Tothom s’estima AMLO, però s’estimaran també qui vingui després?

Bloomberg · Carolina Millan i Maya Averbuch

Ciutat de Mèxic. Un dissabte a la tarda de començament de juliol, la immensa plaça del Zócalo de Ciutat de Mèxic era plena de gom a gom de seguidors que s’havien aplegat per commemorar el cinquè aniversari de l’elecció d’Andrés Manuel López Obrador com a president.

Pocs dirigents polítics compten amb una devoció tan gran. I són encara menys els qui podien esperar que el món canviés el rumb, de la globalització cap a l’autosuficiència nacional, tot reforçant l’economia, cosa que afegeix un aire d’encert a les decisions polítiques que abans es desestimaven.

Aquí és on es troba López Obrador, que entra en el darrer tram del seu mandat únic de sis anys i es disposa a fer que la seva influència a Mèxic sigui una d’aquelles que perduren. Tot i les crítiques que ha rebut –de la incapacitat per a frenar la criminalitat fins als seus quimèrics projectes personals i una política energètica que ha rebutjat inversors–, el president de Mèxic gaudeix d’una taxa d’aprovació de prop del 60%, la qual cosa afavoreix clarament el seu partit, el Movimiento de Regeneración Nacional (Morena), en les eleccions de l’any que ve.

Per a molts mexicans, AMLO –com és conegut el president– és Morena, i per això, per a ell, és primordial assegurar-se que el seu projecte perdurarà en el partit quan hagi sortit de l’escenari polític. Però mentre Morena es prepara per presentar el seu candidat principal, avui, 6 de setembre, van emergint unes quantes complicacions inesperades.

La popularitat d’AMLO es deu en gran part a la lluita contra la corrupció i al fet d’haver creat oportunitats per als més desfavorits, tot combinat amb atacs a la poderosa oligarquia. Aquest enfocament, ell l’anomena la Quarta Transformació, en referència a tres moments històrics destacats de la història mexicana que es remunten a la guerra d’independència que va començar el 1810. I és una visió que els seus seguidors, que van acudir a la commemoració del primer de juliol, volen que continuï quan ell deixi el càrrec.

“Es preocupa pels infants i pels vells”, explica Lucely del Carmen, de cinquanta-set anys, que per ser a l’acte va fer un viatge de vint-i-dues hores en autobús fins a la capital des de la seva ciutat natal de Pocboc, a la península de Yucatán, on es dedica a criar pollastres i porcs i ven aliments tradicionals, incloent-hi tamales, amb el seu marit. “Volem que la transformació continuï, perquè sis anys no són prou”, diu.
Fa només uns mesos, semblava segur que qui guanyés el lideratge de Morena es convertiria en el següent president del país, simplement per ser l’hereu d’AMLO. Els principals candidats són l’ex-batllessa de la ciutat de Mèxic, Claudia Sheinbaum, i l’ex-ministre d’Exteriors, Marcelo Ebrard, que durant les darreres setmanes han recorregut el país fent publicitat de les seves credencials com a millor candidat. Cap dels dos no té el carisma ni l’atractiu públic del president, tot i la força del seu partit, que controla 23 governacions de les 32 de Mèxic.

Però aquestes darreres setmanes, ha sorgit un envit. La coalició opositora va obrir un procés similar per a elegir el seu candidat i diumenge passat va decidir que ho fos la senadora Xóchitl Gálvez, una empresària que s’ha convertit en política i té arrels indígenes.

Gálvez ha aconseguit un gran impacte nacional jugant al joc d’AMLO, és a dir, fent ús d’actes molt teatrals. Ha arribat a la seva conferència de premsa matinal amb una ordre judicial que li exigeix dret de rèplica davant les seves crítiques i s’ha lligat a mobles del senat per protestar contra la limitació de la llibertat d’informació. És coneguda per anar en bicicleta fins al senat, a diferència de molts polítics que tenen un xofer privat, i provoca regularment el president mexicà dient-li masclista i que té por de les dones fortes.

Tot i que les enquestes suggereixen que Gálvez encara és molt lluny dels candidats de Morena per a ser una amenaça imminent als plans de successió d’AMLO, la realitat és que ha rebut molta atenció i va escurçant aquesta diferència. Això fa que els analistes adverteixin que el seu atractiu popular podria fer que Morena perdés seients clau al congrés, cosa que afectaria greument la capacitat del pròxim president per a aprovar lleis –AMLO mateix ja ha rebut els efectes d’una forta reducció al congrés després dels seients perduts per Morena en les eleccions de meitat de mandat.

Segons una font propera al president que parla amb la condició d’anonimat, AMLO no està preocupat per l’oposició en les eleccions vinents, perquè confia que no tenen cap possibilitat, Així i tot, AMLO ha criticat repetidament Gálvez per ser “la tria de l’oligarquia”, i fa d’ella un objectiu de les seves conferències de premsa diàries de tres hores, en què parla de tot, dels èxits setmanals del seu govern fins a reflexions sobre el beisbol, la música i altres temes de la cultura popular del moment.

El més curiós del cas és que l’ascens d’una candidata com Gálvez, que va créixer en una comunitat empobrida del centre de Mèxic venent gelatina, no seria possible sense el precedent que AMLO mateix va establir. A Mèxic ja han passat els dies en què els presidents podien agafar jets privats i presumir dels seus estils de vida luxosos. AMLO es va vendre l’avió presidencial, amb pèrdues, per finançar hospitals i vola en classe turista.

