Tots els drets que pot haver vulnerat Llarena en nou mesos d’instrucció

La setmana passada l’equip de defensa de Jordi Cuixart va recórrer contra la interlocutòria del Tribunal Suprem espanyol que li manté la presó provisional d’ençà del 16 d’octubre de 2017. Els seus advocats consideren que aquesta situació és ‘totalment injusta i una clara violació dels drets fonamentals’ d’un dirigent de la societat civil. El recurs apel·la i recorda que no hi ha cap motiu per a tenir Cuixart empresonat perquè en tot moment va fer ús dels drets de llibertat d’expressió i ideològica, de reunió i manifestació i de participació política, tots reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans. A tots aquests drets, vulnerats per la jutgessa Carmen Lamela primer i pel jutge Pablo Llarena després, s’hi afegeixen uns quants més, els quals, segons que denuncien els advocats dels represaliats, han estat vulnerats durant tota la fase d’instrucció. Els enumerem:

1.Dret de jutge predeterminat per la llei
És protegit als tractats internacionals. Els advocats recorden que com a membre de la societat civil, Cuixart no ha ostentat mai la condició d’aforat, ni en el passat ni en el present, de manera que la competència per a enjudiciar la causa correspon als jutjats ordinaris de Barcelona. Aquest és el primer dret que vulneren Llarena i el Suprem espanyol, perquè, de fet, no li pertoca pas a aquest tribunal de jutjar ni Sànchez ni Cuixart, ni tampoc els membres del govern ni els processats de la mesa del parlament. La condició d’aforats dels parlamentaris fa que hagi de ser en tot cas el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i no el Suprem, que instrueixi la causa i els acabi jutjant. Com va passar amb el cas del 9-N.

2. Drets polítics
Als diputats electes empresonats, actualment Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, els han vulnerat drets polítics perquè els han impedit d’assistir a sessions parlamentàries, fins i tot a la constitutiva del parlament a a les d’investidura que hi ha hagut. Tots els recursos contra això han estat desestimats. A més, en el cas de Jordi Sànchez, hi va haver un dictamen del Comitè de Drets Humans de l’ONU demanant a l’estat espanyol que, com a mesura cautelar, li permetés d’exercir el seu dret de sotmetre’s a la sessió d’investidura al parlament com a candidat a la presidència de la Generalitat. Llarena no en va fer cas. El mateix comitè ha admès a tràmit un recurs del president Carles Puigdemont pel mateix motiu, i és pendent de resoldre’l. També es van vulnerar els drets polítics de Jordi Turull quan el jutge el va fer empresonar després de la primera votació de la sessió d’investidura, cosa que li va impedir de ser sotmès a una segona votació.

3. Dret de tenir un jutge imparcial
Aquesta setmana, l’advocat Gonzalo Boye, en representació de Toni Comín i Meritxell Serret, va recusar Pablo Llarena perquè no era un jutge imparcial per a instruir aquesta causa. Ho feia arran del sopar a Palafrugell en què se’l va veure acompanyat del dirigent popular barceloní Alberto Fernández Díaz. Ho argumentava al·legant que Llarena havia acabat incorporant la terminologia i l’argumentari del PP contra l’independentisme a les interlocutòries i decisions durant la instrucció. La manca d’imparcialitat també ha estat adduïda més vegades per les defenses ateses les consideracions polítiques del magistrat, qui fins i tot ha arribat a manifestar-se en primera persona, presentant-se com a víctima del procés independentista.

4. Dret de defensa
Llarena també va impedir als advocats dels exiliats de personar-se en la causa, amb l’argument que no podia disposar dels acusats. No va acceptar que poguessin declarar per videoconferència des de Brussel·les, malgrat que ho preveuen les lleis europees de cooperació judicial. Llarena ni tan sols responia als recursos ni les peticions dels advocats. Després, quan va permetre als exiliats de personar-se, els va dir que designessin un advocat a Bèlgica, tot i que ja tenien els seus.

5. Dret de la presumpció d’innocència
Llarena ha denegat repetidament totes les peticions de llibertat condicional que li han anat fent tots els presos polítics. I més d’una vegada, l’argument que ha esgrimit és el del perill de reiteració delictiva. En aquest moment processal, amb tots ells pendents de judici, afirmar insistentment que podrien incórrer en reiteració delictiva pressuposa que ja han comès un delicte. Són tractats com a delinqüents en totes les interlocutòries en què Llarena desplega els motius i arguments amb què justifica l’empresonament, com si es tractés de sentències condemnatòries anticipades, tal com han denunciat els advocats.

6. Jutjar els consellers per rebel·lió és inconstitucional
Aquest punt no es refereix específicament a Llarena, sinó al procediment que després de la instrucció continuarà la sala segona del Tribunal Suprem espanyol. Ja fa mesos que uns quants juristes, entre els quals el professor Javier Pérez Royo, alerten que jutjar els consellers per rebel·lió és inconstitucional si el seu president, Carles Puigdemont, no pot ser jutjat per aquest delicte després de la resolució del tribunal de Slesvig-Holstein. Efectivament, el nomenament dels consellers es fa constitucionalment per decisió de Puigdemont, i si qui els ha nomenat i indirectament ha fet que ara hagin estat acusats d’haver comès el delicte de rebel·lió no pot ser acusat ni jutjat per aquest mateix delicte, som davant de tota una incoherència. Jurídicament, i dins de l’ordenament espanyol, això no vol dir pas que el judici no pugui tirar endavant, però l’acusació per rebel·lió acabarà molt debilitada.

7. Llarena ha comès un delicte per haver renunciat a l’extradició de Puigdemont?
Segons que explicava l’ex-jutge Elpidio José Silva en aquesta entrevista de VilaWeb, això seria il·legal. ‘Si jo estableixo que demanaré una euroordre per a determinats delictes, aquesta actuació em vincula. No puc anar contra els meus actes. I òbviament, quan demano una euroordre per a diversos delictes, no puc partir del fet que em donaran la raó. Me la donaran o no me la donaran. I jo he d’atenir-me a la resolució. No me’n puc retirar. A més, si no persegueix la malversació, perquè han dit que per malversació sí que l’extradeixen, Llarena podria cometre el delicte del 408 del codi penal, que és el de no perseguir delictes.’