Toulouse-Lautrec, el cartellisme i el batec del Montmartre del tombant de segle, al CaixaFòrum

Cafès, cabarets, salons de ball, music halls. Músics, artistes i intel·lectuals parisencs van aplegar-se als locals del barri de Montmartre, que va esdevenir l’epicentre cultural avantguardista, a final del segle XIX i començament del XX. El cartellisme –les il·lustracions, litografies i gravats anunciant els actes i reunions del barri– va esdevenir un trampolí per a difondre l’obra dels artistes que els feien. I un dels cartellistes més coneguts del moment va ser Henri de Toulouse-Lautrec. Ara el CaixaFòrum li dedica la primera gran exposició de la temporada: ‘Toulouse-Lautrec i l’esperit de Montmartre‘, que es podrà veure fins al 20 de gener.

La mentalitat d’avantguarda dels artistes de Montmartre va connectar amb un jove Henri de Toulouse-Lautrec que, malgrat provenir d’una classe benestant i entendre l’art en el sentit més acadèmic, va voler dedicar-se en cos i ànima a la il·lustració i el cartellisme, les obres que el van fer reconegut mundialment. La seva creació artística i la contribució a la història de l’art van consistir a fer il·lustracions i cartells ‘com a autèntiques formes artístiques, sense jerarquitzar ni establir diferències entre aquestes formes d’art i la pintura’, explica Philip Dennis Cate, comissari de l’exposició.

Per copsar l’esperit del barri, la mostra presenta 345 obres procedents de col·leccions d’arreu del món. A banda Toulouse-Lautrec, també n’hi ha d’una vintena d’artistes de mentalitat semblant, que van pouar en l’esperit de Montmartre, com ara Édouard Manet, Jules Grün i Georges Tiret-Bognet.

El batec artístic de Montmartre
A final del 1881 Rodolphe Salis fundà a Montmartre el cabaret Le Chat Noir. El local, i els seus parroquians, sobretot artistes i escriptors afins al col·lectiu protodadaista i surrealista Les Arts Incohérents, van influir a l’hora de convertir el barri en un focus d’atenció de la vida artística i literària de l’avantguarda parisenca. En pocs anys el barri es va transformar en el centre literari i artístic de la ciutat. A final de segle ja hi havia més de cinquanta locals d’entreteniment: cabarets, cafès concert, sales de ball, music halls, etc. Irònicament, abans de convertir-se  en una gran atracció turística internacional, Montmartre era anti-establishment i antiburgès, i les seves obres es presentaven en llocs pocs convencionals, com ara aquells locals d’entreteniment.

Formalment, els artistes d’avantguarda van adoptar eines antiacademicistes com ara l’humor, la ironia, la sàtira, la caricatura, el teatre d’ombres i els titelles per criticar la societat del seu temps. Les il·lustracions de premsa, els cartells i en general la relació de l’art amb els procediments de reproducció seriada i la comunicació de masses són formes d’expressió distintives d’aquells artistes i d’aquells anys, tal com reflecteix l’exposició al CaixaFòrum.