‘Tradwife’, la tendència polèmica que reclama el paper de la dona com a mestressa de casa

“El deure d’una dona és sotmetre’s al marit, el rol d’ell és liderar”, diu la usuària de TikTok Estee C. Williams (@esteecwilliams), que té vuitanta-dos mil seguidors. Ella, com milers de dones més, s’anomena tradwife i defensa el paper de la dona com a encarregada de les tasques de casa i de la cura dels fills, amb un discurs ultratradicional. Segons les tradwives, les dones s’han de sotmetre’s als homes i servir la seva família i la funció dels homes és protegir-les i treballar per mantenir-los. És un discurs que s’ha escampat molt aquests darrers mesos a TikTok i ha aixecat molta polèmica. Però, qui defensa aquest discurs? Quin perill amaga? Us ho expliquem a continuació.

Què és el moviment tradwife?

El moviment tradwife, abreviatura de traditional wife (‘esposa tradicional’), defensa els papers de gènere tradicionals arrelats en el sistema patriarcal, i és una tendència que ha crescut molt aquests darrers anys gràcies a les xarxes socials. Defensa que el paper de la dona és servir el marit i la família, sense haver de treballar fora de casa, i recupera l’estètica dels anys cinquanta als Estats Units. A les xarxes socials, les tradwives comparteixen contingut per fer conèixer el seu estil de vida. A TikTok, per exemple, Estee C. Williams penja vídeos en què diu que les dones han de sotmetre’s al seu marit i que no per això han de ser considerades un gènere inferior. En els vídeos, on apareix cuinant, netejant, i parlant de qüestions com ara la religió, repeteix un discurs articulat entorn del deure femení. “Complaure les necessitats del teu marit abans que les teves és el deure d’una bona esposa“, diu.

Però no és l’única. Amb més de setanta-sis mil seguidors, Ashley (@herblessedhome a TikTok) també s’identifica com a tradwife. Cada dia penja vídeos sobre receptes, trucs per a rentar els plats més eficaçment o consells per a saber què fer quan el marit torna a casa de la feina. Com elles dues, n’hi ha centenars a les xarxes.

Aquest moviment troba una de les principals inspiracions en el llibre Fascinating womanhood, escrit per Helen Andelin el 1963, que parla del concepte de la feminitat ideal i explica detalladament tot allò que ha de fer una dona per a convertir-se en l’esposa ideal. També s’inspiren en la web The Darling Academy, creada per Alena Kate Pettitt, on hi ha un centenar d’articles que parlen dels principis bíblics de les dones, les feines de casa, el matrimoni i la vida familiar.

Quin perill conté el discurs de les tradwives?

Sílvia Martínez, investigadora de la UOC especialitzada en xarxes socials i comunicació digital, diu que les tradwives mostren un estil de vida completament idealitzat de les mestresses de casa. A més, adopten una estètica dels anys cinquanta i parlen d’aquesta època amb nostàlgia, sense tenir en compte els problemes que les dones tenien aleshores. Tanmateix, explica que el problema no està en el fet que les tradwives reivindiquin la feina de les mestresses de casa. De fet, defensa que dedicar-se a temps complet a les tasques domèstiques és una decisió voluntària i lliure, i que moltes vegades es pren perquè els papers domèstics no són ben repartits. Martínez considera que el problema és idealitzar el paper de la mestressa de casa i incorporar unes altres ideologies al discurs que, en la majoria dels casos, es manifesten contràries al feminisme. “Sotmetre’s sempre implica limitar les llibertats. Si vols prendre la decisió, endavant, però si acompanyes la decisió amb paraules com ‘submissió’, ja no parles de llibertat”, diu.

Fins i tot hi ha qui es demana: és real, tot això que ensenyen? Janira Planes, periodista especialitzada en TikTok i cultura d’internet, explica que el contingut que les tradwives comparteixen a les xarxes simplifica molt la seva realitat. “A Tiktok, els vídeos de seixanta segons no permeten de matisar gaire, i no sabem quina realitat hi ha darrere de cada situació, que pot arribar a ser perillosa.”

En relació amb això, els experts diuen que un dels perills d’aquest discurs és que de vegades incorpora idees radicals vinculades a la religió i als moviments socials conservadors, sobretot de l’extrema dreta. El moviment es configura partint de l’oposició al feminisme i defensa que el seu model de vida és el correcte, el millor per a les dones. Martínez explica que, tot i que de moment la tendència sembla que té èxit, principalment, als Estats Units i prou, hi ha el perill que es popularitzi per tot el món. “Si aquest discurs s’incorpora a altres ideologies que sí que tenen presència a Europa, sobretot les conservadores, és probable que la tendència creixi ràpidament“, declara.

TikTok, el principal canal de difusió

Si el moviment tradwife ha crescut exponencialment aquests darrers anys ha estat gràcies a les xarxes socials. Janira Planes diu que, en el cas de TikTok, la xarxa social viralitza els continguts que generen més interaccions, tant si són de crítica com d’admiració. Si llegim els comentaris dels vídeos que les tradwives comparteixen, veurem que les reaccions són ben contrastades, però és cert que el nombre de visualitzacions, comentaris i m’agrades és molt alt. TikTok només percep que aquest vídeo genera interès i, per tant, s’encarrega de situar-lo dins l’algorisme dels usuaris. Més enllà del vídeo en si, TikTok és una aplicació amb milions d’usuaris i hi ha cabuda per a tots els nínxols. D’aquesta manera, dins la xarxa es creen comunitats de persones amb gusts i preferències similars. Segons Martínez, un altre factor que facilita la viralitat dels vídeos és l’ús de paraules i conceptes que creen rebuig, com ara “submissió” o “servir el marit”. Els usuaris de la xarxa reaccionen a aquests continguts i, sense saber-ho, donen valor al vídeo.

Sílvia Martínez alerta que un dels perills d’aquests continguts és que els joves reben un missatge que no és real, és un estil de vida totalment idealitzat que pot influir els adolescents que són en ple procés de configuració de la seva personalitat. Per això defensa que és essencial reforçar l’educació mediàtica. Cal entendre que els vídeos es preparen meticulosament, amb molta cura dels detalls, encara que els publiquin perfils anònims o poc coneguts, i darrere de cada vídeo pot haver-hi interessos o, fins i tot, campanyes de comunicació. “Els joves estan contínuament exposats a continguts que defensen determinats discursos, i si no tenen les eines per a determinar què és real i què no, aquests continguts són un perill“, diu Martínez.