La trama Koldo va acorralant Pedro Sánchez

Les revelacions del cas Koldo exposen una trama amb tentacles dins el govern de Pedro Sánchez i dins la Guàrdia Civil, que precisament és l’encarregada d’investigar el cas. En les diligències, s’hi detalla que el comissionista Víctor de Aldama –definit com “el nexe corruptor”– tenia una relació estreta i lucrativa amb l’ex-ministre José Luis Ábalos, aleshores mà dreta i home de màxima confiança de Sánchez. “Amb el nou govern, tot allò que es vulgui […] Amb el ministre ho tinc tot lligat“, es vantava.

L’origen de la causa judicial és una denúncia del PP pels contractes de l’empresa Soluciones de Gestión –sense cap mena d’experiència– amb l’administració pública per a vendre material sanitari, en molts casos defectuós, en plena pandèmia del coronavirus. De Aldama, amb l’empresari Juan Carlos Cueto –investigat en el cas Defex–, va aconseguir una desena de contractes valorats en uns 54 milions d’euros i, suposadament, es va embutxacar comissions molt suculentes.

L’extensió real de la trama Koldo és molt difícil de determinar, però hi ha indicis que assenyalen cap a Veneçuela i també contactes per a afavorir el rescat de l’aerolínia Air Europa. De fet, ja han provat d’investigar judicialment la parella de Sánchez, Begoña Gómez, per aquest rescat en la causa que té oberta per presumptes delictes de tràfic d’influència i corrupció privada.

El jutge de l’Audiència espanyola Ismael Moreno és l’encarregat de la instrucció del cas Koldo i és a un pas d’encausar l’ex-ministre Ábalos. Ara bé, el cervell de la trama, De Aldama, fa uns dies que és en presó preventiva per una altra causa. Segons el jutge Santiago Pedraz, formava part d’una “organització criminal” que es dedicava a defraudar Hisenda amb l’IVA dels hidrocarburs. Concretament, el desfalc ronda els 182 milions d’euros.

Un germà i una espiral de corrupció

El primer contacte entre De Aldama i l’entorn d’Ábalos va ser l’estiu del 2018, segons la Guàrdia Civil, quan el seu germà i agent de policia, Rubén de Aldama, va ser nomenat escorta del ministre. De fet, va ser ell qui poc després va arranjar-li un sopar amb Koldo García, assessor del ministre aleshores, i Ábalos mateix. “Ho tens ben fàcil per a fer coses”, va escriure Rubén de Aldama al seu germà, després de la trobada.

La relació entre tots tres es va estrènyer durant els mesos següents, segons les diligències. De Aldama, en canvi de “contraprestacions”, tenia opcions privilegiades de fer negocis i també accés a tota mena d’alts càrrecs. Així, en plena pandèmia, sembla que va aconseguir els contractes amb Adif, Ports de l’Estat, els ministeris de Transports i d’Interior i els governs de les Illes Balears i Canàries.

I les contraprestacions? Segons la investigació, De Aldama –amb una àmplia xarxa de contactes a Amèrica Llatina, especialment a Mèxic i Veneçuela– tenia en nòmina a Koldo García, a qui feia pagaments periòdics de 10.000 euros. Al començament, va tenir algun problema de liquiditat i va demanar efectiu a un company de negocis veneçolà, Jorge Giménez, actual president de la Federació de Futbol de Veneçuela. “La màquina necessita oli, tu ho saps més bé que ningú”, li va escriure.

Segons la Guàrdia Civil, entre el 2020 i el 2022, García va multiplicar per quatre els seus ingressos en efectiu i es va comprar uns quants immobles, entre els quals, tres pisos a Benidorm amb un valor d’un milió i mig d’euros. Així mateix, la trama va pagar el lloguer d’un pis a Madrid –en total 82.298 euros– a una amant d’Ábalos i li van donar les claus d’un xalet de 600.000 euros en una urbanització de La Línea de la Concepción (Campo de Gibraltar).

El xalet el va comprar l’empresari Claudio Rivas –actualment empresonat amb De Aldama pel frau dels hidrocarburs–, que segons la Guàrdia Civil volia que Ábalos facilités a la seva empresa, Villafuel, el títol d’operador a l’engròs de productes petrolífers. El gener del 2021 li va aconseguir una reunió amb el director de gabinet del Ministeri d’Indústria, però a final d’any li van denegar la concessió. No hi va haver vist-i-plau fins el 2022, quan Ábalos ja era fora del govern espanyol.

