Transfuguisme espanyolista: Valents devora Ciutadans abans del 28-M

Les eleccions del 28-M s’han convertit en una batalla campal per a l’espanyolisme. Especialment per a Ciutadans, que malda per allargar una agonia carregada de dolor i desercions. Molts dels seus regidors i militants no s’han esperat al tràmit de les urnes i fa temps que han canviat d’aires. Alguns han anat al PSC i al PP, però la majoria han optat per integrar-se en una marca més jove: la formació d’extrema dreta Valents.

La seva presidenta, Eva Parera, ha declarat més d’una vegada que no volen ser una reformulació del partit d’Inés Arrimadas –“som molts més”, diu–, però les dades i els fets diuen tot el contrari. De fet, ella mateixa ha animat al transfuguisme amb un acte davant el Teatre Tívoli de Barcelona, on Ciutadans es va presentar en públic ara fa disset anys.

Desenes de regidors de la formació espanyolista han fet el pas i han canviat de jaqueta abans del 28-M. En tot plegat hi ha una peça clau, el secretari d’organització de Valents, Jean Castel Sucarrat, que va militar deu anys a Ciutadans i va ser diputat al parlament i regidor a l’Ajuntament de Girona. “Les portes de Valents són obertes a tots aquells que vulguin continuar treballant a favor dels catalans no independentistes, en tots i cadascun dels municipis de Catalunya”, justifica Parera.

D’on surt i què és Valents?

Valents és el projecte personalista d’Eva Parera –filla d’Anton Parera, ex-directiu de Josep Lluís Núñez i Joan Gaspart–, actualment regidora a l’Ajuntament de Barcelona i candidata a la batllia. La seva carrera política va començar el 2006, quan es va afiliar a Unió Democràtica de Catalunya (UDC), fet que li va permetre de ser regidora a l’Ajuntament de Corbera de Llobregat i, més tard, senadora i consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).

Amb la desintegració d’Unió, Parera es va refugiar a Units per Avançar, en què va militar fins al 2018, quan es va unir a Barcelona pel Canvi-Ciutadans, que encapçalava l’ex-primer ministre francès Manuel Valls. Ara, després d’uns resultats electorals mediocres, la cosa va acabar com el rosari de l’aurora. El grup es va fracturar en dos arran del suport a la investidura d’Ada Colau.

Amb el desinterès de Valls per la política municipal, Parera va cercar un salvavides i el 14 de febrer de 2021 va ser elegida diputada del PP –com a independent i sense deixar l’acta de regidora– al Parlament de Catalunya. Mesos més tard, amb la fugida de l’ex-primer ministre, va rebatejar grup de Barcelona pel Canvi per Valents, que poc després es va constituir en partit.

De tota manera, no va ser fins al febrer del 2022 que va deixar l’acta de diputada del PP i es va dedicar exclusivament a Valents. La seva proposta política es resumeix amb el lema “Feina, seguretat i llibertat” i amb un programa de deu punts que inclou “una Generalitat lleial a Espanya”, la supressió dels imposts propis, un sistema educatiu trilingüe i evitar que el govern espanyol depengui dels partits independentistes.

Devorar el cadàver de Ciutadans a l’AMB

L’operació d’arrelament i creixement de Valents ha consistit bàsicament a absorbir càrrecs municipals de Ciutadans. La gran opció del partit de cara al 28-M és Barcelona, tot i que la majoria dels sondatges els deixen fora del consistori. Actualment tenen tres regidors: Eva Parera, Òscar Benítez –que ocupa el lloc de Valls– i Marilén Barceló, que va abandonar Ciutadans i ara forma part del grup mixt.

Hoy en nuestra sede hemos disfrutado de la lección magistral de @VidalQuadras y Francesc de Carreras. Dos grandes maestros de los que siempre aprendemos. pic.twitter.com/nTokLywxlH

— Marilén Barceló (@MarilenBarcelo) April 19, 2023

A l’estructura del partit també s’hi han afegit la consellera de Ciutadans al districte de Sant Martí, Maria Eugenia Angulo; l’ex-regidor Santiago Alonso –serà suplent a la llista municipal–; l’ex-conseller al districte de Gràcia Jordi Bea; l’ex-conseller a l’Eixample Rafael Yepes; i l’ex-coordinador a Ciutat Vella Miguel Nueva (número 13 a la llista).

L’estratègia també ha fructificat a l’Àrea de Metropolitana de Barcelona (AMB), en què hi ha casos de transfuguisme en una desena de municipis, pel cap baix. A Cornellà, el candidat a la batllia, Pere Millán, era regidor de Ciutadans, i el secretari general de l’agrupació municipal, Vicente Picó, va anar a les llistes a Santa Coloma de Cervelló. També han fet el salt Remei Guevara, Silvia Alcalde i Maria Esquinas, que havien format part de les llistes a Cornellà i Santa Coloma.

La situació es repeteix a Sant Boi de Llobregat, on la candidata a la batllia, Esther Sánchez, també era regidora de Ciutadans a Santa Coloma de Cervelló. Així mateix, els càrrecs principals de l’agrupació municipal també els ocupen antics integrants de les llistes espanyolistes, com ara David Martín –secretari general–, Martín Farella i Mar Crespo.

També són ex-membres de Ciutadans els candidats a les batllies de Viladecans, Eric San Clemente; del Prat de Llobregat, Eloy Valdecantos (ex-assessor a l’Ajuntament de Barcelona); de Rubí, Roberto Torrecillas; de Sant Cugat del Vallès, Sílvia Tusell; Barberà del Vallès, David Ruiz (ara regidor no adscrit); de Ripollet, Josep Gabarra (ara regidor no adscrit) –també s’hi afegeix la regidora Caridad Pérez–; i de Parets del Vallès, Roberto Carmany (ex-regidor a Canovelles).

