La transformació d’imatge calculada d’Aragonès per a marcar distància amb el passat

Trobar un equilibri entre el manteniment de la institucionalitat i una mirada més pròpia que, entre més coses, lligui amb els trenta-vuit anys del president de la Generalitat. Aquest és el propòsit amb què l’equip de Pere Aragonès va treballar l’acte de presa de possessió, farcit de simbolismes i amb una particular versió de “Els segadors”, i el canvi d’escenari de la fotografia oficial del president, feta a l’escola bressol Dolors Canals. És una transformació d’imatge que es repetirà també en l’acte institucional de la Diada. En una legislatura marcada pels interrogants, amb el futur complicat d’una taula de diàleg en què Pedro Sánchez encara no ha confirmat si s’asseurà, i amb un possible fracàs negociador que hauria de donar pas a la definició d’un nou embat amb Madrid per part dels partits independentistes, l’equip presidencial ha emprès un canvi d’estètica que ha volgut posar el focus en dos missatges forts: la joventut i l’adscripció ideològica d’esquerres. Una de les paradoxes de l’origen d’aquesta imatge presidencial de joventut és que Aragonès va arribar al càrrec a conseqüència d’una repressió que es va endur tota una generació de polítics i, particularment, per l’empresonament i la condemna d’Oriol Junqueras. La projecció d’aquest progressisme adscrit a la marca de partit, que va afavorir que ERC arribés a un acord d’investidura amb la CUP abans que no amb JxCat, entronca amb el fet històric que implica el retorn d’un president d’ERC investit pel parlament després de la República espanyola i es remet a valors com la diversitat cultural o el bé comú.

És una voluntat que amara els espais d’expressió institucional del president, que vol tornar a prestigiar els organismes autonòmics després d’anys en què el discurs independentista majoritari havia conclòs que el grau d’autogovern de Catalunya era insuficient i les institucions tampoc no havien ajudat a fer el trànsit cap a la independència sinó que, a més, l’havien dificultat. Un discurs, aquest darrer, que havia encapçalat Quim Torra. La voluntat de represtigiar l’autogovern en un temps de repressió i de falta d’unitat independentista per a continuar el procés també és present en aquest canvi d’imatge, que cerca un equilibri entre el simbolisme tradicional de la institució i un accent propi que no sempre és fàcil de fixar.

L’acte de la Diada, a les columnes de Puig i Cadafalch

Enmig d’aquesta transformació carregada d’intencionalitat política, el govern ha traslladat l’acte institucional de la Diada a les quatre columnes de Puig i Cadafalch de Montjuïc, enderrocades per Primo de Rivera i restituïdes el 2011, i al mateix 11 de setembre i no la vigília, com ja era habitual. L’espai remet indiscutiblement a la catalanitat. El punt de partida de l’acte representa la universalitat que hi arrela: el cinquantè aniversari del discurs que Pau Casals va fer a la seu de les Nacions Unides per a reivindicar els valors de pau, justícia, llibertat dels pobles, cultura catalana i la fraternitat. Tot apunta que l’accent progressista es deixarà veure en l’eix vertebrador de l’acte que, segons la seva directora artística, Marta Bayarri, serà aquest: “La diversitat de la societat catalana, que s’aglutina entorn a la recerca del bé comú.” Són “lluites compartides” que, afegeix, “defineixen la nostra manera de ser”. Un concepte, el de lluites compartides, ideat per Òmnium Cultural amb la voluntat de bastir ponts amb sectors i gent que no havien estat inclosos en relats qualificats de més tradicionals i essencialistes del catalanisme, però que formen part del llegat històric i cultural de Catalunya. Una voluntat que s’identifica també amb el propòsit d’una part de l’independentisme de connectar amb bosses de població abans impenetrables i que també ha estat una de les obsessions de Junqueras.

L’equip d’Aragonès ha provat d’emmirallar-se amb una Catalunya diversa i forta culturalment i projectar valors de l’àmbit cultural per a acostar-los al gran públic. Aquest còctel de referents no clàssics s’ha combinat amb una empremta generacional d’Aragonès cercada, que en l’acte de la presa de possessió es va trobar amb decisions com la tria de l’actuació musical de Ginestà, que curiosament havia participat en la campanya electoral de la CUP. També es volia fer notar en la versió de l’himne interpretada per Magalí Sare i Manel Fortià i en què la cantant va feminitzar-ne la lletra referint-se a les “segadores”. Però n’hi va haver més, de detalls a destacar, en aquell acte. L’un, va ser la presència de la Guàrdia d’Honor dels Mossos d’Esquadra sense armes llargues i amb dones agents a primera línia, en què es podia interpretar una referència al debat polític sobre les actuacions policíaques en manifestacions, i fins i tot amb el discurs contrari a les forces antiavalots, i a un feminisme evident. Entre els altres elements, va ser igualment important la diversitat d’orígens dels que integraven la comitiva que va avançar pel carrer del Bisbe acompanyant Aragonès, la seva dona i la seva filla fins a la porta del Palau de la Generalitat. Aquest missatge de diversitat i, alhora, d’aglutinació dels catalans com un sol poble també serà present en l’acte institucional de la Diada.