El comandant a sou

La trama, segons les diligències, es va intentar de blindar de qualsevol investigació i va comprar un comandant de la Guàrdia Civil, Rubén Villalba, que fins el 2023 va treballar als serveis d’informació del cos. De Aldama va pagar uns 88.000 euros en canvi de favors i de “línies de comunicació segures”, és a dir, mòbils sense control oficial que es canviaven de manera habitual. Villalba va ser detingut el març passat, quan treballava a l’ambaixada espanyola a Veneçuela, i ha estat apartat de la Guàrdia Civil.

Delcy i Air Europa

La investigació també assenyala De Aldama com el responsable d’orquestrar la visita de la vice-presidenta veneçolana Delcy Rodríguez a Madrid, el gener del 2020, tot i que la UE la tenia a la llista negra de sancions. “La vice-presidenta de Veneçuela ve en privat dilluns i vol veure’m discretament com a continuació de la trobada que vaig tenir amb el ministre de Comunicació. La gestió que vam acordar en favor de les empreses espanyoles ha permès que Duro Felguera hagi cobrat un deute important”, va escriure Ábalos a Pedro Sánchez, que va avalar la reunió amb un “bé”.

La trobada a l’aeroport de Madrid es va filtrar als mitjans i el govern espanyol va fer mans i mànigues per negar-la, primer, i rebaixar-ne el contingut, després. Segons la Guàrdia Civil, De Aldama va ser l’encarregat de redactar la invitació d’Ábalos a la vice-presidenta –amb data del desembre del 2019–, en què deia que es volien explorar “les possibilitats” que tenia en aquell moment Veneçuela “de sortir de les sancions, de l’intercanvi de productes espanyols i col·laborar per ser partícips de fer unes eleccions democràtiques a Veneçuela”.

Ara bé, els interessos del comissionista amb Rodríguez anaven força més enllà de les relacions internacionals. Aquell mateix desembre, havia preparat un contracte perquè el Fons de Desenvolupament Nacional de Veneçuela vengués 104 lingots d’or per 68,4 milions de dòlars. “En això groc. Està tot llest”, li va escriure. A més, segons les diligències, De Aldama feia de representant de Globalia, empresa propietària d’Air Europa, a qui el govern de Nicolás Maduro deu 200 milions de dòlars.

En aquest sentit, la investigació destaca que De Aldama va influir perquè el govern espanyol rescatés l’aerolínia en plena pandèmia. L’estiu del 2020 va arranjar una reunió entre Javier Hidalgo, director executiu de Globalia amb la ministra d’Economia espanyola d’aleshores, Nadia Calviño. Uns mesos després, el consell de ministres espanyol va avalar el rescat per 435 milions d’euros. “Deixa’m ajudar-te. Sé que estàs molt malament, però confia en mi […] Jo m’encarrego de la resta amb els ministres i continuem amb aquesta merda endavant”, havia escrit abans el comissionista a Hidalgo.

El “finançament irregular” del PSOE

Les turbulències i les derivades del cas Koldo no han passat desapercebudes al PP, que prova de treure’n rèdit electoral, després d’haver punxat amb la guerra bruta contra la llei d’amnistia. Ahir, el portaveu de la formació, Borja Sémper, va presentar una querella a l’Audiència espanyola perquè s’investigués el PSOE per finançament il·legal, suborn i tràfic d’influències. “És un escàndol d’unes dimensions desconegudes”, va dir.

L’element que introdueix la querella és el testimoni anònim d’un empresari —sense cap prova més enllà de les seves paraules—, publicat fa uns dies al mitjà The Objective. En un vídeo amb la veu distorsionada, l’home diu que es van pagar 600.000 euros a Víctor de Aldama perquè l’empresa Villafuel obtingués del govern espanyol la llicència d’operador a l’engròs de productes petrolífers.

Ara bé, el testimoni diu que no tot va passar per mans del comissionista, sinó que ell mateix va portar “90.000 euros en bosses a la seu del PSOE” i els va lliurar a la segona planta de l’edifici. Allà el va rebre una persona que és incapaç d’identificar.