04.03.2019 - 17:34
|
Actualització: 04.03.2019 - 23:54
La compareixença de José Antonio Nieto, ex-secretari d’estat de seguretat espanyol durant els fets d’octubre del 2017, ha validat les tesis de la fiscalia i Vox, que volen criminalitzar els fets del 20-S i minimitzar la violència policíaca de l’1-O. S’ha espolsat responsabilitats i ha dit que ell era al capdavant de l’operatiu, sí, però sempre amb l’aval del ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, i l’assessorament de la Guàrdia Civil i la policia espanyola.
Ha traslladat tota culpa de l’1-O als Mossos dient que la seva gestió va ser ‘clarament insuficient, ineficaç’ i que per això van haver d’intervenir en ‘solitari’. Ara bé, el seu relat s’ha vist contradit per les posteriors preguntes dels advocats de les defenses i per les imatges d’aquell dia; com, per exemple, quan ha dit que l’1-O, tècnicament, no hi va haver càrregues.
- ‘No hi va haver càrregues’
Així de clar ha estat José Antonio Nieto sobre els fets del referèndum del Primer d’Octubre. Qui era el número dos de Juan Ignacio Zoido i responsable dels cossos de seguretat de l’estat espanyol ha dit que la policia espanyola i la Guàrdia Civil van veure’s obligades a intervenir perquè l’actuació dels Mossos era ‘insuficient i ineficaç’. Diu que van actuar obeint la resolució judicial d’impedir el referèndum i mantenir la convivència, però que no hi va haver càrregues policíaques: ‘Sí que hi va haver ocupació de la força’, ha dit. Però algunes imatges parlen soles:
- L’actuació dels Mossos i els col·legis
Capítol a part es mereix el paper dels Mossos a ulls de l’ex-secretari d’estat espanyol. Nieto ha retret que, abans del referèndum, els Mossos no havien tancat cap col·legi, tal com demanava la interlocutòria de la fiscalia. Per aquest motiu, ha dit, la confiança en el cos català ‘era mínima’ ja abans del referèndum. Tanmateix, en el posterior interrogatori de Xavier Melero, Nieto ha vist com la seva justificació sobre la pèrdua de confiança en els Mossos es desfeia. L’advocat li ha recordat que la interlocutòria del TSJC, que anul·lava la de la fiscalia, no especificava que es precintessin els col·legis abans de l’1-O.
Xavier Melero dejando en evidencia al secretario de estado de Interior. pic.twitter.com/YEMeHaSwib
— AntonioMaestre (@AntonioMaestre) March 4, 2019
Nieto ha dit que, durant el referèndum, la policia espanyola i la Guàrdia Civil van tancar ‘entre 104 i 133’ col·legis electorals, i els Mossos, noranta. Tanmateix, aquesta informació contrasta amb la dels Mossos, que diuen que en van tancar entre 130 i 140 i que les policies espanyoles en van clausurar entre 60 i 70.
- Col·legis on ‘no hi va haver incidents’
Nieto també ha negat la violència policíaca a l’IES Tarragona durant el referèndum de l’1-O. Una versió que ha aixecat una gran indignació a les xarxes per part dels votants tarragonins que aquell dia hi eren.
⚠️ José Antonio Nieto, ex-secretari d'estat de seguretat, ha afirmat aquest matí al TS que a l'Institut Tarragona "no hi va haver incidents" durant l'1O.
Per molt que menteixin, a Tarragona no oblidem ni perdonem la violència policial d'aquell diahttps://t.co/mbe1ZPnT8b
— CUP Tarragona (@CUPTarragona) March 4, 2019
També ha dit que no li constava que s’hagués intervingut al col·legi Infant Jesús de Barcelona. Allà és on es van veure algunes de les imatges més recordades de la violència de l’1-O: la d’una dona votant amb el cap obert per un cop de porra. Precisament, aquestes imatges es van reproduir durant el judici en la declaració d’Artur Mas.
- Més crítiques als Mossos
El testimoni de Nieto ha coincidit en tot moment amb el relat de la fiscalia. Durant les preguntes del Ministeri Fiscal espanyol, ha dit que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va presentar a Diego Pérez de los Cobos, coordinador de l’operatiu policíac de l’1-O, un esborrany amb els efectius que utilitzaria. A Pérez de los Cobos, la proposta li va semblar ‘insuficient’ i li va demanar un altre esborrany, però, segons Nieto, Trapero no li’n va presentar cap més. Ha afegit que el dispositiu de l’1-O s’assemblava molt a l’esborrany presentat. Tanmateix, Melero l’ha fet contradir-se, i després ha reconegut que Pérez de los Cobos sí que li havia esmentat l’augment d’agents que preveia.
- Un escorcoll sense ordre judicial
Nieto també ha justificat el setge a la seu de la CUP perquè, segons ell, ‘hi havia un mandat judicial’. Una afirmació falsa, atès que els agents de la policia no tenien cap ordre judicial. De fet, aquest cas és en mans de la justícia. Al gener, l’Audiència de Barcelona va ordenar de reobrir la investigació sobre el setge a la seu de la CUP perquè podria ser constitutiu d’un delicte de coaccions greus. La setmana passada, el cap de la brigada provincial d’informació i el responsable de l’operatiu de la policia espanyola en aquella acció van declarar a la Ciutat de la Justícia com a investigats. Tots dos van justificar el dispositiu a l’exterior de la seu perquè esperaven una ordre d’entrada i escorcoll per a requisar material propagandístic. Tanmateix, l’ordre no va arribar mai i, sis hores després, se’n van anar.
- Els ‘actes de violència’ del 20-S
La principal tesi de l’acusació –que Nieto ha avalat amb el seu relat– és que el 20-S hi va haver violència. Ha anat més enllà i ha dit que hi va haver ‘actes de violència organitzada’, tot apuntant els CDR. Ha detallat que, quan va veure les imatges, estaven ‘seriosament preocupats’ per la seguretat dels agents i de la comitiva judicial perquè hi podia haver ‘conseqüències del tumult’ que s’anava concentrant a Economia.
Però a preguntes de Benet Salellas i Andreu Van den Eynde, ha reconegut que cap manifestant del 20-S no portava armes i que tampoc cap agent de la Guàrdia Civil ni dels Mossos no va resultar ferit. Quan li han demanat que posés exemples, ha titubat i només ha estat capaç d’esmentar els cotxes de la Guàrdia Civil i que ‘es va aïllar la comitiva judicial en un edifici sense poder sortir’.
