Les Corts tramiten avui la proposició de llei d’À Punt del PP i Vox

Les Corts prendran avui en consideració les cinc proposicions de llei que el PP i Vox volen tramitar per la via d’urgència i que siguen aprovades abans del 15 de juliol, que és quan s’acaba el període de sessions. És a dir, just quan farà un any que la dreta i l’extrema dreta van començar el mandat, hauran capgirat com un calcetí l’arquitectura legislativa dels vuit anys del Botànic. Una de les lleis que ha originat més polèmica d’ençà que la van anunciar, el 21 de març, és la de la reforma estructural d’À Punt.

Avui, en el primer debat a les Corts ja es veurà l’enfrontament total entre els dos partits del govern i els dos de l’oposició. Dos blocs irreconciliables. Tant el PSPV com Compromís han anunciat que presentaran esmenes a la totalitat a la proposició que ha fet el PP. Tots dos grups parlamentaris han fet reunions amb el comitè d’empresa i amb els sectors industrials relacionats amb l’audiovisual valencià per a saber quina és la seua posició i quines aportacions poden fer-hi. De fet, alguns d’aquests col·lectius compareixeran en la comissió de la radiotelevisió valenciana per expressar el seu punt de vista i aportar possibles millores a la llei.

L’opinió dels treballadors

Com que hi ha dues empreses, la corporació i la societat anònima, també hi ha dos comitès d’empresa. Encara no han emès cap valoració de la proposició de llei, i tampoc no han decidit quina serà la seua postura quan compareguen a les Corts ni en quin sentit aniran les esmenes que proposaran. Demà és previst que es reunesquen i que es decidesca quina serà la seua manera d’actuar a partir d’ara.

Amb tot, membres del comitè s’han reunit amb tots els grups parlamentaris tant abans de presentar-se la proposició de llei com després.

Quant als primers contactes amb el PP, José Juan Zaplana, membre de la comissió de la radiotelevisió valenciana, ja els va avançar per Nadal que proposarien una reforma integral de la llei d’À Punt. En aquella ocasió, els treballadors els van explicar les deficiències que trobaven en la llei vigent, com ara l’existència de les dues empreses o l’anomenada regla del terç. Aquesta regla diu que, en cap cas, la despesa del capítol 1, que és el del personal, pot representar més d’un terç del pressupost anual. Això, els treballadors ho trobaven absurd, perquè impedia, per exemple, la correcció de la relació de llocs de feina. En la proposició feta pel PP, aquesta regla ha quedat eliminada.

Una presa de pèl

Nathalie Torres, diputada de Compromís i membre de la Comissió de Radiotelevisió Valenciana de les Corts, ha qualificat la proposició de llei presentada pels grups de la majoria com una presa de pèl. “Si ho poses textualment, t’ho agrairia”, diu. “És una llei que, del punt de vista jurídic i tècnic, és fluixa i és tornar als pitjors anys de Canal 9. Crea més inseguretats que no pas certeses i va clarament i rotundament contra el valencià”, diu Torres, que remarca que enlloc de l’articulat es diu quina llengua serà la vehicular.

A parer de la representant de Compromís, la nova llei té com a única finalitat afavorir el control polític dels grups que donen suport al govern, ara el PP i Vox, i dificultar-ne la transparència. “Es carreguen el consell rector i imposen un consell d’administració que designarà el director general, i el director general designarà el director d’informatius. Quina imparcialitat, quina pluralitat hi haurà? És una presa de pèl.”

Compromís presentarà un text alternatiu a aquest que ha presentat el PP que inclourà, també, la unió de les dues empreses actuals. Aquesta és una demanda que s’ha fet, pràcticament, d’ençà de la posada en marxa dels mitjans públics, quan es va comprovar que la convivència entre un president del consell rector i un director general no era operativa.

La indefinició del model

Mercedes Caballero, diputada del PSPV, també portaveu del partit en la Comissió de Radiotelevisió Valenciana, considera que la llei presentada pel PP i Vox és la indefinició d’un model. “Al final, podran fer el que els done la gana quan els done la gana”, diu. Caballero avança que el seu grup també presentarà una esmena a la totalitat de la llei, però que té clar que el PP i Vox aplicaran la majoria parlamentària. Fins i tot, apunta que l’aplicaran perquè tots set membres del consell d’administració que han de nomenar les Corts siguen representants dels dos partits de la dreta, sense deixar cap lloc a l’oposició. “I quant al representant de la Federació de Municipis i Províncies, ells ho venen com un òrgan de participació, però no deixa de ser un òrgan polític dominat completament pel PP.”

Caballero té al cap l’exemple de Canal 9 i avança que aquell és el model que cerquen el PP i Vox. “Volen controlar els mitjans de comunicació públics perquè no creuen en el servei públic, creuen en l’audiència per a competir amb les privades, creuen en els negocis de la gent que té televisions privades, i no creuen en la professionalitat dels treballadors laborals”, diu.

La nova relació de llocs de feina

Quant a la manera de presentar la proposició de llei, la representant de Compromís opina que ho han fet d’aquesta manera i no com a projecte de llei a proposta del Consell perquè s’estalvien una sèrie d’informes i dictàmens que són preceptius. “Un és l’informe d’hisenda, perquè estic segura que hisenda els diria que no han marcat un mínim o un màxim de despesa ni especifiquen quin impacte tindrà sobre el pressupost de la Generalitat”, diu. Torres considera preocupant que no hi haja cap referència al compliment de contractes amb productores valencianes o amb els actors.

Una de les coses que diu la nova llei és que, una volta s’aprove i entre en vigor, els treballadors de les dues empreses seran subrogats per la nova empresa resultant. Segons Torres, el fet que del consell d’administració desaparega el representant dels treballadors que ara sí que és al consell rector els restarà molta força. “Els han volgut vendre una moto sobre les seues reclamacions d’estabilització professional, mitjançant un concurs de mèrits, i això és mentida. La llei parla d’un procés selectiu i això engloba tots els possibles models de processos de selecció”, diu. Els treballadors també dubten que això siga així a llarg termini, perquè el mateix text diu que, sis mesos després, s’ha de negociar una nova relació de llocs de feina. “S’han carregat els processos selectius, com que liquidaran la societat i la corporació, això els permet de carregar-se’ls… Però bé, per això hi ha les majories”, diu Nathalie Torres, que també remarca l’eliminació del llibre d’estil actual com un gran retrocés.

El canvi de llei que no va fer el Botànic

La creació dels mitjans públics va topar amb alguns inconvenients de funcionalitat que venien marcats pel text de la llei que encara és vigent. Tots els partits n’eren conscients i, fins i tot, a començament de la legislatura passada, es va crear una comissió de treball per a canviar-la. Per les Corts van passar experts de tota mena amb idees per a millorar-la. Tant el president del consell rector com el director general van demanar als diputats de la majoria que s’afanyaren a corregir uns defectes que en llastaven el funcionament. “Pensàvem que l’actual llei necessitava una actualització, però és veritat que no ens acabàrem de posar d’acord, es van dissoldre les Corts i allà es va quedar el treball fet. Però això no significa una indefinició del model ni passar d’una televisió oberta de tots i per a tots els valencians a una televisió com si fos Tele Madrid o Canal Sur”, diu la representant socialista.