gas d’alta eficiència.

Sedigas també argumenta que, mentre que a Europa el sector residencial representa el 40% del consum d’energia, aquesta xifra baixa al 17% en el cas de l’estat espanyol. És a dir, que les cases són responsables d’un 15% de les emissions, enfront del 36% europeu, segons estimacions de la patronal. Tot plegat fa que Sedigas es posicioni contra les bombes de calor als habitatges i advoca perquè el gas fòssil sigui substituït per biometà barrejat amb hidrogen verd fins a un 20%. Segons Sedigas mateix, a l’estat espanyol hi ha prou capacitat de producció de biometà per a cobrir el 100% de la demanda residencial. Cosa que evitaria de canviar les calderes actuals i, sobretot, permetria de continuar aprofitant la infrastructura de gas actual. També es podrien continuar venent les calderes de gas actuals per substituir les velles.

El debat a escala europea i què mostren els estudis

Els arguments que esgrimeix la patronal espanyola són idèntics als que ha mostrat el sector del gas a Europa. Bàsicament, defensen els seus interessos i la infrastructura de distribució de gas, que ha costat milers de milions i ha requerit dècades de construcció. Un actiu que amb l’electrificació pot ser blocat i esdevenir no rendible, i, per tant, causar grans pèrdues al sector del gas, perquè no podrà amortitzar-lo. Són uns interessos particulars que entren en col·lisió amb els interessos generals, tal com apunten molts analistes i institucions. Amb la crisi energètica actual, s’han vist els inconvenients de dependre d’un element, el gas fòssil, que s’ha d’importar de països tercers, que ha obligat a tancar empreses per la manca de subministrament, ha fet enfilar el preu de l’energia pels núvols i ha perjudicat greument tota l’economia per les derivades en casos com ara la fixació del preu de l’electricitat. L’Agència Internacional de l’Energia recomana d’abandonar el gas i afavorir les bombes de calor com a mesura per a aportar seguretat energètica i estabilitat econòmica als països.

El sector del gas aplica les mateixes estratègies dilatòries que aplicà l’automobilístic europeu contra l’electrificació. L’inconvenient és que això té conseqüències industrials de primer ordre. El sector automobilístic continental és amenaçat per les marques xineses i nord-americanes, atès que ha endarrerit l’electrificació després d’anys de pressió. Ara, corre el perill de desaparèixer malgrat que s’electrifiqui a corre-cuita. Endarrerir l’electrificació de la generació de calor pot perjudicar enormement la indústria europea en general, i la renovable i de bombes de calor en particular. Es deixen perdre grans oportunitats de reindustrialització en països com el nostre perquè no es fan les inversions necessàries per desenvolupar el sector de bombes de calor en un moment en què les vendes creixen acceleradament.

Ara com ara, la indústria europea és ben posicionada, però si la demanda de 60 milions de bombes de calor no es cobreix amb un augment de la producció a Europa, serà coberta per països asiàtics, que poden passar a tenir un domini absolut, igual que amb les plaques solars, bateries i xips. El sector renovable ha destacat els beneficis d’instal·lar 60 milions de bombes de calor a la UE repetidament. En primer lloc, la creació de 3 milions de llocs de feina. També una baixada a la meitat de les emissions de CO₂ dels edificis. Les bombes de calor no emeten contaminants atmosfèrics i poden fer baixar d’un 40% els òxids de nitrogen dins les ciutats, cosa que no permet el biometà. El sector renovable també defensa que les bombes de calor farien augmentar del 2,5% el PIB europeu.

De fet, el sector renovable estima que les bombes de calor poden fer estalviar, d’ara al 2030, seixanta mil milions d’euros en importació de gas fòssil. Les bombes de calor, i aquest és el motiu principal de l’oposició del sector del gas, poden fer baixar d’un 40% el consum de gas als edificis fins el 2030. Fins ara, la transició energètica s’ha centrat, primer, a tancar centrals de carbó, perquè són les més contaminants i més fàcils de tancar, atès que la major part ja és amortitzada del tot. Ja hem engegat la substitució en massa de vehicles de combustió per elèctrics. I just ara hem començat l’etapa de començar a tancar, o, si més no, redimensionar, el sector del gas. Molt probablement cada vegada hi haurà més declaracions en contra, com les de Sedigas.