“Els mexicans estaven acostumats a presidents com Enrique Peña Nieto, que es tancava a la seva oficina o jugava al golf, i tenia una actriu com a esposa. La gent no s’hi podia identificar”, diu Gerardo Esquivel, ex-vice-gobernador del Banc Central. “El president López Obrador, en canvi, és algú amb qui la gent vol fer-se una foto.”

Per als seus seguidors, AMLO és el dirigent més proper que ha tingut el país en dècades. Tanmateix, uns altres troben difícil d’explicar l’atractiu del president després d’algunes polítiques excèntriques que semblen desafiar la saviesa política convencional. El seu repartiment d’ajuts a la companyia petroliera nacional, Petróleos Mexicanos, contrasta amb la seva negativa a gastar durant la pandèmia; la seva negativa a viatjar a l’estranger, tret dels Estats Units, ha posat en perill l’estatus de Mèxic a l’exterior; i el seu populisme a alguns els sembla agressivament nacionalista.

Però, en el darrer tram del seu mandat, AMLO s’ha trobat sobtadament que el món s’assembla més a com ell havia dit que seria. La invasió russa d’Ucraïna ha demostrat que el món encara necessita combustibles fòssils, i el fet de posar el focus en Mèxic s’ajusta a una època en què l’autosuficiència i les cadenes de subministrament resistents són la nova norma. La competència entre els EUA i la Xina ha beneficiat l’economia de Mèxic, mentre que el moviment de les empreses dels Estats Units per a produir a la vora ha portat empreses com Tesla al sud de la frontera nord-americana. Amb la seguretat alimentària al capdamunt de l’agenda global, ell ha cercat de defensar la producció nacional de blat de moro mentre discutia amb els agricultors nord-americans i deia que no volia que els mexicans mengessin blat de moro modificat genèticament.

El seu focus en la política interna ressona fort entre els qui consideren que la globalització ha fallat, segons un ex-funcionari del govern que demana que no citem el seu nom. El canvi global cap a punts de vista més nacionalistes l’ha ajudat a encaixar en l’actualitat després de dècades de predicar aquestes idees, diu.

I això es va fer més evident durant la pandèmia, quan la resposta clau va arribar dels governs i no pas dels blocs polítics, segons Carolina Muñoz Canto, professora de política al Col·legi de Tlaxcala a San Pablo Apetatitlán, que va escriure la seva tesi doctoral sobre AMLO abans que guanyés la presidència.

“Aleshores va semblar que hi havia un retorn a l’estat nació com a entitat bàsica que podia proporcionar assistència i donar una certa seguretat a la població”, diu. “I el discurs de López Obrador connecta amb aquest qüestionament dels blocs polítics i el retorn a l’estat nació.”

AMLO va arribar al poder el desembre del 2018 en un moment de descontentament generalitzat entre la població per la corrupció i de baix creixement econòmic, gairebé nul, que perpetuava la desigualtat, segons Adriana Báez Carlos, professora de política a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.

Ell va aprofitar aquest sentiment i el va fer seu, amb el resultat que tots els candidats de Morena volen seguir el seu exemple i, fins i tot, l’oposició ha de prestar atenció al seu estil. “Queda clar que la gent demana més atenció i això s’ha de tenir en compte”, diu Baez.

Qui sigui que el segueixi tindrà un paper difícil. López Obrador deixa una economia que creix, amb el peso que guanya força fins a un màxim de vuit anys, i la inversió estrangera també arriba a Mèxic de manera clara, impulsada per la proximitat del país als Estats Units. Ha augmentat les pensions i ha reforçat els drets laborals, mentre que el congrés ha augmentat el període obligatori de vacances i ha discutit la possibilitat de reduir la setmana laboral. La desocupació es manté en nivells històricament baixos, el salari mínim ha crescut exponencialment i uns 30 milions de famílies reben transferències econòmiques.

“Després de tants anys cercant un canvi, finalment ha arribat”, deia Roberto Zaldivar, de setanta-vuit anys, de la ciutat de Mèxic, que va assistir a l’esdeveniment de juliol al Zócalo amb la dona, la filla, dos fills, una néta i un nebot. “Ara el que volem és que la transformació continuï.”

Els crítics ho consideren tot plegat una estratègia de campanya. Segons Felipe Hernández, d’Economia Bloomberg, les polítiques d’AMLO sobre els salaris han ajudat a augmentar els ingressos de les llars i la demanda interna, i creu que, si bé en conjunt “es pot dir que l’economia ha funcionat relativament bé durant el seu mandat, podria haver funcionat significativament millor”.

Una cosa és segura, que Obrador deixa al seu successor una perspectiva fiscal que empitjora, la qual cosa comporta un risc electoral per a Morena. Malgrat això, a porta tancada, fins i tot els banquers i inversors importants que difícilment podrien simpatitzar amb les seves opinions admeten que, gràcies a la millora de les condicions laborals i l’augment dels ajuts per als ciutadans més grans, AMLO ha tingut un impacte positiu en la societat mexicana.

“El seu diagnòstic del país era el correcte”, diu Esquivel, que argumenta que l’escletxa entre els mexicans més rics i els més pobres s’ha reduït, en part perquè els ingressos de les llars menys afavorides han augmentat vora un 20%. “Ell ha mantingut la seva paraula i ha aconseguit allò que deia que volia fer.”

• Subscribe to the Washington Post
• Podeu llegir ací més històries del Washington Post publicades en català a VilaWeb