“Tots tres països som les tres mamelles d’on es nodreix l’estat colonial espanyol”, el sobiranisme es conjura a València

“No volem ser una Comunitat colonial. Volem ser un País Valencià lliure”. Amb aquest lema, Decidim ha convocat avui al Teatre Micalet representants d’unes quantes entitats cíviques, a més dels presidents de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca i l‘Assemblea Nacional Catalana, per fer un acte reivindicatiu a València. L’objectiu era posar en comú les reivindicacions contra l’Espanya que escanya i dibuixar les possibles portes de sortida.

Amb el pati de butaques ben ple i el teatre clapat de pancartes que reivindicaven la sobirania dels Països Catalans o dels Països Valencians, com ha insistit a dir Lluís Llach, pel faristol han anat passant les veus convidades que han dibuixat el mapa de l’espoliació i de les desigualtats.

Gemma Pasqual, presidenta del Micalet: “El feixisme guanya terreny a les  institucions”

Gemma Pasqual, presidenta de la Societat Coral el Micalet, ha recordat que la llengua ens unia i ha citat Joan Fuster: “La nostra pàtria és la llengua”. Pasqual ha lamentat que encara s’hagen hagut de sentir afirmacions com la del president Mazón, que parlava fa poc d’imposició del català al País Valencià, i ha alertat que el feixisme guanyava terreny a les institucions. “Els qui menyspreen la nostra llengua són els mateixos que volen destruir la nostra cultura. Com a poble, sabem que la nostra força resideix en la unitat”, ha dit, i ha fet una crida a l’acció i a la resistència.

Zhaia Guidoum, prsidenta de Decidim: “El País Valencià és una colònia interna de l’estat espanyol”

Zahia Guidoum, presidenta de la plataforma Decidim, ha dit en començar la intervenció que aquest acte volia denunciar que el País Valencià era una colònia interna de l’estat espanyol. A continuació, ha posat com a exemple la situació de les infrastructures ferroviàries i l’empitjorament que sofreixen any rere any, mentre que a Madrid no fan sinó millorar. I ha citat el ministre espanyol Óscar Puente, que va dir que Espanya vivia el millor moment ferroviari de la història. “Efectivament, Espanya viu el millor moment ferroviari de la història, per això el País Valencià viu el pitjor”, ha dit.

Per a Guidoum, no ser poble vol dir que ara mateix el futur del País Valencià es decideix en despatxos dels partits polítics de Madrid, en els de les grans constructores i a les empreses de l’Íbex-35. En aquest sentit, ha retret al president de la Generalitat que haja renunciat a la condonació del deute perquè li ho havia demanat el seu partit a Madrid. “Eixos diners són nostres, són les nostres escoles, els nostres hospitals, els nostres serveis públics. Estem empobrits per un espoli fiscal sistèmic”, ha dit.

La presidenta de Decidim ha volgut mostrar la solidaritat amb el poble palestí: “Som una colònia, i com les colònies, resistim, com Palestina, que és un poble mediterrani. Si els valencians volem viure un procés de descolonització serà amb els pobles oprimits. A Palestina continuen morint xiquets, i al Líban”, i ha recordat la frase de Nelson Mandela quan va dir que la solidaritat és la tendresa dels pobles.

Lluís Llach, president de l’ANC: “Si els nostres països no tenen el control dels recursos, fem demagògia”

Lluís Llach, president de l’ANC, ha recordat que feia cinquanta-dos anys que havia fet al Micalet el primer concert a València. “Em considero dels Països Valencians del nord. Tenim una mateixa llengua, una història i unes circumstàncies socials i polítiques diferents.” Llach també s’ha referit a l’espoliació fiscal que l’estat espanyol perpetra als país. “Som la seua colònia més poderosa que els queda econòmicament, governi qui governi i està claríssim que ells ho tenen sempre present.”

Llach ha fet una crida a no oblidar de fer la lluita social amb contundència. “Vivim un sistema capitalista desbocat, l’Escola de Chicago va crear una semàntica de com explotar el món i s’ha millorat amb la mundialització i les oligarquies. És difícil de fer una lluita nacional separant-ho d’una millora de les estructures nacionals econòmiques.” Lluís Llach ha reivindicat l’independentisme perquè, ha dit, sense l’alliberament nacional no hi ha l’alliberament social. “No hi ha possibilitat de reforma social si les nacions no tenim el control dels recursos econòmic. Podem ser inútilment de dretes o inútilment d’esquerres, però si els nostres països no tenen el control dels recursos, fem demagògia”, ha dit.

El president de l’ANC ha citat Martí i Pol, poeta i amic seu, perquè uns minuts abans Rafa Xambó n’havia cantat un poema. Llach ha explicat alguna anècdota i, finalment, ha citat un vers que és, segons ell, la clau de volta, el secret, de tota la revolució: “Acumulant cadascú la força de tot plegat.”

Joan Planes, president de l’ASM: “No ens podem desmobilitzar, hem de canviar d’estratègia”

Joan Planes, president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, també ha citat Martí i Pol per preguntar-se on som. “Hem de tenir ben clar que som una colònia per a l’estat espanyol i que som una colònia espanyola dins el territori europeu”, ha dit, i ha demanat deixar de ser colònia per a ser nació completa, catalana i lliure.