Molts experts apunten que al gas li espera el mateix futur que a la resta de sectors afectats per la transició energètica. Sempre que sigui tècnicament possible, l’electrificació directa és la millor opció. Quan no ho sigui, es poden emprar gasos renovables, com ara l’hidrogen verd i el biometà. Això vol dir, a la pràctica, limitar els gasos renovables a certes aplicacions industrials. Molts analistes sostenen que és irreal pretendre de substituir el gas fòssil per gasos renovables als habitatges. Per generar tant hidrogen verd caldria una quantitat enorme d’energia, que implicaria multiplicar unes quantes vegades el nombre de plaques solars i molins eòlics en comparació amb l’electrificació directa amb bombes de calor. El biometà, per la seva banda, és important perquè aprofita un recurs propi –es genera a partir restes orgàniques, com ara excrements o escombraries– i quan és cremat es transforma en CO₂, i això fa disminuir l’efecte hivernacle d’un metà que acabaria a l’atmosfera igualment. Tanmateix, causa contaminació atmosfèrica, a diferència de les alternatives elèctriques. A més, té un cost més elevat i no pot assolir els volums de producció de gas fòssil actuals.

Què diuen els estudis sobre el cost i l’eficiència de les bombes de calor?

L’argument principal de Sedigas per a atacar a les bombes de calor és el preu de compra. Certament, ara com ara tenen un cost molt considerable i és un problema real per a moltes famílies. Per una banda, hi ha ajudes públiques per a instal·lar bombes de calor que poden arribar fins als 7.500 euros. Per una altra, és previst que l’aerotèrmia vagi baixant de preu a mesura que es popularitzi. També es pot optar per una alternativa més econòmica, com ara combinar un aire condicionat amb bomba de calor per a calefacció per aire, i una caldera elèctrica amb bomba de calor per a l’aigua calenta –uns 1.000 euros cadascun. Solució que pot servir per a molts pisos.

A més, hi ha uns quants estudis que mostren que, encara que comprar una aerotèrmia sigui més car, els estalvis per no haver de pagar gas acaben fent que recuperem la inversió inicial. Podem arribar a un estalvi fins del 85% si tenim plaques solars i el preu de l’energia és elevat. Si no tenim plaques, canviar la caldera de gas per una aerotèrmia a l’estat espanyol fa estalviar, de mitjana, uns 1.000 euros l’any, i fa baixar d’un 28% el rebut energètic, segons els estudis. El sector renovable destaca que quan es compra una bomba de calor cal pensar en termes d’inversió. Paguem més per un aparell que després ens farà estalviar en el rebut mensual. Per tant, no és tant si el preu és elevat o no, com si el sobrepreu inicial en relació amb una caldera de gas es compensa amb els estalvis en el consum d’energia durant la vida útil.

Sedigas, d’una altra banda, parla de calderes de gas “d’alta eficiència”. Ací els estudis són més clars, encara. Actualment, les calderes més eficients transformen 1 kWh de gas en 0,85 kWh de calor. Es perd un 15% d’energia, valor que cal dir que és molt bo tenint en compte que parlem de combustibles fòssils. Tanmateix, amb una bomba de calor, 1 kWh d’electricitat es converteix, de mitjana, en 3 kWh de calor, atès que l’electricitat no es fa servir per generar calor directament, sinó per captar-la de l’ambient –aire o aigua. És a dir, cobrim les necessitats de calor amb un consum de 3,5 vegades menys energia. I si bé el kWh del gas és més barat que no el de l’electricitat, el kWh elèctric és tan car precisament perquè es fa servir gas per generar-lo. Aquests dies que hi ha hagut un temporal de vent, el preu de l’electricitat s’ha situat en mínims anuals gràcies a la generació eòlica. Això ens mostra que com més energia eòlica i solar instal·lem, i més prescindim del gas, més barata serà l’electricitat i més econòmica ens sortirà la calefacció amb bomba de calor. Si hi afegim la instal·lació de plaques solars a les teulades i la creació de comunitats energètiques, el gas no hi podrà competir al sector residencial de cap manera.

L’electrificació no passarà d’un dia per l’altre, i alguns sectors hi arribaran abans que uns altres, però el sector del gas hauria d’anar preparant-se per redimensionar-se a la baixa de manera ordenada, centrar-se en aquells sectors en què els gasos renovables sí que poden ser una solució i facilitar l’electrificació en els que no siguin competitius. L’estabilitat del sistema energètic i el futur econòmic i industrial del país en depenen.