27.11.2018 - 20:48
|
Actualització: 27.11.2018 - 23:13
Avui no ha estat pas el primer dia que el ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, ha acaparat negativament l’atenció política espanyola. La Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV) li ha imposat una multa de trenta mil euros per haver fet servir informació privilegiada i més tard s’ha fet pública la conferència que va fer ahir al paranimf de la Universitat Complutense de Madrid, on va dir que els Estats Units tenien poca història i que ‘l’única cosa’ que havien fet era ‘matar quatre indis’. Tot plegat, ha fet que diversos polítics de l’oposició li demanessin que dimitís.
A continuació repassem els principals incidents pels quals Borrell ja hauria pogut dimitir.
1. Ús d’informació privilegiada
La Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV) li va imposar ahir una multa de trenta mil euros per haver fet servir informació privilegiada per a vendre accions d’Abengoa. La venda es va fer el 2015, quan el ministre era conseller de l’empresa, i poc abans que Abengoa presentés un pre-concurs de creditors i s’enfonsés a la borsa. La CMNV va començar a investigar el cas el juliol del 2017 i considera que Borrell ha comès ‘una infracció molt greu’, car va fer servir informació privilegiada per fer la transacció. Les deu mil accions eren propietat de Carolina Mayeur, ex-esposa seva, i es van vendre per un import de 9.030 euros. La multa imposada és la mínima per les faltes molt greus.
2. ‘Els EUA només van matar quatre indis’
Quan ja havia esclatat la polèmica per la multa imposada i començaven a fer-se les primeres peticions de dimissió, van començar a circular per les xarxes unes declaracions racistes de Borrell. Corresponen a un acte al paranimf de la Universitat Complutense de Madrid, en què va dir que els Estats Units tenien poca història i que ‘l’única cosa’ que havien fet era ‘matar quatre indis’. Concretament, Borrell, al costat del seu homòleg alemany, Heiko Maas, va dir: ‘Hem superat els sentiments antagònics. La pau ha permès de llimar l’aspror antagònica. Però una altra cosa és crear una identitat comuna, i això és molt més difícil. I tenim massa història darrere per arribar a ser mai… Però per què els Estats Units tenen un nivell d’integració política més alt? Primer, perquè tots tenen un mateix idioma, i segon, perquè tenen molt poca història. Van néixer a la independència pràcticament sense història; l’única cosa que van fer va ser matar quatre indis. Però a part d’això, va ser molt fàcil.’
3. L’escopinada inventada
Ningú no va veure la famosa escopinada. Ni els diputats d’ERC que van passar davant seu ni la direcció del PSOE, ni es pot apreciar en els vídeos de l’escena Tot va començar amb la picabaralla entre Borrell i Rufián, que va acabar amb l’expulsió del diputat d’ERC de l’hemicicle. Tots els diputats del grup van decidir de seguir-lo. En el moment de passar per davant de la bancalada dels ministres, Borrell, va assenyalar Jordi Salvador mentre deixava anar un crit. A continuació va prendre la paraula i va denunciar que li havien escopit.
Aquí la secuencia completa, alguien ve el escupitajo a Borrell o es como las piedras de Albert Rivera en Altsasu? pic.twitter.com/Q9RwlxLoBx
— AsilVestraOಠ (@Asil_Vestra0) November 21, 2018
Al vídeo no s’hi veu cap escopinada. Fins i tot la direcció del PSOE, que s’asseu a les primeres files del congrés espanyol, va admetre que no havia vist res.
4. Menspreu al COI
La seva actitud altiva no queda maquillada en les seves declaracions, ara que és ministre. Si algú pensava que es mossegaria la llengua, estava equivocat. Recentment, no va dubtar d’atacar el COI en defensa d’Espanya. Va advertir que el seu executiu no reconeixerà la independència de Kossove ‘perquè ens ho digui un director general del Comitè Olímpic Internacional (COI)’, en referència al director general adjunt de l’entitat, el català Pere Miró, que després del Mundial de Karate de Madrid –on el marcador no establia la nacionalitat dels atletes kossovesos– va amenaçar que el COI recomanaria a les federacions esportives d’arreu del món ‘no celebrar competicions internacionals’ a l’estat espanyol si no accepta esportistes kossovesos.
Borrell va fer aquestes manifestacions una volta la setmana abans el seu ministeri xoqués amb el COI per la situació que es va generar als mundials de Karate de Madrid. Finalment, segons un comunicat conjunt del Comitè Olímpic Espanyol (COE) i el Comitè Olímpic Internacional (COI), el govern espanyol va acceptar donar visats als esportistes de Kossove i permetre l’ús dels seus símbols quan competeixin a l’estat.
5. Crisi diplomàtica amb Bèlgica
Kossove no és l’únic país que ha patit els lleigs de Borrell. A principi d’octubre va retirar l’estatut diplomàtic del delegat de Flandes a l’estat espanyol com a represàlia per les declaracions del president del Parlament de Flandes, Jan Peumans, en què criticava durament l’empresonament dels dirigents independentistes i en què qüestionava la qualitat de la democràcia espanyola.
Borrell havia convocat l’ambaixador de Bèlgica a Espanya, Marc Calcoen, a la seu del ministeri perquè li donés explicacions sobre les ‘continuades desqualificacions de Peumans’. Era la tercera reunió entre el ministre espanyol i l’ambaixador belga arran de les declaracions de Peumans, que fa unes setmanes que va enviar una carta a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, per expressar-li el seu suport.
No era la primera vegada que Belga patia l”autoritarisme’ de Borrell, en paraules de Carles Puigdemont. Abans el ministre d’Afers Estrangers espanyol, va ordenar a l’ambaixadora d’Espanya a Bèlgica, Cecilia Yuste, que demanés al govern belga de comparèixer en la causa oberta en aquest país contra el jutge Pablo Llarena i defensés la immunitat de jurisdicció d’Espanya i del magistrat. Bèlgica va respondre que hi ha separació de poder i va desestimar la petició de Borrell.
6. Desobeeix l’OTAN
Borrell també he generat maldecaps a l’OTAN, de la qual Espanya forma part. A principi d’aquest mes el creuer antimíssils Mariscal Ustinov, el remolcador SB-406 i el petrolier Dubna, amb set-cents homes a bord i tots tres de la flota militar russa, van poder proveir-se de benzina durants tres dies al port de Ceuta. La sorpresa va saltar dimarts, quan el ministre d’Afers Estrangers rus Sergei Lavrov va anar a Madrid i es va entrevistar amb el seu homòleg, Josep Borrell. Feia dos anys aquest port era tancat a la flota russa, quan l’OTAN, en plena guerra de Síria, va obligar Espanya a deixar de facilitar-li l’ús.