Planes ha recordat que la constitució espanyola va deixar ben lligada la prohibició que les comunitats autònomes es poguessen confederar i que només poden signar acords de cooperació si prèviament les corts espanyoles ho autoritzen. “Això és una constitució democràtica?”, s’ha demanat.

Planes ha fet una radiografia de la situació a les Illes i ha dit que bona part dels problemes tenien a veure amb la sobrepoblació. “Als anys seixanta del segle passat, érem 400.00, ara som 1.238.000. Això és insostenible. Patim la sobrepoblació colonial que va demanar Calvo Sotelo als anys vuitanta i això té una quantitat de conseqüències i d’emergències inabastables”, ha dit Planes, que ha recordat que enguany a les Illes hi han anat vint milions de turistes.

El president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca s’ha afegit a la denúncia de l’espoliació fiscal que sofreixen els Països Catalans, cosa que fa que augmente el deute any rere any. Per combatre-ho, ha fet una crida a la no desmobilització i ha demanat de canviar l’estratègia perquè ha constatat, ha dit, que eren els partits polítics que s’havien equivocat. “Hem de prendre el poder als partits polítics. Els seixanta o setanta euros de la quota són els diners més ben invertits. Omplim d’independentistes tots els partits per ser majoria quan s’haja de decidir”, ha demanat.

La col·laboració entre entitats i el paper dels joves, fonamental

Abans dels presidents de les tres entitats sobiranistes, ha parlat Antoni Infante, que va ser durant molts anys president de Decidim i un dels impulsors de la col·laboració entre totes tres entitats. Ha demanat que, tot i que hi ha realitats diferents, Decidim, l’Assemblea Nacional Catalana i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, continuassen treballant conjuntament per lluitar contra el saqueig econòmic. “Tots tres països som les tres mamelles d’on es nodreix l’estat colonial espanyol. L’estat que ens empobreix és el mateix i es diu Espanya.”

Tot l’acte l’ha conduït Neus Barberà, una jove que pertany a Renàixer, una organització juvenil creada amb el suport de Decidim. En la seua intervenció, Barberà ha dit que els joves serien els més afectats per les decisions que es prenien avui. Ha demanat als més veterans en la lluita per les llibertats i pel sobiranisme de deixar-se de llepar les ferides. Els ha donat les gràcies pel treball incansable i per la força d’aquests anys. Als joves els ha dit que era el moment de lluitar. “Des d’avui hem de treballar braç a braç per fer una barrera que protegesca el nostre poble. Quan et canses, em dónes la mà. La victòria serà conjunta o no serà”, ha dit.

No defallir en la lluita pels drets socials, laborals i nacionals

En aquest acte per a denunciar el fet colonial de l’estat espanyol contra el poble valencià, també hi ha participat Josep Lluís González, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que ha fet una radiografia de com es troba l’accés a l’habitatge. Ha dit que al País Valencià hi havia únicament 18.775 habitatges públics, i ha criticat la utilització ideològica de l’ocupació, que afecta, ha dit, el 0,0013% al País Valencià. González ha demanat mesures valentes contra els desnonaments i ha criticat que la Sareb continue atresorant habitatges després del rescat bancari pagat amb diners públics.

Gus Epam, de València Refugi, ha obert l’angle sobre allò que significa ser valencià i ha demanat que la integració vaja en dos sentits i que quan es parle de valencians no es deixe mai fora els nouvinguts. Quant a l’accés a l’habitatge, Gus Epam ha posat l’exemple solidari de com van funcionar els veïns de Benimaclet arran del racisme immobiliari, que ha descrit com la impossibilitat de persones que tenen un sou de tenir un lloc on viure pel fet de ser estrangers.

Pere Àlvaro, influenciador i podcaster, ha intervingut per demanar que els valencians siguen valents, que parlen la llengua i que no es cansen mai de ser qui són. “Aquest és un moment complicat i hem de dotar-nos de les eines necessàries. Hem d’abandonar els antics prejudicis, sense falses nostàlgies, amb voluntat, amb treball, amb intel·ligència i amb la consciència de ser poble.”

Imma Corell, d’Intersindical Valenciana, ha començat la intervenció dient que el panorama no permetia de ser gens optimista, i ha parlat d’enfonsament del model productiu valencià. Ha posat l’exemple de la fàbrica Ford, a Almussafes, que, tot i rebre subvencions públiques molt importants, continua expulsant treballadors. I també ha citat la situació de la ceràmica a les comarques del nord. També ha recordat la crispació política que arriba de l’estat espanyol i les polítiques tan destructives que fa el govern valencià. “Fuster deia que ens volien arraconar a un reducte folklòric, no podia imaginar que, 42 anys després, estaríem en la mateixa situació”, ha dit, i ha recordat la incitació de la Generalitat a les famílies perquè matriculen els fills en castellà. També ha recordat les paraules de Mazón sobre la imposició del valencià. “Ens esperen temps complicats, però no tenim por, no cedirem ni un mil·límetre en la defensa dels drets, ni com a classe treballadora ni com a poble.”