El diàleg trampós entre accionistes bancaris

Ja deveu haver vist a la televisió (i a més mitjans) la intensa campanya publicitària que ha començat fa pocs dies el BBVA, en què representa que els seus accionistes s’adrecen als del Sabadell amb una pregunta concreta: “Com podria ser el nostre nou banc?” M’imagino que hi ha tot un reguitzell d’espots en què els accionistes aniran cantant les excel·lències de l’entitat que podrien arribar a ser, si acceptessin d’anar junts. He de dir, de seguida, que no m’agrada gens ni mica la campanya. Entenc que la publicitat és una eina més per a aconseguir l’objectiu, però crec que en aquest sector cal anar molt amb compte amb tot allò que es diu. I penso que en aquest cas es diuen coses que no són certes. Que duen senzillament a l’engany. Em sembla que el BBVA prova de canviar la seva tàctica i ara es vol presentar com una entitat molt dialogant, cosa que és un contrasentit, perquè es troba enmig d’una OPA hostil.

D’entrada, ja hi ha un fet que em sembla inversemblant. Es pinta un paisatge molt improbable: que un petit accionista d’una entitat miri de convèncer un petit accionista d’una altra. Per què ho penso? Doncs, molt senzillament, perquè un petit accionista, ni ha pintat, ni pinta, ni pintarà res dins una gran empresa. D’ell, únicament se’n recordaran en casos excepcionals. I aquest n’és un, una OPA hostil en què en necessiten el vot per imperatiu legal. Però després de la votació tornarà a no pintar res, ni tan sols en les juntes d’accionistes, que, en teoria, són el canal en què pot fer-se sentir i dir la seva. Això no passa gairebé mai i, si passa, la probabilitat de ser escoltat seriosament és mínima.

Per tant, ja partim d’una situació irreal, de manera que els diàlegs que puguem veure a continuació s’han de posar en quarantena. En realitat, amb l’anunci que he vist, de diàleg n’hi ha molt poc, però, tot i ser molt de poques paraules –la publicitat ha de ser així–, en diu algunes que grinyolen, si més no per als qui hem conegut una mica la manera de treballar històricament dels bancs.

Per exemple, els accionistes del BBVA diuen als del Sabadell, si fa no fa, que “col·laborarem junts per fer alguna cosa molt important”. Evidentment, no diuen quina mena de col·laboració els ofereixen. I crec que volen dir que tots dos plegats seran més grans i podran enfrontar-se millor a Europa i a la competència (?) domèstica. No ho sé, però en tinc seriosos dubtes. Ara, sí que estic segur que si l’accionista del Sabadell decideix de fer el bescanvi de cromos serà un accionista minoritari més del BBVA i, a partir d’aquell dia, el necessitaran tant com a mi, que no sóc accionista ni de l’un banc ni de l’altre. No sé si junts treballaran millor, però estic segur que, en poc temps, del Sabadell no en quedarà cap vestigi. Algú recorda Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Caixa Manlleu, Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa, per citar les últimes entitats absorbides pel BBVA? No és que l’entitat actuï d’una manera especial en aquest terreny; senzillament, és cosa del sector i de l’empresa compradora, en general.

Però continuem. Diu que amb la fusió del personal de les dues entitats tindran “el millor equip de professionals del sector en l’àmbit nacional”. Per aquí sí que no hi passo. L’accionista ha de saber què se n’ha fet, dels professionals de les caixes i bancs que han anat comprant. Quants n’han fet fora. Que preguntin a ex-treballadors d’aquestes entitats i els explicaran, amb tota seguretat, una història menys agraïda que la que ens pinten. És clar que aquí parlen entre accionistes, que, en teoria, només volen bons dividends, però se suposa que, almenys uns quants, també deuen pensar en la responsabilitat social i les conseqüències que tindrà la seva decisió en l’entorn, tant personals com empresarials. Entre més coses, perquè saben que l’avantatge de la compra, amb vista a fer més beneficis, rau, principalment, en l’eliminació de costs. Precisament ahir, la UGT va publicar un comunicat sobre aquest punt que em sembla interessant i que també hauria de fer pensar els accionistes del Sabadell, per bé que això no apareixerà en els “diàlegs” televisius.

