22.11.2024 - 21:40
|
Actualització: 22.11.2024 - 21:44
The Washington Post · Bryan Pietsch
El Tribunal Penal Internacional (TPI) va emetre dijous una ordre de detenció contra Benjamin Netanyahu, primer ministre israelià, i una altra contra Yoav Gallant, l’ex-ministre de Defensa israelià que ha supervisat el desenvolupament de bona part de l’ofensiva a Gaza.
En les ordres, el TPI veu “motius raonables” per a creure que Netanyahu i Gallant són responsables de crims, entre els quals, l’ús de la fam com a arma de guerra, i també dels crims “d’assassinat, persecució i altres actes inhumans”. El tribunal, paral·lelament, ha emès una ordre de detenció contra Mohammed Deif, dirigent d’Hamàs, a qui Israel diu que va assassinar a Gaza en un atac d’aquest juliol passat.
Les ordres de detenció contra Netanyahu i Gallant podrien afectar considerablement la seva capacitat de viatjar a l’estranger, atès que uns quants dirigents europeus han deixat clar que els detindran en cas que entrin al seu espai territorial, en compliment de les seves obligacions com a estats membres del tribunal.
Així és com les ordres de detenció podrien afectar Netanyahu i Gallant.
Què signifiquen aquestes ordres de detenció?
El tribunal ha emès les ordres de detenció per “crims de lesa humanitat i crims de guerra comesos, pel cap baix, del 8 d’octubre de 2023 al 20 de maig de 2024” –és a dir, el període comprès entre el començament de la guerra de Gaza i el moment en què el fiscal del TPI va emetre les ordres. La decisió d’emetre les ordres, o no, correspon als jutges de la sala de qüestions preliminars del tribunal.
El TPI, amb seu a l’Haia, es va crear el 2002 per a fer retre comptes als responsables, ideològics o materials, d’atrocitats com ara genocidis, crims de lesa humanitat i crims de guerra. El tribunal és un organisme independent del Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU.
El TPI no té forces policíaques, per la qual cosa depèn dels seus 124 estats membre a l’hora d’executar les ordres de detenció. Israel, que no és estat membre del tribunal, al·lega que el TPI no té jurisdicció sobre els israelians. Dijous, el TPI va remarcar en les ordres de detenció que tenia jurisdicció sobre el cas en virtut de la jurisdicció territorial de què disposava a Palestina.
Netanyahu i Gallant, per tant, tan sols seran detinguts si viatgen a un estat membre que decideixi d’executar l’ordre de detenció. A Israel, ni l’un ni l’altre no tenen perill de ser arrestats.
El tribunal tampoc no jutja els acusats en rebel·lia, tret de casos excepcionals, cosa que significa que Netanyahu i Gallant probablement no seran jutjats, tret que siguin detinguts en algun estat membre del TPI i transportats a l’Haia. Encara que és poc probable que això passi, les ordres de detenció projecten una llarga ombra sobre Netanyahu i Gallant, i amenacen d’aïllar encara més Israel de la resta de la comunitat internacional.
On no poden anar Netanyahu i Gallant?
La majoria dels països europeus són membres del TPI, incloent-hi tots els estats membres de la Unió Europea. En un missatge a X, Josep Borrell, cap de la diplomàcia de la UE, ha dit que les ordres de detenció eren vinculants per a tots els estats que formaven part de l’Estatut de Roma, el tractat internacional que va establir el TPI.
Els Països Baixos van anunciar que no dubtarien a complir les ordres en cas que Netanyahu o Gallant entressin al país. “Els Països Baixos, naturalment, respecten la independència del TPI”, va dir el ministre d’Afers Estrangers, Caspar Veldkamp. I afegí: “Estem obligats a cooperar amb el TPI, i ho farem.”
En un comunicat, el Ministeri d’Afers Estrangers irlandès va declarar que Irlanda feia costat al TPI i demanava a tots els estats que en respectessin la independència i imparcialitat i que no provessin de menystenir-lo.
El Regne Unit, que també és membre del TPI, s’ha mostrat menys clar sobre les ordres de detenció. Un portaveu del govern britànic ha dit, en un comunicat, que el govern britànic respectava l’ordre del tribunal, però que el Regne Unit havia deixat clar que Israel tenia “dret de defensar-se, d’acord amb el dret internacional”. I ha afegit: “No hi ha equivalència moral entre Israel, una democràcia, i Hamàs i l’Hesbol·là.”
Per la seva banda, els Estats Units no formen part del TPI.
Com s’han executat, anteriorment, unes altres ordres de detenció?
En total, deu acusats han estat condemnats pel TPI, segons la pàgina web del tribunal. Ahmad al-Faqi al-Mahdi, de nacionalitat maliana i condemnat per crim de guerra per haver atacat intencionadament monuments històrics i edificis de caràcter religiós, va ser lliurat al TPI per les autoritats de Níger, quan feia pocs dies que el tribunal havia dictat l’ordre de detenció en contra seu. Ahmad al-Faqi al-Mahdi va ser traslladat immediatament al centre de detenció del TPI a Holanda, on fou condemnat un any després.
Però els estats membres no sempre executen les ordres de detenció dictades pel TPI. El tribunal va emetre una ordre de detenció contra el dirigent sudanès Omar al-Baixir l’any 2009, però Sud-àfrica es va negar a detenir-lo quan va entrar al país l’any 2015. Posteriorment, el Tribunal Suprem d’Apel·lacions de Sud-àfrica va dictaminar que la no-detenció de Baixir havia estat il·legal. Baixir tampoc no va ser detingut quan va arribar a Jordània, un altre estat membre del tribunal, l’any 2017. Segons el TPI, “el sospitós continua en llibertat”.
El president rus, Vladímir Putin, tampoc no va ser detingut quan va visitar Mongòlia –estat membre del TPI– l’any passat, poc després de l’ordre de detenció del tribunal per presumptes crims de guerra a Ucraïna. Així i tot, l’ordre sí que ha obligat Putin a modificar algunes de les seves visites internacionals per evitar de ser detingut: el juliol de l’any passat, per exemple, Putin va absentar-se d’una cimera a Sud-àfrica perquè un tribunal va reiterar que la justícia sud-africana tenia l’obligació de detenir-lo si entrava al país.
“Alguns països estan disposats a incomplir les seves obligacions amb el tribunal, però això sempre sol crear tensions internes i externes”, explica David Bosco, professor de la Universitat d’Indiana i autor d’un llibre sobre el TPI.
Quin impacte pot tenir l’ordre del TPI en el conflicte de Gaza?
Netanyahu ha reiterat la intenció de continuar l’ofensiva a Gaza tot i l’emissió de l’ordre de detenció, que ha titllat de vergonyosa.
“Cap decisió antiisraeliana, per indignant que pugui resultar, ens impedirà –ni m’impedirà a mi– de continuar defensant el nostre país per qualsevol mitjà. No cedirem a les pressions”, ha dit.
Gallant, a qui Netanyahu va destituir del càrrec de ministre de Defensa israelià fa uns dies, ha dit que Israel “no es deixarà acovardir”. En un missatge a X, l’ex-ministre israelià ha reiterat que les Forces de Defensa d’Israel “continuaran lluitant per aconseguir els objectius en aquesta guerra”, i afegia que estava orgullós “de l’extraordinari privilegi” que havia tingut per defensar “Israel en un dels moments més difícils de la seva història”. “Dono tot el meu suport a les nostres tropes, que continuaran actuant al més alt nivell professional i moral a l’hora de defensar l’estat d’Israel”, acabava dient.
Adam Taylor, Sammy Westfall i Sarah Dadouch han contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
