Tots els Nou dels Lledoners, absolts

El jutjat penal número 1 de Manresa ha absolt tots els acusats dels Nou dels Lledoners. Després del judici que es va fer a començament de mes, sis d’ells ja van ser absolts de l’acusació de desordres públics, però tant la fiscalia com la Generalitat va mantenir acusacions contra els altres tres. La fiscalia els demanava cinc anys de presó i una multa de mil euros per desordres públics, atemptat contra agents de l’autoritat i lesions lleus, i la Generalitat va rebaixar l’acusació de desordres públics a sis mesos de presó per lesions lleus i atemptat contra l’autoritat. 

La causa es va obrir arran de la concentració del primer de febrer de 2019 davant la presó dels Lledoners per a protestar contra el trasllat dels presoners polítics cap a Madrid abans de començar el judici contra el procés. Els Mossos d’Esquadra van fer identificar nou manifestants, entre els quals dos que també són encausats per l’operació Judes, David Budria i Eduard Garzón. Tot i que aquell dia mateix els manifestants no van ser detinguts, després van ser acusats d’haver fet barricades, d’haver col·locat objectes punxants i líquid inflamable a la carretera i d’haver agredit agents dels Mossos.

La jutgessa diu clarament en la sentència que no pot condemnar ningú pel delicte de lesions perquè cap dels agents no va identificar cap dels acusats com els autors de les agressions que denunciaven. I amb aquest argument tan contundent desestima l’acusació d’atemptat contra l’autoritat: “Com es pot asseverar que unes persones identificades una hora i mitja abans, entre un grup d’unes 20 persones, amb una intervenció d’uns 10 minuts, de nit i en una zona poc il·luminada, tal com han recalcat els agents, són les mateixes que es troben entre un grup de 250 persones sense cap mena de dubte? A més, la prova practicada no ha permès d’acreditar que totes i cadascuna d’aquestes 250 persones executessin aquests actes de violència.”

I recorda que aquell dia hi va haver manifestacions pacífiques tota la nit, i que no s’ha pogut demostrar que les protestes que van consistir en talls de carreteres i construcció de barricades fossin organitzades pels acusats, ni que ells agredissin els agents.

El procediment s’ha allargat gairebé tres anys, durant els quals la Generalitat, juntament amb la fiscalia, havia mantingut les acusacions per desordres públics amb peticions de penes de presó de fins a set anys en el cas de la fiscalia i de quinze mesos en el cas de la Generalitat. Malgrat l’escassetat de proves, el cas va arribar a judici, en què sis d’ells van ser absolts quan la fiscalia els va retirar l’acusació per desordres públics.

Els advocats dels tres acusats restants confiaven que hi hauria absolució, perquè durant el judici no van aparèixer pas proves que els incriminessin. “Una persona no pot ser condemnada només per la declaració d’un agent i més si aquest és part del procés”, recordava Josep Rosell.