Fora de l’AMB, però també al Vallès Oriental, hi ha el cas d’Antonio Zamorano, que serà el candidat a la batllia de Cardedeu després de passar pel PP i Ciutadans.

El robatori de Sitges

Un dels casos més cridaners de l’expansió a costa de Ciutadans és el de Sitges, on Valents s’ha menjat tot el grup municipal al ple de l’ajuntament. El 17 gener de 2022, els regidors Manuel Rodríguez –serà el candidat a la batllia–, José Tendero i María Lores van notificar al consistori que havien canviat de partit i que se n’anaven al grup mixt per no perdre les actes.

Ciutadans va atribuir la fuga als interessos i aspiracions personals dels regidors i els va amenaçar amb expedients disciplinaris. Tanmateix, no van recular i es van endur uns quants militants a la nova formació. De fet, Rodríguez, que també va ser diputat al Parlament de Catalunya, va denunciar que l’executiva de Ciutadans intervenia en els afers de la política municipal i li coartava la llibertat.

Dit això, el cas de Sitges no és l’únic a la comarca del Garraf. El candidat a la batllia de Sant Pere de Ribes, Oscar León, també havia estat regidor per Ciutadans i havia participat en les agrupacions de la capital comarcal i de Vilafranca del Penedès. “Les discrepàncies en la manera d’entendre la política municipal han fet que decideixi de fer el pas a Valents i trencar amb la meva anterior formació política”, va dir.

A Gavà, en canvi, el candidat a la batllia serà l’ex-regidor de CiU Jaume Tutusaus, però la formació d’Eva Parera ha rebut el suport de Miguel Ángel Ibáñez, el regidor més antic de Ciutadans, que va entrar al consistori el 2007 i va estripar el carnet fa poc més d’un any.

Aprofitar la guerra de Lleida

Valents també ha tret rèdits dels problemes interns de Ciutadans a Lleida. El grup municipal va rebentar el 2021, quan els regidors Ángeles Ribes i José María Córdoba van expulsar-ne Maria Burrel, a qui la direcció del partit volia promocionar i fer-la portaveu. El conflicte es va acabar amb Ribes i Córdoba emprenent accions judicials contra Ciutadans, després de ser expulsats del partit per haver-se negat a lliurar les actes.

Misa y Fiesta del #1deMayo en la #FeriadeAbril2023 en #Lleida. #RIBES2023 @valents_cat @Valents_lleida pic.twitter.com/UwUNnC3NGU

— Ángeles Ribes Duarte (@AngelesRibes_68) May 1, 2023

En les eleccions vinents, Burrel serà la candidata de Ciutadans i Ribes serà el de Valents. Córdoba serà el seu número 2. Aquests darrers dies, Ribes ha estat notícia perquè, amb una denúncia a la Junta Electoral, va forçar la retirada de la pancarta de suport als represaliats a la Paeria.

Més enllà de la política municipal, Valents també ha incorporat els ex-diputats Jorge Soler i Javier Rivas. El primer ha assumit funcions de relacions internacionals i és coordinador territorial de la zona de Lleida.

Més enllà de Castel

Al Gironès, més enllà de la incorporació de Castel, Valents també ha aconseguit els serveis de Félix Sierra, que va ser coordinador de Ciutadans a Girona i ara serà el candidat a la batllia de Salt. Així mateix, Andrés Díaz i Miguel Ros, que el 2019 van ser cap de llista i número 2 a Llagostera, s’invertiran ara els papers a Blanes (Selva), on hi ha més ex-membres de Ciutadans, com ara el president de l’agrupació, Joan Morillo, i la secretària d’organització, Lucía Fernández.

Otra cumbre más! Y como siempre con mi inseparable bandera, esa que representa un sentimiento solo entendible a los que hemos formado parte de este glorioso cuerpo. #Legion #tercio #alejandrofarnesio pic.twitter.com/w5LUxNGWkQ

— Andres Diaz (@andresdiazdegra) May 9, 2021

També a la Selva, concretament a Caldes de Malavella, hi ha hagut un cas una mica més estrany. A principi de març de l’any passat, el regidor de Ciutadans al consistori, Carmelo Vico, va anunciar que estripava el carnet i que donava suport a Valents. Tanmateix, a l’hora de la veritat, el 28-M serà el candidat del PP, però a les xarxes socials comparteix propaganda de tots dos partits.

Este sábado día 15, a las 11:00h presentación del candidato a la alcaldía de Caldes de Malavella, Carmelo Vico, en la plaza del ayuntamiento vieja.

Aquest dissabte 15, a les 11:00h presentación de Carmelo Vico a l'alcaldia de Caldes de Malavella, a la placa de l'ajuntament vella pic.twitter.com/7CD7JLZAN3

— Carmelo Vico Mendoza (@VicoCarmelo) April 12, 2023

Més candidats taronges

Uns altres ex-membres de Ciutadans que encapçalaran llistes municipals de Valents són Ximo Llopis a Tortosa; Antonio Bernal a Roda de Berà; Juan Carlos Hurtado a Torredembarra; i Carmen Manchón a Igualada. Aquest darrer cas és especialment flagrant perquè a final d’octubre s’havia compromès a repetir com a candidata del partit d’Inés Arrimadas. “És un honor que el partit torni a dipositar la confiança en mi per plantar batalla. Una batalla difícil aquí, a Igualada, però la plantaré”, va dir al costat d’Anna Grau.

És un plaer i un honor ser la candidata de Cs a Igualada a les pròximes eleccions municipals.
Pero una Igualada per a tots. pic.twitter.com/IjD9mpUMKK

— Ciutadans Igualada (@IgualadaCs) October 25, 2022