Totes les querelles contra Mazón: dels voltors a les demandes serioses que es couen

Quan fa gairebé un mes de la devastació causada per la gota freda, es va veient clar que hi ha una possible responsabilitat criminal exigible al president Carlos Mazón i a consellers i alts càrrecs responsables d’una gestió negligent que ha causat, de moment, 221 morts. A mesura que es van revelant més detalls sobre les omissions dels responsables de la gestió de la crisi, començant per Mazón i les conselleres destituïdes Salomé Pradas i Núria Montes, pren força l’acusació en contra seu pels delictes d’homicidi imprudent i de danys per imprudència, segons els juristes consultats per VilaWeb. Hi ha entitats i associacions que preparen accions legals, tant per la via penal com per la via del contenciós-administratiu, és a dir, per a exigir indemnitzacions als damnificats, però són encara en la fase de recollir dades, perquè, entre més raons, cal esperar a tenir una informació més completa dels estralls que va causar la riuada, i també quina és la xifra definitiva de víctimes. De querelles i denúncies, ja n’hi ha als jutjats, la immensa majoria, presentades per advocats o organitzacions d’extrema dreta que han cercat protagonisme mediàtic i polític en el moment de màxima atenció informativa sobre el desastre.

Res a veure amb el plantejament a llarg termini que fan les iniciatives que volen obtenir resultats; és el cas d’Acció Cultural del País Valencià, que fa poc ha anunciat que presentaria accions legals contra els responsables de la gestió deficient de la gota freda, de Justícia per a València, una iniciativa ciutadana que ha recollit centenars d’adhesions amb el propòsit d’emprendre accions legals contra la negligència dels responsables del Consell i per a donar suport i assessorament a les víctimes. El ritme de totes dues iniciatives legals serà necessàriament lent per a poder tenir ben fonamentades les querelles, i és possible que les accions de totes dues acabin confluint o coordinant-se.

Depurar responsabilitats de tota la cadena de comandament

“Nosaltres no ho farem de manera precipitada. Som en un moment molt tendre, on encara cada dia apareixen noves informacions”, explica la presidenta d’ACPV, Anna Oliver. “Fa poc va eixir l’apagada d’una hora [en la reunió del CECOPI del dia 29 d’octubre], i ara també que van telefonar no només al president sinó al seu cap de gabinet… Cal que les coses aterren, i cal parlar amb tècnics d’emergències i de prevenció que et diguen davant aquesta alerta què marca el protocol que has de fer, i això requereix hores de reunions i de documentació, per veure com construir la demanda i la querella. Es tracta de depurar responsabilitats, i no només d’ell, sinó de tota la cadena de comandament.”

I dins aquesta cadena de comandament hi ha un càrrec molt important, el secretari d’Emergències, Emilio Argüeso, que no ha estat destituït, a diferència de les conselleres Pradas i Montes, que tenia una responsabilitat directa sobre la gestió de la crisi i que no ha explicat on era ni què feia durant les hores crítiques de la tragèdia.

Les accions penals poden anar adreçades contra tots aquests responsables polítics, però també uns altres. Francesc Miralles, que és advocat i politòleg, un dels impulsors de Justícia per a València, explica que la seva iniciativa ha rebut tota mena d’adhesions de suport de professionals d’àmbits molt diversos per a poder ajudar els damnificats. “La part judicial la delegarem a professionals, mirarem de presentar una demanda per dalt i, per sota, que s’hi vagi afegint a títol particular tota la gent que vulga amb advocat propi”, explica Miralles. De fet, és probable que finalment hi hagi moltes querelles i que totes les vagi acumulant un mateix jutjat d’instrucció.

El precedent del jutjat 20

Aquest jutjat, aparentment, podria ser el número 20 de València. Caldrà veure si efectivament és així, si també uns altres jutjats van assumint casos i finalment quin els acabaria centralitzant. Però aquesta setmana passada ja es va veure com el jutjat número 15, a què havia anat a parar una querella de l’organització ultra Manos Limpias contra l’Agència de Meteorologia espanyola (AEMET), la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i responsables d’Emergències de la Generalitat, va obrir diligències però va remetre la causa al jutjat número 20. Perquè aquest jutjat fou el primer que va obrir diligències prèvies per la mort d’una persona al barri de la Torre de València, per poder-li fer l’autòpsia; i quan li va arribar la investigació oberta per la demanda de Manos Limpias, la va arxivar immediatament.

L’argument és important: el jutge considera que la denúncia és prematura i no aprecia cap nexe causal entre els fets que relata la denúncia i la mort d’aquest ciutadà, per l’hora en què es va inundar la Torre i l’hora en què va morir aquesta persona. La casuística entre totes les víctimes mortals és molt diversa; la meitat, aproximadament, va morir en plantes baixes i garatges; unes altres, en carrers i carreteres, dins cotxes, en camps… En una querella per homicidi imprudent, per exemple, per l’omissió i negligència d’acord amb les responsabilitats en el càrrec dels querellats, serà més o menys difícil penalment d’atribuir responsabilitats segons el cas; és a dir, serà més senzill d’establir la relació causal sobre el cas d’una víctima que fou arrossegada per l’aigua quan tornava de la feina o quan es desplaçava d’un lloc a un altre perquè no va rebre a temps l’avís de les autoritats que no en un cas d’algú que era a casa. És la fredor del dret penal.

Fugir dels advocats voltors

Però el cas de la denúncia arxivada de Manos Limpias també posa de manifest l’existència d’aquestes querelles i demandes exprés que han impulsat unes altres organitzacions ultres, com ara Iustitia Europa i Hazte Oír, que cercaven l’oportunisme enmig de la tragèdia. I, amb aquesta mateixa motivació, hi ha “advocats voltors que omplen aquests dies la Ribera i l’Horta Sud” en cerca de víctimes que vulguin presentar querelles, segons que explica Miralles. Són denúncies poc preparades, improvisades i mal fonamentades. El cas de Manos Limpias, que sobretot volia apuntar contra l’Agència de Meteorologia espanyola, que no té responsabilitat sobre la gestió de les emergències, n’és un exemple; i la querella d’Hazte Oír contra la delegada del govern espanyol a València, Pilar Bernabé, n’és un altre: no ha estat admesa pel jutjat número 10 per defectes processals.

De moment, segons la informació facilitada pel TSJCV, no hi ha més demandes per la via penal als jutjats ordinaris; sí que n’hi ha, de registrades i pendents d’admissió al Tribunal Superior de Justícia, contra Mazón. En són cinc, tres fetes per particulars, una per Iustitia Europa i una altra presentada per la CGT. El sindicat la va presentar a la fiscalia de València per un delicte contra els drets dels treballadors, i la fiscalia la va remetre al tribunal. De fet, no se sap, ara per ara, si la fiscalia ja té obertes d’ofici diligències d’investigació sobre possibles responsabilitats penals per la gestió deficient de la gota freda. Una de les querelles al TSJCV també va adreçada contra Salomé Pradas, tot i que ara que ha estat destituïda ha perdut l’aforament i el seu cas haurà d’assumir-lo un jutjat d’instrucció ordinari.

El camí per a exigir responsabilitats criminals a Mazón i els membres del seu govern és forçosament lent si vol arribar a bon port. Per això les entitats que volen fonamentar bé les demandes el volen separar del de les responsabilitats polítiques, perquè ací el ritme ha de ser més ràpid, molt més ràpid.