30.09.2017 - 22:00
Segons que informa el govern de la Generalitat de Catalunya, el nombre exacte de persones que són cridades a votar avui en el referèndum d’autodeterminació és de 5.343.358. Aquest d’avui serà el setè referèndum que els catalans hauran votat des del final del franquisme. Els sis referèndums anteriors han estat aquests: reforma política (1976), constitució espanyola (1978), Estatut d’Autonomia (1979), OTAN (1986), constitució europea (2005) i Estatut d’Autonomia (2006). En tots els casos, excepte en el de l’OTAN, va guanyar el sí.
Però la xifra clau, almenys per mi, i sobretot avui, és el nivell de participació. Les xifres de participació dels sis referèndums anteriors són molt interessants de saber, per evitar enganys i autoenganys: reforma política, 73,9% de participació; constitució espanyola, 68,7%; Estatut d’Autonomia de 1979, 59,3%; OTAN, 62,9%; constitució europea, 41%; i Estatut d’Autonomia del 2006, 49,4%. Totes aquestes dades les trec d’aquesta pàgina oficial de la Generalitat de Catalunya, l’Idescat, perquè quedi clar, doncs, que a Catalunya s’han donat per bons referèndums amb una participació inferior al 50%. Jo, optimista de mena, aspiro a molt més. Però quedem avisats tots plegats: aquí es va donar l’endavant les atxes a la constitució europea amb un 41% de participació. I encara diré més. Ada Colau, per posar un exemple, és batllessa de Barcelona havent tingut només el 15% del vot sobre cens. I amb una participació del 60%. Aquí, xifres oficials. Ho dic per posar context a les coses que es diran avui a la nit.
Hi ha dos detalls, sense cap valor estadístic, que em donen fe i esperança sobre l’augment que veig de participació. Un, és el comentari d’un dels treballadors de la Fundació Arrels: mai com ara els sense sostre preguntava com podien votar. Si fins i tot els sense sostre volen votar, vaig pensar, és que les ganes són moltes.
L’altra té a veure amb els vídeos de A por ellos. Els crits d’ànims que van rebre els membres armats de la Guàrdia Civil que sortien de casernes espanyoles cap a Catalunya. No sé si hi ha hagut cap element que ajudi més a la participació que aquests vídeos. No entre els independentistes, motivats d’entrada, sinó entre els unionistes, que no tant. Jo ja ho sé, que els independentistes ens votem a sobre. El dubte era la resta. I poques coses he vist jo que ofenguessin més que aquestes imatges. Imatges que han passat per terra, mai i aire per les televisions espanyoles. Imatges que han dolgut, i molt, als catalans d’origen espanyol. Votin què votin.
Pels nascuts a Huelva, Cartagena o Madrid, aquelles imatges van ser molt doloroses de veure. Sé de gent que ha arribat a dir ‘ja no em considero més espanyola‘. S’ha acabat. La nostra feina, avui, més que mai, és aconseguir obrir els col·legis electorals i posar-hi les urnes. Això correspon al control del territori. Seran els piolins contra els pagesos. Els policies contra els pares i mares. La secreta contra els informàtics. Però si els col·legis obren i es pugui votar, això serà la desaparició del poder efectiu de l’estat espanyol a Catalunya. Un altre cop. Serà un magnific Tractors 1 – Piolín 0.
Ara, les ganes de votar, les han provocades la Guàrdia Civil, Mariano Rajoy i la justícia espanyola. I sobretot els crits d’a por ellos. Si nosaltres, els independentistes convençuts, aconseguim obrir els col·legis a primera hora del matí, els sobiranistes a seques ens els ompliran a partir de migdia amb el record de l’a por ellos. I la participació, aleshores, es pot enfilar. Avui pot ser un gran dia. Mira-t’ho així. Aprofitar-lo, o deixar que passi de llarg, depèn de tu. De tu, que has d’obrir els col·legis de matinada. I de tu, que has de votar a migdia amb el record de l’a por ellos.