Vet aquí que, segons el comunicat, i, d’acord amb l’anàlisi del servei d’estudis de la UGT, es projecta una reducció del 8% en la disponibilitat de crèdit, cosa que es tradueix en una disminució de més de 54.000 milions d’euros en préstecs. Les pimes i els autònoms, que depenen del crèdit com a “oxigen” per a les seves operacions, haurien d’encarar un augment de costs empresarials perquè l’oferta de finançament seria menor.

I afegeix que, al costat de la reducció del crèdit, les possibles pèrdues d’ocupació i el tancament d’oficines es destaquen entre les principals qüestions que susciten dubtes sobre l’operació. L’anàlisi del sindicat ha estimat “una pèrdua global entre 7.685 i 10.567 llocs de feina, a més d’insistir que la reducció de la capacitat de les empreses i autònoms per a accedir al crèdit implicaria la destrucció d’ocupació en múltiples sectors, no sols en banca”. La UGT també posa sobre la taula el risc del tancament d’oficines, entre 589 i 883 a tot l’estat espanyol, amb un impacte especial a Catalunya, el País Valencià, Astúries i Galícia, on el Banc Sabadell té una presència forta.

Això em sembla molt més real que els diàlegs que ens ensenyen. I encara em falta comentar una última frase de l’anunci. Diu que “tots hi sortirem guanyant”. Cal suposar que el “tots” es refereix als accionistes, perquè sembla clar que no inclou ni els treballadors ni les empreses. N’hi ha prou de mirar la llista d’associacions que demanen de personar-se davant Competència en l’OPA. Després d’algunes patronals, com Foment i PIMEC, els sindicats UGT i CCOO també han fet el pas, amb uns arguments molt semblants entre ells, com els que hem esmentat aquí, sobre la base de la realitat actual i la història d’aquestes operacions, que és sucosa i abundant.

I, quant al guany dels accionistes, tampoc no és prou clar què pot passar. Les xifres del bescanvi d’accions, amb les cotitzacions actuals, no són engrescadores per als accionistes del Sabadell. No sé si l’oferta canviarà amb un plus de diners en efectiu al bescanvi, cosa que fins ara ha negat el banc basc. Certament, encara poden passar moltes coses, però la decisió de Competència de passar a la fase 2, en què escoltaran més veus implicades en el món sindical i empresarial, no és un bon auguri per al BBVA.

Entre les coses que poden passar hi ha la situació dels EUA. Avui han tingut molt de ressò les noves amenaces de Donald Trump per a imposar immediatament –així que arribi a la Casa Blanca, el 20 de gener– aranzels del 25% sobre els productes del Canadà i Mèxic, els seus dos veïns més pròxims, per dues raons fonamentals, a què al·ludeix: l’entrada de droga per via del Canadà, en concret de fentanil; i la immigració il·legal, de Mèxic. Assenyala que si aquestes entrades al seu país no s’aturen els imposarà immediatament. I no podem oblidar que el 55% dels beneficis del grup BBVA el 2023 van venir de Mèxic i que avui la seva cotització a la borsa ha caigut d’un 3,3%.

També és cert que la Comissió Europea ha autoritzat avui l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell, perquè, com es preveia, ha considerat que no hi havia cap amenaça de tercers països que desvirtués el mercat interior. Una de freda i una de calenta.

Ja veurem com acaba tot. Però dubto molt que la campanya publicitària que ha engegat serveixi per a convèncer gaires accionistes del Sabadell que han de canviar els títols. És clar que el fet que jo la vegi enganyosa no vol dir que tothom la interpreti igual…