L’indret d’aquest esdeveniment ha tingut tradicionalment tanta càrrega política com la tria dels espectacles que s’hi feien o els texts que s’hi deien. Pasqual Maragall va inaugurar-ne el format al Parc de la Ciutadella, primer al passeig dels Til·lers i després a tocar de cascada del parc, i va ser el lloc habitual fins el 2014. Poc abans del 9-N, el govern d’Artur Mas el va traslladar al Fossar de les Moreres –era la primera vegada que un president feia un acte en l’espai insígnia de l’esquerra independentista– i a la Llotja de Mar. En una legislatura en què es van comprometre a declarar la independència de Catalunya, l’executiu de Carles Puigdemont va fer l’acte a la plaça Comercial, a tocar del Born Centre de Cultura i Memòria i de les restes de la Barcelona del 1714 enderrocada per Felip V. L’acte del 2018 va ser a la plaça de Sant Jaume, com el 2015, i el govern de Quim Torra el va convertir en un esdeveniment de record i homenatge als presoners polítics i als exiliats, que també van tenir protagonisme l’any següent. El 2020 també es va fer a la plaça de Sant Jaume, aquesta vegada entrant també a espais del Palau de la Generalitat, i sense públic, a conseqüència de la crisi pel coronavirus, amb el record per les víctimes de la pandèmia.

L’executiu d’Aragonès ha optat per les quatre columnes de Puig i Cadafalch, que remeten a un simbolisme catalanista contemporani. L’arquitecte les va projectar en temps de la Mancomunitat per a l’exposició d’indústries elèctriques que va acabar essent l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. També és un espai vinculat a moments clau del procés. Aquests darrers anys, s’hi han fet actes polítics importants com els finals de campanya “Ara és l’hora”, previ al 9-N o de Junts pel Sí. El lloc es pot explicar per la voluntat de l’equip d’Aragonès de preservar el caràcter institucional, però, deixant a part el continent, el contingut sembla destinat a marcar el perfil propi que tant cerca.

N’és un exemple el disseny del cartell, obra de Lily Brick, una artista i muralista catalana nascuda el 1990 especialitzada en l’art de carrer. Tampoc no és casual el perfil dels actors, intèrprets musicals i ballarins que hi actuaran, majoritàriament joves i alguns dels quals amb projecció internacional, i amb orígens diversos. Hi haurà, per exemple, la rapera Miss Raisa, una catalana nascuda al Marroc que ha cantat contra el racisme i l’odi als immigrants. En una de les seves cançons, basada en la seva experiència personal i titulada “Una niña”, parla de l’apoderament progressiu i la valentia d’una noia amb vel que rep menyspreus i judicis racistes. La diversitat cultural també la projectaran figures com la d’Alba Carmona, cantant i compositora espanyola formada com a intèrpret de cant flamenc i de músiques tradicionals, i Kelly Isaah, un cantant i músic català d’origen nigerià que va guanyar el concurs La Voz, d’Antena 3, l’any passat.

Canvi en la fotografia institucional

En un discurs institucional, l’espai és clau per a projectar la imatge. La vigília de la Diada, Aragonès el pronunciarà a fora del palau, en el recinte modernista de Sant Pau. El president evita les parets de palau, i no és la primera vegada. El seu gabinet ja va provar d’actualitzar el lloc de la fotografia institucional d’Aragonès, que tradicionalment s’havia fet en espais identificables del palau mateix o bé amb fons indeterminats i, en qualsevol cas, amb una presència predominant de la senyera.

Aquesta vegada, el retrat oficial d’Aragonès, que s’ha distribuït als departaments de l’executiu, als ajuntaments i a més institucions o entitats, es va fer davant l’escola bressol Dolors Canals. Un exterior difícil de reconèixer en la fotografia, però que implica un canvi cromàtic. Això sí, hi van preservar la bandera catalana, com mana l’ortodòxia. Una altra vegada l’equilibri. L’autora del retrat, Laia Abril, va mirar de retratar Aragonès exhibint “proximitat”, segons que s’explicava en un comunicat difós pel govern. Abril és una jove artista barcelonina autora de projectes sobre el dol, la biopolítica i els drets de la dona que lliga amb la mateixa imatge que volia projectar el seu gabinet. Hi haurà més símbols canviats: la legislatura tot just acaba de començar.